envolgut Quim,
Us escric aquesta carta oberta a propòsit de la
polèmica d’estiu per la vostra decisió d’acceptar la proposta de l’Alcalde Carles
Puigdemont de presidir el Pacte Gironí pel Dret de Decidir.
Us felicito per la vostra decisió d’assumir
la responsabilitat, crec sincerament que és una obligació per a una persona de
la rellevància política, acadèmica i cultural a la ciutat de Girona com heu estat i sou tu. Crec que s’ha de donar la cara en un moment de cruïlla com és
l’actual al nostre país reforçant el dret a decidir també des la societat
civil.
Ara bé, el que a mi em sorprèn sincerament és
que encara sigueu el president de la Federació de comarques gironines del PSC.
Em consta que vau participar activament en el Congrés, sent decisiu en el seu
ajustat resultat. Això fa per tant que la vostra presidència no sigui tan honorífica com es
presenta.
Quan jo era petit, Quim, ja sortíeu a la
televisió representant els interessos dels socialistes gironins i catalans i
des de llavors heu assumit moltes responsabilitats de país fins arribar a ser
un dels seus consellers més rellevants en el canvi que necessitava Catalunya.
En la vostra categoria "d'exconseller del tripartit" i en el vostre rol de referent per a molts
socialistes que ens sentim representats per les vostres accions i reflexions ara hauria estat més efectiu si haguéssiu assumit la presidència del Pacte sense cap
lligam orgànic amb el partit.
Aquesta és una demostració que el PSC no té un
problema només en l’eix nacional com s’ha volgut presentar. Com vam escriure
amb Jordi del Rio a “Un país i un partit sense amos” els socialistes tenim un
problema de cultura política, en la que se situa la dificultat del relleu real. També hauríem d'afegir una dificultat per marcar
perfil i cercar solucions des de l’esquerra, com bé avanceu avui a l’article “Els socialistes de Catalunya”.
Espero que entengueu aquesta carta en l’estricte
debat obert que s’està produint sobre la idoneïtat de la vostra decisió. Evidentment, ni us demano que deixeu la presidència del Pacte ni la presidència de la Federació. Primer,
perquè no sóc militant de la demarcació i, sobretot, per què ara cal ser coherents i forts fins el
final i assumir les dues empreses amb la màxima eficiència possible. És el país
qui ho necessita.
Fraternalment,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada