Les primàries no són patrimoni de ningú. No són per tant ni de
l'aparell ni dels crítics. Ho són dels demòcrates i aquests abunden al PSC per que
és un valor i punt de trobada de tots els socialistes. Pensem que la millor
manera d'escollir els nostres candidats és amb un debat de líders i equips al
voltant d'un projecte programàtic i de mobilització ciutadana.
A escasses hores de l’inici del curs polític a can PSC el proper
dilluns és moment que cadascú de nosaltres fem balanç del que ha passat aquest
estiu. I fem autocrítica. Tots. Són els principals líders qui ens conviden a
treballar per un projecte compartit, ahir Pere Navarro estenent la mà als
crítics i avui Rocío Martínez-Sampere a l’article del Diari ARA referint-se a l’obligació
d’intentar conviure.
Des d'Avancem hem plantejat obertament la necessitat de posar fil a
l'agulla al procés de primàries socialistes. Pensem que la millor manera de
sortir de l'atzucac que provoca el debat intern esgotador i poc productiu és
cercar en les primàries la re-il·lusió imprescindible. Fem de la necessitat
virtut. Construïm lideratges que simbolitzin la síntesi del partit. Desitjo en
aquests moments poder treballar per exemple amb en David Pérez o en Celestino
Corbacho per ajudar a un altre candidat a construir un programa de síntesi. És
la història d’aquest partit. Ha estat la seva fortalesa. I per tant és la
nostra obligació.
Debatem sobre el model de país i generem un mètode que permeti
interpel·lar la ciutadania. Compartim les tertúlies a les agrupacions i els
debats sectorials amb els candidats. Construïm el nou coneixement que reclama
el projecte socialista a partir d'un debat amb una finalitat clara: que els
candidats recullin als seus programes les propostes de la ciutadania amb l’objectiu
de concórrer a les eleccions per construir una majoria per governar. Només d’aquesta
manera tornarem a ser aquell partit que ‘més s'assemblava a Catalunya’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada