Messi i els 1200 teleoperadors (culers)

El tema dels salaris és una de les qüestions que porta més polèmica. Només fa falta treure la conversa en qualsevol espai no formal. Tothom en té d'opinió, gaire bé passa el mateix que quan es parla de futbol. La cosa es complica si parlem de sous i de futbol alhora. Per exemple, diuen que Messi cobra 12 milions d'euros. Si feu un càlcul simple, això vol dir que cobra uns 250.000 euros a la setmana. És a dir, el cost d'un pis per a una família de classe mitjana, que acaba pagant després de tota una vida. Dit d'una altra manera, en Messi podria comprar 52 pisos a l'any amb el sou de 365 dies. Messi cobra en un mes ell sol el que cobren 1200 teleoperadors o 600 professors d'institut.

Això si pensem en treballadors que gaudeixen d'una feina continuada. Després caldrà pensar en la precarietat a la que estan sotmesos molts d'ells: La incertesa per continuar al lloc de treball o per saber si l'empresa obrirà l'endemà. També cal tenir en compte la manca d'organització dels treballadors que influeix directament sobre els salaris, el ritme de treball i el perill de sinistralitat.

He volgut fer comparacions del sou de Messi conscientment i no de Cristiano Ronaldo o José Mourinho, que estan cobrant sous semblants, potser superiors. I menys encara amb els sous dels màxims directius dels bancs i caixes, que estarien entre 4 i 9 milions d'euros anuals. No volia fer-me mala sang, com tampoc ho haurien de fer els 1200 teleoperadors, és clar, això si són del Barça.

Idees creatives per al reconeixement social de l'associacionisme (III)

Un dels grans reptes del 2n Congrés d'Associacions de Barcelona és afrontar els dèficits és la qüestió dels locals associatius. En temps de crisi, les associacions tenen dificultats per suportar el pagament dels espais que fa servir, majoritàriament de lloguer. A més, sovint els locals no cobreixen les necessitats i s'ha de recórrer a altres espais d'ús puntual per a reunions o actes amb més participació. L'objectiu hauria de ser apostar per mesures d'estalvi amb la creació d'espais que siguin llocs de vida associativa pròpia amb serveis comuns mancomunats. En altres sectors ja tenim experiències semblants (la ciutat de la justícia, el 22@, la ciutat del teatre, etc). La ciutat de les associacions pot ser el gran projecte de patrimonialització cofinançat entre l'administració i les entitats a través d'una fundació público-privada, que faci més còmplice les entitats amb l'ajuntament. Ens cal un estudi de les necessitats de les associacions per barris i de les federacions a nivell de ciutat (reunions amb entitats, presentació de la proposta i recull de demandes. I ens cal l'elaboració d'un projecte i estudi de la viabilitat econòmica, jurídica i tècnica. El millor regal per a la cloenda del 2n Congrés d'Associacions de Barcelona seria, sense cap mena de dubte, l'anunci de l'Alcalde que aquesta proposta tira endavant en el marc del Pla d'equipaments. En temps de crisi, ens podem ajustar tots el cinturó amb idees creatives.

La Catalunya lliurepensadora es posa en marxa formalment

El proper divendres a la tarda tenim la primera reunió del nou Comitè d'Acció Laica (CAL), màxim òrgan de govern del Moviment Laic i Progressista. En aquesta nova etapa deixarà d'estar format pels màxims responsables alliberats de les 9 organitzacions per passar a estar format per un equip polític amb Santi Castellà, Fundació Ferrer i Guàrdia; Oriol Illa, Fundació Ferrer i Guàrdia; Raimon Goberna, Escola Lliure El Sol; Jordi Collado, Escola Lliure El Sol; Marc Enrich, Esplais Catalans; Micky López, Acció Escolta de Catalunya; Marta López, Casals de Joves de Catalunya; Jaume Pieres, Ateneus Laics i Progressistes; Elisabet Fuentes, ENTORN sccl i Montse Piñol, Cooperacció. Als deu membres del Comitè d'Acció Laica (CAL) se li afegeixen en Joffre Villanueva i jo mateix com a secretari general i secretari d'organització MLP respectivament. Personalment, començo aquesta nova etapa amb una il·lusió renovada en comprovar que el projecte s'eixampla i creix. Bona mostra és que hi haurà aquest equip polític liderat de forma sensacional per en Santi Castellà. Sembla doncs que la Catalunya lliurepensadora es posa en marxa formalment.

Idees creatives per al reconeixement social de l'associacionisme (II)

Com vam comentar fa uns dies, el Consell d'Associacions de Barcelona (CAB) es troba immers de ple en la celebració del II Congrés de les associacions. L'Ajuntament de Barcelona té una excel·lent oportunitat per demostrar el seu compromís amb el teixit social de la ciutat. Es tracta d'avançar-se a les demandes de les associacions amb propostes creatives en temps de crisi. Les associacions com tantes altres organitzacions i realitats estan patint en temps de crisi. La possibilitat de saber amb antel·lació dels recursos de què es disposaran faciliten la planificació de la seva activitat sobretot pel que fa a la relació amb les entitats financeres. La signatura de convenis plurianuals de suport estructural és una pràctica que ja s'està fent fa anys i potser cal atorgar-li la importància i relleu mediàtic que li correspon. Seria interessant realitzar una acció conjunta d'Ajuntament i Entitats de signatura dels convenis plurianuals al Saló. La realització d'aquesta activitat seria una mesura de finançament però també de reconeixement social i de transparència de l'administració. Existeixen bones pràctiques en aquest sentit com és el cas de la signtura dels convenis a l'Ajuntament de l'Hospitalet o els convenis marc de les entitats de lleure amb la Generalitat de Catalunya. Els rituals públics generen complicitat entre associacions i administració, vital en aquests temps difícils.