Formació i creixement de dirigents laics i progressistes

Portem un temps fent debats sobre el model de formació i creixement d'activistes, treballadors, dirigents i formadors al Moviment Laic i Progressista. Estem a punt d'encentar una nova etapa a l'Escola Lliure El Sol. Les estratègies que s'estan posant sobre la latua van dirigides a resoldres alguns dèficits importants en l'esquema de formació. La proposta es pot concretar, al meu entendre en les següents deu idees:

1: La necessitat d'afrontar decididament la protecció de la formació interna d'activistes davant la creixent demanda del mercat de professionals formats en l'educació en el temps lliure en la recerca d'una sortida laboral; de manera que es millora la qualitat de la formació actual

2. La voluntat de superar el marc de la formació en l'àmbit infantil i juvenil, per tal formular una proposta global de creixement de totes les persones que s'impliquen a les entitats de l'MLP, així com facilitar una oportunitat amb un marc incomparable a tots aquells activistes i dirigents d'altres organitzacions de l'espai laic

3. La certesa que ha de tenir una clara vocació de lideratge polític amb capacitat d'incidir en els processos socials amb l'objectiu d'estendre l'ideari laic i progressista al conjunt de la societat catalana mitjançant una politica formativa sòlida que permeti articular els diferents programes, projectes i reflexions. L'aposta per una discussió al voltant de les polítiques públiques de benestar i les respostes que donen a l'aparició de noves necessitats socials. La situació social, econòmica i institucional ha originat una multiplicitat d'accions programàtiques, competencials i legislatives que demanen una intervenció immediata de persones formades en tots els nivells

4. La intuïció que cal promoure els valors democràtics de l'associacionisme i del cooperativisme laic com a estratègies generadores de ciutadania i economia, i que cal posar les dues iniciatives d'organització com a dues cares d'una mateixa moneda

5. La necessitat d'adaptar-se a un sistema de gestió per competències, com a base de la gestió integradora del creixement dels participants amb l'objectiu d'implantar i aconseguir: avaluació del creixement, formació orientada a la millora dels gaps competencials, l'ampliació del compromís basada en l'adquisició progressiva de més cotes de responsabilitat

6. La intenció de generar processos d'acompanyament per als participants en totes les fases dels programes. Per tant, el concepte de creixement supera la idea clàssica de formació, esdevenint aquest com a un instrument del primer. El creixement dels participants ha de ser una de les claus de diferenciació de la proposta formativa de l'Escola Lliure El Sol

7. L'aposta decidida per les noves tecnologies de la informació. La creació del Campus laic ha d'aconseguir un efecte multiplicador en tots els àmbits d'actuació, però sobretot ha de millorar considerablement la qualitat de l'acció formativa i el creixement dels participants, formadors i tutors

8. La necessitat d'integrar i d'aprofitar la funció de laboratoris d'idees de la Fundació Ferrer i Guàrdia i de la Fundació Terra a partir de la transmissió dels continguts que s'elaboren de manera que reforci, sobretot, la solidesa de la formació de formadors

9. La idea de ser una plataforma viva i dinàmica de tot el conjunt d'iniciatives formatives que existeixen a l'MLP. Vol esdevenir un espai d'intercanvi de bones pràctiques entre accions que es realitzen a les entitats. I sobretot, potenciant el caràcter federal, a través d'un sistema de governança del Pla, en el que es potencia la coresponsabilitat entre l'entitat membre promotora de formació i l'Escola Lliure El Sol. Per això, és fonamental la implicació i participació de les entitats en totes les etapes del procés (disseny, realització i avaluació)

10. La integració de la participació en els espais de les entitats membres en els processos de formació, de manera que un reforci l'altre i tots dos reforcin la idea de creixement del participant; amb l'objectiu de reforçar també el caràcter federal de l'MLP


En definitiva, assemblar-nos molt més al model de formació de l'escoltsime, de les joves cambres, dels sindicats o dels partits polítics. I reorientar l'escola d'educació en el lleure, de la que ja havíem fugit des dels inicis, per convertir-nos en una escola de formació política.

10. 
    

Cap a Ponent i l'Alt Pirineu i l'Aran!

Avui hem rebut resposta d'en Amador Marquès, cap de Gabinet del Síndic d'Aran, a una petició de reunió amb el Moviment Laic i Progressista. La reunió amb en Paco Boya serà el dia 1 de març a Vielha, a la seu del Conselh Generau. Comencem a aspirar a ser una entitat representativa al conjunt del país.

L'operació territorial de l'MLP ens porta a encetar aquest any la segona fase del Pla d'intervenció al Camp de Tarragona i la primera fase a les comarques de Lleida i l'Alt Pirineu i Aran.

És només una intuïció, res científic, però tinc la sensació que l'expansió de l'MLP més enllà de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, ens pot portar sorpreses agradables.

En tot cas, l'1 de març constituirà una fita impensable fa uns anys a l'organització. Si bé, la intuïció del Comitè d'Acció Laica, òrgan de govern de l'MLP, aposta decicidament per fer arribar l'ideari a totes aquelles persones que, a hores d'ara, se senten moviment laic i progressista en minúscules, és a dir en el sentit ampli, i fer-los partíceps del Moviment Laic i Progressista.

A Madrid vamos buscando suerte (II)

Avui he tingut l'oportunitat de conèixer la corte de Madrid, la de veritat; i és que un funcionari ha intentat, amb el seu discurs, desmobilitzar-los perquè no ens presentem a la subvenció que ell gestiona. De pas, ha aprofitat per criticar el Govern d'Espanya. I tot, perquè se m'ha acudit presentar l'MLP com els hereus dels perdedors de la Guerra Civil. Què hi farem? Per sort, la reunió més important era al Ministeri d'Igualtat, i ha anat molt bé. Aviat veurem resultats.

Per sort el dia ha estat més profitós que tot això. Hem anat a dinar amb en Toni Poveda, al mític restaurant de l'Armari, en ple barri de Chueca. Visualitzem que compartim estratègies i ens posem deures per a properes reunions. Li dóno records per en Ximo Càdiz, un referent de les polítiques de joventut al País Valencià i company de batalles a la FELGTB.

Dues reunions interessants que també hem tingut han estat les realitzades amb la secretària confederal de joventut de CCOO, Cristina Bermejo; i amb en Sergio Gutiérrez, secretari general de la JSE. Amb totes tres organitzacions plantegem estratègies de consolidació de l'espai laic a Espanya.

Cal destacar la bona feina de la Núria Galan, per construir una agenda complexa, en paral·lel, l'agenda de la laïcitat política, que ha fet el director de la Ferrer i Guàrdia, en David Prujà, i l'agenda de la laïcitat filòsòfica, que hem fet amb la Núria.

Llarga vida a Ateneus Laics

Ateneus Laics arribava avui a la seva tercera assemblea. S'ha acabat el procés assembleari amb l'aprovació dels documents (Memòria, Balanç 2009, Pla de treball i Pressupost 2010). A més, han ingressat cinc ateneus nous, quatre d'ells de la protovegueria de l'MLP al Camp de Tarragona:

- Ateneu Cambrilenc de Cambrils

- Ateneu Republicà de Tarragona

- Ateneu Republicà de Catalunya de Badalona

- També hi som de Roda de Barà

- TarracoArt de Tarragona

Altes:

• Pau Garriga i Pere Avilés del GER de Sant Pere de Ribes, que aportaran l'expertesa d'un dels ateneus de referència per al conjunt de l'organització

• Quim Basora, Ateneu Ferrer i Guàrdia de Tarragona, com a comissionat al Camp de Tarragona d'Ateneus Laics, ja que també està vinculat al nucli impulsor de la vegueria de l'MLP

• Dolors Marin, Ateneu Minerva de Barcelona, segur que contribuirà a l'enfortiment del pilar de Memòria

• Ramon Ribas, Ateneu La Fassina de Rubí, que pel seu perfil podrà fer una bona feina de contacte amb els ateneus i amb l'expansió territorial

  Continuen:

• Jaume Pieres, Centre Democràtic i Progressista de Caldes de Montbui (president)

• Gabriel Plana, Ateneu Fènix de Barcelona (vicepresident)

• Fidel González, Ateneu Abril de Barberà del Vallès

• Joffre Villanueva, Ateneu Ferrer i Guàrdia de Barcelona (secretari general)

I tot això, amb el treball de l'Aida Leal, l'ànima del projecte, amb més d'un any implicada en el projecte de forma excepcional.

Deixem l'equip la Pilar Molina, que acaba de ser escollida vicepresidenta de la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament FCONGD) i jo mateix, que he tingut l'oportunitat d'estar en la gestació del projecte i ara toca donar un pas enrera, perquè siguin els membres d'altres ateneus que assumeixen el lideratge des del Secretariat.

Sessió de treball amb Marta López

Fa una breu introducció de l'equipament on s'està fent l'activitat, Ca N'Ensenya, seu actual de l'ateneu en formació de La Guineueta, que allotja, entre d'altres, el centre d'esplai i el casal de joves.

• Fomentar la xarxa d'ateneus (intercanvi)

• Generar serveis per als ateneus (fer la vida més fàcil)

La idea és fer propostes d'accions que agradaria que fes Ateneus Laics entorn als dos eixos.

1. Representació dels ateneus cap enfora (les institucions, altres organitzacions, la ciutadania en general, etc.)

2. Orientació tècnica a la recerca de subvencions, bossa de conferenciants,

3. Suport pedagògic per millorar el funcionament i dinamització dels ateneus, des de la perspectiva del foment de la participació, obertura a la ciutadania, generació de processos de relleu, etc.

4. Organització d'activitats conjuntes que permetin conèixer la realitat de cada ateneu i apropar-se a la realitat de cadascun dels projectes locals

5. Realització de sessions de formació interna sobre aquelles qüestions comunes que ens uneixen i ens afecten

6. Coordinació amb altres xarxes i federacions culturals d'orientació laica i progressista de l'espai mediterrani

7. Foment de l'intercanvi de bones pràctiques i d'activitats que es poden organitzar més enllà

8. Promoció de la cohesió interna que permeti enfortir el projecte col·lectiu

9. Difusió del fenomen ateneistic

10. Assumpció d'un sistema d'assegurança comú dins d'una línia de mancomunació de serveis

11. Recuperació de la tradició Festa de l'Arbre com a gran activitat cultural de primavera per vegueries

Conclusions:

En general les organitzacions acostumen a ser poc polititzades, acostumen a ser empreses socials gestores de serveis. En canvi, hi ha organitzacions on pesa molt més la qüestió dels valors i l'intercanvi del pensament. Es considera que tenir veu és política. I es creu que plantejar serveis també és important per poder fer la vida més fàcil dels ateneus.

En el procés d'Ateneus Laics hi ha un aspecte a favor i és la voluntat de vertebrar un projecte ideològic en comú. Cal trencar la sensació de soledat dels projectes culturals que fins ara han construït els seus projectes de forma intuïtiva i sense molts referents.

L'Associació Catalana d'Esperanto comenta que, a banda d'internet, la celebració d'una trobada d'intercanvi anual on participen tots els esperantistes dels Països Catalans, és una excel·lent oportunitat per identificar-se amb el projecte i mantenir la força viva.

El caràcter pluridiscilplinar del projecte (cultural, literatura, art, etc.) fa que l'intercanvi pugui ser inacabable. La dimensió internacional també és un aspecte que pot ser d'interès. Un dels aspectes més rellevants és la possibilitat de fer un circuit cultural que permeti difondre i intercanviar les activitats.

Una bona forma és tenir un directori de les entitats amb els responsables, referents, etc. S'acorda confeccionar una fitxa que permeti conèixer els altres.

Cal donar resposta a les qüestions que afecten a l'ideari laic i progressista (per exemple, el posicionament davant l'Església, el cas actual de l'empadronament d'immigrants a Vic, etc.). Donar resposta política clara i puntual aportarà prestigi. Cal sumar una única veu que permeti fer d'altaveu.