23 de gener del 2010

Llarga vida a Ateneus Laics

Ateneus Laics arribava avui a la seva tercera assemblea. S'ha acabat el procés assembleari amb l'aprovació dels documents (Memòria, Balanç 2009, Pla de treball i Pressupost 2010). A més, han ingressat cinc ateneus nous, quatre d'ells de la protovegueria de l'MLP al Camp de Tarragona:


- Ateneu Cambrilenc de Cambrils

- Ateneu Republicà de Tarragona

- Ateneu Republicà de Catalunya de Badalona

- També hi som de Roda de Barà

- TarracoArt de Tarragona


Altes:

  • Pau Garriga i Pere Avilés del GER de Sant Pere de Ribes, que aportaran l'expertesa d'un dels ateneus de referència per al conjunt de l'organització

  • Quim Basora, Ateneu Ferrer i Guàrdia de Tarragona, com a comissionat al Camp de Tarragona d'Ateneus Laics, ja que també està vinculat al nucli impulsor de la vegueria de l'MLP

  • Dolors Marin, Ateneu Minerva de Barcelona, segur que contribuirà a l'enfortiment del pilar de Memòria

  • Ramon Ribas, Ateneu La Fassina de Rubí, que pel seu perfil podrà fer una bona feina de contacte amb els ateneus i amb l'expansió territorial

    Continuen:

  • Jaume Pieres, Centre Democràtic i Progressista de Caldes de Montbui (president)

  • Gabriel Plana, Ateneu Fènix de Barcelona (vicepresident)

  • Fidel González, Ateneu Abril de Barberà del Vallès

  • Joffre Villanueva, Ateneu Ferrer i Guàrdia de Barcelona (secretari general)


I tot això, amb el treball de l'Aida Leal, l'ànima del projecte, amb més d'un any implicada en el projecte de forma excepcional.

Deixem l'equip la Pilar Molina, que acaba de ser escollida vicepresidenta de la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament FCONGD) i jo mateix, que he tingut l'oportunitat d'estar en la gestació del projecte i ara toca donar un pas enrera, perquè siguin els membres d'altres ateneus que assumeixen el lideratge des del Secretariat.

Sessió de treball amb Marta López

Fa una breu introducció de l'equipament on s'està fent l'activitat, Ca N'Ensenya, seu actual de l'ateneu en formació de La Guineueta, que allotja, entre d'altres, el centre d'esplai i el casal de joves.

  • Fomentar la xarxa d'ateneus (intercanvi)

  • Generar serveis per als ateneus (fer la vida més fàcil)

La idea és fer propostes d'accions que agradaria que fes Ateneus Laics entorn als dos eixos.

  1. Representació dels ateneus cap enfora (les institucions, altres organitzacions, la ciutadania en general, etc.)

  2. Orientació tècnica a la recerca de subvencions, bossa de conferenciants,

  3. Suport pedagògic per millorar el funcionament i dinamització dels ateneus, des de la perspectiva del foment de la participació, obertura a la ciutadania, generació de processos de relleu, etc.

  4. Organització d'activitats conjuntes que permetin conèixer la realitat de cada ateneu i apropar-se a la realitat de cadascun dels projectes locals

  5. Realització de sessions de formació interna sobre aquelles qüestions comunes que ens uneixen i ens afecten

  6. Coordinació amb altres xarxes i federacions culturals d'orientació laica i progressista de l'espai mediterrani

  7. Foment de l'intercanvi de bones pràctiques i d'activitats que es poden organitzar més enllà

  8. Promoció de la cohesió interna que permeti enfortir el projecte col·lectiu

  9. Difusió del fenomen ateneistic

  10. Assumpció d'un sistema d'assegurança comú dins d'una línia de mancomunació de serveis

  11. Recuperació de la tradició Festa de l'Arbre com a gran activitat cultural de primavera per vegueries

Conclusions:

En general les organitzacions acostumen a ser poc polititzades, acostumen a ser empreses socials gestores de serveis. En canvi, hi ha organitzacions on pesa molt més la qüestió dels valors i l'intercanvi del pensament. Es considera que tenir veu és política. I es creu que plantejar serveis també és important per poder fer la vida més fàcil dels ateneus.

En el procés d'Ateneus Laics hi ha un aspecte a favor i és la voluntat de vertebrar un projecte ideològic en comú. Cal trencar la sensació de soledat dels projectes culturals que fins ara han construït els seus projectes de forma intuïtiva i sense molts referents.

L'Associació Catalana d'Esperanto comenta que, a banda d'internet, la celebració d'una trobada d'intercanvi anual on participen tots els esperantistes dels Països Catalans, és una excel·lent oportunitat per identificar-se amb el projecte i mantenir la força viva.

El caràcter pluridiscilplinar del projecte (cultural, literatura, art, etc.) fa que l'intercanvi pugui ser inacabable. La dimensió internacional també és un aspecte que pot ser d'interès. Un dels aspectes més rellevants és la possibilitat de fer un circuit cultural que permeti difondre i intercanviar les activitats.

Una bona forma és tenir un directori de les entitats amb els responsables, referents, etc. S'acorda confeccionar una fitxa que permeti conèixer els altres.

Cal donar resposta a les qüestions que afecten a l'ideari laic i progressista (per exemple, el posicionament davant l'Església, el cas actual de l'empadronament d'immigrants a Vic, etc.). Donar resposta política clara i puntual aportarà prestigi. Cal sumar una única veu que permeti fer d'altaveu.