El vot als 16 anys o el rite de pas dels adolescents

De la conversa amb el president Montilla al dinar de la Causa Comuna em va quedar el neguit de reflexionar entorn al vot per a adolescents de 16 anys. I en aquest sentit, l'informe del filòsof i pedagog José Antonio Marina elaborat el 2005 per encàrrec de l'Alcalde de Sevilla és un referent bibliogràfic clau per obrir el debat en la viabilitat del reconeixement.

Entre els arguments en contra més repetits, segons Marina, hi ha la idea que als 16 anys són massa joves per ser emocionalment objectius, que són incapaços de prendre decisions polítiques responsables ja que no disposen dels coneixements necessaris, que es poden comprar fàcilment els vots, que són vulnerables a les seves influències, que tenen menys consciència de risc que els adults, que són més impulsius i estan sotmesos a canvis d'humor o que no estan interessats a prendre decisions polítiques, que el vot jove podria proposar idees perilloses.

Pel que fa als arguments a favor, a partir dels 16 anys els joves comencen a tenir algunes responsabilitats i drets d'adults. S'entèn que el dret a votar hauria de ser un d'ells. A més, els joves poden treballar, pagar impostos i viure sota la llei, i per tant haurien de votar. Serviria per harmonitzar la legislació sobre l'adolescència.

Per una altra banda, Marina considera que si els joves poguessin decidir sobre les qüestions que afecten a la seva vida, sentirien més interès per la política. De retruc, els partits polítics vetllarien per formular propostes que recollissin els seus interessos.

Hi ha un element força interessant i és el que fa referència al fet que els joves amb 16 anys encara estan arrelats a la seva comunitat i pot ser més fàcil canalitzar mesures d'acompanyament, per exemple al darrer curs de la ESO. Per tant, es pot rebre una formació política acurada dins del sistema educatiu.

La qüestió és plantejar quins han de ser els programes de foment de la participació política dels adolescents que permeti canviar la tendència abstencionista i la visió, sovint negativa, de la gent jove, el que Marina anomena generar "una generació de joves socialment responsables".

Marina proposa que el dret a vot podria fer-se servir com un rite de pas de l'adolescència a la maduresa, que coincidiria amb la finalització dels estudis obligatoris, que són, en realitat, un certificat de ciutadania. Podria ser la culminació d'un programa general d'educació ciutadana, com el que s'està duent a terme a molts altres països.

Una de les pors que hi ha entre les formacions polítiques és el creixement eventual de l'abstenció. Una proposta podria ser fomentar la responsabilitat entre els joves a l'acte de votar, fent-los inscriure's en un registre de votants. Això evitaria una decisió improvisada i una valoració del dret a vot. I permetria comprovar l'èxit o fracàs d'aquesta mesura.

Està clar que caldrà reforçar la cultura democràtica entre la gent jove com a producte estrella de l'educació per la ciutadania. Potser caldrà doncs començar per aquí.

Nous temps, noves necessitats, nous perfils

El passat dissabte es va celebrar la Conferència oberta de la Causa Comuna i en el marc de trobada, el president Montilla va oferir un dinar amb liders d'organitzacions juvenils. Tot i no ser ja jove, em van convidar representant el Moviment Laic i Progressissta. Vam tenir l'oportunitat de parlar sobre els nous reptes de les polítiques de joventut, en matèria de treball principalment, però també de participació, formació o convivència. També hi havia els líders de l'Avalot-Joves de la UGT, l'AJEC, el CISEC, la JSC i del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB). La taula es completava amb la presència de Jaume Collboni, secretari de Programes i acció sectorial, a qui, per cert, avui l'executiva del PSC, ha escollit com a director de campanya de la propera cita electoral, que molt probablement tingui lloc al novembre.

El model de dinar del dissabte forma part de la manera d'entendre la política i la relació entre societat civil i partit-institucions del Jaume Collboni, i manté una coherència amb la forma amb la que ha dirigit el desplegament de l'elaboració del Programa marc del PSC per als propers deu anys. Un estil que encaixa perfectament amb la demanda de José Montilla: campanya oberta a escoltar la ciutadania que permeti construir un relat positiu, pedagògic i proper.

La Fundació Ferrer i Guàrdia entitat resident del Castell de Montjuïc

La Fundació Ferrer i Guàrdia i l'Ajuntament de Barcelona han signat un conveni a través del qual s'atorga l'status d'entitat resident del Castell de Montjuïc. Ignasi Cardelús i David Prujà respectivament han signat l'acord aquest matí, previ a una visita a les instal·lacions. El conveni possibilita disposar d'un espai a partir del qual els equips dirigents i tècnics de les organitzacions del Moviment Laic i Progressista podran fer tancades de treball, a les renovades instal·lacions.

No és casualitat aquesta signatura ja que aquesta iniciativa se suma a d'altres que realitza la Fundació Ferrer i Guàrdia a la muntanya de Montjuïc en el marc de la Diada Ferrer i Guàrdia, el 13 d'octubre, així com el Fòrum de Llibertat de Consciència, previst pels 1, 2 i 3 d'octubre.

El conjunt del Moviment Laic i Progressista es felicita d'aquestes iniciatives que, progressivament, estan fent que la fortalesa militar del Castell de Montjuïc, passi a ser de la ciutat de Barcelona, per a l'ús popular dels seus conciutadans.

Temps per a participar

Fa uns mesos feia la reflexió sobre quins són els principals criteris que comencen a tenir els departaments de recursos humans a l'hora d'escollir els nous actius. Es basava en tres aspectes: els coneixements i la capacitat d'obtenir informació i recursos, el comportament ètic -ment oberta- i la capacitat de viure -creixement cultural i social fora de la feina- i la prospectiva -capacitat de llegir el futur i preveure escenaris-.

Per tant, tenir dirigents associatius i persones implicades socialment a mig termini genera un valor per a l'empresa. El repte de l'organització és pactar que el treballador tingui un horari flexible que li permeti assumir les responsabilitats amb plenes garanties: una reunió a l'Ajuntament, una roda de premsa o la participació en un esdeveniment internacional són activitats que acostumen a trepitjar-se amb horaris de feina.

Els programes de formació, avançats en els casos d'algunes empreses, haurien d'incorporar plans de conciliació de la vida laboral i vida associativa, com a part del creixement del treballador. Sense caure en la institucionalització de la participació i res que es pretengués assemblar-se a un servei civil, caldria promoure el pacte entre empresa i treballador en aquest sentit. Les vivències que genera la participació social alimenten la felicitat personal i la sensació d'autorealització, que a mig termini, una repercussió evident en la productivitat.

El repte tant del Consell d'Associacions de Barcelona com de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya és establir un diàleg amb els agents socials fomentar, afavorir i recolzar la participació del treballadors a la vida associativa, i que aquests elements es tinguin en compte en els convenis col·lectius i en els programes de conciliació. De retruc, la principal beneficiada serà la democràcia del país.

Propostes:

1. Signatura d'un acord marc de compromís entre moviment associatiu i organitzacions patronals i sindicals per a l'impuls de clàusules que permetin la participació associativa

2. Prorització de subvencions a empreses que faciliten l'enfortiment del teixit associatiu amb mesures de flexibilització horària

3. Fer visible les aportacions socials i culturals dels treballadors que són activistes socials en els espais de comunicació interna de l'empresa

4. Impulsar iniciatives per donar a conèixer els diferents col·lectius i associacions de l'entorn més proper obrint els centres de treball a les entitats. Organitzant fires d'entitats per exemple

5. Fer una exploració a Europa les experiències de conciliació i participació, així com de relació entre empresa i entorn