31 de maig del 2012

La tercera ànima del PSC

Avui hi ha una notícia a Nació digital sobre la sobiranització del PSC, en ella s'explica que, a banda d'Avancem, hi ha altres persones com Quim Nadal o Roció Martinez-Sampere i d'altres sectors al partit -com la Joventut Socialista de Catalunya que va estar a punt d'aprovar una esmena en aquest sentit al seu darrer Congrés- que consideren el dret a decidir com un tema fonamental en una cruïlla inevitable. Aquesta no és una qüestió que pretengui separar militants, simpatizatns i electors socialistes entre espanyolistes o catalanistes, tal com es vol fer veure des d'una òptica nacionalista. Es tracta de radicalitat democràtica, tal com vaig exposar en un article anterior a E-notícies. Es tracta d'una tercera ànima al PSC, la de tots els convençuts que la via democràtica és la que ha de ser capaç per resoldre l'atzucat en el que es troba no només el PSC sino el país en general. Una opció per la qual ja han apostat altres opcions que, d'entrada, no tenen la independència en el seu horitzó militant com són la coalició ICV-EUiA o els propis sindicats CCOO i UGT. 

Es fa del tot rellevant l'aparició en escena de Rocío Martínez-Sampere que, en el marc de la negociació del Pacte fiscal veu com es fa del tot necessari trobar una sortida radical i sòlida. L'entrada en escena de la responsable d'economia, lluny de sospites de ser independentista, constata que hi ha una generació de dirigents i militants -per no dir d'electors- que volem superar d'una vegada per totes el frame felipista dels anys 80 que ja no serveix i que volen portar alguns dels postulats maragallistes a la màxima concreció, per evitar caure en una ambigüitat que l'electorat no perdona.

24 de maig del 2012

Arriba la Trobada general de la Catalunya lliurepensadora

 
La Trobada general de l'MLP és l'espai reservat a dirigents i activistes per observar de forma crítica la realitat social i construir consensos de futur. Enguany, la Trobada se centrarà en la Crida a la Catalunya Lliurepensadora per confluir amb entitats i persones compromeses amb la transformació social i el progrés humà. Volem aprendre, debatre i comparar. Sumar esforços i compartir objectius. Anar més enllà de la nostra realitat d'avui i projectar-nos cap a la construcció del futur.

Els objectius plantejats són impulsar un nou moviment de ciutadania activa al voltant de la Crida a la Catalunya Lliurepensadora, identificar alguns dels eixos de debat i els actors que poden contribuir a la Crida i eixamplar les bases socials del que avui és el Moviment Laic i Progressista.

Programa
09:30 h. Trobada amb els dirigents del Moviment Laic i Progressista on es posarà en comú l'estat de la qüestió de la Crida a la Catalunya Lliurepensadora. La Comissió Permanent del CAL -constituïda com a equip de coordinació de la Crida- presentarà l'informe de la situació d'aliances.

10:30 h. Esmorzar

11:00 h. Plenari: Visions particulars de la Crida
Santi Castellà, portaveu de la Crida i president de l'MLP
Irene Balaguer, presidenta de Rosa Sensat
Ignasi Llorente, expert en TIC i escriptor
Armand de Fluvià, president d'honor del Casal Lambda

11:30 h. Constitució dels grups de treball

13:30 h. Plenari: Nova identitat de la Catalunya lliurepensadora
Escoltarem algunes visions sobre la identitat actual del Moviment Laic i Progressista i algunes idees de futur tenint en compte la dimensió estratègica, organitzacional i comunicativa.
15:00 h. Dinar (opcional)

Grups de treball:
  1. Per un impuls de l'acció social i comunitària
L'ajuda mútua i la cooperació són principis centrals en la tradició progressista catalana que entronquen històricament amb la reivindicació del dret d'associació i amb la creació del teixit social de que es dota el moviment obrer per millorar les seves condicions de vida. En un context social i econòmic tan dur com l'actual, la capacitat d'autoorganització serà determinant per guanyar majors cotes de benestar i defensar els drets socials.
  1. Per un impuls de l'educació
L'MLP es pot definir –i en ocasions ho ha fet– com un moviment d'educació popular. Cal trencar les barreres conceptuals que artificialment s'han aixecat entre educació formal i educació no-formal i enfortir un espai comú de les entitats i persones compromeses amb una pedagogia emancipadora, que posi la persona en el centre de l'acció educativa.
  1. Per un impuls de laïcitat política i la diversitat religiosa
L'MLP ha treballat sempre per la laïcitat de les institucions i de la societat catalanes. I en el camí per fer-les possibles sempre hem volgut anar acompanyats. En són exemples la Lliga per la Laïcitat i la proposta de Pacte Nacional per a la Laïcitat, que hem construit conjuntament amb d'altres entitats. En el context social i institucional actual s'imposa una reflexió a fons per valorar la feina feta i traçar propostes de futur. I això també s'ha de fer de forma compartida.
  1. Per un impuls de la igualtat
El naixement del moviment feminista a Catalunya està intrínsecament lligat a la lluita per la llibertat de consciència. És una connexió que s'ha desdibuixat i que hem de restablir en l'imaginari col·lectiu. Els darrers anys moltes persones de l'MLP han fet un esforç per introduir la qüestió de gènere en la formació i l'activitat quotidiana de les entitats del moviment i ara hem de socialitzar aquest treball per incorporar amb tota la rotunditat possible el feminisme a l'MLP i l'MLP en el feminisme.
  1. Per un impuls del pensament
És inconcebible pensar que podem superar l'actual situació de crisi política, social, econòmica i ambiental sense noves idees o sense recuperar i rellegir les velles. Necessàriament, doncs, la renovació de l'acció ha d'anar íntimament lligada a la renovació del pensament. I aquesta és l'aspiració de la Crida a la Catalunya Lliurepensadora.

21 de maig del 2012

Avancem en els drets a decidir

Cal eixamplar el dret a decidir a tots els àmbits de la política que afecten als catalans si volem trobar un consens de país. A partir d'aquesta proposta és on el PSC ha de ser capaç d'exercir el lideratge que se li demana com a principal força liberal-progressista. El dret a decidir sobre el camí de Catalunya s'ha de vindicar també sobre el model d'estat del benestar o sobre l'arquitectura política supraestatal que avui dia és Europa. El dret a decidir ha de ser doncs la reivindicació de la radicalitat democràtica, és a dir, el dret de la ciutadania a poder decidir sobre el futur de les qüestions que li afecten, allunyat de dogmes de qualsevol tipus: religiós, capitalista o nacionalista.

A ningú se li escapa que actualment és una incomoditat per al PSC la qüestió de l'encaix de Catalunya a Espanya i la creixent demanda pel dret a decidir. L'atzucac en el que es trobem es resol apostant per la radicalitat democràtica. Aquesta via en cap cas trenca la unitat civil del poble. Tot el contrari, polititza i empodera la ciutadania a prendre decisions sobre el seu futur. Fer creure el contrari és apel·lar a la por, enemiga del progrés humà. El dret a decidir reforça la vocació democràtica, innovadora, reformista, valenta d'un país com és el català. Reconèixer la sobirania de Catalunya és el consens present i creixent dels propers anys, que ja signen CiU, ERC, ICV-EUiA, SI, CUP i que també hauríem de subscriure el PSC si no volem abandonar -on s'ha mantingut fins ara i amb molt bons resultats- el carril central de la política catalana. Dret a decidir no vol dir automàticament independència. Dret a decidir vol dir federalisme, és a dir, l'aposta per l'autoderminació personal i també col·lectiva. 

El dret a decidir s'ha de reclamar per als catalans com també per al conjunt dels europeus a poder prendre realment un camí en comú. Europa ha de ser el que els europeus vulguem que sigui. En aquest sentit, s’han de dur a terme reformes que permetin aprofundir en la democratització del seu funcionament, la promulgació d’una autèntica constitució, l’elecció directa del seu president per sufragi universal com a referent de la Unió i afavorir l’existència d’una opinió pública europea, davant la confrontació d’interessos estatals. Això també ha de constituir el gruix de demandes entorn als drets a decidir: quin model d'Europa volem.

En coherència a aquesta idea, cal eixamplar l'horitzó sobre els drets a decidir també sobre el model social. El PSC ha de posicionar-se a favor del dret a decidir el model d'estat del benestar com reclamen els sindicats i altres forces de l'esquerra nacional a partir d'una consulta sobre les retallades. La fortalesa del PSC ha de ser condicionar el model de Pacte fiscal a una proposta ferma i consensuada de Pacte social, de manera que s'evitin que algunes retallades que aparentment s'estan fent sota l'escenari de la crisi, i que tot fa indicar que són ideològiques. 
 
La política consisteix en influir allò que és possible. Qualsevol altra opció és caure en el legalisme i en posicions conservadores i porugues llunyanes dels ideals socialistes i transformadors de l'esquerra. Esdevenir la veu de la consciència que recorda el compliment de la llei allunya al PSC de la política i també de l'emoció dels ciutadans, que majoritàriament s'han expressat i volen decidir sobre el model d'estat del benestar, l'encaix fiscal que porti més recursos per Catalunya i el seu futur, dins o no d'Espanya, així com de quina manera volen ser més o menys Europa. 
 
I és en aquest context que neix Avancem.cat neix, per mandat del 12è Congrés del PSC, com a estratègia per a la formulació d'una Aliança Catalana de Progrés en els propers anys que sigui alternativa. Avancem vol canalitzar en el marc de l'esquerra nacional aquestes inquietuds entorn als diferents drets a decidir.  El repte és apassionant.


Publicat a E-notícies el 21 de maig de 2012

17 de maig del 2012

Celebrem el Dia internacional contra l'Homofòbia i la Transfòbia

Avui la Catalunya Lliurepensadora celebrem el Dia Internacional contra l'Homofòbia i Transfòbia (en anglès, International Day Against Homophobia, IDAHO) coincidint amb l'eliminació el 1990 de les llistes de malalties mentals per part de l'Assemblea General de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) de l'homosexualitat. 

Si les retallades que s'estan produint en l'àmbit laboral i econòmic corren el perill de ser traslladades a l'àmbit dels drets civils. És per això que avui cal celebrar que Catalunya i Espanya són països avançats en la qüestió d'igualtat de drets. No es pot baixar la guàrdia i cal seguir treballant per no donar ni un pas enrera.

Avui al voltant de 80 països en el món criminalitzen l'homosexualitat i condemnen els actes sexuals entre persones del mateix sexe amb penes de presó; nou d'aquests països (Afganistan, Mauritània, Nigèria, Pakistan, Aràbia Saudita, Emirats Àrabs i Iemen) mantenen per aquests casos la pena de mort. La discriminació basada en l'orientació sexual i en la identitat de gènere no està oficialment reconeguda pels estats membres de les Nacions Unides (tot i que organismes de drets humans com el Comitè de Drets Humans han condemnat repetidament la discriminació basada en l'orientació sexual i la identitat de gènere).



Adjunto Moció presentada als ajuntaments, iniciada per part del Grup Municipal de l'Hospitalet de Ll., que ha estat difosa per la Secretaria de Drets Civils i Llibertats Públiques del PSC:

Atès que el dia 17 de maig es commemora el dia Internacional contra la Homofòbia i Transfòbia, amb motiu de l’eliminació, l’any 1990, de l’homosexualitat com a malaltia per part de l’Organització Mundial de la Salut.
 

Atès que aquest dia també té l’objectiu de promoure accions de sensibilització per lluitar contra la discriminació per raó d’opció sexual i/o orientació de gènere arreu del món.
 

Atès que l’any 1994 el Parlament Europeu va aprovar una Resolució en la qual es posava de manifest la responsabilitat de la Comunitat Europea en el marc de les seves activitats i les seves competències pel que fa referència a la igualtat de tracte per a tota la ciutadania amb independència de la seva orientació sexual i/o orientació de gènere que estava obligada a vetllar per la seva aplicació amb les disposicions jurídiques ja adoptades i les que posteriorment s’adoptarien als diferents països integrants.
 

Atès que el 26 de març de 2007 un grup d’experts en drets humans va fer públic un document, conegut com Principis de Yogyakarta, en que es demanava l’aplicació de la legislació internacional en drets humans a les qüestions d’orientació sexual i identitat de gènere i en el que es declarava que les lleis que penalitzen l’homosexualitat i/o identitat de gènere, violen el dret internacional de no discriminació i el de viure sense violència i tortura, així com el dret a la privacitat, a l’accés a la justícia i a no ser detingudes arbitràriament.
 

Atès que El Parlament Europeu va declarar l’ homofòbia com un temor i una aversió irracional contra les persones que tenen una opció sexual no heterosexual i que està basada en prejudicis als que compara amb el racisme o la xenofòbia.
 

Atès que es calcula que cada dos dies alguna persona es agredida al món per actes violents vinculats a l’homofòbia i transfòbia, i, Amnistia Internacional denuncia que en més de 70 països es persegueix a les persones per aquestes raons i en 8 països encara existeix la condemna a mort.
 

Atès que diverses teories psicològiques descriuen aquesta por amb el terme prejudici sexual per referir-se a totes les actituds negatives basades en l’orientació sexual i la identitat de gènere, sempre relacionades amb la intolerància i la discriminació.
 

Atès que vivim en un dels països del món capdavanters en drets LGTB, gràcies a les polítiques dels governs d’esquerres i de progrés del President Pasqual Maragall i Mira, José Montilla i Aguilera, i, de José Luis Rodríguez Zapatero; i, malgrat aquestes polítiques seguim patint discriminació.
 

Atès que lamentablement, un membre destacat de la cúria eclesial espanyola va carregar recentment en la seva homilia, retransmesa per la televisió pública estatal, contra l'homosexualitat i el dret de les persones homosexuals, fet que posa de manifest una vegada més la realitat social sobre aquest tema que encara arrossega molts prejudicis entre determinats col·lectius de la societat, i que tenen efectes molt negatius especialment sobre lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals que sovint pateixen discriminacions i menyspreu.
Vistes totes les raons exposades anteriorment,


El Grup Municipal del PSC, proposa a l'Ajuntament en Ple, l'adopció dels següents ACORDS: 


Primer: Promoure el reconeixement i l’acceptació de la diferencia sexual i d’identitat de gènere com un dret irrenunciable per aconseguir la igualtat.

Segon: Instar a totes les institucions públiques i jurídiques per actuar davant les agressions per raó d’opció sexual i/o identitat de gènere.

Tercer: Instar al Parlament de Catalunya que trameti i aprovi definitivament la Llei contra la homofòbia i transfòbia, tal com havia iniciat el govern d’esquerres i de progrés del President José Montilla i Aguilera.

Quart : Demanar a la Conselleria d’Ensenyament l’aplicació d’un protocol per a la prevenció i la detecció de casos d’assajament per raons d’homofòbia i transfòbia a les escoles.

Cinquè: Fer una crida als sindicats per què en el procés d’elaboració de convenis col·lectius s’introdueixin clàusules de protecció i no discriminació per opció sexual i identitat de gènere en l’àmbit laboral.

Setè: Reconèixer la tasca de les entitats locals que han treballat i treballen pels drets del col·lectiu LGBT.


Vuitè: Fer arribar aquests acords al Consell Nacional de Lesbianes, Gais, homes i dones Transsexuals i Bisexuals de Catalunya i a l’Àrea per a la igualtat de tracte i no discriminació de les persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB) del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.