1 de novembre del 2013

Entrevista a l'ARA sobre la Iniciativa per a la Reforma horària

Fabian Mohedano: "Hem d'adaptar la feina al ritme de vida i no al revés"

Entrevista a l'impulsor de la iniciativa 
Fabian Mohedano fa anys que reflexiona sobre els horaris. Fabian Mohedano fa anys que reflexiona sobre els horaris. RUTH MARIGOT
Fabian Mohedano, impulsor de la iniciativa, proposa aprofitar el canvi de paradigma per reformar els horaris.
Parles de l'economia de la felicitat.
La gent no és més feliç malgrat els avenços que hem tingut. Quins són els elements que generen felicitat? La família, les finances, la feina, la comunitat i els amics, la salut, la llibertat personal i els valors. I el temps és fonamental en aquestes set variables: quant temps tenim per a la família? I per formar-nos? Com utilitzem el temps de la feina? Desconnectem? Si no es té temps per a la llibertat personal, la gent se sent encotillada. Les polítiques del temps són un instrument per a la nova economia i per aconseguir la felicitat i la satisfacció.
Hem posat la feina al centre i ens hem oblidat de la resta.
En la mesura que tinguem una xarxa d'activitats més enllà de la feina, serem més bons quan treballem. Perquè el que et demanen és la capacitat de resoldre reptes i dificultats i, per fer-ho, has d'estar amb la ment oberta i tenir una xarxa social i una motivació extra.
La reforma horària pot afavorir la participació social i política.
Els estudis diuen que les persones que estan implicades en la vida comunitària i social del seu barri, poble o país entenen millor les decisions que prenen els polítics. En el moment en què estem de risc de distanciament entre la ciutadania i la classe política, el més oportú és racionalitzar el temps perquè la gent faci vida associativa i s'impliqui en les decisions públiques. I així es reduirà la desafecció. La política està cada cop més professionalitzada i les decisions no les prenen els ciutadans. Això aquí està més accentuat pels horaris de la gent. Sobretot els de la franja de 30 a 50 anys, que han de tenir temps per cuidar fills i familiars, i no poden participar-hi, i així la democràcia s'afebleix. El temps és una barrera d'accés a l'espai públic. En temps de desafecció, polítiques del temps.
També és una oportunitat per repensar l'estil de vida.
Som en un canvi de paradigma. Cal una revolució humanista. Hem de canviar els valors. De fet, ja estan canviant. Un cap de recursos humans no vol que una persona estigui 24 hores a l'empresa perquè vol que estigui connectada amb el món i pugui resoldre els problemes.
La iniciativa que impulseu entronca amb el moment de canvi que vivim.
Aquesta iniciativa pretén que, en un moment de canvi d'època, en un moment que la gent vol qüestionar-ho tot, ens traguem el llast de les coses d'un passat recent que ens fan nosa, com uns horaris que es creen en l'etapa franquista. Quan diem que Catalunya vol ser més a prop d'Europa, també volem assemblar-nos a la seva manera de viure i equiparar els horaris.
El canvi no pot ser individual.
No serveix de res que una empresa decideixi dinar a la una i sopar a les set si no ho fem tots. Necessitem un pacte que ens porti a tots a fer el canvi. Volem sensibilitzar dels beneficis de la reforma horària. No només volem que torni aviat a casa la dona, també l'home. Volem uns horaris emancipadors, que generin igualtat i coresponsabilitat. Adaptem els horaris laborals al ritme de vida i a la necessitat dels individus i no al revés.

10 d’octubre del 2013

Canvio d'autobús

Estic en un moment de canvi, de transició, de crisi -en el sentit original de la paraula-. Aviat anunciarem la data de l'Assemblea general MLP i després d'uns anys de compromís en la primera línia de la coordinadora, donarem pas a una nova generació de joves dirigents que assumiran el lideratge.

Aquests dos darrers anys han estat especialment durs. I és que qualsevol transició i procés de relleu té alguns moments on falta sincronia entre els que marxem i els que arriben. És normal i no cal donar-li més voltes. El més important és que el que entrin ho facin amb les millors eines possibles (això en part és responsabilitat dels que marxien- i els que marxem sortim satisfets i reconeguts per la tasca feta -responsabilitat dels que arriben-.

A propòsit de la sincronia, mot que procedeix del grec syn (a la vegada) i chronos (temps), començo nous reptes a l'entorn de les polítiques del temps. Bé, no començo, ja hi era, m'hi poso de ple. Necessitava trobar alguna cosa en la que creure per dedicar-li hores. Els que em coneixeu sabeu que dono tot el de mi per arribar a convertir una idea en realitat. El nostre país pateix molt més que altres a causa dels desajustos horaris: manca de vida saludable, suspens en productivitat i rendibilitat -amb el que això comporta per exemple en exportacions-, falta de temps personal per a l'augment del nivell cultural, educatiu o d'implicació social i comunitària; greu dificultat de conciliació i coresponsabilització i un llarg etcètera que provoca el desajust dels horaris.

Tot esperant que arriba l'assemblea general MLP, començo a escriure el discurs de comiat en els meus pensaments. Moltes coses positives en aquests 10 anys des de que el novembre de 2003 a Vilanova i la Geltrú Acció Escolta de Catalunya decidia en el seu congrés posar rumb a l'MLP. Intentaré resumir-les a la cloenda, intentaré posar en valor el que ha estat un dècada fantàstica, amb companys de viatge sense els quals no hagués crescut com a dirigent i sobretot com a persona.

Estic en transició, aviat canvio d'autobús.

9 de setembre del 2013

Dimecres a la Via Catalana, diumenge a la Festa de la Rosa


A la Via Catalana hi aniré bàsicament per que em sento identificat amb el lema que proposa l’ANC. Semblaria poc autèntic estar d’acord i quedar-me a casa. Hi aniré en família i alguns amics que tenim ganes d’expressar-nos col·lectivament després d’un any on s’han intensificat els debats sobre la qüestió nacional cada cop més lligada a la social. Hi ha molts matisos, però per sobre de tot ens uneix les ànsies de combat contra un status quo que cada cop està més inhabilitat. 

La Via Catalana és l’agregació de milers de persones il·lusionades que s’organitzen en la recerca d’un nou horitzó col·lectiu. Sembla legítim. Per altra banda, reconec que em posa la descomunal complexitat logística de la cadena humana, que està suposant un esforç organitzatiu sense precedents.

Ara bé, també és del tot legítim quedar-se a casa. No s’hi val desacreditar qui ha decidit no anar-hi, i fins i tot qui decideix organitzar actes a favor de la unitat d’Espanya. Això és la democràcia i qui no ho entengui recomano un llibre d’història o ciència política i llegeixi el capítol sobre revolucions liberals.

La majoria dels meus companys dirigents de partit es quedaran a casa. Ens veurem a la Festa de la Rosa a la Pineda de Gavà tot just quatre dies després. La gràcia del projecte polític socialista és la capacitat de suma de diferents sensibilitats catalanistes. Farem bromes i tornarem a debatre fraternalment dilluns a la Comissió Executiva Nacional sobre la situació política del país. No pot ser de cap altra manera. Aquesta és la síntesi del socialisme a Catalunya a la que no hi volem renunciar.

4 de setembre del 2013

'Les idees sense organització' arribar a 50.000 visites


Vam començar el 30 de maig de 2005 i poc a poc ens hem convertit els còmplices perfectes, i és que el meu bloc i jo hem aconseguit arribar a 50.000 visites en un total de 532 publicacions en 8 anys.

Les tres fonts de trànsit principals són les piulades de Twitter, les recerques que feu Google i el link del bloc del meu padrí, en Joan-Francesc Pont. També hi ha entrades des de la Galàxia Laica, al portal de l’MLP i des de Facebook.

Sorprèn però que poc més del 50% són de Catalunya i Espanya. Al voltant de 22.000 visites procedeixen d’arreu del món. I fa gràcia per que pràcticament la totalitat del bloc és en català.

Darrerament hem aconseguit tenir més de 2.000 visites mensuals. La tendència és de creixement en els darrers mesos, augmenten les visites en cadascuna de les entrades i en el còmput global mensual.

A partir d’aquest any, hem obert el web www.fabianmohedano.cat, amb una imatge inspirada en Les idees no viuen sense organització. Complementa amb informació, projectes en  marxa, agenda i galeria de fotografies.

Moltes gràcies amics, germans, enemics íntims, adversaris... Recordeu a Gramsci: Les idees no viuen sense organització!