Fabià Estapé afirmava a “Mis economistas y su trastienda” que alguna cosa estarien fent bé els economistes si al llarg de la història havien contribuit a acabar amb l'esclavitud, a aconseguir la igualtat de la dignitat d'homes i dones, a la caiguda de l'imperalisme, de l'intervencionisme o de la consolidació de l'estat de dret. Em pregunto quina serà l'aportació dels llicenciats de ciències del treball o dels futurs graduats de relacions laborals en els propers anys. Em sorprèn la quantitat de possibilitats que plantegen aquests estudis pluridisciplinars als quals explicaria com les ciències polítiques del mercat de treball.
Al post del 31 d'octubre en aquest blog, parlava de la importància del temps i de la necessitat al nostre país de perseguir més rendibilitat del capital i millorar millors condicions per al treball. I que això passava per organitzar socialment millor el temps. Avui afegiria l'element democràtic. Si realment estem en l'etapa de la desafecció -que això sembla- tal com li escoltava dir recentment a l'Oriol Bartomeus, potser que busquem elements més enllà de la corrupció o el distanciament de la ciutadania dels polítics -que també!-.
Situant-nos en un context de la vida quotidiana, de la dels problemes reals de la gent, potser una millor organització social del temps ens proporcionaria més temps personal, per pensar, per llegir, per reflexionar, per tenir una visió crítica. I això portaria a la ciutadania a sumar-se a causes socials, a participar en la vida veïnal, a implicar-se en enfortir un espai públic, en definitiva, a sentir-se responsable de les qüestions de la res publica. El combat del temps també ho és contra la creixent individualització de la societat. Quines motivació queda per participar a un esplai o un cau quan s'està estudiant i treballant alhora? O quan s'arriba a casa a les nou del vespre i ja no ha donat temps de veure els fills perquè ja dormen? La conciliació de la vida laboral i, el que anomenaria la vida pública de les persones, és cabdal per enfortir la societat civil. No oblidem que és la fortalesa d'aquesta, en gran part, la que mesura la fortalesa de la democràcia en un país.
L'organització social del temps, com es demostra, ja no és una qüestió només d'estat del benestar o de productivitat de l'economia d'una país, sinó que també ho és la seva salut democràtica. Bé faríem els futurs i els actuals llicenciats en Ciències del treball o els nous graduats de Relacions laborals en preguntar-se quina vol ser la seva petjada intel·lectual i l'aportació que volen fer de millora al país. El combat del temps és una bona proposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada