1 de novembre del 2009

Sempre ens quedarà Sant Jordi

Avui 1 de novembre hi ha molta gent que ha celebrat el Halloween. Realment ha tingut un impacte brutal en els darrers anys. És ben curiós perquè hi ha opinions per a tots els gustos, des de la indiferència la desfensa a ultrança de les tradicions populars catalanes, molt arrelades en el calendari escolar, per altra banda.

És ben cert, que hi ha qui pensa que corre el perill de perdre's la festa de la Castanyada i fins i tot el Carnestoltes. Precisament dues festes antigues i de tradició secular molt arrelades fins ara al nostre país. La hipòtesi que la Castanyada es pugui perdre no és d'estranyar, però ho atribuiria a una qüestió climàtica, i és que cada cop es fa més difícil posar-se a l'estòmac ingredients amb altes dimensions calòriques com els panellets, els moniatos i les castanyes amb un glopet de moscatell. I el Carnestoltes podria desaparèixer per avorriment a disfressar-se dos cops l'any.

En canvi, les grans superfícies comercials i les botigues especialitzades veuen una oportunitat de fer negoci, una forma més de tenir atrapada a la ciutadania en el consum d'infants i adults. I no diguem els bars i discoteques d'oci nocturn, els parcs d'atraccions, els restaurants i fins i tot els gimnasos.

Tot això fa mal i atempta directament contra les tradicions nacionals. Però el que realment és sorprenent és que siguin els propis centres educatius els qui també estiguin impulsant la seva celebració. Ara bé, una cosa sí que està bé, i és el fet d'aconseguit celebrar la mort amb un to de festivitat.

El motiu de la pèrdua d'identitat de les tradicions populars es podria atribuir a la globalització però també hi ha un element històric, i és la influència del catolicisme en el nostre calendari i la manca de celebracions civils, seculars, d'inspiració republicana que enforteixin la vinculació amb el territori, amb els valors culturals locals.

I és que l'imaginari laic ha estat esborrat o desdibuixat i, el poc que queda, com la Castanyada o el Carnestoltes, estan en perill d'extinció. El Pare Noel caga el Tió de Nadal. Halloween -i el canvi climàtic- mata la Castanyada -o la pobra castanyera-. Sempre ens quedarà Sant Jordi, per cert, el sant més popular i menys catòlic de tots els sants.

Aquí la gràcia és saber si veurem aviat a José Montilla repartint caramels al Pati dels tarongers, com fa l'Obama a la Casa Blanca la nit de Halloween.