El lliure examen és una eina per qüestionar i desemmascarar qualsevol saber establert i qualsevol doctrina o idea que vulgui restringir o prohibir la llibertat dʼelegir, de viure, de fer o de pensar. D'entrada, una persona amb conviccions demòcrates ha de sentir simpatia cap a exercicis promoguts per consultar l'opinió de la gent. És una forma de generar debat en un país en el que durant molts anys s'ha desincentivat la participació i la mobilització social.
Sembla que CiU es planteja fer servir la llei de consultes populars per impulsar-ne una de caràcter no vinculant que pregunti a la ciutadania sobre la necessitat del pacte fiscal per a Catalunya. En paraules d'Homs "El valor polític de la participació i manifestació del poble de Catalunya és d'una transcendència enorme". La proposta de pacte pretén basar el sistema de finançament en el concert econòmic, el que significaria abandonar el règim comú per passar a una relació exclusivament bilateral Govern d'Espanya i Generalitat de Catalunya, prenent com a referència el concert basc i navarrès. És una proposta que modifica sensiblement l'arquitectura actual. Pot semblar legítim -i hauria de ser una pràctica més normalitzada- que un govern vulgui reforçar el seu full de ruta amb una consulta a la ciutadania.
Aquesta visió és compartida pels sindicats majoritaris que consideren que caldria preguntar als catalans també sobre els ajustos pressupostaris que estan suposant retallades sobre serveis públics de vital importància com són l'educació i la sanitat, entre d'altres. En aquest sentit les paraules d'Àlvarez són contundents: "Qui impedeixi que els ciutadans de Catalunya decideixin sobre les retallades no podrà parlar en un futur en nom del poble". L'estratègia dels sindicats passa per demanar el suport de 27 diputats o de dos grups parlamentaris perquè el plenari inicï el debat. La dificultat o no és que s'hauria d'aprovar per majoria absoluta. Dic o no perque seria ben estrany que CiU apostés per fer una consulta sobre el pacte fiscal i evités una sobre el model de serveis públics. La ciutadania probablement no ho entendria ja que ambdues estan fortament relacionades amb l'estat del benestar català.
Catalunya i les seves institucions, per la seva particularitat, estan obligades a ser enginyoses i creatives en aprofundiment de la qualitat democràtica i de l'autogovern. Per aquest motiu seria del tot encertat consultar la ciutadania sobre aquestes dues qüestions que afecten al model de país. Cal trencar ja d'una vegada per totes la por que hi ha a preguntar la gent sobre les coses que els hi afecten. També ens permetria veure com s'aplica la geometria variable de la que tant es parla darrerament. Un deu per a CCOO i UGT per la seva proposta i una demostració de la importància dels sindicats en la governança del país. El dret a decidir ha de ser infinit i no només es pot exercir a través de convocatòries electorals. L'escenari que es planteja és apassionant.
Publicat a E-notícies el 7 de gener de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada