Aquesta notícia de La Vanguardia en la que es detalla com el Govern de Samoa ha fet desaparèixer un divendres tot d'una del mes del passat desembre demostra no només que la màgia és possible si ens ho proposem sino que els calendaris i els fusos horaris són una invenció fruit de criteris conjunturals, allunyats de configuracions divines.
Les festes, els fusos horari i els usos del temps de vida quotidiana són una barreja de decisions polítiques i de costums convertides en tradicions. A Espanya, per posar un exemple, la segona pasqua és indirectament producte del conveni internacional del 1979 entre l’Estat i la Santa Seu, el famós Concordat.
El PP a instàncies de la patronal que sap que Espanya està a la cua en productivitat a causa d'un calendari premodern -com també de la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris de l'incansable Ignasi Buqueras- creu que ha arribat l’hora de reordenar el calendari laboral i situar la major part dels dies festius en dilluns, per evitar ponts i aqüeductes surrealistes com el del passat mes de desembre. És la proposta del PP més laic en els seus primers dies de govern a Espanya.
Ara bé ja que el govern central reconeix la impossibilitat pràctica de respectar totes les imposicions religioses pel que fa al calendari podria anar més enllà i canviar la Setmana Santa per una de fixa al calendari laboral i molt especialment al sistema educatiu. El més lògic és que els trimestres escolars es regeixin per criteris racionals. Aquesta ha de ser una decisió sobirana dels governs i no una imposició antidemocràtica d’un Estat estranger i anacrònic, el Vaticà.
De moment, felicitar el govern per la proposta valenta i reformista, veurem què diu l'Esglèsia Catòlica. És clar, mana el diner, que ningú no podrà amagar que és un dels instrument més laics existents.Publicat a e-notícies, 3 de gener de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada