En un dels darrers seminaris Espai de
Llibertat impulsats per la Fundació Ferrer i Guàrdia, Francesc Ponsa, doctorand de l'Universitat Pompeu Fabra ens va parlar sobre
“Els think tanks a Catalunya. Què són? Quins són? Quina funció
fan?”. Ens va explicar que els think tanks són els laboratoris
d'idees que intervenen en el procés polític mitjançant la prducció
d'idees i l'anàlisi de propostes. Tenen un origen militar a la II
Guerra Mundial (context òptim i segur per produir idees). Francesc
Ponsa proposa com a definció que està format per intel·lectuals,
analistes, expertes de formació molt diversa, de formació
pluridiscipliar, que rep contractes d'organitzacions públiques o
privades per analitzar idees i proposar formes d'aplicació de les
diferents activitats governamentals o industrials, per influir en els
poders públics. Es fan servir els mitjans de comunicació.
Entre les principals tàsques estan les
de: anàlisi intel·lectual interdisplinar, formació de personal de
qualitat per a tasques de govern, investigació a llarg termini
centrada en tendències, independents de governs i de partits (tot i
que no acostuma a ser així), pressionar el govern a través de les
publicacions i informar a la societat a través de diverse tècniques
comunicatives
Els think tanks creixen als anys 80 per
qüestió de globalització, nous actors polítics i final de la
guerra freda. Les causes de la seva emergència: democratització:
demanda creixement de polítiques públiques modernes, demanda
d'informació i d'anàlisi independent, creixement dels actors
polítics internacionals (impacte de les ONG), evolució tecnològica,
obertura dels debats sobre l'acció dels governs, qüestions
polítiques més complexes i presència global.
La presència de think tanks al món és
sinònim d'evolució: Hi ha 5545 think tanks a 182 països del món.
A Amèrica del Nord (30%) i a Europa (27%). El 92% països tenen
almenys un think tank. Espanya està al número 18 del rànking, n'hi
ha 58.
Els criteris per localitzar un
laboratori d'idees poden ser: capacitat d'influència, publicació
d'obres, capacitat de col·laborar amb grans especialistes, nivell de
recursos financers, analistes fent d'assessors a càrrecs electes,
habilitat per produir noves idees i lideratge en la capacitat de
desafiament de postures tradicionals de l'opinió pública i de la
classe política.
Els think tanks a USA prenen unes formes
diferents a Europa a causa de: la fragmentació del sistema
governamental, l'existència de partits d'electors, la manca
d'estructures corporatives (sindicals, patronals, etc.), els
problemes governamentals complexos i l'existència de filantropia
privada
Per tant les diferències entre els
think tanks americans i europeus són de pressupost i personal,
l'existència de seus arreu del món, la visibilitat, la vinculació
a partits, la influència sobre l'Administració, el model de
finançament, la situació en l'eix esquerra – dreta (tot i que
està canviant) i la presència als mitjans.
L'evolució històrica passa per tres
etapes: 1a. I Guerra mundial i postguerra immediat (component
acadèmic i neutral, neutrals fins el crack del 29 i neixen els
experts professionals). 2a. Final II Guerra mundial (creació
d'organitzacions paragovernamentals, incorporació del terme think
tank en el vocabulari especialitzat i apareix la competència en el
mercat de les idees). I la 3a. Crisi petroli (especialització,
repercussió opinió pública i eclosió).
Les tipologies són tres: 1)
universitats sense estudiants (elaboració de documents) 2)
Organització d'Investigació Contractada 3) Centres militants
(Vanity tanks i fundacions de partits polítics).
A Espanya els think tanks tenen un
influència limitada per causa òbviament del franquisme. Es
considera el primer la Fundación Pablo Iglesias (1926), actualment
la Fundación Ideas. El procés de creació a Espanya té tres fases:
1) 1980-2000: nombre reduït i influència limitada (CIDOB, Circulo
de Empresarios) 2) 2000- Coneixement més precís de la realitat i
amb una missió típica dels think tanks (Fundación Alternativas,
Real Instituto El Cano, etc.) i 3) Majoria als 80: Fundació Ferrer i
Guàrdia o Fundació Pi i Sunyer.
A Catalunya s'indentifiquen 258 think
tanks segons un estudi de la UPF dedicats en un 58% a la política, un 16% a les relacions internacionals, un 10% a economia i un 10% a societat. S'idenfiquen:
- Universitats sense estudiants: Casa Àsia, IEMed, CIDOB, Fundació Jaume Bofill...
- Investigació contractada: Fundació Pi i Sunyer
- Centres militants: Fundació Catalunya Oberta, Cercle d'Economia, Fundació Catalunya Europa, Fundació Artur Martorell, Fundació Ferrer i Guàrdia
- Vanity tanks: Centre d'Estudis Jordi Pujol
- Fundacions dels partits polítics (Fundació Rafael Campalans, Fundació CATDEM, Fundació Nous Horitzons, Fundació L'Alternativa, Fundació Pere Ardíaca, Fundació Irla, etc.)
Les característiques dels think tank
catalans, que perfectament es pot aplicar a la Fundació Ferrer i
Guàrdia és el baix percentatge de filantropia privada, un
pressupost i staff reduït, poca transparència, poca visibilitat
pública, comunicació dèbil, escassa connexió internacional amb
d'altres think tanks. Els reptes de la Fundació Ferrer i Guàrdia
per esdevenir un gran think tank independent passa per: sobreviure a
la crisi, plantejar la captació de fons privats, apostar per la
comunicació, situar investigadors en els mitjans de comunicació,
buscar parteneriat internacional i establir mecanismes de porta
giratòria, de manera que hi hagi intercanvi de persones procedents
del món empresarial i polític.
Per a més informació sobre think
tanks es pot contactar amb Francesc Ponsa a la següent adreça:
francescmiquel.ponsa@upf.edu
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada