L'esmorzar es desenvolupa en un ambient fraternal i íntim a la seu de Nicaragua, la Fàbrica del socialistes. Dura una hora i mitja i està dirigit per la Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet i secretària de Ciutadania i Societat Civil.
Centre Unesco de Catalunya
- Neix 1984
- Adhesió a la UNESCO. Educació, cultura, ciència i educació.
- 150 actuacions anuals. Especialitzacions: Sostenibilitat i gestió de l'aigua (ara, aigua virtual), diàleg interreligiós favorable a la laïcitat i la gestió de la diversitat, diversitat lingüística com a forma de defensa de la llengua catalana, patrimoni cultural i material per al sXXI, diversitat cultural i drets humans (generació d'expressions compartides més enllà de l'intercanvi que només porta al multiculturalisme), promoció de l'educació tridimensionalitzada (que superi la mercantilització i que esdevingui una eina d'emancipació)
- L'equilibri local i global genera tensions en la construcció de ciutadania i en l'operativitat dels drets i llibertats, per exemple en qüestions com l'immigració
- Missió de construir un espai de promoció de la cultura catalana
- Existència d'un moviment de base, enxarxat
- 63 escoles associades. 23 càtedres universitàries. 25 biblioteques. 18 clubs i associacions
- Manté relacions oficials amb la UNESCO, amb relació preferent. La membresia és d'entitat observadora, amb veu però sense vot
- Pressupost 1,6 M, treballen 28 persones
- Seu al Camp de Grassot (Barcelona)
Fundació Ferrer i Guàrdia
- Neix el 1987 ha estat promotora de la creació del Moviment Laic i Progressista i la Lliga per la Laïcitat
- La seva missió ha estat promoure el principi de laïcitat com a arquitectura de tolerància
- Actualment està treballant per articular una resposta actual des de la triada Llibertat, Igualtat i Fraternitat
- L'economia pesa i arrossega la resta de coses. Parlar de crisi o parlar de fracàs són dues formes de parlar del mateix
- Com podem salvar l'economia o com podem fer que l'economia ens ajudi al benestar
- La garantia de drets és el desafiament que tenim com a societat, i per tant, com a partits. La garantia de la dignitat de les persones, la garantia de l'espai de llibertat de la persona en relació de la persona
- El dret a la llibertat de pensament i religió es fa del tot complicat. Per garantir la llibertat de consciència necessita
- Laïcitat no és una religió, no és una forma d'entendre la teva espiritualitat, no va en contra de l'altre. La laïcitat és la garantia de neutralitat
- Com es tradueix? En un pacte nacional per a la laïcitat
- Poders públics han de : 1) gestionar la pluralitat religiosa 2) garantir la neutralitat 3) garantir la llibertat d'opció de consciència
- L'educació és la punta de llança per garantir la llibertat d'opció de consciència. I que aquesta sigui laica
- La participació també és un element clau per a la gestió de la pluralitat
- La manca de transparència del finançament
- La garantia de llibertats a partir de la reforma de la Ley Orgánica de Libertad Religiosa (a partir de la llibertat de consciència)
- Recerca, avortament, igualtat home-dona, llibertat de consciència, etc. A favor del progrés humà
Núria Parlon
- Cal saber gestionar les dualitats multiplicades a partir de laïcitat com a mètode de gestió comunitària
- Volem un model de societat democràtica a partir del respecte i la tolerància
- Hi ha moltes amenaces totalitzadora. Fa falta molta microcirugia
Imma Moraleda
- “La política està plena de simbologia i pedagogia i aquí la laïcitat juga un paper cabdal”
Miquel Essomba
- “El discurs laicista és necessari però no és suficient”
- El merder està en la formulació dels drets sino en la desaparició de l'estructura en la uqe hem viscut. Estem en el naixement d'un nou món que no sabem interpretar”
- Cal diferenciar les comunitats de vida i les comunitats d'aprenentatges, que superen els territoris físics. I aquí és on cal plantejar la formulació de drets i deures
- Els partits tenen un problema a l'hora d'afrontar algunes qüestions davant el populisme creixent. I fa falta determinació
Imma Moraleda
- “Els estaments públics som coresponsables en la configuració social a partir de grans i petites decisions”
- La clau és l'educació, de l'escola tal com es coneix ara. Les noves tecnologies poden contribuir decididament a canviar el sistema actual
- Existeixen masses temptacions per anar a un model segregador. Els guettos són molt més fàcils
- La qüestió de gènere i la revolució silenciosa han estat claus en els darrers 40 anys i cal tenir-ho en compte en la formulació de l'agenda de consolidació de drets civils
Jordi del Río
- “Les llibertats públiques no es poden dissociar de la crisi política actual”
- “A la qüestió de les llibertats públiques hi ha una altra que no es pot dissociar que és la crisi política”
Diàleg Pacte Social “Llibertats
públiques i drets civils”
Núria Parlon, Imma Moraleda, Jordi del
Río, Fabian Mohedano, Àlvaro Rodilla (PSC).
Miquel Àngel Essomba, Centre Unesco de
Catalunya.
Oriol Illa, Fundació Ferrer i Guàrdia.
Oriol Illa, Fundació Ferrer i Guàrdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada