El Manifest destaca per tres qüestions: en
primer lloc, està escrit per una persona de dretes i una persona d’esquerres En
Cohn-Bendit és copresident del Grup verd / Aliança lliure europea, en
Verhofstadt és president del grup liberal al Parlament europeu. Ambdós, però,
progressistes perquè tenen una visió optimista sobre futur basat en una Europa unida
i federal en la que el paper dels ciutadans és protagonista, per tant,
democràtica. En segon lloc, la construcció del discurs dels autors parteix del
que els uneix i no del que els separa, estratègia que ells consideren
fonamental per construir un espai unit europeu. Plantegen tres combats de
primer nivell que fan perillar el present i sobretot el futur d’Europa: el
nacionalisme (allunyat de la pluralitat i preocupa per la singularitat), el
populisme (excessivament tacticista) i el conservadorisme (enemic de la
democràcia). Tres qüestions que s’escapen de l’esquema tradicional entre
l’esquerra i la dreta. I en tercer lloc, els autors basen el futur d’Europa en
el tret diferencial -que per a alguns és una amenaça i no una oportunitat- el
pluralisme, la tolerància, la convivència de pobles i cultures que durant
mil·lennis han fet del continent un espai de mestissatge, d’intercanvi i
d’enriquiment.
La lectura no deixa indiferent, fa pensar
sobre la necessitat d’escriure una pàgina més sobre Europa. Necessitem que el
vell continent doni una resposta social, ecològica i política a la
globalització econòmica i financera. Tal com pretenen els autors, la resposta
ha de ser radicalment federal i democràtica perquè l’essència d’Europa no són
les nacions, són els seus ciutadans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada