22 de juny del 2017

El millor horari perquè tanquin les botigues

Un dels debats més recurrents sobre la reforma horària és aquell que afecta als horaris comercials. De cap de les maneres la reforma horària serà integral sinó fem un debat sobre el comerç i sobre tot els models de consum.
El sector del comerç i el consum té un gran impacte a la nostra economia, més tenint en compte la importància del turisme i dels serveis a Catalunya. Aporta prop del 13% del PIB i dóna feina a més de 440.000 persones. Quant als horaris de consum, cal diferenciar entre l’autòcton i el consum dels turistes, tal com succeeix en les grans ciutats arreu del món, que funcionen amb dues velocitats (Nova York, Londres, París, Berlín, etc.), amb uns horaris de consum racionals per a la població autòctona i uns horaris extensius per donar resposta a les necessitats dels turistes.
Centrant-nos, sobretot, en la població autòctona, la reforma horària busca promoure una franja majoritària de consum que finalitzi a dos quarts de vuit del vespre, gràcies a la compactació horària als establiments i a promoure la compra al migdia. Aquesta és la via per millorar la qualitat de vida de les persones treballadores en aquest sector, que pateixen, en l’actualitat, horaris extensius, finalitzant, com en els casos dels supermercats, més enllà de les nou de la nit.
No és suficient, però, amb aquest moviment per part dels comerços i establiments, sinó que cal fomentar entre els consumidors un horari de compra responsable, amb una modificació dels hàbits de la ciutadania.
Des dels processos de participació i de concertació social, impulsats el 2016 i 2017, s’han proposats mesures que alimentaran el Pacte per a la Reforma Horària. Aquestes propostes les han realitzat la ciutadania, experts, administració pública, sindicats i associacions de comerciants. S’ha discutit sobre la necessitat de conèixer l’impacte d’aquesta compactació horària tenint en compte els hàbits dels diferents perfils de consumidor i de la capacitat d’adaptació dels comerciants als nous hàbits de compra (per Internet, per exemple), a més a més de l’estacionalitat existent en el sector i la diversitat territorial.
Altres mesures proposades són proves pilot i campanyes per promoure hàbits de compra responsables, campanyes per al comerç de proximitat per adaptar-se als nous hàbits de compra i sobre els beneficis de la reforma horària. Per últim, no es pot deixar de banda la negociació col·lectiva com a eina per regular els horaris de les persones treballadores del sector.
En aquest context de debat del Pacte per a la Reforma Horària s’està produint al Parlament de Catalunya el de la Llei de Comerç. Els sindicats estan preocupats sobre les progressives ampliacions. El debat i la proposta final s’ha produït tenint en compte la limitació competencial en matèria horària d’horaris comercials en un context de grans transformacions provocades pel comerç electrònic. Tot i així, caldria plantejar la idoneïtat de limitar l’hora de tancament final. És a dir, més que entrar a ampliar o reduir les hores globals, sí avançar l’hora de tancament, com passa a altres països on només dos dies es fa tard o tenint en compte el model comercial (que sovint s’associa a les característiques del municipi) i si és estiu o hivern (que es vincula a les hores de sol).

Molt camí a recórrer, si bé amb el convenciment que la darrera paraula la té el client. I el client cal que comenci a ser conscient que darrere del mostrador també hi ha una persona i una família. 


Publicat a Via Empresa, el 12 de juny