22 de juny del 2017

Cultura, oci, democràcia..., reforma horària

El temps dedicat a la cultura i l’oci abraça diferents àmbits, alguns dels quals tenen molta incidència en l’estructura d’organització de la vida quotidiana. Un dels principals, en el dia d’avui i per diferents motius, per a gran part de la ciutadania, és l’audiovisual, tenint en compte que més de quatre milions de persones consumeixen dues hores i vint minuts de televisió diàries i un milió set-centes mil superen aquesta xifra. Tot i el canvi d’hàbits que s’està produint en el consum d’audiovisual, com ara la televisió a la carta per part de les generacions més joves, el prime time (l’hora punta) segueix tenint un alt impacte en l’hora en la qual la ciutadania se’n va a dormir (tenim un dèficit d’una hora respecte als nostres veïns europeus). Cal, doncs, un compromís de les operadores de televisió a Catalunya per tal de recuperar aquest temps de descans, amb l’avançament progressiu de l’hora punta a la franja horària de vuit a onze de la nit. Quant als infants i adolescents, cal que les operadores se sensibilitzen sobre aquest dèficit de son de forma especial, amb una programació horària que tingui sempre en compte el públic al qual s’adreça. En definitiva, cal incorporar els valors de la reforma horària en la programació dels operadors per tal de promocionar la salut de la població. Una mesura interessant que es proposa en el procés de concertació de les taules quadrangulars amb la participació dels diferents operadors per pactar acords i pautes en aquest sentit. Tot això es fa complicat quan tenim operadors (principalment privats) que des de Madrid aposten clarament per un model absolutament expansiu.
Pel que fa al consum cultural i d’oci vinculat a teatres, sales de concerts, cinemes, museus, restauració, etc., han anat avançant tímidament els horaris de manera progressiva. I és que depenen dels horaris laborals i alguns dies dels horaris del futbol, que ho condicionen tot i de quina manera. Restauradors i operadors culturals estan amatents a la proposta que s’impulsa per adaptar-se al canvi. No hi posen objeccions sempre que es permetin àmplies franges de servei, tenint en compte les característiques de la nostra activitat econòmica: serveis i turisme.
L’associacionisme és un altre sector de rellevància, amb una forta presència en ciutats i pobles i que impacta no només en la nostra manera de ser i fer sinó també en la nostra economia (en conjunt, les activitats relacionades amb el tercer sector representen el 6% del PIB). Amb els horaris actuals existeix un dèficit de temps de lliure, disposició que afebleix la participació social. Això es dona de forma especial en determinades franges d’edat i segments de la població, com ara les dones o els adults amb càrregues familiars. A més, pel que fa a les associacions i entitats, s’han d’optimitzar els processos interns de treball a les organitzacions per millorar la qualitat del servei i la seva eficiència, i s’han de generalitzar els àpats en una franja horària saludable en les activitats organitzades. Les organitzacions socials s’han dedicat a demanar reconeixement socials, equipaments i ajuts econòmics. Ara comencen a veure que el temps és un recurs rellevant per fer possibles els projectes associatius, sobretot els de voluntariat.

Publicat a ElPuntAvui, el 14 de juny de 2017