VI Jornades Marta Mata "Maria Montessori i els drets de l'infant"
Campaments per a aprendre. Fem campaments!
Tres consideracions abans d’entrar en matèria.
La primera, que gràcies a la Fundació per convidar-me a compartir aquesta
jornada amb vosaltres. La segona, quin millor lloc per recordar avui a la Gemma
Martín, directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, fundadora del Moviment Laic
i Progressista i primera funcionària europea en temes de joventut a Estrasburg
al Consell d’Europa, quin millor lloc per fer-ho i quin tema, campaments. La
Gemma Martin va ser escolta i va assumir altes cotes de responsabilitat al
moviment guia. Vagi per endavant, com a tercera consideració, que fa 10 anys
que no participo en un campament i que segurament entre el públic hi ha gent molt més capacitada per
parlar sobre la realitat actual dels campaments.
Quan em va proposar l’Assumpta Baig,
presidenta de la Fundació Marta Mata, participar a les VI Jornades a palar
sobre campaments, vaig pensar en quin tipus estava parlant exactament. De
trobades internacionals per aprendre idiomes? De estrades multi-aventura? D’espais
vacacionals amb oferta sòcio-cultural? De camps de treball? No, imaginava que
feia referència als campaments associatius, com a culminació d’un viatge, com a
final d’un trajecte, com a clímax d’un programa pedagògic trimestral o anual,
com a instrument d’eclosió d’un grup constituït i permanent. Parlem d’un
campament democràtic diferenciat d’altres propostes més consumistes a la natura.
Els campaments, com a procés final de
l’activitat educativa reforça el programa progressiu: 1) El progrés personal,
el caràcter iniciàtic, el compromís d’adhesió, constitueix una palanca
excepcional d’implicació total. 2) La rutina positiva que aporta l’organització
educativa, per exemple la gimnàstica del matí, els serveis de cuina, neteja,
etc., són instruments excepcionals. 3) El desenvolupament del marc simbòlic (la
màgia, l’atractiu de les activitats, l’aventura, la fantasia, la imaginació).
4) El caràcter democràtic i la responsabilitat personal. 5) L’autodisciplina,
el treball en equip i l’esforç personal i col·lectiu. 6) L’autoavalució,
l’avaluació dels companys i dels educadors (consell de roca, rodaveu). En
definitiva, els campaments s’emmarcarien en allò que Montessori definia com a
“educació mitjançant la llibertat en un mètode adequat.”.
Però tornem una mica enrere. Parlem de Robert Baden-Powell,
un militar amb una intuïció pedagògica extraordinària que va organitzar un
campament a l’illa de Brownsea el 1907. Perquè va ser revolucionari en aquell
moment i el seu mètode encara ho continua sent ara? Permet a 20 adolescents de
diferents procedències socials, culturals econòmiques. Baden Powell aconseguí
tres objectius: 1. Viure els sentit en profunditat en contacte amb la natura.
2. Construir la Ciutat a partir de l’autogestió i la convivència. 3. Viatjar
amb la imaginació a través de l’aventura.
La referència és “Escoltisme per a nois” (1908),
un llibre escrit per capítols i en el que Baden-Powell detalla com els escoltes
“Haureu de dominar: coneixement de la
natura, vida de campanya, cavalleria, salvament de vides, resistència,
patriotisme”.
La fantàstica idea del fundador de
l’escoltisme entronca amb l’americà Henry David Thoreau. El missatge de Thoreau
és més vigent que mai a Walden (1854): “La
mayoría de los lujos, y muchas de las llamadas comodidades de la vida, no sólo
no son indispensables, sino que resultan verdaderos obstáculos para la
elevación de la humanidad.”
Per als infants i joves actuals descobrir la
’prescindibilitat’ és una sorpresa molt edificant!
Què busca un infant, adolescent o jove en un
campament?
-
Alternatives: trencant amb la rutina de la
vida quotidiana, allunyat de la família, de l’escola, de les llargues vacances
-
Diversió: amb activitat o sense, fins i tot
sota la pluja, compartint amb els companys
-
Acció: és a dir moviment, ritme, aventura,
-
Aprenentatge: satisfer la seva curiositat,
experimentant, innovant. Betrand Russell ens diria allò que el pitjor enemic de
l’home és l’avorriment.
-
Convivència: des del moment que un se sent
membre del grup, conèixer les normes de funcionament. Sense amenaces ni
obligacions, amb raonaments, arguments, conviccions. Flueix el compromís individual
i col·lectiu a les normes, en definitiva l’autodisciplina
-
Reconeixement: esbrinar quin rol ha d’assumir
i quina possibilitat té d’aportar, formar part d’un grup on es pot desenvolupar
la seguretat. No es tracta de diluir les identitats individuals, es tracta de
potenciar-les, sumar-les.
En termes de Marta Mata, com construïm la Ciutat-campament? No hi ha
un lloc més públic que la natura ens diria Thoreau.
-
L’espai l’hem d’organitzar, l’hem de
delimitar, cal repartir-lo, distribuir-lo, normativitzar-lo. Que la natura no
ens noti!
-
El temps ha de regular-se, cada activitat té
el seu moment, la seva duració, cal vetllar per la puntualitat, la
simultaneïtat
-
Les normes han d’elaborar-se, cal preveure
totes les circumstàncies, cal recordar que tots som iguals, cal concretar per
facilitar, cal cercar el compromís per respectar-les
-
L’organització, les tasques han de
distribuir-se, cal que constituir institucions, les decisions han de prendre’s
en aquestes institucions, cal que s’accepti el consens, cal respectar totes les
opinions, les assemblees, etc. En cas de retrocés cal millorar, en cas d’èxit,
ressaltar el paper de cadascú
-
El treball en equip per reconduir la
individualitat. Davant l’explicitació de la responsabilitat, sorgeixen els
aspectes més elementals de la personalitat dels seus membres.
-
La igualtat de nois i noies, la coeducació.
Davant de manifestació d’hàbits que distribueixen rols socials d’acord amb el
gènere, permet replantejar tot el
sistema per caminar cap a la igualtat de responsabilitats
-
Cal que se sentin habitants de la nova ciutat, han de
sentir-se partícips d’un gran projecte i participar amb el seu gra de sorra. La
Ciutat construïda defineix el grup, el representa, li exigeix.
-
Construir la Ciutat és un joc estimulant, en
cap cas innocent. És una activitat recolzada en un objectius molt clars que es
relacionen amb el progrés i la maduresa de l’infant, adolescent o jove. Eduquem
ciutadans! Baden-Powell “Una ciutadania indiferent, és, i sempre ha estat, el germen d’un
govern indiferent.”
El
campament com a activitat revolucionària
L’excursionisme és un fenomen de finals del segle XIX, incentiva i respon a l’anhel de
conèixer i estimar el patrimoni natural i rural des de l’enyorança urbana. És
un dels precursors a Catalunya de l’escoltisme i l’esplai.
L’escoltisme
i també l’esplai: neixen en el segle XX, contribueixen
a l’observació i l’estima de la natura a través de les excursions, les rutes,
els campaments. Estimar la natura és una qüestió de cultura i de vivències
satisfactòries.
Ara en ple segle XXI, el campament: una
activitat revolucionària: Tot i que acampar és una de les activitats més
antigues de l’humà, a principis del segle XXI, davant la innovació tecnològica
i la nova societat de la comunicació, acampar a l’aire lliure sembla una
activitat revolucionària, d’insubmissió a tot.
Sense, endolls, electricitat, telèfons,
televisió, ordinadors, electrodomèstics, mobles, llits... ens plantegem
essencialment les mateixes coses.
Revalorant la sostenibilitat, revalorem el món
(Jordi Pigem) “el veritable benestar no
depèn de la contínua acumulació de possessions materials, sinó de desenvolupar
una vida plena de sentit en un context social i cooperatiu i en harmonia amb un
entorn natural que mantingui la seva integritat”.
Contra l’addicció a la velocitat de la que ens
parla Carl Honoré, un campament és una eina per fer una vida sense preses per
ser més feliços
Un campament ben plantejat és una eina
immillorable d’educació en llibertat. Contrasta amb la llibertat que
proporciona la vida quotidiana per a hom mateix. Aquest és un temps d’acció,
amunt i avall. El temps lliure pràcticament no existeix, no ha d’existir. Reconeixement
dels nostres límits, de socialització, d’estima de la natura, d’aventura,
d’amistat.
Vull acabar acotant algunes tendències, alguns
canvis en els darrers anys: 1. Possibilitat de gran preparació i planificació
dels campaments. La formació dels monitors i directors permet tècniques avançades,
accés de bones pràctiques. 2. La cultura del treball en xarxa a la federació permet
organitzar campaments conjunts amb altres agrupaments o esplais. 3. Normativa
restrictiva de l’acampada que allunya i limita el contacte amb la natura.
Progressivament ha portat a un increment de l’ús de casa de colònies en
detriment de l’acampada lliure. 4. Influència a l’hora de programar del tipus
d’activitat dels campaments comercials de consum d’activitat o multi-aventura.
4. Ús de material didàctic en activitats a la natura (dibuixem o pugem als
arbres?) Potser per influència de l’escola o de l’abundància de l’estat del
benestar dels darrers anys. 5. Perill de penetració de les novíssimes eines
d’informació (xarxes socials, mòbils de darrera generació, etc.) en el desert
tecnològic que fins ara ha estat un campament.
Acabaré amb una frase de Montessori, “ningú
pot ser lliure a menys sigui independent”. Esperem que els campaments ajudi a
infants i joves al seu creixement i la seva emancipació.
Saifores,
23 de novembre de 2013
La Psicologia positiva és una branca de recent aparició que busca comprendre, a través de la investigació científica, els processos subjacents a les qualitats i emocions positives de l'ésser humà, durant tant de temps ignorades. L'objecte d'aquest interès és aportar nous coneixements sobre la psique humana no només per ajudar a resoldre els problemes de salut mental que pateixen els individus, sinó també per assolir millor qualitat de vida i benestar, tot això sense apartar mai de la més rigorosa metodologia científica pròpia de tota ciència de la salut. En aquesta línia s'han realitzat quantiosos dades obtingudes empíricament sobre la felicitat. Peterson (2006) proposa tres grups de variables d'acord a quant es correlacionen amb la felicitat. Les variables que tenen una correlació nul·la o molt baixa amb la felicitat inclouen: l'edat de les persones, el seu gènere, el seu nivell educatiu, el tenir fills, el grup ètnic a què pertanyen, la intel·ligència i l'atractiu físic. Peterson (2006) inclou també el nivell d'ingressos com a una cosa que té poca relació amb la felicitat, tot i que altres investigacions plantegen que possiblement influeix més del que es pensava (Diener: 2008). Les variables que han demostrat una correlació moderada amb la felicitat són: el nombre d'amics, l'estar casat (en general les persones casades reporten ser més feliços), l'espiritualitat, la quantitat d'activitats d'oci, la salut física, l'ésser acurat i fer bé les coses, l'extraversió i el poder prendre decisions basades en un mateix més que en pressions o conseqüències externes. Finalment, les variables que es correlacionen més fortament amb la felicitat inclouen: la gratitud, l'optimisme, el tenir feina, la freqüència amb la qual es tenen relacions sexuals, el percentatge del temps que un sent afectes positius, el nivell de felicitat d'un bessó idèntic i l'autoestima (Peterson, 2006).
