L'utilitarisme és la teoria que converteix la
utilitat (entesa com felicitat o benestar) en l'únic criteri de felicitat. Es
tracta d'orientar l'acció a aconseguir" la major felicitat per al major
nombre". I per "felicitat "s'entén el plaer i l'absència de
dolor, mentre que la "infelicitat" és el dolor i la privació del
plaer. Però, com definir la "felicitat del major nombre"? En aquest
punt les teories de Mill i de Bentham divergeixen: Per Bentham la felicitat
està vinculada a la quantitat de plaer. És, doncs, una concepció aritmètica,
agregativa. Per a Mill, per contra, l'important és la qualitat dels plaers, per
això els plaers de l'esperit són més importants que els del cos, i és
preferible ser "un Sòcrates insatisfet" abans que un porc satisfet.
Una altra diferència bàsica entre Mill i Bentham es troba en el paper de la
felicitat. Per a Bentham considera que la felicitat de l'individu s'identifica
amb els interessos de la humanitat. Anar contra la satisfacció d'un desig
individual és anar contra la humanitat de la que aquest individu forma part per
que tota satisfacció ha de ser considerada imparcialment com dotada del mateix
valor. Per això de vegades se l'identifica amb l'utilitarisme individualista.
Per a Mill, en canvi, donat l'estat actual de les nostres societats, s'ha de
distingir entre la satisfacció purament privada i el bé públic. Certament s'ha
de treballar per reduir la diferència entre tots dos, però mentrestant, el
sacrifici d'un individu pel bé públic ha de considerar la virtut més alta.
D'aquí que es designi seva posició com utilitarisme altruista. (Alcoberro:
Internet).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada