Lakoff s'ha convertit en una de les persones més citades per l'esquerra en tertúlies, conferències o documents d'estratègia electoral, arrel del seu llibre, que gaire bé tothom diu haver llegit, No pienses en un elefante. Allà explica com la dreta porta anys aconseguint que les seves preocupacions (baixada d'impostos, terrorisme, nacionalisme, religió, model de família tradicional...) s'han convertit en els principals temes de debat, convertint-los així, en les qüestions principals a les campanyes.Deixem la política i parlem de futbol. I és que es poden trobar certes coincidències en l'estratègia neocon i PRISA, a través del diari esportiu AS, de la Cadena SER o la televisió Cuatro, per reflectir el suposat tracte de favor cap al Barça per part d'àrbitres, comitès i federació, i que és conegut amb el terme de Villarato. És tal la capacitat de pressió que el terme i la idea s'ha anat estenent fins començar a transmetre una gran impressió d'autenticitat.
Així neix la cosmovisió del villarato.
Tal com descriu Lakoff sobre l'estratègia neocon és "l'ús magistral de la comunicació" basats en "treballs seriosos sobre psicologia i lingüística" amb l'objectiu "d'aconseguir emmarcar el debat". "Villarato" és el resultat conceptual com ho van ser "guerra del terror" per parlar de la invasió d'Irak o "alleugeriment fiscal", per desbancar el concepte de fiscalitat justa o redistribució de la renda.
El que resulta més curiós i sorprenent és que l'obsessió de José Ramon de la Morena i el seu equip de suposats periodistes progressistes, per acabar amb tot allò que olori a José Maria Garcia, l'hagi portat a emprar unes estratègies que difícilment hagués fet servir "el butanito", un periodista dels d'abans, -que tot i que conservador i catòlic- era autèntic, directe i també conspirador, però allunyat del maketing polític i dels marcs conceptuals de Lakoff.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada