15 de gener del 2011

Liberalització horària dels comerços? No gràcies!

El president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, s'ha despenjat aquest setmana amb la proposta d'homogeneïtzar els horaris comercials amb una tendència liberalitzadora. I no és casualitat, ja que en els darrers temps s'observa la tendència o la voluntat a la desregulació dels horaris comercials. Hi ha un debat permanent a la majoria de països europeus sobre la idoneïtat de mantenir restriccions normatives o caminar cap a la plena liberalització. L'obertura dels comerços en diumenges o festius el màxim de dies ha estat una defensa de l'empresariat de les grans superfícies fins i tot com a mesura per racionalitzar els horaris. A més, l'empresariat fomentat una idea de llibertat basada en l'obertura d'horaris i calendaris en funció de les necessitats i demandes de la clientela. Aquestes propostes es plantegen sense respectar els drets dels treballadors ja que mesures d'aquest tipus provoquen un deteriorament de les condicions laborals i de la vida de les persones del món del comerç, posant en perill la conciliació de la vida laboral i familiar. A Catalunya el consens és pràcticament general: No només els sindicats sinó el propi petit comerç rebutja de ple la mesura ja que, com s'ha comprovat, la liberalització provoca la destrucció progressiva del petit comerç -de proximitat- i un augment dels preus, provocant una pèrdua del poder adquisitiu de les classes populars. A més, l'argument que hi ha demanda d'obertura no sembla del tot real, ja que els consumidors no ho exigeixen.

Aquesta mesura d'horaris sense restriccions constitueix una falsa drecera cap a la conciliació. Entre els arguments a favor, a banda del de la reactivació del consum, de la creació d'ocupació, a millora de la competitivitat del sector o l'atenció plena al turisme; hi ha l'argument de la conciliació. Segons els defensors d'uns horaris comercials sense restriccions, el model actual no estan adaptats a la realitat social en la que homes i dones tenen dificultats per conciliar la vida personal amb la professional i el temps personal.

El tema cal tractar-ho des d'un altre punt de vista. Barcelona ha d'apostar per caminar cap a uns horaris europeus molt més racionals, que situï la ciutat en l'òrbita d'altres amb un nivell cultural alt, que aposta per un model de consum responsable. Cal promoure el consum d'activitat cultural més que comercial: l'esport, el teatre, el cinema, la música, les biblioteques, l'associacionisme, les festes populars de barri, etc., fugint del model que aposta perquè la gran activitat familiar sigui anar de compres o símplement a passar el dia a un centre comercial.

Esperem una resposta ferma de l'Alcalde Hereu de manera que se situï al costat del petit comerç, de l'ampli nombre de treballadores i treballadors del sector i d'un model de ciutat promotora de la cultura i el consum responsable.