20 de juliol del 2015

Intervenció a l'acte de presentació del Consell Assessor per a la Reforma Horària (Palau de la Generalitat, 20 de juliol de 2015)

Després d’un any i mig de reunir-nos amb pràcticament tothom a Catalunya, avui ens trobem aquí, al Palau de la Generalitat, amb un missatge molt potent:
-       - Dir-li a la ciutadania que finalment això va de debò
-       - Donar fe del Compromís del Govern amb la Reforma Horària
-      - Cloure els treballs de fonamentació amb la presentació de les conclusions de l’Informe del CTESC (Lluís Franco), que juntament amb el del CADS (Ferran Rodés) i l’Informe Final de la Comissió d’Estudi al Parlament (Agnès Russiñol) constitueixen els pilars sobre com s’ha d’impulsar aquesta reforma.

Volem deixar de ser un país que organitzi actes com aquest a l’hora de dinar, que sopi a les 10 de la nit i que dormi menys hores que a qualsevol de la resta del món. I ho volem fer perquè entre d’altres motius, aquesta és una iniciativa a favor de la salut pública de tot un país. Un país que podria gaudir d’un benestar inigualable si permetés els seus ciutadans ajustar-se al ritme cronobiològic que els éssers humans tenen des dels seu orígens fa milers de milions d’anys.

Ara ja que tenim clar que volem fer la Reforma Horària. Caldria fer una reflexió de Realpolitik (sense deixar els principis) entorn a la capacitat de decisió que tenim sobre els horaris i l’ús del temps com a país.

1.    Sobirania individual sobre l’ús del temps: Aquí és on decidim ser puntuals o no, ser respectuosos o no amb el temps dels altres. Això està vinculat a virtuts i hàbits personals, en definitiva a l’educació en el temps vida quotidiana.

2.    Sobirania de les organitzacions per plantejar uns horaris o uns altres: Per exemple, provocar horaris flexibles, respectuosos amb la vida personal i social dels seus membres. Les empreses, les administracions, les entitats... qualsevol col·lectiu pot ser amic d’uns horaris més humans i més cívics. Tot és plantejar-s’ho. Tenim organitzacions avui presents que estan fent esforços per ser pioneres amb uns resultats increïbles:
o   Increment de productivitat
o   Reducció absentisme
o   Millora del clima organitzacional
o   Retenció del talent

3.    I finalment, la capacitat de la societat per provocar canvis sobre l’organització del temps de vida quotidiana. En aquest nivell més polític parlem de Sobirania Horària:
o   És compartida quan és la UE qui decideix si fem el canvi d’hora a l’estiu o a l’hivern, a través d’una Directiva.
o   També és compartida amb la resta de l’Estat quan decidim ubicar-nos en un o en un altre fus horari. També ho és sobre molts aspectes vinculats a la legislació laboral i els horaris de televisió.
o   En canvi, la sobirania és plena per prendre decisions sobre els horaris a la comunitat educativa (1,5M), sobre els de l’administració (0,3M) o del comerç (0,3M). També tenim sobirania per impulsar uns o altres horaris en el món de la cultura i l’oci.

Amb aquest context de sobiranies compartides actual i amb aquestes limitacions partim per impulsar aquesta Reforma Horària. Però sobretot sabem que és el desconeixement i la ignorància ciutadana el nostre gran adversari. Els dèficits que tenim responen a moments històrics i no estrictament a qüestions culturals o climàtiques com creu la gent. Serveixi aquest acte com a petit homenatge al gran Ignasi Buqueras, president ja d’honor d’ARHOE. Sense la vostra tenacitat no seríem avui on som.

Ens trobem en moment de cruïlla, de canvi, de ràpides transformacions. I és just en aquest punt que tenim una oportunitat d’or per aconseguir que el temps esdevingui un instrument de mesura d’equitat i de llibertat. Aprofitem els aspectes bons que ens deixa aquesta crisi, aprofitem en aquest sentit la tendència de canvi de prioritats de la gent. Estem en disposició de fer un nou contracte social per a la Catalunya que ve, més enllà del petroli o el diner. La redistribució del temps és un camí bàsic per a la felicitat personal i pública.

A partir de la proposta que formulem des de la iniciativa ciutadana neix aquest Consell Assessor. Ens vam plantejar fer aquesta reforma en 3 anys, som a l’equador. Per tant un moment fantàstic per impulsar aquesta transició d’iniciativa ciutadana a estructura de govern. Permeteu-me president, jo que vinc dels escoltes, coneixedor que us agrada fer servir metàfores, que aprofiti la muntanya per fer-ne una. No és que no m’agradin els vaixells i ni tampoc els ferrocarrils i tampoc és no vulgui anar a Ítaca però l’escoltisme em va fer apassionar-me per la natura. Repassarem 8 consells bàsics:
  1. -       Cal conèixer el terreny, per això cal acompanyar-se d’experts. D’aquí la raó de muntar el Consell Assessor, doncs.
  2. -       Vagi en
    grup a la muntanya ja que és perillós anar sol.
    No només això sinó que volem que ningú es quedi enrere, que tothom pugi a dalt del cim
  3. -       Procuri’s coneixements de vida i moviment en muntanya. Tenim tota la fonamentació possible. Cal detectar les barreres i els IF’s,  (condicionants). Des del Consell impulsarem taules quadrangulars per cadascun dels acceleradors. Començarem al setembre i com tot el que hem fet, volem que sigui operatiu i que vagi al gra.
  4. -       Compti amb equip suficient i adequat per a l’activitat (roba interior, peces d’abric, ulleres, gorra, impermeable, brúixola, avui dia ja GPS). Aquesta reforma, president, no té molts costos i sí molts beneficis. Ara bé, en algun moment ens caldrà destinar partida pressupostària per adquirir algunes eines
  5. -       Mantingui un entrenament adequat que ens ajudi a saber dosificar les seves forces. Guardi’n per al retorn. Mai tingui pressa a la muntanya. Si cal, cal saber renunciar. Esperem que no haguem de tirar enrere i que haguem arribat amb l’entrenament adequat el dia del moment zero. Per això ara cal retornar al treball en silenci, de concertació, de definició del pacte de pactes.
  6. -       Informi als familiars dels itineraris i els horaris que pensa seguir. Aquesta és una reforma integral, sistèmica. No podem fer res sense comptar amb tothom. Per tant, informarem a tothom i a tothora.
  7. -       Informi’s de les condicions meteorològiques a partir de les prediccions. Nosaltres farem la nostra feina independentment de les enquestes i de la seqüència del cicle electoral.
  8. -       Procuri adquirir coneixements bàsics en primers auxilis. Esperem no prendre mal. De moment no n’hem pres. Ningú s’ha quedat enrere. Ens servirem de la il·lusió de la ciutadania quan sent a parlar que aquesta reforma és possible.

 Treballarem a l’espera de la Comissió Legislativa a la XII Legislatura, que raonablement ens hauria de portar a la definició de la Llei del Temps de Vida Quotidiana.

I també a l’espera que el nou Govern impulsi una oficina des del Departament de la Presidència que concreti les mesures de promoció, d’acompanyament, de sensibilització.

Aquesta és una revolució sense passamuntanyes, és per això que de forma pacífica, avui ocupem el Palau i ens decidim a impulsar amb decisió la Reforma Horària. Compteu amb un Consell Assessor format pels millors experts a Catalunya sobre horaris, usos del temps, productivitat, trastorns del son, igualtat, conciliació, experiència associativa en bancs del temps, polítiques públiques vinculades, etc. Feu les eleccions que nosaltres seguirem treballant per posar aquest país en hora. Moltes gràcies!

Fabian Mohedano
Promotor de la Iniciativa per a la Reforma Horària




20 de juliol de 2015, Palau de la Generalitat de Catalunya