Hospitals en hora

El 2012 el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya impulsa la campanya “Els segons compten” que culminava la millora del protocol d’actuació urgent per al tractament d’infarts. Efectivament, l’organització horària dels hospitals que s’acostuma a traduir en la qualitat de l’atenció és un aspecte fonamental. Els horaris es poden expressar de múltiples formes, des de qüestions determinants com és el cas evident del Codi infart fins a altres com és el temps de visita que permet l’acompanyament i la cura dels pacients per part de familiars i amics.

Els hospitals catalans gaudeixen d’una organització de qualitat, a l’alçada dels millors del món, bona mostra del criteri que acostuma a conduir cap a l’excel·lència és el fet d’imposar uns horaris racionals per als àpats. Uns horaris que com sabem permeten una vida més saludable per als pacients i a la resta de mortals, amb excepció de catalans i espanyols. Als centres de salut s’acostuma a esmorzar a les nou, es dina les una i se sopa a les vuit.

La contrapartida però d’aquest bon criteri és la manca de sincronització amb els horaris de visita. Els hospitals recomanen que les visites siguin a partir de les 13 hores i es permet estar amb el malalt fins a les 20 hores. Fora d’aquestes hores en la majoria de casos cal demanar autorització de la infermera. Per al benestar del pacient i dels altres malalts, els hospitals demanen que no coincideixen moltes visites al mateix temps, que siguin breus i mirin de no fer gaire soroll.

Tot això sembla difícil de complir si disposem d’uns horaris irracionals que fomenten dues hores de dinar al migdia generant unes jornades partides del tot absurdes. Els pacients d’un hospital són un dels col·lectius perjudicats per aquest desajust que patim constantment en la nostra vida quotidiana. També ho són els alumnes de secundària de l’escola pública ara amb horari compactat als matins. Tots dos, pacients i estudiants, en la majoria de casos dinen sols a la una i, en el cas dels pacients, amb prou feines tenen companyia a l’àpat de les vuit de la tarda.

L’increment progressiu de l’esperança de vida -especialment alta al nostre país- apropa irremeiablement a les persones als hospitals en algun moment de la trajectòria vital. Aquesta dada contrasta amb el canvi provocat per la incorporació de la dona al món del treball remunerat dificultant encara més les tasques d’acompanyament dels hospitalitzats.

Mentre els hospitals catalans continuen rebent premis per la bona gestió i la qualitat de les àrees mèdiques, Catalunya segueix suspenent amb uns horaris que corresponen a l’època de la societat industrial, agreujats per transformacions sobre l’organització social del temps patides pel creixement econòmic durant el franquisme. Suspenem doncs en competitivitat i producció empresarial, en èxit escolar, en temps de qualitat per a la cura o gaudi de la cultura.

En aquest context és en el que s’ha posat en marxa la Iniciativa per a la Reforma horària - Ara és l’hora. L’objectiu fonamental és impulsar uns horaris sostenibles i beneficiosos per a les institucions, les empreses i la ciutadania. Cal, en definitiva, passar d’uns horaris propis de l’era industrial a uns que s’adaptin a les necessitats de la nova societat del coneixement. Guanyarem tots, i els pacients com l’ACC, que és qui em va suggerir escriure aquest article, també.

Publicat a E-notícies el 27 de desembre de 2013