Aquesta era la informació més desitjada per les dues mil persones que esperàvem fumata blanca. Dues hores intenses d'espera per conèixer que finalment Alfredo Pérez Rubalcaba ha estat escollit Secretari general del PSOE, el partit germà del PSC, amb qui manté una relació més que fraternal. Desvetllat ja qui serà el líder del partit, ara queda conèixer qui formarà part dels òrgans federals. Amb atenció esperaré conèixer l'estructura orgànica i les diferents responsabilitats, per posar-me en contacte amb el meu referent en matèria de llibertats públiques i drets civils. Fins ara ha estat liderat per Pedro Zerolo, des de la Secretaria de Moviments socials, a qui vull felicitar el treball fet al llarg dels darrers anys. Se'ns ha girat feina i bona mostra d'això és que els dos candidats han parlat de laïcitat en les seves intervencions davant les contra-reformes anunciades pel Govern central. La mostra que és un tema que preocupa als dirigents socialistes és que l'Alfredo i la Carme s'han portat dues emotives ovacions quan han fet les propostes. Els dirigents estan farts de la manca de nitidesa del discurs i la indefinició en algunes qüestions vitals que consoliden l'hegemonia cultural com la separació Església-Estat. Per una altra banda, aquests dies he tingut l'oportunitat d'intercanviar opinió amb alguns dirigents socialistes espanyols i europeus. Destacaria la conversa amb Manuel Valls, candidat a les primàries, qui em va fer reflexionar sobre la deriva comunitarista dels moviments d'educació popular a França. La solidesa del discurs laic del Partit Socialista francès serà una de les claus de la propera campanya, tal com em fa fer observar. Un cop més, podem dir allò de
Sempre ens quedarà París.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada