Verticalitat iniciàtica i horitzontalitat democràtica en els partits polítics

Al llarg d'aquests dos mesos en els que sóc membre electe de la Comissió Executiva Nacional del PSC m'han plogut les felicitacions d'amics i coneguts. Moltes de les persones afegien a l'enhorabona una tímida pregunta sobre quin tipus de sustent econòmic acompanya la responsabilitat assumida. Em preocupa que s'identifiqui responsabilitats polítiques en els òrgans de govern d'un partit polític amb sou, és a dir, que s'associï política a professió. On ha quedat la idea que la militància política és una tasca voluntària? Si es perd el caràcter voluntari es pot perdre la dimensió altruista? I la transformadora? Què és doncs el que dona actualment sentit a la participació en política? Vull pensar que les conviccions i l'altruisme són les principals causes per les quals la ciutadania s'implica. Com ho és el fet de donar un sentit a les pròpies arrels coneixent i interactuant l'entorn al què hom pertany. Hi ha qui va més enllà i afegeix la dimensió de lideratge, és a dir, de ser capaç de dibuixar i marcar el camí cap a on anem, evitant que siguin altres que ho facin. Benvinguda sigui aquesta energia o capacitat per a qui la tingui. Malauradament resta en mans de pocs. Però la participació en política ha de servir per trobar el propi lloc al món, per tenir valors, per tenir l'esperança d'aconseguir alguna cosa a favor de la comunitat, de proposar-se cercar un cert virtuosisme, en definitiva, de donar un propòsit a la vida. Està bé la idea de Jordi Pigem que creu que per aconseguir un món millor és necessari desvincular la nostra identitat dels béns materials, dels que mai en tindrem suficient, i basar l'autoestima no en el fet de tenir sino en el fet de ser, desenvolupant una identitat més participativa, més fluïda, i més conscient de la nostra interdependència amb la resta de la realitat.

Com canviar la tendència en els partits? Haurien d'asumir el doble principi de verticalitat iniciàtica i horitzontalitat democràtica.

Verticalitat per a tots els nouvinguts, a través d'una invitació lliure a viure experiències polítiques, com una part del creixement personal. Cal evitar obligar a la gent a fer, a pensar, a dir el que no volen. Fan falta militants, simpatitzants, electors lliurepensadors. Els partits necessiten que cada militant pugui interpretar lliurement el que passa en el seu entorn, de manera que l'estructura del partit constribueixi a la formació progressiva d'un ideari propi en el marc d'una visió col·lectiva. Les tensions ideològiques o programàtiques s'han de viure en positiu, com a part del creixement de l'organització. Cal un equilibri entre el pensament interior de cada membre i l'estratègia col·lectiva, fomentant el dret a la discrepància, a l'objecció fins tot en alguns casos. D'aquesta manera afloraran els dirigents sensibles, observadors i autèntics que reemplaçaran la generació procedent de la Transició formada per dirigents de lideratge carismàtic i poc comprensius amb aquells que els hi agrada moure's en el moment de la foto.

En segon lloc els partits han de garantir també l'horitzontalitat que permeti el treball en xarxa, la creativitat, l'espontaneïtat necessària per trencar amb les estructures decimonòniques dels partits. Cal que l'horitzontalitat potenciï un camí orientat al treball constant, l'esforç permanent orientat més a la implicació en la societat que no en el partit. Per això cal comprensió i generositat de totes les persones que dediquen més temps a la vida interna cap a la xarxa de complicitats externa, tal com argumenta Joan Solana a l'entrevista a l'AVUI. L'ex-alcalde de Banyoles considera que les estructures que ha generat la democràcia ja no donen resposta a les necessitats dels ciutadans i que caldrien uns partits que no es tinguessin a ells mateixos com a finalitat.

En definitiva, cal recuperar la mística -no en un sentit religiós- sino experimental (Salvador Paniker), de manera que la vivència política iniciàtica pugui transcendir en el temps, de forma lliure. Fa falta menys vida pública de partit i més vida política íntima. El partits polítics en el segle XXI sobreviuran si són capaços d'ajudar a descobrir a cada militant, simpatitzant, elector com ser l'amo del seu propi castell interior i a fer un exercici crític sobre el que passa al seu voltant. A més, cal l'acció conjunta des de dins i des de fora dels partits. Des de dins facilitant racionalitat a partir de l'horitzontalitat. Des de fora, assumit la responsabilitat del compromís social que porta a participar de l'activitat política i la gestió de la cosa pública en les institucions a través dels partits.