El mètode escolta aposta per la lliure interpretació de la vida, dels símbols, del compromís. Cap organització ha pogut apoderar-se de la seva vocació emancipadora. L'escoltisme beu del calvinisme i aposta per l'ètica de l'esforç i del treball individual. Malgrat els esforços del kumbaisme i la seva cortina de fum de subsumir l'individu en el col·lectiu i allunyar-lo del poder i de la política aquests dos principis continuen presents en el mètode.
A Xavier Novell, bisbe de Solsona, caldria recordar-li que Baden-Powell escriví en un dels punts de la Llei que l'escolta és amic de tothom i germà de qualsevol escolta sense distinció de creença, raça, nacionalitat o classe social. Hauria de ser conscient aquest punt de la llei és present en una bona pila d'agrupaments a Catalunya que treballen l'espiritualitat no en un sentit religiós sino en un sentit experimental, vivint l'aquí i l'ara, en el sentit de transcendir en el temps. Amb la premisa que una societat laica és aquella que pot transcendir lliurement. En termes de Salvador Paniker, cada escolta es crea la seva religió a mida, de manera que pugui ser l'amo del seu propi castell interior.
L'escoltisme i el guiatge català està en un moment molt interessant en el que l'enfortiment de les estructures federals d'Acció Escolta de Catalunya, Escoltes Catalans i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya poden concretar-se en l'articulació d'una veu única de l'Escoltisme català per primer cop des dels anys 30. A banda, cal tenir en compte, que des de 1922 que l'Organització Mundial del Moviment Escolta (WOSM) reclama l'existència d'una federació per país i Catalunya està donant passes ferms en aquest sentit. Les dues fractures al nostre país van ser en un escoltisme incipient el 1914 i posteriorment el 1945 de la mà de Mossèn Antoni Batlle quan funden els Minyons Escoltes i les Guies Sant Jordi en clandestinitat, abandonant a la seva sort els agrupaments laics. Però no és un fet aïllat, també ho va ser a França el 1921. Foren escissions intencionades i conscients de l'Església Catòlica.
L'aprenentge permanent a través de l'acció evita l'instrucció dogmàtica. En un moment de crisi i de desorientació com és l'actual, la dimensió espiritual ha d'unir a la joventut compromesa i no pas dividir-la. La secularització a Catalunya és inevitable i el creixement de la diversitat porta a cercar necessàriament propostes educatives obertes i plurals. Com diu Baden-Powell a Roverism to success, les opinions en matèria partidista o religiosa han de ser ofegades en la germanor escolta, ja que l'aposta és la pràctica de la tolerància i la promoció del lliurepensament de manera que permeti estudiar diversos aspectes d'una qüestió abans de decidir.
En definitiva, després de 40 anys de democràcia, es constata el fracàs de l'Església Catòlica per controlar els destins de la gran entitat de l'Escoltisme català. Anirem veient què passa en els propers mesos.
Publicat a E-notícies el 12 de febrer de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada