El
procés cap a la consulta entra en una nova fase. El procés parlamentari superat
ahir és fonamental si bé no és suficient per garantir que el conjunt de la
societat catalana assumeixi la importància que representa poder escollir lliurement
el camí com a poble. Els agents socials, l’associacionisme, els col·legis
professionals, etc., acostumen a jugar un paper frontissa entre partits i
ciutadania i els hi permet fer d’efecte multiplicador en moltes
qüestions. L’atzucac actual reclama doncs el suport de les organitzacions
que fan que la política sigui quelcom més que un debat mediàtic i/o
parlamentari entre forces polítiques. El Pacte Nacional pel Dret a Decidir pot i
ha de ser una bona eina per tres qüestions: en primer lloc, per despartiditzar
el procés i convertir-lo en una qüestió de país; en segon lloc, per construir
un espai entre totes aquelles organitzacions que defensen la celebració de la
consulta des d’una òptima de legitimitat democràtica; en darrer terme, per
acabar amb aquelles concepcions més o menys inconscients i/o subtils -d’una
banda i de l’altra- que associen dret a decidir, consulta, referèndum a
secessió o independència.
Els
pactes nacionals tenen més rellevància del que semblen. Els pactes són fórmules
avançades de governança i l’acompliment dels seus compromisos enforteixen la
democràcia. En canvi, qualsevol acció en la direcció contrària debilita les
institucions i la confiança dels governants. El joc democràtic que s’estableix
entre partits, agents socials, entitats i els diferents nivells
d’administracions que hi participen en aquest tipus de processos formen part de
la nova manera de fer política. Com també la seriositat amb la que es
construeixen els indicadors que se’n deriven i que permeten després avaluar amb
credibilitat l’èxit d’aquests grans acords. Per exemple, el Pacte Nacional per
l’Educació va generar consens entre la comunitat educativa que posteriorment no
va veure cobertes les seves expectatives amb l’impuls de la LEC. Alguns partits
pateixen encara a dia d’avui el rebuig per part de sindicats, professorat o
famílies.
Catalunya
necessita veus com la de Ramoncín, qui des de Madrid ha defensat
apassionadament el dret a decidir dels catalans. Tant el cantant com el
seleccionador espanyol de futbol no són susceptibles de ser nacionalistes
catalans o espanyols. Més aviat són demòcrates que no tenen cap por del
resultat i que els hi amoïna que es pugui celebrar la consulta. Per a ells, el
resultat és el de menys. És així com pensem la majoria dels catalans, amb
conviccions profundament demòcrates, que volem que es faci la consulta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada