La
votació majoritària al Parlament de Catalunya (104 diputats) en favor del dret
a decidir, és una oportunitat per fer que aquest anhel col·lectiu esdevingui
una realitat.
El dret a
decidir respon a la necessitat d’apoderar a la ciutadania a l’hora de prendre decisions determinants pel
nostre futur col·lectiu. No és només una derivada més del debat nacional, que
naturalment també, sinó que té una dimensió d’aprofundiment democràtic, en un
moment, en el que la ciutadania reclama més i millor participació.
No és per
tant patrimoni de ningú, sinó una aspiració democràtica d’una ciutadania que
volem prendre la paraula de forma més activa. En aquest sentit associar o
pressuposar la defensa del dret a decidir a un determinat posicionament (en
aquest cas la independència) és un mal favor a aquesta aposta d’aprofundiment
democràtic que suposa el dret a decidir de la ciutadania en qüestions
rellevants, ja sigui per determinar el model d’Estat o el tipus desenvolupament
econòmic o de serveis públic.
Així
doncs, la iniciativa d’un Pacte Nacional per al Dret a decidir amb la
participació de sindicats, sectors empresarials, moviment associatiu, partits
polítics, plataformes ciutadanes, entitats culturals cíviques i veïnals, pot
ser una oportunitat per desvincular d’opcions partidàries la reivindicació
d’aquest dret democràtic. Es a dir, per fer bé les coses.
Sinó som
capaços, entre tots i totes, d’aconseguir que aquest anhel sigui assumit i
reivindicat per una majoria social més enllà de les diferents opcions
partidàries, no ens en sortirem. Per contra, si seguim en la deriva del ‘jo més
que tu’, difícilment arribarem al final d’un camí que no està exempt de
complexitats.
Des
d’aquesta perspectiva el consens, la voluntat d’acord, la capacitat de suma i
de diàleg, la pedagogia (aquí i al conjunt de l’Estat) i el rigor, són actituds
i habilitats que caldrà aplicar al màxim perquè la consulta esdevingui una
realitat.
Com
necessari és fugir d‘algunes actituds i derives que poden ser útils per
esgarrapar algun vot, però que van en detriment de l’objectiu de poder celebrar
un referèndum al nostre País, en aquest cas, sobre el model de relacions o no amb
Espanya.
En primer
lloc l’elitisme, el considerar que aquest és un procés que han de
liderar els partits i sectors econòmics i culturals rellevants i que la
ciutadania seguirà. O fem partícips al conjunt dels ciutadans i ciutadanes , en
un procés de baix a dalt, o inevitablement l’allunyament respecte del mateix
anirà incrementant de forma exponencial. No podem defensar el dret a decidir de
la ciutadania i privatitzar-lo en mans d’un
govern i de les direccions dels partits i dels cercles més propers a aquests.
En segon
lloc, el risc de l’oportunisme polític. Si els partits creuen que poden
instrumentalitzar aquest anhel al servei de la seva proposta política, serà
molt difícil assolir consensos necessaris per arribar al final de camí amb
èxit. Els recels s’imposaran a la generositat.
I
finalment, el risc de predeterminació del resultat. Si s’identifica dret
a decidir a independència, no hi haurà el consens mínim necessari, perquè una bona
part de la societat serà cada vegada més activament contrària i molts ciutadans
que dubten o s’ho miren amb distància, s’anirà decantant de forma progressiva
cap a la indiferència o directament a posicions contràries.
Justament
en aquestes tres derives, elitisme, voluntat d’exclusió i predeterminació del
camí, és el que incorre de forma clamorosa el Consell per a la Transició
Nacional. Voler definir un Estat abans de votar si el volem, no és una bona
manera de començar. I més si qui el dibuixa és un reduït grup d’escollits (per
cert per una sola mà), per molt notable que siguin els seus membres. Així, no.
El Pacte
Nacional pel dret a decidir ha de fer que:
- se sentin implicats i representats les diferents sensibilitats
polítiques amb independència de la seva posició sobre el resultat del
referèndum
- neixi i participi, més enllà dels partits i del Govern, el conjunt de la
societat civil organitzada, sigui quina sigui la seva posició
- camini i actuï amb el consens que es va expressar al Parlament de
Catalunya.
Només
així serem forts i demostrarem que aquest anhel, no és un caprici, sinó una
posició irrenunciable de la majoria del poble de Catalunya. Només així, si o
si, el dret a decidir esdevindrà una realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada