3 de setembre de 2017

La reforma horària ja és una política pública

El Pacte per a la Reforma Horària ja és una realitat. El 17 de juliol 110 organitzacions van signar el Pacte per a la Reforma Horària, amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont.
La reforma horària és una iniciativa ciutadana que proposa l’impuls de canvis horaris perquè puguem gaudir de més llibertat en la gestió del nostre temps. Perquè sincronitzant els nostres hàbits horaris amb els de la resta del món i amb un ritme més ordenat, aconseguirem guanyar temps al temps i, en definitiva, millorar en salut i qualitat de vida. Impulsa uns hàbits horaris cívics, potenciant la igualtat entre les persones, les nostres capacitats de bona relació i, sobretot, la nostra salut i benestar.
L’Objectiu 2025 és el propòsit en que les institucions i organitzacions promotores del Pacte per la Reforma Horària es comprometen a: 1) Recuperar les dues hores de desfasament horari en relació a la resta del món. 2) Impulsar una nova cultura del temps a les organitzacions a favor de models més eficients i més flexibles per atendre les noves necessitats socials i 3) Consolidar el factor temps com a nova mesura de llibertat, equitat i benestar.
L’Objectiu 2025 vol contribuir a: augmentar els nivells de benestar social de la ciutadania i protegir-ne la salut, especialment la dels col·lectius més vulnerables; fer una distribució més racional del temps en la vida quotidiana; assolir uns nivells més alts de conciliació de la vida familiar, laboral i personal; afavorir la pràctica d’activitats que contribueixin a l’adopció d’hàbits més saludables; millorar el rendiment escolar; incrementar el temps per al descans; assolir els objectius de coresponsabilitat i d'equitat de gènere; afavorir la participació ciutadana en iniciatives i organitzacions de la societat civil i en la gestió dels afers públics; millorar la productivitat i la competitivitat de les empreses; incrementar el rendiment laboral, afavorir la millora en la presa de decisions i reduir la sinistralitat laboral i fer possible la sostenibilitat energètica per l’estalvi d’energia derivat de la compactació d’horaris i per la reducció dels desplaçaments al lloc de treball.
Per aconseguir-ho, la reforma horària proposa, allà on el sector, l’activitat i el lloc de treball ho permeti, compactar la jornada laboral per avançar l’hora de sortida de la feina, introduir horaris laborals més flexibles d’entrada i sortida, avançar les hores dels àpats, tant del dinar com del sopar i sincronitzar els horaris de les empreses, institucions i actors socials i culturals.

Publicat a social.cat, el 7 d'agost de 2017

26 de juliol de 2017

De la iniciativa a la institució

La Iniciativa per a la Reforma Horària es gesta a la tardor de 2013 i es presenta el 29 de gener de 2014 en un acte al CCCB. Es constitueix una associació formada per una quinzena d’experts que conformen el grup motor. L’objectiu és fonamentar, sensibilitzar i dissenyar la reforma en 3 anys.

Els experts que impulsen la reforma horària són: Javier Albares, metge especialista en medicina del son [Clínica del Son Teknon]; Assumpta Baig, mestra [Associació Salut i Família]; Sara Berbel, psicòloga social [Ajuntament de Barcelona]; Salvador Cardús, sociòleg [Universitat Autònoma de Barcelona]; Lluís Casado, consultor [Grupo Mediterráneo Consultores]; Trinitat Cambras, professora [Universitat de Barcelona]; Núria Chinchilla, professora [IESE Business School]; Anna Ginés, professora [ESADE - Universitat Ramon Llull]; Josep Ginesta, treballòleg i secretari general [Govern de la Generalitat de Catalunya]; Elvira Méndez, directora general [Associació Salut i Família]; Fabian Mohedano, treballòleg i diputat [Parlament de Catalunya]; Jordi Ojeda, professor [Universitat de Barcelona]; Mercè Otero Vidal, professora [Ca la Dona]; Cristina Sánchez-Miret, sociòloga [Universitat de Girona]; Esther Sánchez, manager de recursos humans i presidenta [Consell Assessor per a la Reforma Horària] i Elena Sintes, sociòloga [Institut Infància i Adolescència / Fundació Bofill].

El 18 de març de 2014 el Govern de la Generalitat de Catalunya manifesta el seu suport institucional a través d’un Acord de govern. En paral·lel s’aprova la Resolució 646/X al Parlament de Catalunya i es crea la Comissió d’Estudi de la Reforma Horària.
Del 15 al 21 de setembre de 2014 s’organitza la 1a Setmana dels Horaris.
Entre 2014 i 2015 es presenten els informes de fonamentació coordinats pel Consell Assessor per a la Sostenibilitat (CADS), el Parlament de Catalunya i el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC).

S’impulsen proves pilots i accions de sensibilització en diversos sectors i territoris. Una vintena d’empreses, entitats i ajuntaments se sotmeten a un procés de canvi. El Parlament de Catalunya esdevé la primera institució pública en adaptar els seus horaris. També destaquen les mobilitzacions locals en el món del comerç i la restauració a Vilafranca del Penedès (2015), Prats de Lluçanès, Argentona i Lleida (2016).

Del 6 al 12 de juny de 2015 s’organitza la 2a Setmana dels Horaris.

El Govern acorda la creació del Consell Assessor per a la Reforma Horària el 15 de juliol de 2015 amb la missió d’impulsar el procés de concertació social. El grup motor es transforma en un òrgan consultiu del Govern, adscrit al Departament de Presidència. Es presenta el 20 de juliol en un acte amb el president Artur Mas al Palau de la Generalitat.

Del 6 al 10 de juny de 2016 s’organitza la 3a Setmana dels Horaris.

El 22 de setembre de 2016 se signa l’Acord d’impuls laboral de la reforma horària. 10 objectius per a la negociació col·lectiva, en el marc del Consell de Relacions Laborals.


Un cop lliurat l’informe a la consellera de la Presidència, Neus Munté, el Consell Assessor per a la Reforma Horària conclou els treballs. El 2 de juny de 2017 es reuneix per darrer cop amb l’objectiu d’avaluar la proposta de Pacte per a la Reforma Horària que presenta el Govern.
Fruit de les proves pilot, el 4 de novembre de 2016 amb la presència del vicepresident Oriol Junqueras es presenta l’Inventari Reforma Horària, com a eina d’autoavaluació per a organitzacions.

Del 20 de setembre al 29 de novembre de 2016 es desenvolupa el Procés participatiu per a la reforma horària. Les sessions presencials de debat tenen lloc a 12 municipis diferents d’arreu del país.

Al llarg dels tres anys, els membres del Consell Assessor fan diversos centenars de reunions informatives amb tota mena d’agents socials i de conferències divulgatives arreu del territori.

El 18 de gener de 2017 neix la Xarxa de Ciutats i Pobles per la Reforma Horària. Els municipis són claus en l’impuls de pactes del temps locals. Prèviament, l’ACM i la FMC insten al món local a reformar els horaris.

El 10 de març de 2017, es valida el document Bases per a l’impuls del Pacte per a la Reforma Horària, a partir del procés de concertació desenvolupat a través de les Taules Quadrangulars.

Del 12 al 18 de juny de 2017 s’organitza la 4a Setmana dels Horaris.

La Iniciativa per a la Reforma Horària dóna per finalitzat els seus treballs i comunica la seva dissolució a 31 d’octubre de 2017, deixant en mans de les institucions i els actors socials el lideratge del procés, entenent que són els responsables de l’assoliment dels propòsits plantejats.


Eventualment entre els mesos de juny i juliol de 2017, el president Carles Puigdemont proposa la signatura del Pacte per a la Reforma Horària a institucions, actors i ciutadania en un acte solemne al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat el 17 de juliol.

22 de juny de 2017

El teixit productiu, el primer accelerador de la reforma horària

Les empreses són el principal motor de canvi de la reforma horària. Condicionen la vida de les persones i el seu temps, tinguin o no persones al seu càrrec (infants, gent gran...). No es pot oblidar que, malgrat la taxa d’atur existent al nostre país, donen ocupació a més de 2.100.000 persones, un 85% de la població amb feina.
La reforma horària té com a objectiu principal la millora de la salut i la qualitat de vida de la ciutadania, així com disposar de més temps lliure. Això passa per canviar els hàbits i les hores dels àpats (esmorzant, dinant i sopant més d’hora, en una franja horària més saludable), recuperar el temps de son perdut (i, per tant, avançar l’hora d’anar a dormir) i reduir l’estrès de les persones treballadores (especialment, les dones). Aquesta fita s’ha d’assolir amb l’aplicació de mecanismes de compactació horària, per una banda, i de millora de la productivitat de les organitzacions, per l’altre.
Les empreses a Catalunya han de sumar-se a un procés de modernització que les situï al segle XX. Cal abandonar la cultura presencialista i treballar per objectius, adoptar mecanismes per aplicar la flexibilitat horària pactada, reduir el temps de dinar, portar a terme reunions operatives i, gràcies a tot plegat, avançar la finalització de la jornada laboral.
El teixit productiu disposa d’una eina que va veure la llum el setembre del 2016, l’ Acord d’impuls laboral de la reforma horària. 10 objectius per a la negociació col·lectiva. Aquest pacte, en el marc del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, signat per CCOO i UGT, d’una banda, i Foment del Treball, Fepime i Pimec, de l’altra, parteix del principi de promoció de la salut de les persones treballadores per tal de respectar els ritmes circadiaris quant al temps d’activitat, àpats i descansos. Aquest document posa el focus en la millora de la gestió i organització del temps dels equips de treball per tal d’aconseguir organitzacions més eficients i en l’establiment d’horaris més compactats i saludables.
La reforma horària sembla un fet ja irreversible, que ens ha de portar a un nou escenari i un nou paradigma en l’estructura horària de les persones treballadores. Durant el 2016 i 2017 s’han portat a terme processos de consulta (procés participatiu arreu del territori) i de concertació (taules quadrangulars, amb patronals, sindicats, administració i experts) que han donat com a fruit tot un seguit de propostes per assolir una transformació cada cop més necessària en les empreses.
Les mesures proposades tant per la ciutadania com pels principals actors del sector queden recollides en el Pacte per a la Reforma Horària que s’està gestant en aquests moments i veurà la llum a l’estiu. Prenent com a eina de referència l’acord anteriorment esmentat, estan previstes campanyes de sensibilització, guies de suport i de formació, visualització de bones pràctiques per tot el territori i línies d’ajut per impulsar mesures alineades amb la reforma horària. Patronals i sindicats han de ser els autèntics protagonistes que accelerin el canvi. Una nova agenda de reptes per als departaments de direcció de persones i per als representants dels treballadors.
L’objectiu últim, cal recordar-ho, és una ciutadania amb més temps disponible, no només per tenir cura de filles i fills, mares i pares, sinó per dedicar a allò que cregui oportú. En diem disposar de més temps de lliure disposició per fer esport, llegir, associar-se, participar de la vida pública i, fins i tot, descansar.

Publicat al Diari ARA, el 14 de juny de 2017

Cultura, oci, democràcia..., reforma horària

El temps dedicat a la cultura i l’oci abraça diferents àmbits, alguns dels quals tenen molta incidència en l’estructura d’organització de la vida quotidiana. Un dels principals, en el dia d’avui i per diferents motius, per a gran part de la ciutadania, és l’audiovisual, tenint en compte que més de quatre milions de persones consumeixen dues hores i vint minuts de televisió diàries i un milió set-centes mil superen aquesta xifra. Tot i el canvi d’hàbits que s’està produint en el consum d’audiovisual, com ara la televisió a la carta per part de les generacions més joves, el prime time (l’hora punta) segueix tenint un alt impacte en l’hora en la qual la ciutadania se’n va a dormir (tenim un dèficit d’una hora respecte als nostres veïns europeus). Cal, doncs, un compromís de les operadores de televisió a Catalunya per tal de recuperar aquest temps de descans, amb l’avançament progressiu de l’hora punta a la franja horària de vuit a onze de la nit. Quant als infants i adolescents, cal que les operadores se sensibilitzen sobre aquest dèficit de son de forma especial, amb una programació horària que tingui sempre en compte el públic al qual s’adreça. En definitiva, cal incorporar els valors de la reforma horària en la programació dels operadors per tal de promocionar la salut de la població. Una mesura interessant que es proposa en el procés de concertació de les taules quadrangulars amb la participació dels diferents operadors per pactar acords i pautes en aquest sentit. Tot això es fa complicat quan tenim operadors (principalment privats) que des de Madrid aposten clarament per un model absolutament expansiu.
Pel que fa al consum cultural i d’oci vinculat a teatres, sales de concerts, cinemes, museus, restauració, etc., han anat avançant tímidament els horaris de manera progressiva. I és que depenen dels horaris laborals i alguns dies dels horaris del futbol, que ho condicionen tot i de quina manera. Restauradors i operadors culturals estan amatents a la proposta que s’impulsa per adaptar-se al canvi. No hi posen objeccions sempre que es permetin àmplies franges de servei, tenint en compte les característiques de la nostra activitat econòmica: serveis i turisme.
L’associacionisme és un altre sector de rellevància, amb una forta presència en ciutats i pobles i que impacta no només en la nostra manera de ser i fer sinó també en la nostra economia (en conjunt, les activitats relacionades amb el tercer sector representen el 6% del PIB). Amb els horaris actuals existeix un dèficit de temps de lliure, disposició que afebleix la participació social. Això es dona de forma especial en determinades franges d’edat i segments de la població, com ara les dones o els adults amb càrregues familiars. A més, pel que fa a les associacions i entitats, s’han d’optimitzar els processos interns de treball a les organitzacions per millorar la qualitat del servei i la seva eficiència, i s’han de generalitzar els àpats en una franja horària saludable en les activitats organitzades. Les organitzacions socials s’han dedicat a demanar reconeixement socials, equipaments i ajuts econòmics. Ara comencen a veure que el temps és un recurs rellevant per fer possibles els projectes associatius, sobretot els de voluntariat.

Publicat a ElPuntAvui, el 14 de juny de 2017