7 de setembre de 2018

Canvi d'hora i productivitat

Es fa estrany que les organitzacions empresarials aquests dies no s'hagin pronunciat de manera incisiva sobre l'eventual supressió del canvi d'hora d'estiu i hivern. En aquest debat està en joc en part la competitivitat de les empreses. Un cop el Parlament Europeu i el Consell d'Europa donin llum verda a la mesura, cada Estat tindrà la competència de decidir quin horari escull. Al nostre país és especialment rellevant tenint en compte que ens situem a l'oest de l'horari continental GMT+1. Escollir l'horari d'estiu suposaria que durant un període de l'hivern, sortiria el sol a un quart de deu. I això vol dir que molts treballadors arribarien a la feina encara sent fosc.

S'han llegit coses interessants a les xarxes socials, el Doctor Albares alerta que el primer dilluns amb horari d'estiu es produeixen als Estats Units un 24% més d'infants cardíacs en relació a altres dilluns, a més d'un augment dràstic dels accidents de trànsit amb víctimes mortals. El Doctor Gonzalo Pin ens ho resumeix en un tuit de manera excepcional: "L'horari d'hivern vol dir més llum al matí, millor rendiment escolar i laboral, així com menys accidents de laborals i de trànsit" (que també poden ser laborals si són in itinere). Si bé és cert que hi ha menys llum a la nit també augmenta la probabilitat d'anar a dormir més aviat, evitant obesitat, diabetis, etc.

La principal conclusió és que les empreses haurien de tenir clar dues qüestions: 1) que l'horari més productiu i saludable és el d'hivern 2) que cal apostar per la compactació i les jornades intensives saludables que permetin sortir encara amb llum de la feina. En el debat del canvi d'hora també estem parlant de productivitat.

Publicat a Via Empresa, el 4 d'agost de 2018

Els efectes de dormir menys

L’associacionisme europeu en matèria horària i d’ús del temps està d’enhorabona. Els anys de treball han culminat amb una macroconsulta sense precedents pel que fa a la participació. La Comissió Europea proposarà suprimir la directiva 2000/84/EC i mantenir l’horari d’estiu.
És aquí on caldria matisar la proposta, ja que els experts aconsellen l’horari d’hivern. En l’àmbit global, l’elecció no té tanta transcendència. Sempre s’ha d’assumir que, per a un mateix horari, les persones que viuen més a l’est és lleven abans, per la llum del sol. Però el fet de mantenir l’horari d’estiu tot l’any suposaria que molts alumnes arribarien a classe a les fosques alguns dies d’hivern. Això podria passar factura en el rendiment escolar. També es notaria a la feina, ja que repercutiria negativament en com descansaríem a la nit. El que diuen els experts és que la qualitat de l’impacte de la llum al matí està vinculada amb la capacitat de segregació de melatonina al vespre. O sigui que si rebem poca llum al matí la qualitat del son pot minvar encara una mica més.

Publicat al Diari ARA, el 31 d'agost de 2018

Y ahora qué, ¿invierno o verano?


Una vez ratificada la hoja de ruta para suprimir la particular Directiva 2000/84 / EC del Parlamento Europeo y del Consejo, relativa a las disposiciones sobre la hora de verano; ahora el debate es en qué horario deberíamos situarnos. Jean-Claude Juncker ha aventurado a proponer el horario de verano para el conjunto de la Unión Europea, si bien no sería del todo conveniente esta iniciativa. 

El pasado abril en Barcelona, ​​la Sociedad Española de Sueño (SES) llegó a la conclusión de que era mejor mantener el horario de invierno, debido a que en caso contrario los días de invierno serían demasiado oscuros a primera hora, con lo que se tendería a retrasar aún más los horarios por la noche. Ahora bien, según la SES, ambos horarios tienen pros y contras. A nivel europeo, tampoco tiene tanta trascendencia qué horario se escoge, aunque siempre se debe asumir que para un mismo horario oficial, las personas que viven más al este se levantan antes y las que viven más al oeste lo hacen más tarde, por la luz del sol. 

Si mantenemos el horario de verano todo el año, los estudiantes, especialmente los adolescentes, llegarían al centro educativo a oscuras en algunos días de invierno, ya que el sol podría salir... ¡a las 9.15 horas! Esto llevaría dificultades a todos los niveles, probablemente en el rendimiento escolar, ya que mermaría su capacidad cognitiva a primera hora de la mañana. Algo parecido pasaría en los centros de trabajo. También habría un problema con la luz de la mañana que repercutiría negativamente en cómo descansaríamos la noche. Lo que nos cuentan los cronobiólogos es que la calidad del impacto de la luz por la mañana está directamente vinculado con la capacidad de segregación de melatonina por la noche. O sea que si recibimos poca luz por la mañana, la calidad del sueño puede disminuir aún un poco más.

Por otra parte, el anuncio del presidente de la Comisión Europea vuelve a abrir en nuestro país el debate sobre el huso confuso. Hay quien piensa que España debería volver al horario de Londres, que es el mismo de Portugal o Marruecos, pero no resolveríamos los retos en productividad o salud solo haciendo este cambio. Francia, Bélgica, Luxemburgo, Holanda y Argelia (por influencia francesa) también deberían estar en el horario de Greenwich y no es así, y efectivamente no tienen los problemas que tenemos nosotros: jornadas partidas e interminables, retraso de comidas a franjas poco saludables, reducción de las horas de descanso... Desde el punto de vista estratégico y económico la pregunta que nos deberíamos hacer es si nos conviene estar en el horario del 'brexit' o de Portugal o nos conviene estar en el horario de Francia, Italia, Alemania y el Benelux. Las organizaciones empresariales parecen tenerlo claro. Difícilmente se provocará un cambio de huso por parte del Gobierno central sin su visto bueno

Finalmente, cabe destacar que este proceso es un triunfo del asociacionismo europeo en materia horaria y de uso del tiempo. Su movilización ha llevado a introducir el debate inicialmente en el Parlamento Europeo (febrero del 2018) y el posterior posicionamiento de la Comisión Europea, acompañada de una encuesta en la que han participado cerca de cinco millones de ciudadanos europeos.


Publicat el 31 d'agost de 2018 a El Periódico



30 d’agost de 2018

Es jubila l’Hernàndez, el meu metge de capçalera



Recordo com si fos ahir el dia que vaig llegir l’article del gran Carles Capdevila “Cada nit és el Dia Mundial de la Infermeria” (publicat al seu estimat Diari ARA el 12 de juny de 2016) en el que argumentava per què tenim un sistema sanitari millorable i al límit, però de gran qualitat i que sobretot funciona; i com davant d’això calia agrair-ho i defensar-lo.

Ho recordo aquests dies en motiu de la jubilació del que ha estat el meu metge de capçalera tota la vida. Em va conèixer quan encara ‘el consultori’ se situava al carrer Jansana, allà on s’acaba el barri de Santa Eulàlia i comencen els de Torrassa, Gornal i Can Tries, divisions d’uns barris fetes per les vies de la RENFE i el ja desaparegut en superfície ‘carrilet’. Amb escassos 8 o 9 anys en Jordi Hernàndez Amoròs va passar a ser una persona quotidiana i referent a la meva vida. Em venia a visitar a casa quan em trobava malament i sovint el visitàvem, també quan era el torn dels pares. A casa sempre comentàvem que l’Hernàndez era un metge atípic, teníem la sospita que evitava sempre que podia endollar-te medicaments i et recomanava prendre alternatives més naturals (un suc de taronja, descans, etc.) per evitar l’excés de químics. Per això a casa li teníem respecte i, amb els anys, estima. Ell ja parlava fa tres dècades  de la conveniència d’estils de vida saludable. També ens agradava pel seu raonable control de la incertesa clínica, que en certs moments pot generar estrès al pacient.

Ens coneixia, especialment la meva mare, i en els moments més delicats de la seva malaltia ens hi vam sentir acompanyats. Va començar el 2 de novembre de 1980 al CAP de Santa Eulàlia, i des de llavors hem passat 38 anys amb ell i ell amb nosaltres; que és com a ha de ser la relació entre el metge i la família; una relació còmplice, corresponsable. Des de l’any 85 més a prop de casa, a les instal·lacions de Mossèn Cinto Verdaguer. Amb ell hem vist els canvis que ha viscut el sector, per exemple com la informatització va fer desaparèixer l’assistència i el metge feia totes les funcions de l’auca: obrir la porta, fer receptes, etc. Temps moderns!

En els darrers anys, i fruit de la meva vida més pública, fèiem una mica tertúlia política. La que permetia la visita per evitar fer enfadar els pacients que hi esperaven el seu torn. Bé, val a dir que semblava més un monòleg, tenia missatges per a tothom: “digues-li al Junqueras que... digues-li aquell altre que...”. El seu posat seriós de tres dècades havia donat pas a un to més desenfadat. En part de la visita canviava el rol: ell es convertia en el ciutadà i jo en l’actor públic que l’escoltava i prenia nota. L’Hernàndez, de pare extremeny (de la mateixa comarca de l’Alcalde Corbacho, sempre m’ho recordava) i mare catalana s’havia convertit en un ferm militant ‘processista’. Fins el darrer dia de treball, també amb el seu llaç groc a la seva bata blanca, en defensa de les preses i els presos polítics.

La mare, el pare, tots tres, volem agrair l’Hernàndez el seu compromís vocacional amb la seva professió, amb els seus pacients, amb la seva comunitat, Santa Eulàlia. Et trobarem a faltar.