04/07/2009

El millor programa de la història de la UPEC

El dilluns 6 de juliol arrenca una nova edició de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC). Enguany sota el lema "Més enllà de la crisi", centrarà els debats en l'anàlisi i la recerca de sortides davant els reptes que planteja la crisi -especialment a les classes populars- a Catalunya i arreu del món.

El programa d'aquest any és especialment deliciós. Si he de ser sincer, fa dos anys, quan estava a Londres, vaig portar-me una gran decepció en comprovar els equilibris al programa: repartiment de cadires entre representants del govern, partits, sindicats... així com la gran presència del pensament tou. Vaig pensar que UPEC perillava. Enguany, el programa ha recuperat el seu sentit de "trobada, reflexió i estudi sobre aquells temes que preocupen els sectors socials democràtics i d'esquerres". I les seves dues característiques bàsiques "contribuir al desenvolupament de la cultura democràtica d’esquerres" i "participar en l’anàlisi de les polítiques aplicades, des d’una perspectiva estratègica d’esquerres".

Destaca especialment la conferència inaugural "Què se n'ha fet la Il·lustració?" a càrrec de Jean Bricmont, coautor d'Impostures intel·lectuals. M'encantarà recordar el to amb mala llet que van fer servir els autors en aquell mític llibre i com, de forma descarnada, van matxacar els pensadors postmoderns i la seva contínua retòrica i ús del llenguatge científic. Recordo que, tot i ser un llibre complicat i de nivell superior, es poden llegir a consciència la introducció i l’epíleg, i amb una mica de sort es poden entendre parts dels intermezzos i algunes reflexions dels capítols on es dediquen a posar determinats autors a lloc. Llibre de culte i referència per als que ens emprenya les conseqüències del pensament postmodern en les ciències socials i en la vida política quotidiana. Aquí un fragment que no té desperdici: Pero, ¿porqué lo hice? Confieso que soy un viejo izquierdista impenitente que nunca ha entendido cómo se supone que la desconstrucción va a ayudar a la clase obrera. (...) Mi procupación, en realidad, es expresamente política, a saber: combatir la actual moda del discurso postmoderno / postestructuralista / socialconstructivista (y, más en general, una tendencia al subjetivismo) que es, en mi opinión, contrario a los valores de la izquierda y una hipoteca para el futuro.

També destaca la participació d'una nova fornada de dirigents i intel·lectuals del país: en Jordi Vaquer, nou director del CIDOB, en Marcel Prunera, director general de promoció econòmica de la Generalitat de Catalunya, en Xavier Doménech, professor de la UAB o en David Miró, director del Diario Público a Catalunya.

No puc evitar estar content per la participació del professor que més m'ha ensenyat economia, en Joaquim Novella, catedràtic de Política econòmica de la UB.

Dibuixant el futur, ara ja consolidat el model de tribuna política, cal buscar més protagonisme de les organitzacions del Consell social i la territorialització de manera que esdevingui realment la universitat popular progressista, que l'esquerra social desitja.

Abans de començar, moltes felicitats a la Junta directiva, el programa fa molt bona pinta, el millor programa de la història de les edicions de la UPEC. Per a més informació de la UPEC: aquí.

03/07/2009

Acte de graduació de Business Programme de l'IL3

Ahir, 2 de juliol, es va celebrar l'acte de graduació dels Business Programme de l'IL3 de la Universitat de Barcelona. I si no fós perquè tenia clar a què anava, hagués imaginat que estava en un acte de graduació de llicenciats de filosofia i lletres de la Universitat Lliure de Brusel·les. L'acte es va centrar en retre homenatge a Francesc Ferrer i Guàrdia, en commemoració del 100 aniversari del seu afusellament a Montjuïc i 150è aniversari del seu naixement. Les referències van ser diverses. Adjunto la meva intervenció:


Queridos compañeros y queridas compañeras,

Es un honor para mi que se me haya brindado esta oportunidad para dirigiros unas palabras en esta sesión de fin de curso. Desde que me comunicaron la noticia he estado pensando en como expresar algunas sensaciones, pero resulta complicado porque los sentimientos derivados de la experiencia son muy difíciles de trasladar a otras personas, por muy parecida, por muy compartida que esta haya sido.

Reto, constancia, trabajo, esfuerzo, crecimiento, orgullo, equipo, inquietud, enriquecimiento, cansancio, ilusión, ambición, futuro y prácticas, muchas prácticas para entregar al día siguiente y por tanto, para los menos previsores, que intuyo la mayoría, pocas hora de sueño. Cada uno de nosotros ha experimentado de forma distinta la vivencia en los másters realizados.

Lo aprendido en los cursos ha dependido en gran parte de la Universidad. De los profesores y de los materiales. Pero también hemos aprendido mucho del resto de alumnos, los unos de los otros. La diversidad se ha mostrado una vez más una fuente de riqueza. No creo que hubiéramos aprendido tanto si nuestras vidas fueran más parecidas. El curso realizado ha sido un punto de encuentro y de confluencia de personas venidas desde muchos sitios distintos, de culturas distintas, con capacidades y condiciones distintas.

A aquellos que habéis venido de más lejos os quiero decir que siento cierta envidia. Soy una persona enamorada de su ciudad, Barcelona. Una ciudad mediterránea y a la vez europea, cosmopolita y a la vez celosa de sus tradiciones. Y me gusta pensar que la gente que viene de otros países, de otras culturas, también puede llegar a sentirse como en casa. Espero que guardéis un buen recuerdo de Barcelona, esta ciudad siempre ha querido ser un punto de encuentro.

El día de presentación del proyecto del MBA, el año pasado, pregunté a los presentes si se habían fijado en el relieve en mármol que hay en la entrada de la Facultad de Economía y Empresa, en aquellos momentos todavía Escuela de Empresariales. Un hombre vestido con traje de prisionero muere de pie ante un pelotón de fusilamiento. Detrás del pelotón, la complicidad de los poderosos. Este año se cumplen cien de ese hecho, el asesinato legal de Francisco Ferrer Guardia, un pedagogo que quiso cambiar el mundo desde la escuela, desde la educación. Desde entonces, Ferrer ha sido un emblema de la libertad de pensamiento y conciencia, valores que presiden también la Universidad de Barcelona. Es justo, pues, que también hoy, nosotros rindamos homenaje y reivindiquemos la dignidad de su memoria.

La principal obra de Ferrer fue la Escuela Moderna de Barcelona, pero su legado se extiende por muchos países bajo muchas formas. En Barcelona mismo, la Fundación Ferrer Guardia trabaja para salvaguardar su memoria, y lo hace con un lema que también hoy, en una ocasión como esta, me gustaría recordar: Instruiros y seréis libres.

Porque el conocimiento que hemos adquirido en esta institución constituye una herramienta básica para nuestro ejercicio de la libertad. Podemos escoger más caminos a recorrer que hasta ahora. Eso nos hace más libres. Y en nuestro caso, me veo obligado a insistir en que también nos hace más responsables. El mundo se encuentra inmerso en una crisis de grandes dimensiones porque gente con mucha capacidad se sintió irresponsable. Solo se sentían responsables hacia sí mismos, despreciando la responsabilidad que su poder les confería. Irresponsables con el desarrollo armónico de sus sociedades. Irresponsables hacia la degradación ambiental que compromete nuestro futuro y el de nuestros hijos. Irresponsables al fin con el futuro a largo plazo de su empresa. Ahora, cuando todo se derrumba, se lamentan y piden un cambio en las reglas del juego. Es un lamento hipócrita, porque no tuvieron ningún reparo en aprovechar estas reglas del juego en su beneficio a corto plazo. Y si bien el objetivo de una empresa es el beneficio, debe haber un replanteamiento de lo que significa este beneficio. Si sólo sirve para agotar nuestras propias energías o si, por el contrario, refuerza nuestras mejores posibilidades de progresar como sociedad. Ésta es la encrucijada en la que nos encontramos como sociedad.

La decisión sobre qué camino tomar la debemos responder cada uno de nosotros personalmente, a partir de la escala de valores personales. Se trata de una crisis de valores y a nosotros nos corresponde defender que hay un horizonte ético en nuestra labor. No somos meros agentes interesados en la cuenta de resultados. Somos responsables de la riqueza generada y del uso que de esta se de. No sirve de nada la riqueza si estás rodeado de miseria.

Este es el verdadero compromiso que adquirimos hoy. Ser útiles, o como dejó escrito Robert Baden-Powell, fundador del movimiento scout, del que he sido parte, dejar el mundo mejor de como lo hemos encontrado.

La alternativa es que las personas perciban la ciencia empresarial como un conocimiento intrínsecamente malvado. ¿Estamos dispuestos a dejar un legado que consista en que nuestro oficio solo atraiga gente con intereses egoístas? ¿O queremos que toda aquellas personas emprendedoras, inquietas, que tienen ganas de hacer que las cosas funcionen bien, se sientan llamadas por nuestra institución y nuestro ejemplo? El legado que recibimos está en parte maltrecho, somos responsables de proyectar una buena imagen. Buena imagen de los másters en los que hemos estudiado, buena imagen de la ciencia de la empresa, buena imagen de la gente emprendedora. La ambición debe estar asociada a ser positivo, a ser optimista, a querer que las cosas mejoren y trabajar para ello. Debemos asociar la ambición al progreso personal. No hay cometido más noble que éste.

Para acabar, les voy a pedir una cosa a todos y todas. Intenten mantener el vínculo con Barcelona, con la Universidad de Barcelona, y con todos sus compañeros y compañeras. Alimenten ese sentimiento que ha producido el máster. Hay miles formas de hacerlo. Sin embargo hay una muy singular y sencilla. Y es sumándose a la Asociación de Antiguos Alumnos de IL3. Sin lugar a duda, ustedes son los mejores embajadores de la Universidad allá donde se encuentren.

Muchas gracias.

25/06/2009

Contra la crisi a l'estiu... Associacionisme educatiu!

Acció Escolta de Catalunya, Casals de Joves de Catalunya, Esplais Catalans i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya han posat en marxa una campanya de promoció de l'educació popular. Farts dels missatges assistencialistes i caritatius de determinades entitats, han decidit passar a l'acció i vindicar el model de compromís associatiu basat en l'altruisme.

És possible que les empreses socials que lideren aquest missatge s'enfadin davant aquesta campanya, però també és comprensiu que aquestes entitats vegin com els mitjans de comunicació parlen d'un model de lleure que poc té a veure amb els 300 centres d'esplai i agrupaments escoltes i un total de 25.000 infants i joves que sumen aquestes entitats.

Em falta Escoltes Catalans, un cop més s'han baixat del barco. Quan escric aquest post desconec perquè ho fan. Però és una pena, sempre ha estat una entitat que ha fet bandera d'aquest model de participació educativa i política. Bé, no és rar, tampoc estan a la Lliga per la Laïcitat i es declaren l'associació laica de l'escoltisme català.

Quant al sector del lleure educatiu, sembla impossible a dia d'avui trobar punts en comú que permetin a les entitats posar en marxa una agenda comuna. Podria ser des de la llei fins a mesures concretes. Tant és. Si bé els posicionaments d'uns i altres fan difícil recuperar aquella imatge d'unitat d'etapes anteriors. Una llàstima.

Ara cal mobilitzar els caps escoltes, monitors i dinamitzadors juvenils. Cal que escanpin per la xarxa el missatge de la campanya. Sobretot, per quan es trobin un diumenge a casa mirant el telenotícies del mes de juliol, i aparegui una notícia fresca d'estiu parlant que la professionalització del lleure educatiu és la via cap a la qualitat i que el voluntarisme associatiu forma part del passat, siguin capaços de fer la crítica oportuna i no se sentin estúpids per la feina que fan. Tot el contrari.

Per sumar-se al Manifest i més informació aquí.

22/06/2009

Trobada general MLP Cambrils 2009 estàs convocat! estàs convocada!



El passat 5 i 6 de juny va tenir lloc la cita anual dels dirigents de l'MLP a Cambrils (Camp de Tarragona). Es va plantejar amb un doble objectiu: Reforçar la presència de l'MLP al Camp de Tarragona després d'un intens procés que havia començat tot just un any abans així com culminar una primera fase de debat estratègic que està vivint l'organització.

Pel que fa a la consolidació de l'estructura territorial del Camp de Tarragona, els dirigents de l'MLP van tenir l'oportunitat de conèixer a Jordi Collado, comissionat MLP per al Camp de Tarragona, i Mario Burzuri, coordinador territorial i personal alliberada per a la realització de l'impuls de l'MLP.

Quant als continguts, el primer dia es van presentar les conclusions resultants del grup de treball promotor i impulsor del debat estratègic, amb una proposta en ferm de missió, visió i valors. El segon dia es van fer grups de treball entorn al creixement, la comunicació i l'organització, amb l'objectiu de debatre sobre accions concretes a realitzar per al trienni 2010-2012.

Hi van assistir una seixantena de dirigents al llarg de tota la trobada i el punt màxim de participació va ser al II Sopar de l'Associacionisme Laic, en el que s'hi van sumar una quarantena de dirigents i responsables institucionals del Camp de Tarragona. La part lúdica del divendres a la nit es van complementar amb l'assistència de la caravana laica al concert de Tequila, organitzat per l'Ajuntament de Cambrils amb motiu de la fira.

Per primer cop, a la Trobada general hi han participat al llarg de tot el cap de setmana l'AJEC-AEFP-CISEC, l'AEP i SOS Racisme, entitats amb les que l'MLP manté una relació estratègica prioritària fruit dels acords signats anteriorment. A més, com ja és habitual a les darrers trobades van participar companys fraternals de l'MLP al País Valencià, a les Illes Balears i a Aragó, així com d'ASDE, els escoltes laics a Espanya.

Poc a poc, es va consolidant un nou model de trobada basada en tres idees: 1) Es fonamental tractar qüestions estratègiques d'interès general amb treball previ a les entitats membres, 2) És molt positiu convidar a les entitats amb qui ja treballem colze a colze al llarg de l'any perquè coneguin de primera mà els debats de l'organització i 3) La vocació de reforçar el vincle territorial a partir de la celebració del sopar de l'associacionisme laic, en el que es pretén reforçar el reconeixement d'entitats i dirigents de base.