12 de juny de 2018

Ja som a la 5a Setmana dels Horaris!


La Setmana dels Horaris neix el 2014 com un espai per plantejar alternatives a la ciutadania, el teixit productiu i les institucions públiques amb l’objectiu d’induir un canvi d’estructures i cultural. Vol incidir de forma incisiva de manera que s'assoleixi l'adaptació a uns temps més humans i cívics en el marc de l'impuls de la Catalunya que ve. En definitiva, amb aquesta convocatòria, la cinquena, es pretén seguir consolidant el factor temps com a variable rellevant en la recerca de creixement i benestar. Aquesta és la primera edició d’ençà el 17 de juliol de 2017, quan el president Carles Puigdemont proposa la signatura del Pacte per a la Reforma Horària a institucions, actors i ciutadania en un acte solemne al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

La Setmana ha estat inaugurada per Elsa Artadi, consellera de la Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya, que va donar el tret de sortida de més de 40 activitats programades amb la participació d’un centenar d’actors compromesos amb el desplegament del Pacte per a la Reforma Horària.
Al llarg de la Setmana (de l’11 al 15 de juny), diferents àmbits del Govern, institucions locals, empreses i entitats exposaran resultats de treballs realitzats i compromisos de futur per impulsar la Reforma Horària a Catalunya. Destaca l’impuls de l’aplicació de la Reforma Horària per a empreses i entitats, que estarà acompanyada d’uns premis anuals per al reconeixement de bones pràctiques. Amb la implicació de patronals i sindicats i altres institucions vinculades amb les àrees de persones a les organitzacions, el nou portal associat a una app vol ser el referent en bones pràctiques empresarials, amb la recollida d’un miler cada any. Cal demostrar que la Reforma Horària no es mou només en el camp teòric i polític, sinó que també avança diàriament a les nostres organitzacions.
"Tenim organitzacions al nostre país que tenen molt clar que uns altres horaris poden contribuir a fer-les més competitives alhora que saludables"
La nostra preocupació o desig és fer aflorar que tenim organitzacions al nostre país –i cada cop més- que tenen molt clar que uns altres horaris poden contribuir a fer-les més competitives alhora que saludables. Segons com s’organitzin els horaris, els estudis demostren que es pot aconseguir augmentar la productivitat fins a un 30%, reduir l’absentisme injustificat un percentatge similar, millorar el clima laboral i retenir el talent. No és poca cosa.
A l’àmbit municipal, es farà la presentació del Pacte del Temps (pacte local per la Reforma Horària) de Barcelona. S’impulsarà l’inici dels pactes també a Girona, Lleida, Molins de Rei, Prats de Lluçanès, Argentona, Premià de Mar, Esplugues, Cardedeu i Sant Cugat del Vallès. Alhora, Barcelona, Esplugues, Girona i Terrassa veuran com evolucionen les xarxes d’empreses i entitats per la reforma horària.
"Es pot augmentar la productivitat fins a un 30%, reduir l’absentisme injustificat un percentatge similar, millorar el clima laboral i retenir el talent"
Al llarg de la Setmanatambé veuran la llum informes per a l’acceleració sectorial relacionats amb l’economia social i el tercer sector social, les dones, etc. També se celebraran jornades de reflexió on destaca la Reforma horària i salut amb la participació d'experts i professionals de l'àmbit de la medicina clínica i laboral, la psicologia i la salut pública. En aquesta línia, s’impulsarà un treball sobre pràctica esportiva i reforma horària, amb la implicació de federacions esportives i municipis. Destaca també la inauguració de l’exposició promoguda per l’Institut Català de les Dones (Trobar temps dins del temps per a les dones) que romandrà al Museu Marítim de Barcelona del 8 al 14 de juny, i a La Bordeta (Barcelona), del 18 al 24 de juny.

Publicat a Via Empresa, l'11 de juny de 2018


7 de juny de 2018

Una nova política pública avança


-->
La 5a. edició de la Setmana dels Horaris que comença demà tindrà més de 40 activitats programades

Demà 8 de juny a les 11.30h tindrà lloc la inauguració de la 5a. Setmana dels Horaris al Museu Marítim de Barcelona. L’acte, presidit per Elsa Artadi, consellera de la Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya, serà el tret de sortida de més de 40 activitats programades amb la participació d’un centenar d’actors compromesos amb el desplegament del Pacte per a la Reforma Horària.

Els municipis, punta de llança de la reforma horària
Al llarg de la Setmana (de l’11 al 15 de juny), diferents àmbits del Govern, institucions locals, empreses i entitats exposaran resultats de treballs realitzats i compromisos de futur per impulsar la Reforma Horària a Catalunya. Es farà la presentació del Pacte del Temps (pacte local per la reforma horària) de Barcelona. S’impulsarà l’inici dels pactes també a Girona, Lleida, Molins de Rei, Prats de Lluçanès, Argentona, Esplugues, Cardedeu i Sant Cugat del Vallès. Alhora, Barcelona, Esplugues, Girona i Terrassa veuran com evolucionen les xarxes d’empreses i  entitats per la reforma horària.
A més, durant la setmana i els dies posteriors, diversos ajuntaments acolliran jornades intercomarcals sobre “El rol dels ajuntaments a la Reforma Horària". L’impuls de la reforma horària als municipis, allà on passen els horaris, esdevé un dels eixos clau per sensibilitzar i formular pactes locals de convivència i millora contínua dels temps de vida quotidiana.

El treball sectorial també avança
Veuran la llum informes per a l’acceleració sectorial relacionats amb l’economia social i el tercer sector social, les dones, etc. I fins i tot es presentarà una nova aplicació per compartir bones pràctiques, l’APP de la Reforma Horària per a empreses i entitats. També se celebraran jornades de reflexió on destaca la “Reforma horària i salut”, amb la participació d'experts i professionals de l'àmbit de la medicina clínica i laboral, la psicologia i la salut pública. En aquesta línia, s’impulsarà un treball sobre pràctica esportiva i reforma horària, amb la implicació de federacions esportives i municipis.
Destaca també la inauguració de l’exposició promoguda per l’Institut Català de les Dones (“Trobar temps dins del temps per a les dones”) que romandrà al Museu Marítim de Barcelona del 8 al 14 de juny, i a La Bordeta (Barcelona), del 18 al 24 de juny.

La primera edició després de la signatura del Pacte el passat juliol
La Setmana neix el 2014 com un espai per plantejar alternatives a la ciutadania, el teixit productiu i les institucions públiques amb l’objectiu d’induir un canvi d’estructures i cultural. Vol incidir de forma incisiva de manera que s'assoleixi l'adaptació a uns temps més humans i cívics en el marc de l'impuls de la Catalunya que ve. En definitiva, amb aquesta convocatòria, la cinquena, es pretén seguir consolidant el factor temps com a variable rellevant en la recerca de creixement i benestar. Aquesta és la primera edició d’ençà el 17 de juliol de 2017 el president Carles Puigdemont proposa la signatura del Pacte per a la Reforma Horària a institucions, actors i ciutadania en un acte solemne al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

Avançament del consell executiu i de la compareixença, primeres mesures
Una de les primeres mostres del nou Govern, anunciada aquesta setmana, és l’avançament de l’hora del Consell Executiu els dimarts al matí a les 9:30h, mitja hora abans del que és habitual, amb l’objectiu d’acabar abans la reunió i avançar també així la compareixença de la consellera de la Presidència del Govern perquè finalitzi sempre abans de les 14h. D’aquesta manera es pretén racionalitzar l’horari del Consell Executiu i ajustar l’agenda dels consellers, així com facilitar la feina dels mitjans audiovisuals, amb espais informatius a partir de les 14h.



Per a més informació:
-        Web de la Setmana dels Horaris: https://www.reformahoraria.cat/setmana-horaris-2018
-        Web Reforma Horària al Govern: http://presidencia.gencat.cat/ca/ambits_d_actuacio/reforma_horaria/ 



31 de gener de 2018

Assolir l'Objectiu 2025

Les organitzacions patronals i sindicals més representatives anuncien el rellançament del diàleg social a Catalunya. De nou s'inicia un procés de negociació que ha de conduir a la signatura d'una edició renovada i actualitzada a les necessitats de treballadors i empreses en el marc de l'Acord Interprofessional de Catalunya, el conveni de convenis, que ajuda a orientar les directrius per als pròxims anys.

Enguany cobra especial rellevància aquelles clàusules que afecten els temps de treball. Després de la presentació de l'Informe sobre la gestió del temps de treball remunerat en el context de la reforma horària del CTESC el 2015, de la signatura el setembre de 2016 de l'Acord d'impuls laboral de la reforma horària en el marc del Consell de Relacions Laborals, així com del Pacte per a la Reforma Horària, objectiu signat per 110 organitzacions i institucions el juliol de 2017; les expectatives són prou altes per cercar un acord que permeti implementar la reforma horària i apropar-nos a l'Objectiu 2025.

Existeixen oportunitats en els temps de treball i l'organització horària per a l'entesa en el camí de concertació entre els representants de les empreses i dels treballadors. No haurien d'estar tan allunyades les demandes per recuperar drets perduts amb la crisi econòmicaper part dels sindicats i la necessitat de les empreses de buscar fórmules organitzatives que permetin incrementar la competitivitat.

Es comparteix l'anàlisi i les bases per a l'acord. Ara es tracta que els convenis i els acords d'empresa s'impregnin de les recomanacions relacionades amb la implementació de la reforma horària a Catalunya.



Publicat a Via Empresa el 31 de gener de 2018

11 de desembre de 2017

Ferrer i Guàrdia, Brussel·les i la llibertat

Moltes de les persones que aquests dies aprofiten l’estada a Bèlgica per fer una mica de turisme probablement desconeixen que un dels catalans més cèlebres, reconeguts i admirats a la capital d’Europa és Francesc Ferrer i Guàrdia. La web de la fundació que porta el seu nom el defineix així: “És un personatge estrany. Sí, estrany: un home que, sense formació pedagògica prèvia, sense haver tingut accés a cap sistema d’ensenyament reglat, va comprometre la seva vida amb un ideal d’emancipació dels éssers humans. I va ser per això que va morir, víctima dels odis que contra el seu projecte van generar-se entre les oligarquies de l’Espanya del començament del segle XX. Aquests oligarques tenien prou clar que els seus privilegis socials depenien d’impedir, entre altres coses, el desvetllament d’una consciència lliure, crítica i racionalista entre la ciutadania. I sabien molt bé que això començava per l’educació dels infants”.
Ferrer i Guàrdia té un monument des del 1911 molt visitat i homenatjat al bell mig de la ciutat; concretament, presideix l’entrada de la Universitat Lliure de Brussel·les (UBL). Curiosament, i amb un munt d’anècdotes que serien difícils de resumir, n’existeix una rèplica idèntica a Montjuïc, als jardins de Joan Maragall, des del 1990. Ferrer i Guàrdia va morir als cinquanta anys perquè, sense cap prova, se’l va acusar d’haver instigat els esdeveniments de la Setmana Tràgica, el juliol del 1909. Va ser afusellat a Montjuïc, després d’un judici sense garanties a càrrec d’un tribunal militar, el 13 d’octubre del mateix any. Aquells dies el món ens va mirar com possiblement està fent ara arran de la manifestació a Brussel·les. Al davant, un segle després, els mateixos protagonistes: l’aparell repressor de l’estat espanyol.
És impossible no vincular aquests dies els fets de la Setmana Tràgica i els fets pels quals s’imputen sedició i rebel·lió al Govern i als Jordis. Tant Ferrer i Guàrdia com actualment el conjunt del Govern són acusats d’uns fets no vinculables i inexistents.
Recordar aquest episodi de la història és del tot necessari per entendre què ens està passant ara en relació a la manera d’actuar de l’aparell de l’estat espanyol. El crim de Ferrer i Guàrdia va ser el de ser republicà, socialista, lliurepensador; i haver creat l’ensenyament laic a Catalunya, haver instruït milers d’infants en la moral independent. El crim del nostre Govern és assumir el mandat emergit de les urnes el 27 de setembre del 2015, ser coherent amb els programes electorals, organitzar el referèndum de l’1 d’octubre, permetre votar, voler deixar que sigui la ciutadania qui opini sobre el futur de Catalunya a través de les urnes.
Arran del procés i execució de Ferrer i Guàrdia, The Times va dir: “Per negligència o estupidesa, el govern espanyol ha confós la llibertat d’instrucció i consciència, el dret innat a raonar i expressar el seu pensament, amb el dret d’oposició, que assimila a una agitació criminal”. Un segle després, la premsa internacional clama contra la greu acusació de delicte de rebel·lió sense l’existència de violència. Afortunadament, són uns altres temps i -malgrat tenir davant el mateix estat indigne- no hi ha pena de mort, però sí condemnes de presó de trenta anys.

Existeix un fort lligam entre el que representa el Govern -i el moviment social que l’empeny- i les idees de Ferrer i Guàrdia: llibertat, democràcia, revolució. Però, sobretot, perquè la pedagogia i l’educació són protagonistes en aquests dos fets històrics. Actualment el govern central té l’ull posat en l’escola, amb una greu acusació d’adoctrinament. A principis del segle passat la pedagogia de la llibertat de Ferrer i Guàrdia volia justament trencar amb l’adoctrinament existent. No és casualitat que l’escola catalana, laica i progressista, i l’educació en el temps de lleure, l’escoltisme i l’esplai, se sentin hereus dels ideals de Ferrer i Guàrdia.
Qui pugui o vulgui visitar el monument a Brussel·les comprovarà que al peu hi ha gravat un missatge de Ferrer: “L’ensenyament racionalista pot i ha de discutir-ho tot, situant prèviament els infants sobre la via ampla i directa de la investigació personal”. Aquesta voluntat de poder descobrir, dialogar, discernir sense apriorismes ni dogmatismes, entronca amb la necessitat de la majoria de la ciutadania, expressada per Oriol Junqueras des de la presó com “la impossibilitat de renunciar a voler que els ciutadans de Catalunya decideixin el futur de Catalunya, amb el seu vot, democràticament i pacíficament”.
Com sempre, i el professor Junqueras ho sap millor que ningú, la història es repeteix.

Publicat al Diari ARA el 7 de desembre de 2017