23 de febrer de 2017

Posicionament moció sobre una eventual secessió presentada pel PSC


Gràcies presidenta, diputats, diputades,

BON SENYAL PARLAR D’AQUESTS TEMES

Des de Junts pel Sí valorem molt positivament el fet que, a instàncies del Grup Socialista, tant en el passat ple com en aquest, s’hagi pogut debatre al voltant d’una “eventual secessió de Catalunya respecte d’Espanya”.

COSTA ASSUMIR L’ESTRATÈGIA, EL LLENGUATGE... EN LLEGIR EL TÍTOL DE LA MOCIÓ. TIRAR D’HEMEROTECA

Segur que conserveu a la vostra memòria aquella portada del Diari ARA el 27 de febrer del 2013, titulada “El PSC s’emancipa”. Els socialistes es desmarquen del PSOE i voten amb CiU, ERC i ICV. Rubalcaba anuncia multes als díscols i una revisió de les relacions. Això darrer ja sabem com a ha acabat: amb registres previs per poder votar al secretari general del PSOE i amb permís per pactes post-electorals.

Podeu dir que és una portada tendenciosa. Però si fem un repàs a un bloc que va ser per a molts de referència “Un món a guanyar”. Es pot llegir per aquella mateixa època el següent:

La situació política existent a Catalunya exigeix que, es dirimeixi de conformitat al principi democràtic, formulant una pregunta directa, concisa i senzilla a la ciutadania, que es pugui respondre de manera inequívoca. (Ferran Pedret)
TRANSFORMACIÓ EN QUATRE ANYS

La transformació que ha tingut el vostre partit ha estat increïble. Què ha passat des que el 2013 apostéssim (permeteu-me la llicència de parlar en primera persona del plural) pel Dret a decidir a parlar d’Eventual Secessió per no parlar d’Eventual Separació?

Què ha passat perquè fa tan sols mig any, en 2016, tal com vau detallar a la interpel·lació, qüestionéssiu per les mesures que s’estan portant a terme per iniciar la creació d’un Estat Català Independent a preguntar que està fent el Govern per preparar una Eventual Secessió el febrer del 2017. El llenguatge emprat mai és gratuït, senyor diputat. I ho sabeu.

GARANTIA I LEGALITAT: PACTE PEL REFERÈNDUM

El grup parlamentari de Junts Pel Sí té clar que el procés que eventualment ens porti a la creació d’un estat independent es durà a terme amb plenes garanties i dins d’un marc legal. És exactament això el que estem demanant i en el que estem treballant, i així queda palès en el manifest que es va acordar el Pacte Nacional pel Referèndum -permeteu-me la llicència de dir una cosa que la Cambra ja coneix, liderat per l’amic socialista Joan Ignasi Elena- un document que advoca per cercar un acord amb l’Estat i celebrar la consulta.

UN LLENGUATGE POC RECONEIXBLE: MENYSTENIR, POR, CRIMINALITZAR

Mentre tant reviseu el llenguatge que feu servir. On han quedat mots que representen grans reivindicacions i model de país com autodeterminació o unitat civil del poble? Perquè han desplaçat un llenguatge socialista llibertari per un llenguatge propi del populisme i del nacionalisme espanyol: separatisme o secessió o concòrdia, i els mantres: votar la independència divideix, problemes reals de la gent...

MANCA DE FINEZZA, PÈRDUA DE CENTRALITAT, RESULTATS POBRES

La moció i el text que proposen està molt lluny d’aquella intel·ligència col·lectiva que ens va meravellar a molts. Fixeu-vos en la propera moció com altres grups aconsegueixen els seus propòsits amb més subtilitat i finezza. Fer una moció per acusar de poc transparent el Govern i esperar que s’aprovi no és propi de partits de la centralitat i de govern com en principi és el vostre.

VOT CONTRARI

Per acabar, no serà cap sorpresa que proposem el vot contrari per al conjunt de la Moció. Senyor Pedret, molt d’acord amb vós: República, Federació i Democràcia. Allà ens vam trobar i allà podem tornar-ho a fer.

BLOC DEL FERRAN PEDRET

Finalitzo amb una frase del seu bloc que, m’atreveixo a dir subscrivim tots els membres del nostre grup parlamentari:

No resulta necessari recórrer al concepte de sobirania per afirmar que la decisió sobre el futur col·lectiu dels catalans i les catalanes, pel que fa als vincles que vulguin mantenir o no amb la resta de pobles d’Espanya, correspon als primers i primeres.  N’hi ha prou amb apel·lar a una concepció radical de la democràcia. La postura contrària, en termes de respecte al principi democràtic, no es pot plantejar sense que esdevingui clarament una limitació de facto d’aquest principi democràtic.
Aquest, al meu entendre, pot ser i hauria de ser el punt de trobada dels qui creiem que la via democràtica és l’adient per dirimir la qüestió. (Ferran Pedret)
TORNAR A CENTRAR LES PREOCUPACIONS EN EL REFERÈNDUM

Diputat Pedret, seria una gran notícia que tornéssiu a centrar les preocupacions en el fet que a Catalunya pugui exercir-se lliurament la democràcia mitjançant la celebració d’un referèndum sobre el seu futur polític, tal com defensaven fa poc menys de quatre anys.

Deixeu de posar pals a la rodes. I si no esteu d’acord amb la creació d’un estat independent, que per altra banda és molt legítim i penseu que perdreu el Referèndum, feu campanya pel No.

Moltes gràcies, presidenta. Moltes gràcies diputats i diputades.



Parlament de Catalunya, 23 de febrer de 2014




6 de novembre de 2016

Arrenca el procés de concertació: les taules quadrangulars

L'eina d'autoavaluació de la Reforma Horària


Aquest divendres es presenten dos treballs dirigits per la doctora Sara Berbel i que han ocupat a l'equip de la Iniciativa per a la Reforma Horària els darrers dos anys. Per una banda es presenten les conclusions de les proves pilots realitzades a una quinzena d'empreses i per l'altra, l'eina d'autoavaluació d'organitzacions que permetrà dibuixar estratègies de canvi a empreses i entitats.

El teixit productiu constitueix l'accelerador més rellevant per impulsar la Reforma Horària. Per això, caminar cap a un horari més flexible, més compactat i que tingui en compte el ritme circadiari de les persones a l'hora de distribuir les càrregues de feina i els descansos, sobretot dels àpats. Aquestes mesures no es poden impulsar si no és amb un marc general d'actuacions.

Les institucions catalanes no disposen de competències en matèria laboral, això dificulta l'acceleració màxima. Ara bé, els poders públics de Catalunya haurien de promoure una jornada laboral més compacta i flexible, que permeti delimitar millor el temps destinat a la feina, n'alliberi per a usos personals, familiars i socials, i faci alhora empreses més competitives. Per això la Llei de la Reforma Horària que s'està debatent al Parlament de Catalunya instarà al Govern a impulsar un distintiu d'empresa promotora del nou horari per a les empreses que acreditin, durant el període de transició, l'aplicació de mesures, accions i pràctiques que contribueixin a l'assoliment dels objectius i finalitats d'aquesta llei i a l'aplicació del nou horari.

Finalment, es comença a concretar el com: aquesta eina servirà com a eina metodològica per assolir part dels objectius de l'Acord d'impuls laboral de la Reforma Horària. 10 objectius per la Negociació Col·lectiva, aprovat en el marc del Consell de Relacions Laborals, amb la participació dels agents socials. La metodologia de l'Inventari Reforma Horària ofereix, pas a pas, una pauta senzilla per portar a terme un auto diagnòstic en l'organització en relació als horaris, la gestió i els usos del temps de tots els agents implicats.

Per acabar, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies té la intenció de recollir el màxim nombre de bones pràctiques en aquest període transició. Es pot disposar al web de la Generalitat de Catalunya de l'eina en xarxa que està acompanyada de diferents recursos. L'objectiu és generar una gran base de dades de bones pràctiques amb totes les organitzacions pioneresque comparteixin els avenços abans del moment zero de la Reforma Horària.


Publicat a Via Empresa el 4 de novembre de 2016



1 de novembre de 2016

El debat inacabable del canvi d'hora

Arriba la tardor i apareix un dels debats clàssics, la conveniència o no de suprimir el canvi d’hora. Enguany ha agafat més volada a partir de la declaració del Parlament balear –a instància d’Illes amb Claror liderada per Miquel Pou– de sol·licitar per unanimitat mantenir l’hora d’estiu tot l’any i per tant situar les Balears en el GMT+2, és a dir l’horari de Finlàndia, Països Bàltics, Grècia o Israel. La Comunitat Valenciana també s’ha sumat a la petició.
lles amb Claror i la Iniciativa per a la Reforma Horària són moviments socials que han aconseguit garantir una transversalitat gairebé impossible en temes de rellevància i que comparteixen preocupació per cercar uns horaris més humans que permetin assolir quotes més altes de benestar. Les dues associacions sol·liciten a les instàncies europees la supressió del canvi d’hora estiu i d’hivern. La vida a les llars i en general a les ciutats i l’activitat productiva poc té a veure amb la de fa unes dècades quan l’estalvi podia ser rellevant, i menys amb la vida de fa dos segles quan Benjamin Franklin en uns dels seus viatges a Europa suggereix la mesura.

ESTALVI ESCÀS

Les dades que ofereix l’Institut Català d’Energia no aporten cap dubte, l’estalvi cada cop és més minso: dos o tres euros per família. La cancellera Merkel ho porta al programa electoral de la CDU. Per tant, és possible que aviat expliquem als nostres néts que quan eren les tres tornaven a ser les dues i ballaven una hora més a la discoteca, o viceversa.
La proposta d’Illes amb Claror va més enllà i proposa un canvi de fus horari. De fet, el que persegueixen és eixamplar les hores de llum al vespre, com a Galícia, on a l’estiu a les 22.30 encara és de dia. A banda del reclam de més hores de llum a la tarda, argumenten el fet de ser una zona turística.
Les hores són les que són i el valor numèric que li donem no és rellevant. Podem dir que és la una, quan sabem que en realitat són les dotze (hora solar). De fet, això passava als anys 40 o 50, quan es parlava de l’hora vella, just després de situar Espanya a GMT+1. En canvi, sí que és determinant la llum que hi ha, és a dir, no és el mateix llevar-se quan encara és fosc o anar-se’n a dormir quan encara és de dia.

EL PAPER DE LA LLUM

Trinitat Cambras, professora de la UB i cronobiòloga, alerta que no es pot infravalorar el paper de la llum, ja que al matí és molt important per al manteniment dels ritmes (horaris) del nostre cos. Recomana que els infants han d’anar il·luminats a l’escola (o els adults a la feina). És a dir, que en la mesura que sigui possible, hauríem d’estar un temps rebent llum, pel fet d’anar caminant a l’escola o la feina, o fins i tot com demostren altres projectes pilots que s’han impulsat a diverses escoles d’Europa, començar la jornada amb una estona al pati. Cambras creu que l’horari òptim, segons diversos estudis que demostren el desajust en individus en l’horari d’estiu, és l’horari d’hivern GMT+1.
El debat no s’acabarà aquí, ens tornem a trobar la darrera setmana de març, quan donarem la benvinguda a la primavera i aquella nit maleirem dormir una hora menys.