10 d’abril del 2019

El canvi d'horari de primavera, de nou a debat


És fonamental, tal com ens fan saber els crono-biòlegs i especialistes en son, que en aquest debat cal posar sobre la taula la incidència de les hores de llum sobre els ritmes circadiaris i la son de les persones. L’objectiu hauria de ser el de determinar l’horari que permeti la millor adequació entre la llum solar i el ritme d’activitat majoritari de la població.

A continuació s’especifiquen les bases fisiològiques:

a) La bona qualitat del son i l’ajust dels ritmes circadiaris són una part fonamental per la salut i el benestar de les persones. La falta de son produeix nombroses alteracions a l’organisme, entre elles de tipus metabòlic, neuronal i cognitiu.

b) A més, les patologies associades al son s’apropen a nivells epidemiològics, que generen elevats costos directes i indirectes a nivell social. Una de les causes de problemes de son ve donat per alteracions dels ritmes circadiaris, els quals venen influïts per les hores i la intensitat de llum que reben les persones.

c) La conducta i fisiologia dels éssers vius està regulada per una estructura cerebral (rellotge intern o rellotge circadiari) que genera els ritmes circadiaris. El rellotge intern indica els moments idonis per a la realització de les diferents activitats, entre elles el dormir, el menjar, estar exposats a la llum o estar en la màxima alerta. El rellotge circadiari modula totes les funcions de l’organisme al llarg del dia, com per exemple, el metabolisme, el sistema immunitari, la funció endocrina, o la conducta. El manteniment d’aquests ritmes és clau per la salut, i és beneficiós no només per cada individu sinó també per la societat en el seu conjunt: una societat més saludable disminueix costos sanitaris i socials.

d) El desajust circadiari suposa el trencament de l’ordre temporal intern de l’organisme, la qual cosa el fa més sensible a emmalaltir. Una de les conseqüències més immediates del desajust és l’alteració del son (insomni i la conseqüent somnolència diürna) però també produeix alteracions endocrines, de la regulació de la ingesta d’aliments, alteracions del metabolisme i alteracions del humor.

e) Un indicador del desajust circadiari és la discrepància entre els horaris de son dels dies feiners i els dies festius (jetlag social). El jetlag social és un problema crònic, què pot comportar restricció crònica de son i risc a alteracions metabòliques.

Des d’un punt de vista fisiològic es dona suport a la eliminació del canvi d’horari de primavera i tardor i el manteniment de l’horari d’hivern (GMT+1) tot l’any. Cal afegir, d’altra banda, que no hi ha dades disponibles que acreditin i correlacionin directament els beneficis econòmics que sobre l’activitat econòmica de les empreses pot tenir un suposat estalvi energètic derivat del canvi horari, o que aquests puguin ser superiors als costos socials i sobre la salut exposats anteriorment. La sincronització del rellotge intern té afectacions sobre la salut i l’activitat laboral de les persones treballadores, fet que necessàriament exigiria la necessitat de fer una anàlisi més acurada dels costos-beneficis associats a aquest canvi en el sí de les empreses, abans de mantenir i validar el canvi, com s’ha fet fins ara, sota aquest argument que, a més, pot ser  fàcilment superable des de l’abordatge d’altres factors més rellevants dins el conjunt de les polítiques energètiques.

El fus horari: GMT0 o GMT+1? Des de la perspectiva catalana i tenint en compte la situació geogràfica, aquesta decisió no té tanta transcendència com la té per a altres parts de l’estat, ara bé cal tenir en compte que la decisió és competència de l’Estat espanyol. Aquest debat s’ha de produir en el marc d’una reordenació europea, en la que hi participin França, Bèlgica, Luxemburg i Holanda. Les conseqüències econòmiques de situar Espanya en un fus horari diferent als països veïns, és a dir situar-se en l’horari de la Gran Bretanya i de Portugal i Irlanda, són impredictibles i caldria avaluar l’impacte abans de prendre-ho en consideració.

Consideracions generals. Tal com demana el Consell Assessor per a la Reforma Horària, organisme independent format per experts vinculats al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, cal instar a les institucions europees a fer un debat global de reordenació que permeti cercar un consens sobre la distribució dels estats en els fusos horaris. També cal fer pedagogia entre la ciutadania sobre les conseqüències, especialment sobre la vida saludable, però també sobre el rendiment de les persones, a l’hora d’optar per un horari o un altre. De moment, el Govern espanyol ho posposa fins el 2021, recolzant-se en la decisió europea de no assumir ara la proposta de la Comissió europea.

Finalment, cal impulsar les mesures que recull el Pacte per a la Reforma Horària a Catalunya, aprovat el 17 de juliol de 2017, de manera que sigui possible harmonitzar els diferents usos del temps, amb l’horitzó de l’Objectiu 2025 com a moment d’adaptació dels horaris als de la resta del món.

Publicat a la revista El Quinze l'abril de 2019


31 de març del 2019

S'ha acabat l'independentisme màgic: la política és l'única solució

En temps d’emergència de noves sigles, el Moviment Avancem assumeix que se situa possiblement en el final del seu cicle, convençut d’haver fet un recorregut imprescindible per acompanyar i donar forma als canvis del mapa polític català. Vam néixer el 2012 com a un col·lectiu hereu del socialisme i del catalanisme i hem treballat al llarg d’aquests 7 anys per contribuir amb totes les forces polítiques d’esquerra a construir un espai progressista sobiranista; i en particular, ja des del darrer cicle electoral, per contribuir activament amb ERC a construir aquest espai, per permetre l’enfortiment d’una esquerra al servei de la societat catalana. Estem participant d’aquesta etapa complexa que estem vivint i ho estem fent posant accent al govern de Catalunya i els seus municipis des d’una nova hegemonia progressista, per què la política es fa des del poder polític, amb l’objectiu de transformar la realitat.
La capacitat d’integració de persones d’espais polítics diferents era imprescindible per reconstruir l’espai polític progressista
Valorem els esforços d’obertura i generositat d’Esquerra Republicana per esdevenir la referència del moviment republicà progressista. Un partit gran necessàriament ha de ser plural i per això s’ha d’obrir permanentment a tradicions diferents. A sensibilitats diferents. La capacitat d’integració coral de persones d’espais polítics diferents era imprescindible per reconstruir l’espai polític progressista.
Tenen molt valor la candidatura del company Ernest Maragall fent tàndem amb Elisenda Alamany i la incorporació d’un referent de l’esquerra transformadora a la candidatura de Madrid com és Nuet. Cal destacar els esforços de la militància per suportar la transformació necessària d’ERC: passar d’un partit de comarques a un partit de masses amb un pes irreversible de l’àrea metropolitana de Barcelona.També cal destacar l’emergència de candidatures model Badalona, Argentona, Les Franqueses, etc., amb la implicació de l’esquerra sobiranista i social. No era gens fàcil però el pla de Junqueras i Rovira s’està desenvolupant a la perfecció, fins i tot afegint-hi sorpreses més que positives.

Cicle electoral

El cicle electoral al qual ens situem, amb la celebració de tres comtesses en un mes, ens ofereixen oportunitats. La convocatòria d’eleccions generals són un clar símptoma de la crisi democràtica del règim del 78 i cal afrontar-les amb tota la força possible. Som plenament compromesos en contribuir a la triple victòria d’Esquerra Republicana a les eleccions municipals, generals i europees. Creiem que la solució per a Catalunya no pot ser unilateral i cal situar el conflicte allà on li correspon, a la política. Els drets democràtics no poden ser moneda de canvi i no es pot renunciar de cap manera a l’autodeterminació, si bé cal assumir que en la situació actual de bloqueig institucional, la política és l’única sortida. En els termes que ho expressa Carles Mundó “s’ha acabat la màgia”. La política és l’única via.
La solució per a Catalunya no pot ser unilateral i cal situar el conflicte allà on li correspon, a la política
L’endemà de les eleccions, apostem per fer aliances i acords per fer política. Serem al costat d’Esquerra Republicana i amb tots aquells actors que vulguin defensar els valors democràtics i europeistes. El compromís per a Avancem és amb la bilateralitat i amb la multilateralitat, amb un diàleg obert. La nostra tradició entronca amb el federalisme europeu i el projecte republicà ha d’actuar i integrar-se en aquest marc d’acció política. Rebutgem la política de blocs dels darrers anys. Necessitem interpretacions més complexes i solucions que no deixin a ningú content i si una mica tothom. Això no vol dir renunciar als principis polítics, vol dir assumir la responsabilitat de sortir de l’atzucac.

Judici als presos polítics

Respecte al judici als presos polítics, el nostre compromís per treballar, sempre des del diàleg, per resoldre conflictes que mai haurien d’haver-hi sortit de l’àmbit de la política, i que malauradament, ara han esdevingut una causa general contra una ideologia, provocant situacions d’injustícia a persones de pau del nostre país. Continuarem demanant la llibertat de totes les preses polítiques, fent política, plenament convençuts que som un sol poble que anhela polítiques de justícia, llibertat i fraternitat.El que està passant a Catalunya, en el fons, és un reflex del què està passant a tota Europa, amb l’auge de l’extrema dreta. En paraules de Joan Ignasi Elena “el fanatisme és una forma d’intolerància en el que el menys rellevant, és allò que es defensa”. El moviment republicà és un dels objectius del moviment intolerant que campa actualment pel món, com ho demostra per exemple l’exercici de l’acció popular en el judici. Rebutgem de ple la via judicial per a la resolució de conflictes. Insistim que la política és l’única via.
Publicat el 31 de març de 2019 a Sentit crític

7 d’octubre del 2018

Fabian Mohedano: «Trabajamos 250 horas más que los alemanes para hacer lo mismo»

El catalán ofreció ayer una charla en Azpeitia en el marco del proyecto desarrollado por Elhuyar sobre la gestión del tiempo y la conciliación

Un grupo de expertos en diferentes disciplinas se unió por casualidad en 2014 y acordó iniciar una reforma horaria en Cataluña para después implantarla en el resto del Estado. El objetivo último es adaptar nuestros hábitos al horario europeo para favorecer no solo la conciliación laboral, sino aprovechar considerablemente nuestro tiempo y, en definitiva, mejorar nuestra salud. Fabian Mohedano fue uno de los impulsores que logró que en julio de 2017 se presentara en el Parlamento catalán el pacto por la Reforma Horaria, «propuesto por Carles Puigdemont y firmado por 110 organizaciones». Ayer ofreció una charla en Azpeitia en el marco del proyecto desarrollado por Elhuyar sobre la gestión del tiempo y la conciliación.
- ¿Qué diferencia hay entre la reforma horaria y la conciliación laboral?

- Evitamos hablar de conciliación porque la reforma horaria es un concepto más amplio que parte de la salud. Trabajamos 250 horas más que los alemanes para hacer lo mismo. Este modelo laboral tan presencialista genera organizaciones no productivas, con horarios muy rígidos, un alto nivel de absentismo y dificultad para retener el talento. Todo ello acaba afectando a la salud debido a la obligación de alargar o doblar jornadas de trabajo, estrés, trastornos en el sueño, que desencadenan obesidad, diabetes...
- ¿Cuál diría que debe de ser el gran cambio a abordar?
- Están todos interrelacionados pero a nivel alimenticio somos un poco extraterrestres. No seguimos el ritmo del sol. Solo desayunamos dos de cada diez personas, porque el resto lo hace a media mañana. No hay ningún país que coma a las tres de la tarde. Yo particularmente me siento un revolucionario cuando consigo cenar a las ocho de la tarde, porque lo normal en este país es hacerlo a las diez, lo que implica que perdemos una hora de sueño. Ahora bien, con esta reforma no decimos a la gente que tenga que cenar a las ocho, sino que cada uno pueda hacer lo que considere. El problema de ahora es que te obligan a hacerlo a las diez de la noche.
- Su objetivo es 2025. ¿Qué medidas le gustaría ver implantadas para entonces?
- Que a nivel laboral el porcentaje de flexibilidad horaria alcance la media europea del 40%. Para que te hagas una idea, ahora estamos en el 20% y Holanda en el 80%. Llegar al estándar europeo de teletrabajo del 25%, que ahora se sitúa en el 12%. Respecto al horario escolar, que se recupere el horario partido pero acortando el descanso al mediodía, de tal forma que no tengan que salir tan tarde y los que hacen horario continuo no coman a las tres de la tarde como hacen ahora. Así se podrían adelantar las extraescolares, porque es una barbaridad que un adolescente salga de hacer deporte, teatro o clase de guitarra a las nueve o las diez de la noche. Eso se ha normalizado y afecta directamente a su calidad del sueño, porque les cuesta más dormir y mucho más levantarse al día siguiente.
- El 'prime-time' en España empieza a las 22.30 horas, mientras que en Alemania o Noruega lo hace a las ocho. La parrilla televisiva tiene un papel relevante y no debería quedarse al margen en esta revolución horaria.
- No entendemos que haya televisión hasta las dos y media de la madrugada. El 'prime time' se ha retrasado 75 minutos en los últimos 15 años, lo que ha provocado la pérdida de una hora de sueño. Y eso contribuye también a que seamos el país que más tarde compra por internet: entre las once y la una de la madrugada.
«El prime time se ha retrasado 75 minutos en 15 años. No tiene sentido que empiece a las 22.30 horas»
- A nivel laboral, ¿qué sectores considera que van a tener menos problemas para adaptarse a su propuesta?
- Las grandes empresas por lo general ya están dando pasos. Al igual que las empresas pequeñas que han hecho el 'click'. La flexibilidad de horario y el teletrabajo, mejora la productividad un 15% y ya hay compañías que empiezan a interiorizarlo. Además, tenemos una generación 'millenial' que tiene otra mentalidad. Asume que no va a tener un trabajo para toda la vida como sus padres, y que además van a cobrar poco. Por eso buscan la manera de compaginar el empleo con otras actividades. Aunque eso no significa que no haya 'millenials' trabajando de 9 a 21.00. Lo que está claro es que si no abordamos ahora el cambio, lo promoverán ellos cuando lleguen a los puestos de mando porque es una idea que tienen interiorizada.
- ¿Qué solución se le puede dar a profesiones con horarios más intempestivos como periodistas, abogados, comerciantes...?
- La actividad pública tiene un papel fundamental en esto. Sobre todo en el periodismo. Si esa actividad que va desde una conferencia hasta un partido de fútbol se celebra antes, los periodistas saldréis antes. Este año hay partidos a las diez y cuarto de la noche, que terminan a las doce. Eso es una barbaridad. En este sentido, el Parlamento de Cataluña adelantó el horario de sus comisiones y ahora terminan a las seis, en lugar de a las nueve de la noche. Lo han hecho, y no ha pasado nada. Y con los comercios ocurre lo mismo. No hace falta tener la tienda abierta hasta las ocho o las ocho y media todos los días. Los franceses en tres años hicieron una ley para prohibir el envío de mails a partir de las seis de la tarde. No decimos que deba implantarse esa medida, sino que el cambio es posible.
- ¿Cuánto tiempo le puede llevar a la sociedad habituarse a los nuevos horarios?
- Lo más sencillo es que cada uno intente hacer la 'revolución de la media hora'. Esto es, intentar levantarse media hora antes para salir desayunado de casa; en el trabajo proponer el horario flexible al menos media hora, ir al gimnasio o cenar treinta minutos antes... No es un cambio muy grande, pero si se toma conciencia desde todos los ámbitos puede empezar a ser una realidad.
- El Parlamento Europeo instó a la Comisión Europea a valorar si tiene sentido continuar con el cambio de hora que, por otro lado, nos vuelve a tocar el próximo día 28. ¿Qué horario entiende que nos convendría más: el de invierno o el de verano?
- El horario de invierno sin lugar a dudas. Adoptar el huso horario de verano supondría que por la mañana en invierno se haría de día entre las 9 y las 9.30 horas. Uno de los argumentos por los cuales entendemos que sería un error escoger este horario es porque la luz natural es muy importante a nivel cognitivo. Por ejemplo, los adolescentes que llegan a las ocho de la mañana al instituto se meten en clase sin ver la luz. Pero luego hay otro elemento que es que la calidad de esa luz matutina es directamente proporcional a la calidad de la melatonina que segregas por la noche y que te hace dormir mejor. Los médicos del sueño se tiran de los pelos al escuchar a los que defienden el horario de verano.
- ¿Cuál es el siguiente paso previsto de cara a la implantación de esta reforma en Cataluña?
- De momento hay diez pruebas piloto de lo que llamamos 'Pactos del tiempo'. Son proyectos a nivel local donde se plantean medidas que pueden ser llevadas a cabo desde los propios municipios. Empezaron a formularse antes de verano y esperamos contar con una red de propuestas antes de las elecciones municipales.


Entrevista al Diario Vasco, el 3 d'octubre de 2019

7 de setembre del 2018

Canvi d'hora i productivitat

Es fa estrany que les organitzacions empresarials aquests dies no s'hagin pronunciat de manera incisiva sobre l'eventual supressió del canvi d'hora d'estiu i hivern. En aquest debat està en joc en part la competitivitat de les empreses. Un cop el Parlament Europeu i el Consell d'Europa donin llum verda a la mesura, cada Estat tindrà la competència de decidir quin horari escull. Al nostre país és especialment rellevant tenint en compte que ens situem a l'oest de l'horari continental GMT+1. Escollir l'horari d'estiu suposaria que durant un període de l'hivern, sortiria el sol a un quart de deu. I això vol dir que molts treballadors arribarien a la feina encara sent fosc.

S'han llegit coses interessants a les xarxes socials, el Doctor Albares alerta que el primer dilluns amb horari d'estiu es produeixen als Estats Units un 24% més d'infants cardíacs en relació a altres dilluns, a més d'un augment dràstic dels accidents de trànsit amb víctimes mortals. El Doctor Gonzalo Pin ens ho resumeix en un tuit de manera excepcional: "L'horari d'hivern vol dir més llum al matí, millor rendiment escolar i laboral, així com menys accidents de laborals i de trànsit" (que també poden ser laborals si són in itinere). Si bé és cert que hi ha menys llum a la nit també augmenta la probabilitat d'anar a dormir més aviat, evitant obesitat, diabetis, etc.

La principal conclusió és que les empreses haurien de tenir clar dues qüestions: 1) que l'horari més productiu i saludable és el d'hivern 2) que cal apostar per la compactació i les jornades intensives saludables que permetin sortir encara amb llum de la feina. En el debat del canvi d'hora també estem parlant de productivitat.

Publicat a Via Empresa, el 4 d'agost de 2018