La llei del tabac va arribar el passat mes de juliol també al Regne Unit. A diferència de la llei a mitges impulsada a Espanya pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, aquesta altra llei britànica no permet fumar enlloc, com passa també amb la normativa impulsada a Itàlia. Aquesta prohibició de fumar més àmplia que l’espanyola provoca a Anglaterra unes situacions ben curioses. Per exemple, ja no només hi ha cua de persones per entrar a les discoteques, i, un cop a dins, al guarda-roba del local, als lavabos o per demanar alguna cosa per beure a la barra. Ara també hi ha una nova cua i és la que «permet l’accés al carrer». És a dir, és la cua de fumadors que es forma per poder fer una cigarreta fora de la discoteca. Paraigua per la pluja, estufes per suportar més bé el fred, rellotges per marcar els torns de cinc minuts per fumar... Es pot dir, doncs, que la britànica és una llei que aposta decididament per la reducció del fum. La situació que s’ha generat a Anglaterra amb la nova normativa del tabac, realment, no deixa de ser ben curiosa i, fins i tot, divertida.
Publicat al Diari 20 minutos, el 3 de setembre de 2007
12/09/2007
11/07/2007
Jean Leon
Ceferino Carrión és un càntabre nascut als anys vint que un dia decideix colar-se de polissó en un vaixell per anar a provar sort a Los Ángeles, a on va arribar disfressat ja de Jean Leon, amb el somni de convertir-se en actor. Mai ho va ser, però la seva vida ha acabat sent protagonista d’una pel·lícula d’Agustí Vila, que, una vegada més, construeix un guió fidel al seu estil on predominen fracàs, amargor, melancolia...
Quantes persones pateixen de la pressió a la que ens sotmet la idea del triomf personal per davant de tot i la necessitat de fama –glamour- com a vehicle cap a la felicitat. I quantes es reinventen a elles mateixes i es creen un personatge al seu voltant per aconseguir-ho. Jean Leon n’és un exemple. Mai va ser actor de Hollywood però va acabar regentant el restaurant més popular de Beverly Hills, La Scala, canal de comunicació amb famosos i el món que ell desitjava vehement i que tant havia idealitzat. Mireu la pel·lícula, coneixeu el personatge i comprovareu que tots portem un Jean Leon a dins.
Publicat al Diari 20 minutos, el 6 de juliol de 2007
Quantes persones pateixen de la pressió a la que ens sotmet la idea del triomf personal per davant de tot i la necessitat de fama –glamour- com a vehicle cap a la felicitat. I quantes es reinventen a elles mateixes i es creen un personatge al seu voltant per aconseguir-ho. Jean Leon n’és un exemple. Mai va ser actor de Hollywood però va acabar regentant el restaurant més popular de Beverly Hills, La Scala, canal de comunicació amb famosos i el món que ell desitjava vehement i que tant havia idealitzat. Mireu la pel·lícula, coneixeu el personatge i comprovareu que tots portem un Jean Leon a dins.
Publicat al Diari 20 minutos, el 6 de juliol de 2007
04/07/2007
Pa amb tomàquet forever
A Londres menjar-se una hamburguesa a les 10 del matí a les grans multinacionals de fast food és impossible. Sembla que la llei protegeix al consumidor. De poc serveix ja que s’han afanyat a proposar productes igualment uniformes i de cost reduït, amb presència d’ingredients gens alternatius ni saludables i de la mateixa dubtosa qualitat que els productes convencionals que ja ofereixen la resta del dia.
A més, és paradoxal que aquestes eines de la globalització alimentària (menjar-ne tres cops per setmana pot provocar obesitat!) es constitueixin ara en mitjans per a la recuperació de la diversitat local gastronòmica, en aquest cas, presentant productes d’esmorzar tradicional anglès. Preneu nota, a Barcelona no hi ha cap restricció i és possible menjar-se una hamburguesa des del moment que l’establiment obre fins que tanca. En canvi, comencem més tard, deu ser que encara atreu més el pa amb tomàquet.
Publicat al Diari 20 minutos, el 2 de juliol de 2007
A més, és paradoxal que aquestes eines de la globalització alimentària (menjar-ne tres cops per setmana pot provocar obesitat!) es constitueixin ara en mitjans per a la recuperació de la diversitat local gastronòmica, en aquest cas, presentant productes d’esmorzar tradicional anglès. Preneu nota, a Barcelona no hi ha cap restricció i és possible menjar-se una hamburguesa des del moment que l’establiment obre fins que tanca. En canvi, comencem més tard, deu ser que encara atreu més el pa amb tomàquet.
Publicat al Diari 20 minutos, el 2 de juliol de 2007
24/06/2007
Llibertat condicionada
Quan sembla que gaudim de les més altes quotes de llibertat és quan més controlats estem. A partir dels moviments bancaris es pot saber qualsevol de les nostres accions i, fins i tot, intencions, així com tots i cadascun dels petits pecats que hem comès alguna vegada. Posem per cas que decidim fer un viatge. Aparentment sembla que tenim llibertat de mobilitat; és més, a Europa no hi ha fronteres i disposem d’una única moneda.
Clicant un botó «les autoritats» poden saber a on hem viatjat, on hem dormit, on i què hem comprat, on hem sopat. I molta més informació implícita: ja que poden saber si hem estat sols, acompanyats, si som turistes, estudiants o treballadors, si disposem de pocs recursos o si no ens mirem la butxaca a l’hora de viatjar. La targeta de crèdit és una agenda que parla. Fins i tot el telèfon t’anuncia que has canviat de país i t’aconsella sobre la quota més econòmica. A mi em sembla tot plegat una barbaritat, què voleu que us digui.
Publicat al Diari 20 minutos, el 22 de juny de 2007
Clicant un botó «les autoritats» poden saber a on hem viatjat, on hem dormit, on i què hem comprat, on hem sopat. I molta més informació implícita: ja que poden saber si hem estat sols, acompanyats, si som turistes, estudiants o treballadors, si disposem de pocs recursos o si no ens mirem la butxaca a l’hora de viatjar. La targeta de crèdit és una agenda que parla. Fins i tot el telèfon t’anuncia que has canviat de país i t’aconsella sobre la quota més econòmica. A mi em sembla tot plegat una barbaritat, què voleu que us digui.
Publicat al Diari 20 minutos, el 22 de juny de 2007
14/06/2007
Obert fins les sis
Conciliar l’horari de descans dels veïns i dels consumidors de temps lliure a la nit (diguem-ho així, ja que, en realitat, sortim i fem soroll gent de tota mena, no només joves!) sembla que cada cop està una miqueta més a prop. A partir d’ara, esborrarem per sempre la imatge típica dels veïns queixant-se des de les finestres i els balcons propers a les estacions de metro i els consumidors de nit deixarem de fer soroll, i de pas, també, de passar fred, a l’hivern, tot esperant que arribin les sis. 
Aquesta mesura era fàcil i han trigat massa en encertar-la. Massa esforços i despeses en plans de civisme que fracassen. Una mesura que beneficia als consumidors de nit, als veïns i també al sector de negocis de l’oci nocturn. Sap greu pel sector de les xurreries, perquè potser veuran un descens de la seva demanda. O no. Ara, el proper repte que tenim és cercar la conciliació de tardes i vespres per a les famílies, com passa en altres societats avançades. Ara bé, si s’aconsegueix, aquesta serà de nota.
Publicat al Diari 20 minutos, 16 de juny de 2007
Aquesta mesura era fàcil i han trigat massa en encertar-la. Massa esforços i despeses en plans de civisme que fracassen. Una mesura que beneficia als consumidors de nit, als veïns i també al sector de negocis de l’oci nocturn. Sap greu pel sector de les xurreries, perquè potser veuran un descens de la seva demanda. O no. Ara, el proper repte que tenim és cercar la conciliació de tardes i vespres per a les famílies, com passa en altres societats avançades. Ara bé, si s’aconsegueix, aquesta serà de nota.
Publicat al Diari 20 minutos, 16 de juny de 2007
22/05/2007
Joe Black i la Bombolla
Si l’Agulla punxa la Bombolla immobiliària, serà un cop mortal per a molts propietaris. Molt menys agradable que quan Brad Pitt, protagonitzant la mort, va a buscar a Anthony Hoppins en Meet Joe Black. Provocaria un crack en els sistemes financers per l’impagament massiu de les quotes hipotecàries, que faria caure els preus de manera que, allò que tenia un valor de 10 podria passar a 3. Els tipus d’interès continuen pujant i es paguen quantitats superiors a les que s’havien previst inicialment.
Fixem-nos en Anglaterra. Al març han tingut el major creixement en els darrers 5 anys. Per exemple, la mitjana del preu de compra a Londres ha pujat un 3,7% o, el que és el mateix, uns 20.000 euros. Les previsions és que poden créixer en els propers 5 anys fins a un 50%. El Banc d’Anglaterra anuncia un augment del tipus d’interès com a mínim fins al 5,5%. Els anglesos es temen el pitjor. Que no ens passi res. El Joe Black immobiliari va estar al Japó i sembla que s’apropa a Europa.
Publicat al Diari 20 minutos, 22 de maig de 2007
Fixem-nos en Anglaterra. Al març han tingut el major creixement en els darrers 5 anys. Per exemple, la mitjana del preu de compra a Londres ha pujat un 3,7% o, el que és el mateix, uns 20.000 euros. Les previsions és que poden créixer en els propers 5 anys fins a un 50%. El Banc d’Anglaterra anuncia un augment del tipus d’interès com a mínim fins al 5,5%. Els anglesos es temen el pitjor. Que no ens passi res. El Joe Black immobiliari va estar al Japó i sembla que s’apropa a Europa.
Publicat al Diari 20 minutos, 22 de maig de 2007
17/05/2007
Calendari laic
Una de les cartes al lector més llegides darrerament a 20minutos.es ha estat l’escrita per Rosa M. García, Segunda pascua, queixant-se amargament a les institucions sobre el canvi del 28 de maig pel 4 de juny amb motiu de les eleccions municipals. I no li falta raó. Però potser la queixa hauria de ser molt més profunda. Aquesta festa és indirectament producte d’un conveni internacional del 1979 entre l’Estat i la Santa Seu, el Concordat. Molt probablement ha arribat l’hora de racionalitzar el calendari laboral i situar la major part dels dies festius en dilluns, per evitar ponts i aqüeductes surrealistes.
A més, vista la impossibilitat pràctica de respectar totes les imposicions religioses pel que fa al calendari acadèmic –Setmana Santa, Ramadà, etc.– , es podria canviar la Setmana Santa per una setmana fixa al calendari laboral i molt especialment al sistema educatiu. En aquest sentit, seria bo partir dels drets dels infants. El més lògic és que els trimestres escolars es regeixin per criteris racionals. A més, aquesta ha de ser una decisió sobirana dels ciutadans i no una imposició antidemocràtica d’un Estat estranger, el Vaticà.
Publicat al Diari 20 minutos, 16 de maig de 2007
A més, vista la impossibilitat pràctica de respectar totes les imposicions religioses pel que fa al calendari acadèmic –Setmana Santa, Ramadà, etc.– , es podria canviar la Setmana Santa per una setmana fixa al calendari laboral i molt especialment al sistema educatiu. En aquest sentit, seria bo partir dels drets dels infants. El més lògic és que els trimestres escolars es regeixin per criteris racionals. A més, aquesta ha de ser una decisió sobirana dels ciutadans i no una imposició antidemocràtica d’un Estat estranger, el Vaticà.
Publicat al Diari 20 minutos, 16 de maig de 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
