22 de juny de 2017

El teixit productiu, el primer accelerador de la reforma horària

Les empreses són el principal motor de canvi de la reforma horària. Condicionen la vida de les persones i el seu temps, tinguin o no persones al seu càrrec (infants, gent gran...). No es pot oblidar que, malgrat la taxa d’atur existent al nostre país, donen ocupació a més de 2.100.000 persones, un 85% de la població amb feina.
La reforma horària té com a objectiu principal la millora de la salut i la qualitat de vida de la ciutadania, així com disposar de més temps lliure. Això passa per canviar els hàbits i les hores dels àpats (esmorzant, dinant i sopant més d’hora, en una franja horària més saludable), recuperar el temps de son perdut (i, per tant, avançar l’hora d’anar a dormir) i reduir l’estrès de les persones treballadores (especialment, les dones). Aquesta fita s’ha d’assolir amb l’aplicació de mecanismes de compactació horària, per una banda, i de millora de la productivitat de les organitzacions, per l’altre.
Les empreses a Catalunya han de sumar-se a un procés de modernització que les situï al segle XX. Cal abandonar la cultura presencialista i treballar per objectius, adoptar mecanismes per aplicar la flexibilitat horària pactada, reduir el temps de dinar, portar a terme reunions operatives i, gràcies a tot plegat, avançar la finalització de la jornada laboral.
El teixit productiu disposa d’una eina que va veure la llum el setembre del 2016, l’ Acord d’impuls laboral de la reforma horària. 10 objectius per a la negociació col·lectiva. Aquest pacte, en el marc del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, signat per CCOO i UGT, d’una banda, i Foment del Treball, Fepime i Pimec, de l’altra, parteix del principi de promoció de la salut de les persones treballadores per tal de respectar els ritmes circadiaris quant al temps d’activitat, àpats i descansos. Aquest document posa el focus en la millora de la gestió i organització del temps dels equips de treball per tal d’aconseguir organitzacions més eficients i en l’establiment d’horaris més compactats i saludables.
La reforma horària sembla un fet ja irreversible, que ens ha de portar a un nou escenari i un nou paradigma en l’estructura horària de les persones treballadores. Durant el 2016 i 2017 s’han portat a terme processos de consulta (procés participatiu arreu del territori) i de concertació (taules quadrangulars, amb patronals, sindicats, administració i experts) que han donat com a fruit tot un seguit de propostes per assolir una transformació cada cop més necessària en les empreses.
Les mesures proposades tant per la ciutadania com pels principals actors del sector queden recollides en el Pacte per a la Reforma Horària que s’està gestant en aquests moments i veurà la llum a l’estiu. Prenent com a eina de referència l’acord anteriorment esmentat, estan previstes campanyes de sensibilització, guies de suport i de formació, visualització de bones pràctiques per tot el territori i línies d’ajut per impulsar mesures alineades amb la reforma horària. Patronals i sindicats han de ser els autèntics protagonistes que accelerin el canvi. Una nova agenda de reptes per als departaments de direcció de persones i per als representants dels treballadors.
L’objectiu últim, cal recordar-ho, és una ciutadania amb més temps disponible, no només per tenir cura de filles i fills, mares i pares, sinó per dedicar a allò que cregui oportú. En diem disposar de més temps de lliure disposició per fer esport, llegir, associar-se, participar de la vida pública i, fins i tot, descansar.

Publicat al Diari ARA, el 14 de juny de 2017

Cultura, oci, democràcia..., reforma horària

El temps dedicat a la cultura i l’oci abraça diferents àmbits, alguns dels quals tenen molta incidència en l’estructura d’organització de la vida quotidiana. Un dels principals, en el dia d’avui i per diferents motius, per a gran part de la ciutadania, és l’audiovisual, tenint en compte que més de quatre milions de persones consumeixen dues hores i vint minuts de televisió diàries i un milió set-centes mil superen aquesta xifra. Tot i el canvi d’hàbits que s’està produint en el consum d’audiovisual, com ara la televisió a la carta per part de les generacions més joves, el prime time (l’hora punta) segueix tenint un alt impacte en l’hora en la qual la ciutadania se’n va a dormir (tenim un dèficit d’una hora respecte als nostres veïns europeus). Cal, doncs, un compromís de les operadores de televisió a Catalunya per tal de recuperar aquest temps de descans, amb l’avançament progressiu de l’hora punta a la franja horària de vuit a onze de la nit. Quant als infants i adolescents, cal que les operadores se sensibilitzen sobre aquest dèficit de son de forma especial, amb una programació horària que tingui sempre en compte el públic al qual s’adreça. En definitiva, cal incorporar els valors de la reforma horària en la programació dels operadors per tal de promocionar la salut de la població. Una mesura interessant que es proposa en el procés de concertació de les taules quadrangulars amb la participació dels diferents operadors per pactar acords i pautes en aquest sentit. Tot això es fa complicat quan tenim operadors (principalment privats) que des de Madrid aposten clarament per un model absolutament expansiu.
Pel que fa al consum cultural i d’oci vinculat a teatres, sales de concerts, cinemes, museus, restauració, etc., han anat avançant tímidament els horaris de manera progressiva. I és que depenen dels horaris laborals i alguns dies dels horaris del futbol, que ho condicionen tot i de quina manera. Restauradors i operadors culturals estan amatents a la proposta que s’impulsa per adaptar-se al canvi. No hi posen objeccions sempre que es permetin àmplies franges de servei, tenint en compte les característiques de la nostra activitat econòmica: serveis i turisme.
L’associacionisme és un altre sector de rellevància, amb una forta presència en ciutats i pobles i que impacta no només en la nostra manera de ser i fer sinó també en la nostra economia (en conjunt, les activitats relacionades amb el tercer sector representen el 6% del PIB). Amb els horaris actuals existeix un dèficit de temps de lliure, disposició que afebleix la participació social. Això es dona de forma especial en determinades franges d’edat i segments de la població, com ara les dones o els adults amb càrregues familiars. A més, pel que fa a les associacions i entitats, s’han d’optimitzar els processos interns de treball a les organitzacions per millorar la qualitat del servei i la seva eficiència, i s’han de generalitzar els àpats en una franja horària saludable en les activitats organitzades. Les organitzacions socials s’han dedicat a demanar reconeixement socials, equipaments i ajuts econòmics. Ara comencen a veure que el temps és un recurs rellevant per fer possibles els projectes associatius, sobretot els de voluntariat.

Publicat a ElPuntAvui, el 14 de juny de 2017

Reforma horària i competències

Som a les portes de l’aprovació del Pacte per a la Reforma Horària després de tres anys i mig de compromís per part d’un grup d’experts, del Govern de la Generalitat de Catalunya, així com de totes aquelles organitzacions empresarials, socials que s’hi han anat sumant progressivament.

No estem davant de la fórmula perfecta ni d’una fórmula màgica que ho resoldrà tot. Hem hagut de fer dialogar la crua fotografia que ens ofereixen les dades aportades en la fonamentació científica i la tossuda realitat.

Ara bé, la reforma horària sembla un fet ja irreversible, que ens ha de portar a un nou escenari i un nou paradigma en l’estructura d’organització del temps de les persones treballadores. Durant el 2016 i 2017 s’han portat a terme processos de consulta (procés participatiu arreu del territori) i de concertació (taules quadrangulars, amb patronals, sindicats, administració i experts) que han donat com a fruit tot un seguit de propostes per assolir una transformació cada cop més necessària en les empreses.

El marc competencial ens limita. No poder fer servir la legislació laboral (malgrat que les qüestions horàries es produeixen en la negociació col·lectiva) dificulta l’impuls en el teixit productiu. No tenir capacitat per condicionar no només el model de consum sinó també el model de comerç seria un salt qualitatiu. I finalment, l’horari de la televisió (cada cop menys vista) ens condiciona encara l’hora d’anar a dormir. No hi ha cap país al món que a les sis de la tarda tingui el cinquanta per cent de la gent ocupada treballant, tampoc que disposi d’una oferta horària comercial tan expansiva cada dia o miri la televisió quan tothom ja dorm.

En els darrers tres anys i mig no hem construït en cap cas cap argumentari sobre el que ens separa i sí sobre el que ens uneix amb Madrid sobre la qüestió que ens ocupa. Ha estat la manera de garantir que la reforma horària esdevingui un projecte transversal amb la implicació de tot l’arc parlamentari. Ara bé, difícilment podrem assumir el repte que ens proposem si el govern a l’estat no mou fitxa en les tres qüestions esmentades: horaris laborals, comercials i audiovisuals.

El president Rajoy, que aparentment sempre ha mostrat preocupació per la "racionalización de los horarios" va anunciar que faria un gran acord social per tancar les empreses a les sis de la tarda, si bé va oblidar que el que està realment a les seves mans és evitar que les botigues tanquin a les deu de la nit i la televisió allargui l’hora punta fins a les dues de la matinada. El gran acord del què parla la ministra Baños hauria de ser integral i no parcial.

Ens en sortirem perquè tenim la plena convicció que la reforma horària és un plantejament ferm, sense retorn i que amb més o menys dificultat es portaran a terme en els propers anys. La globalització juga al nostre favor. Sortir més enllà de les nostres fronteres i comprovar que els horaris "espanyols" no existeixen enlloc ajuda a les noves generacions a apostar pel canvi. Llàstima, però, de no disposar de totes les eines per fer-ho tot d’una.


Publicat a Nació Digital el 12 de juny de 2017

El millor horari perquè tanquin les botigues

Un dels debats més recurrents sobre la reforma horària és aquell que afecta als horaris comercials. De cap de les maneres la reforma horària serà integral sinó fem un debat sobre el comerç i sobre tot els models de consum.
El sector del comerç i el consum té un gran impacte a la nostra economia, més tenint en compte la importància del turisme i dels serveis a Catalunya. Aporta prop del 13% del PIB i dóna feina a més de 440.000 persones. Quant als horaris de consum, cal diferenciar entre l’autòcton i el consum dels turistes, tal com succeeix en les grans ciutats arreu del món, que funcionen amb dues velocitats (Nova York, Londres, París, Berlín, etc.), amb uns horaris de consum racionals per a la població autòctona i uns horaris extensius per donar resposta a les necessitats dels turistes.
Centrant-nos, sobretot, en la població autòctona, la reforma horària busca promoure una franja majoritària de consum que finalitzi a dos quarts de vuit del vespre, gràcies a la compactació horària als establiments i a promoure la compra al migdia. Aquesta és la via per millorar la qualitat de vida de les persones treballadores en aquest sector, que pateixen, en l’actualitat, horaris extensius, finalitzant, com en els casos dels supermercats, més enllà de les nou de la nit.
No és suficient, però, amb aquest moviment per part dels comerços i establiments, sinó que cal fomentar entre els consumidors un horari de compra responsable, amb una modificació dels hàbits de la ciutadania.
Des dels processos de participació i de concertació social, impulsats el 2016 i 2017, s’han proposats mesures que alimentaran el Pacte per a la Reforma Horària. Aquestes propostes les han realitzat la ciutadania, experts, administració pública, sindicats i associacions de comerciants. S’ha discutit sobre la necessitat de conèixer l’impacte d’aquesta compactació horària tenint en compte els hàbits dels diferents perfils de consumidor i de la capacitat d’adaptació dels comerciants als nous hàbits de compra (per Internet, per exemple), a més a més de l’estacionalitat existent en el sector i la diversitat territorial.
Altres mesures proposades són proves pilot i campanyes per promoure hàbits de compra responsables, campanyes per al comerç de proximitat per adaptar-se als nous hàbits de compra i sobre els beneficis de la reforma horària. Per últim, no es pot deixar de banda la negociació col·lectiva com a eina per regular els horaris de les persones treballadores del sector.
En aquest context de debat del Pacte per a la Reforma Horària s’està produint al Parlament de Catalunya el de la Llei de Comerç. Els sindicats estan preocupats sobre les progressives ampliacions. El debat i la proposta final s’ha produït tenint en compte la limitació competencial en matèria horària d’horaris comercials en un context de grans transformacions provocades pel comerç electrònic. Tot i així, caldria plantejar la idoneïtat de limitar l’hora de tancament final. És a dir, més que entrar a ampliar o reduir les hores globals, sí avançar l’hora de tancament, com passa a altres països on només dos dies es fa tard o tenint en compte el model comercial (que sovint s’associa a les característiques del municipi) i si és estiu o hivern (que es vincula a les hores de sol).

Molt camí a recórrer, si bé amb el convenciment que la darrera paraula la té el client. I el client cal que comenci a ser conscient que darrere del mostrador també hi ha una persona i una família. 


Publicat a Via Empresa, el 12 de juny