En hommage à Francisco Ferrer - Colloque international à Paris

Le 13 octobre 1909, Francisco Ferrer y Guardia tombait sous les balles de ses assassins monarchistes et cléricaux au Fort de Montjuich, sur les hauteurs de Barcelone. En France, comme dans de nombreux pays d’Europe, des dizaines de milliers de manifestants ont déferlé dans les rues pour protester contre l’exécution, à l’issue d’un procès inique, d’un militant de l’éducation populaire, de la lutte contre le cléricalisme, du combat pour la République, pour l’émancipation sociale et pour la paix. En France et en Belgique, Ferrer était aussi un porte-parole de l’internationalisme et de la Libre Pensée, à laquelle il avait adhéré.

Le samedi 28 novembre 2009 à 14 heures

Salle du patronage laïque - 72, avenue Félix Faure - 75015 Pa

Colloque international à Paris

Sous l’égide de l’Union Humaniste Internationale et Laïque (IHEU) Sous la présidence de Marc Blondel, président de la Libre Pensée française PRENDRONT LA PAROLE :

• Pol Defosse du Centre d’Action Laïque de Bruxelles : Francisco Ferrer, pionnier de l’école rationaliste et émancipatrice

• Jean-Michel Ducomte, président de la Ligue de l’Enseignement française: Francisco Ferrer, symbole de la lutte anticléricale en Europe

• Carmina Belmonte, professeur d’université, pour l’association Europa Laica d’Espagne

• Albert Riba, président de l’Union des Libres Penseurs d’Espagne

• David Prujà, directeur de la Fondation Francisco Ferrer y Guardia de Barcelone

• Dominique Delor, chercheuse, historienne de l’art

Madame Anne Hidalgo, Première adjointe au Maire de Paris, nous a assurés de sa présence.

De nombreuses associations françaises et d’autres pays en Europe participeront également à ce colloque.

Origen francmaçònic dels partits polítics i dels think tanks?

Fragment de la De las naciones a las redes
Autors: David de Ugarte, Pere Quintana, Enrique Gómez i Arnau Fuentes
Ediciones ElCobre, 2009





Se ha escrito y teorizado mucho sobre el papel de la masonería y es evidente que desde Estados Unidos hasta Argentina o el liberalismo español, pasando por la Inglaterra whig o la Francia prerrevolucionaria, la masonería aportó valores y símbolos, pero desde nuestro punto de vista, que no busca narrar una historia del nacionalismo, sino trazar un mapa de sus símbolos más novedosos y de cómo configuró el imaginario de una forma radicalmente, la aportación de la masonería fue otra. Una aportación, por lo demás, que habría sido imposible de no haber existido el períodico y el café.

Es importante destacar que el periódico aportaba por primera vez una agenda pública, un conjunto de temas sobre los que la "opinión" hablaba en los cafés y la nación debatía en las cámaras y cabildos. En este contexto la logia se define como un espacio separado y permeado; permeado por la agenda, separado del debate y las divisiones. La logia es el primer think tank y la primera forma que antecede al partido político tal como lo entendemos hoy: sujeto de la elaboración colectiva organizado que influye en la bancada determinada o en un "partido histórico", esto es, en una corriente de opinión dentro del cuerpo nacional que, a su vez, se irá materializando en períodicos y líneas editoriales.

Por eso también su brillo es fugaz, de las logias independentistas pasamos pronto a los clubes revolucionarios y, de éstos, a los partidos clásicos, que a su vez darán lugar, con la aparición del telégrafo, a los partidos de masas del último cuarto del siglo XIX i todo el siglo XX.

Qualitat de vida, Productivitat... i també Democràcia

Fabià Estapé afirmava a “Mis economistas y su trastienda” que alguna cosa estarien fent bé els economistes si al llarg de la història havien contribuit a acabar amb l'esclavitud, a aconseguir la igualtat de la dignitat d'homes i dones, a la caiguda de l'imperalisme, de l'intervencionisme o de la consolidació de l'estat de dret. Em pregunto quina serà l'aportació dels llicenciats de ciències del treball o dels futurs graduats de relacions laborals en els propers anys. Em sorprèn la quantitat de possibilitats que plantegen aquests estudis pluridisciplinars als quals explicaria com les ciències polítiques del mercat de treball.

Al post del 31 d'octubre en aquest blog, parlava de la importància del temps i de la necessitat al nostre país de perseguir més rendibilitat del capital i millorar millors condicions per al treball. I que això passava per organitzar socialment millor el temps. Avui afegiria l'element democràtic. Si realment estem en l'etapa de la desafecció -que això sembla- tal com li escoltava dir recentment a l'Oriol Bartomeus, potser que busquem elements més enllà de la corrupció o el distanciament de la ciutadania dels polítics -que també!-.

Situant-nos en un context de la vida quotidiana, de la dels problemes reals de la gent, potser una millor organització social del temps ens proporcionaria més temps personal, per pensar, per llegir, per reflexionar, per tenir una visió crítica. I això portaria a la ciutadania a sumar-se a causes socials, a participar en la vida veïnal, a implicar-se en enfortir un espai públic, en definitiva, a sentir-se responsable de les qüestions de la res publica. El combat del temps també ho és contra la creixent individualització de la societat. Quines motivació queda per participar a un esplai o un cau quan s'està estudiant i treballant alhora? O quan s'arriba a casa a les nou del vespre i ja no ha donat temps de veure els fills perquè ja dormen? La conciliació de la vida laboral i, el que anomenaria la vida pública de les persones, és cabdal per enfortir la societat civil. No oblidem que és la fortalesa d'aquesta, en gran part, la que mesura la fortalesa de la democràcia en un país.

L'organització social del temps, com es demostra, ja no és una qüestió només d'estat del benestar o de productivitat de l'economia d'una país, sinó que també ho és la seva salut democràtica. Bé faríem els futurs i els actuals llicenciats en Ciències del treball o els nous graduats de Relacions laborals en preguntar-se quina vol ser la seva petjada intel·lectual i l'aportació que volen fer de millora al país. El combat del temps és una bona proposta.

Buscar feina a la europea

Les empreses tornen a tenir problemes per gestionar l'allau de currículums que arriben. Curiosament, ahir a classe un company que treballa al SOC ens va parlar de l'existència del model de currículum europeu. Un model que fa més èmfasi en les competències, és a dir, en les capacitats i les aptituds personals, socials, organitzatives, artístiques i d'altres que no s'hagin esmentat.

Fa temps que es fa servir a altres països europeus i que s'està imposant a casa nostra progressivament. Bé farien totes les persones que busquen una nova ocupació de construir el currículum a partir d'aquest model. A internet hi ha diferents plantilles. Només cal buscar "model europeu de currículum".

Un currículum no serveix perquè et donin la feina, únicament convida al qui l'està llegint a pensar que pot ser interessant que t'entrevistin. Per tant, cal ser curós en la seva formulació, sobretot en la part de les competències, cada cop serà més valorada. Hi ha bona pràctica estesa entre els amics, i és la idea de passar-se'l per a que li donin una ullada. Molt recomanable.

A més, explicar l'activitat associativa i de compromís cívic és important. Moltes de les competències les hem adquirit en aquests àmbits. Afortunadament les empreses cada cop ho tenen més en compte.