10 de juny de 2015

Artur Mas, el govern, el 27-S i la reforma horària

Aquesta setmana ens hem reunit amb el president del govern, Artur Mas, amb l'objectiu de posar en relleu la feina feta al llarg del darrer any i mig i posar fil a l'agulla a la feina que ve en els propers mesos, que seran cabdals per impulsar la reforma horària en els terminis previstos pel setembre de 2016. La Setmana dels Horaris (del 8 al 12 de juny) se situa a l'equador de la nostra acció i el destí ha fet que ens hi reunim en aquest moment. Li hem demanat que impulsi a partir del juliol –precisament tot just abans del 27-S, de manera que es pugui avançar feina– taules que ens portin a pactes i acords sectorials previs a la reforma global i integral. També li hem argumentat per què serà necessari crear l'Oficina de la Reforma Horària adscrita al Departament de la Presidència del Govern de la Generalitat, això sí, ja en el marc de la tretzena legislatura. Tot just en el moment que es crearà, d'acord amb la voluntat dels grups parlamentaris per unanimitat, una comissió legislativa, adscrita a la Comissió d'Afers Institucionals. La concertació, la promoció i la legislació han d'anar sincronitzades amb un lideratge polític clar.
En l'àmbit del treball –que considerem la clau de volta de la iniciativa– li hem argumentat que el govern ha de liderar processos per tal que des de la negociació col·lectiva es pugui contribuir a la reducció del desfasament horari de dues hores amb relació al teixit productiu de la resta del món. També ha de buscar fórmules per incentivar les empreses (aquelles en què sigui possible) que es comprometin a canviar els horaris per dinar a la una amb l'objectiu de finalitzar a les sis la jornada de treball. A més, seria bo que es valoressin les bones pràctiques realitzades, així com les dades que mostren els beneficis econòmics d'una millor organització horària. Des d'un punt de vista de relat, cal incorporar la normativa a Catalunya en matèria d'horaris la dimensió de salut pública i comunitària –més enllà de la conciliació–. I, finalment, com ha de contribuir a reduir els problemes de mobilitat que pot originar la modificació horària així com els que genera la bretxa digital si es plantegen mesures de teletreball.
També li hem fet reflexions en l'àmbit de l'ensenyament, el comerç, l'administració, la cultura, l'oci i la participació cívica i comunitària. Hi ha bona sintonia, que entronca amb la que s'ha vist a la comissió d'estudi al Parlament de Catalunya. El poder polític el tenim guanyat, ara ens toca creure'ns que això va de debò.

Publicat a ElPuntAvui el 10 de juny de 2015

Compromís del President del Govern de la Generalitat amb la Reforma Horària


Avui, dimarts 9 de juny, la Iniciativa per a la Reforma Horària s’ha reunit amb el president Mas amb l’objectiu de posar de relleu la feina feta al llarg del darrer any i mig i posar fil a l’agulla als reptes que venen en els propers mesos, cabdals per impulsar la Reforma Horària. La Setmana dels Horaris (del 8 al 12 de juny) se situa en l’equador de l’acció de la iniciativa ciutadana.

A la reunió hi ha assistit, el President Mas, la Vicepresidenta Ortega i el Conseller Homs. Per part de la Iniciativa per a la Reforma Horària, una desena de membres del Grup Motor encapçalats per Fabian Mohedano.

Des del punt de vista del procés de la Reforma Horària, se li ha demanat que impulsi a partir de juliol 5 taules –una per accelerador- que condueixin a pactes i acords sectorials previs a la reforma global i integral prevista per al 2016. També se li ha argumentat que seria necessària la creació d’una Oficina de la Reforma Horària adscrita al Departament de la Presidència del Govern de la Generalitat ja en el marc de la XIII Legislatura, alhora que es creava una comissió legislativa –en plena sintonia amb el consens sorgit a la Comissió d’Estudi- i que estigués adscrita a la Comissió d’Afers Institucionals. La concertació, la promoció i la legislació haurien d’anar sincronitzades amb lideratge polític clar.

En l’àmbit del treball se li ha argumentat que el Govern hauria de liderar processos per tal que des de la negociació col·lectiva es pugui contribuir a la reducció del desfasament horari de 2 hores en relació al teixit productiu de la resta del món. També s’haurien de buscar fórmules per incentivar les empreses (en les que sigui possible) que es comprometin a canviar els horaris per dinar al voltant de les 13:00h amb l’objectiu de finalitzar a les 18:00h. la jornada de treball. A més, seria bo que es posés en valor les bones pràctiques realitzades, així com les dades que mostren els beneficis econòmics d’una millor organització horària. Des d’un punt de vista de relat, cal incorporar a la normativa a Catalunya en matèria d’horaris la dimensió de salut pública i comunitària -més enllà de la conciliació-. I finalment, com ha de contribuir a reduir els problemes de mobilitat que pot originar la modificació horària així com els que genera la bretxa digital si es plantegen mesures de teletreball.

Pel que fa a l’ensenyament, se li ha argumentat perquè cal promoure un tipus de jornada similar a altres a Europa, que inclogui dinar en un horari saludable (al voltant de les 12:00h, que divideix les classes en sessions de matí i tarda i que inclou activitat de lleure en l’horari escolar, que garanteixi l’estada de l’alumnat al centre fins al menys les 15:30h i que, per a aquelles famílies que ho necessiten, també es garanteix accés a altres activitats de tarda fins a les 18:00h. També s’ha reflexionat sobre la idoneïtat d’adaptar els horaris lectius de la universitat catalana als de la resta d’universitats del món. Així com el fet de millorar la distribució dels dies festius, espaiant l’actual concentració, a imatge de la resta de països europeus.

Quant al comerç, li plantegem el model d’horaris comercials aprovat en el Parlament de Catalunya l’any passat. Ens cal atendre les noves necessitats que provoca la nova realitat horària i que requereix de més flexibilitat en l’oferta de serveis. Caldrà estudiar l’impacte del que significa la Reforma Horària, fins i tot des del punt de vista del comportament del consumidor o del comportament de les empreses, segons tipologia, segons localitzacions, per tal que les mesures preses no siguin perjudicials.

L’Administració també té un paper fonamental en aquesta reforma, li hem dit al president que cal convertir-la en agent actiu, impulsora i exemplificadora. Per altra banda, que cal adequar l’agenda política de tots els càrrecs electes i equips directius al marc horari que s’adopti. Els treballadors públics haurien d’ajustar l’horari a partir de l’avançament de la pausa de descans de 7:45h. i 9:45 h. i la de dinar a 12:30h.-14:30h. i tot això ha de fer-se si es continua progressant en la implantació de l’administració electrònica en els tràmits adreçats a la ciutadania, fent un seguiment real de l’ús i accessibilitat.

Finalment, pel que fa a la cultura l’oci i la participació; hem comentat al president que caldrà ajustar l’oferta televisiva al nou ritme de vida quotidiana. Cal garantir la convivència a partir de diferents usos del temps a Barcelona o altres realitats turístiques, amb dos tipus d’horaris que poden (segurament han) de ser diferents i conviure harmònicament, com passa a Londres, París, Berlín o Nova York. Haurem d’anticipar les conseqüències que genera els avenços de la Reforma Horària en relació a la restauració. Finalment caldrà posar en valor el treball altruista en els drets i deures del voluntariat, així com implantar mesures de flexibilitat per poder fer compatible el compromís associatiu.

8 de juny de 2015

L'hora de la veritat

Qui no té amics autònoms que treballen a totes hores. Qui no té amics treballadors per compte aliè que fan uns horaris desastrosos amb tot el dia empastifat per la feina. Qui no té amics a l’atur i que paradoxalment i aparentment tenen tot el temps del món. Qui no té amics que treballen en multinacionals o grans empreses que tenen uns horaris fantàstics i sobretot envejables. Efectivament, al voltant nostre hi ha de tot, i respon generalment a un patró que el determina el sector, el tipus de feina i l’organització que inclou una cultura determinada. Efectivament, no és el mateix treballar a la indústria que al comerç. Tampoc treballar a torns que a temps parcial. Sovint aquesta diversitat d’horaris i usos del temps serveixen d’argument per cercar contradiccions sobre la proposta de reforma horària. També serveixen altres arguments com ara que el concepte de treball de 9 a 17 d’una oficina corporativa és el passat i que anem cap a una feina a qualsevol lloc i hora del dia.
Estem convençuts, però, que el nostre plantejament és un combat que es lliura des del discurs de la salut pública, i no només des de la conciliació.
Pensem que la reforma horària aportarà més salut en tres dimensions: a les persones, a les organitzacions i a la societat general. A nivell personal, més benestar amb hores de son, més sincronització amb el ritme de vida quotidiana que marca la cronobiologia i menys estrès. A nivell organitzatiu, més eficiència i competitivitat, per tant, més fortalesa de les organitzacions davant el repte d’internacionalitzar-se per sobreviure. I, a nivell social, més cohesió i qualitat democràtica, ja que un alt nivell educatiu, cultural i de compromís comunitari portarà a una societat més equitativa.
Davant la pregunta de si la societat catalana està preparada per a la reforma horària, caldria respondre amb una altra bateria de qüestions: quina societat no està a punt sempre per viure millor, per tenir més temps de lliure disposició, per cercar camins cap a la llibertat i felicitat personal i pública? Justament perquè es tracta d’una iniciativa de sentit comú. Possiblement el que ara ens cal és sentit d’estat, un pacte a diversos nivells entre els actors que poden possibilitar l’acceleració dels horaris. En detectem cinc de principals: el món laboral, el comerç i el consum, l’administració pública, la comunitat educativa, la cultura i l’oci.
Amb la Setmana dels Horaris (del 8 al 12 de juny) arribem a l’equador de l’esforç col·lectiu que representa aquesta iniciativa ciutadana. L’any vinent tanquem la paradeta hàgim assolit o no els nostres objectius (que ara ja són compartits per milers de ciutadans amatents i il·lusionats). Haurem destinat un any a fomentar (2014), un any a sensibilitzar (2015) i un últim any a concretar la reforma (2016). Possiblement mai una iniciativa ciutadana havia aconseguit generar tantes expectatives en tan poc temps. La responsabilitat de les parts implicades és molt gran per evitar que hi hagi una decepció majúscula.
En aquest sentit, sovint ens pregunten amb quins entrebancs ens trobem. En bona part, pensem que és un combat contra la ignorància. Contra la falta de memòria històrica, ja que només fa 60 anys al nostre país es dinava a la una i se sopava a les vuit. I aquí ens pensem que tota la vida hem fet com ara. Ens creiem diferents i que és una qüestió de clima o cultura. No, és una herència franquista, del moment que es coneix com el desarrollismo, en que el pluriempleo i les hores extres fan que es modifiqui l’hora de dinar i sopar. I, per tant, la de dormir. S’acaben instal·lant uns horaris i un ritme de vida quotidiana inèdits al món. També és un combat contra la resistència al canvi, com passa a altres moviments que pretenen canvis de fons. En aquest sentit, ens encanta emmirallar-nos en la lluita contra el tabaquisme. El naixement d’una llei, acompanyada de mesures de promoció (el tabac mata) i la pujada del preu, va fer que una qüestió que semblava impossible fos realitat en poc temps: no només se n’ha reduït el consum sinó que molta gent surt a fumar al balcó de casa seva o ja no ho fa al cotxe. Amb els horaris ha de ser el mateix: necessitem palanques de canvi que accelerin la reforma horària. Allunyem la ignorància i tendim a reduir a zero els descreguts que pensen que és impossible un canvi d’aquesta magnitud. De fet, ja vam canviar els horaris una vegada. Per què no ho tornem a fer de manera que ens ajudin a avançar?
Ara ens cal el lideratge polític que permeti la legislació, la promoció i el pacte necessari. Això és el que demanem al president del Govern a la reunió de demà dimarts al Palau de la Generalitat. Ens cal el convenciment dels agents socials que una concertació que tingui el vector en l’ús del temps és sinònim de creixement i benestar, sense que calgui dissociar-los. Perquè així gaudirem amb gairebé tota seguretat de cotes més altes d’equitat. És l’hora de la veritat.
Publicat al Diari ARA, el 8 de juny de 2015

3 de juny de 2015

Presentació de Temps+Social, 8 de juny de 2015

Al llarg del 2014 s’ha portat a terme el projecte Temps+Social, el qual ha partit de les necessitats detectades en l’associacionisme i el tercer sector i a la voluntat, tant del Govern de la Generalitat de Catalunya com de l’Ajuntament de Barcelona, de donar resposta a les necessitats estratègiques de les organitzacions i a l'acompanyament de les persones a partir d'un procés d'innovació.
L’associacionisme i el tercer sector necessiten anticipar escenaris amb una nova filosofia que provoqui un canvi de cultura organitzativa. Aquesta ha de tenir com a prioritat un nou plantejament estratègic que prioritzi el desenvolupament de les persones, de la base social, principal actiu de les organitzacions sense afany de lucre.
Les persones implicades en l’associacionisme i el tercer sector, ja sigui persones treballadores o voluntàries, estan motivades per un desig fonamental d'ajudar altres persones i de transformació social. L’associacionisme i el tercer sector, per tant, reforça la solidaritat i la cohesió social.
A banda d’això, el voluntariat i la participació social suposen un mitjà de desenvolupament personal i professional per adquirir coneixements, exercitar-se en la pràctica determinades competències i potenciar el teixit de relacions socials (el que permet obrir noves o millors oportunitats d'ocupació, així com contribuir al desenvolupament personal).

Temps+Social suposa l’elaboració d’un model de gestió del temps en l’associacionisme i el tercer sector per contribuir a fer possible el desenvolupament de les persones mitjançant un nou plantejament organitzatiu. Per tant, persegueix un canvi de cultura en les organitzacions, necessària per fer possible, entre els protagonistes, la conciliació del temps social, laboral i personal. Caminar cap a una cultura de productivitat i de flexibilitat en les organitzacions requereix eines coneixedores de la seva realitat, amb instruments i mètodes adaptats que facin possible la compenetració harmònica dels ritmes de les persones voluntàries i treballadores.

Un model d’organització amb horaris i calendaris flexibles pot beneficiar  l’entitat, les persones que hi participen (com a voluntaris o personal laboral) i, també, en cas de donar servei a la ciutadania, les persones usuàries.
El model de gestió del temps per a l’associacionisme i el tercer sector neix de la necessitat d'afrontar decididament la sistematització i la potenciació de formació als dirigents com a fórmula per transformar les organitzacions que tinguin una repercussió sobre activistes i persones treballadores. Això es tradueix en la voluntat d'acollir-se a un model integrat amb eines, instruments i mètodes en el nivell macro, meso i micro.
A nivell macro, la certesa que l’associacionisme i el tercer sector vol tenir una clara vocació de lideratge polític, amb capacitat d'incidir en els processos socials, amb l'objectiu d'estendre una forma d'organització social del temps favorable a la seva activitat. A nivell meso, la necessitat d'una transformació dels horaris i dels calendaris a les organitzacions. I a nivell micro, la recerca de solucions que afecten directament sobre la responsabilitat desenvolupada per la persona.
Temps+Social inclou 50 conclusions, 25 propostes de millora i un perfil sectorial de 5 competències clau. Les conclusions i les propostes estan classificades en funció dels diferents nivells d’anàlisi (macro, meso, micro). Algunes de les propostes suposen bones pràctiques a les entitats on s’ha portat a terme la diagnosi. L’elecció de competències suposa la proposta d’estàndard de referència per a totes les entitats del sector, dels seus directius i responsables dels calendaris i horaris, així com de la totalitat de treballadors.
Es pretén aportar concrecions a alguns dels compromisos que sorgeixen de les mesures del Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat (2014-2015). La incorporació d’un model flexible d’organització del temps a les entitats pot ajudar a la sostenibilitat i el bon govern de les entitats i a l’estratègia permanent del voluntariat. També pretén concretar demandes que sorgeixen del Pacte del Temps impulsat per l’Ajuntament de Barcelona.