21 d’abril de 2012

Carnet 100mil de monitors

El passat dimarts 17 d'abril es va celebrar al Petit Palau un acte en commemoració del lliurament del Carnet 100.000 de monitors de la Generalitat de Catalunya. Tota una fita si tenim en compte que són 30 anys d'existència d'aquesta titulació impulsada per la Direcció de Joventut i gestionada per una trentena d'escoles de formació. L'acte va voler recordar la història de l'educació en el lleure a Catalunya i va comptar amb la intervenció del primer director de joventut, l'Enric Puig, qui va reivinvicar el paper clau de l'Església catòlica en el desplegament de l'escoltisme i l'esplai al nostre país. En aquesta mateixa línia va intervenir el Conseller Cleries, qui no amaga el seu pas pels moviments de temps lliure cristians, tot i que de la seva intervenció destacaria la idea que no és el temps lliure dels monitors el que hi dediquen, sino el seu propi temps al compromís voluntari. I que l'educació en el lleure ha ajudat a molta gent a trobar el seu camí, el seu horitzó vital. De la intervenció de Josep Maria Lozano, professor d'ESADE caldria destacar la seva primera frase "el món en el que va néixer l'escoltisme i l'esplai ja no existeix" malgrat continua sent igualt de necessària la proposta educativa per desenvolupar competències del treball en equip, la planificació o la iniciativa. Em va agradar quan va dir que sovint ara es parla sobre el dret a decidir i que això vol dir qualitat en les decisions que es prenen i en la petjada dels lideratges. Després de la cerimònia de lliurament del carnet 100mil, l'acte va acabar amb l'actuació musical de Joan Crosas i Manel Camp amb cançons d'Esquirols. Un acte potent i necessari de demostració de la fortalesa de l'educació en el temps lliure a Catalunya, excessivament kumba per al gust de molts dels assistents. Als caus i esplais es canta nova cançó, però també rock català i l'indie-alternatiu actual tan català com els precedents. I massa necessitat d'identificar Església amb Identitat i Educació. Aix, si Oriol Malló i el seu resentiment kumbaià haguessin vist l'acte...  

Publicat a E-notícies, el 20 d'abril de 2012

20 d’abril de 2012

La Crida, avui al Casal Lambda


Pacte social "Llibertats públiques i drets civils"


Ens trobem amb Miquel Àngel Essomba, director del Centre Unesco de Catalunya i Oriol Illa, director de la Fundació Ferrer i Guàrdia, possiblement els dos think tanks de referència en matèria de drets civils i llibertats públiques. Són dos paradigmes diferents, alhora que complementaris. El Pacte Social impulsat per la Secretaria d'Acció Política pretén obrir les portes de la Factoria a les entitats i xarxes socials. Per això els convidem. També hi ha un segon objectiu, omplir de contingut l'agenda de la Secretaria de llibertats públiques i drets civils.

L'esmorzar es desenvolupa en un ambient fraternal i íntim a la seu de Nicaragua, la Fàbrica del socialistes. Dura una hora i mitja i està dirigit per la Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet i secretària de Ciutadania i Societat Civil. 


Centre Unesco de Catalunya
  • Neix 1984
  • Adhesió a la UNESCO. Educació, cultura, ciència i educació.
  • 150 actuacions anuals. Especialitzacions: Sostenibilitat i gestió de l'aigua (ara, aigua virtual), diàleg interreligiós favorable a la laïcitat i la gestió de la diversitat, diversitat lingüística com a forma de defensa de la llengua catalana, patrimoni cultural i material per al sXXI, diversitat cultural i drets humans (generació d'expressions compartides més enllà de l'intercanvi que només porta al multiculturalisme), promoció de l'educació tridimensionalitzada (que superi la mercantilització i que esdevingui una eina d'emancipació)
  • L'equilibri local i global genera tensions en la construcció de ciutadania i en l'operativitat dels drets i llibertats, per exemple en qüestions com l'immigració
  • Missió de construir un espai de promoció de la cultura catalana
  • Existència d'un moviment de base, enxarxat
  • 63 escoles associades. 23 càtedres universitàries. 25 biblioteques. 18 clubs i associacions
  • Manté relacions oficials amb la UNESCO, amb relació preferent. La membresia és d'entitat observadora, amb veu però sense vot
  • Pressupost 1,6 M, treballen 28 persones
  • Seu al Camp de Grassot (Barcelona)


Fundació Ferrer i Guàrdia
  • Neix el 1987 ha estat promotora de la creació del Moviment Laic i Progressista i la Lliga per la Laïcitat
  • La seva missió ha estat promoure el principi de laïcitat com a arquitectura de tolerància
  • Actualment està treballant per articular una resposta actual des de la triada Llibertat, Igualtat i Fraternitat
  • L'economia pesa i arrossega la resta de coses. Parlar de crisi o parlar de fracàs són dues formes de parlar del mateix
  • Com podem salvar l'economia o com podem fer que l'economia ens ajudi al benestar
  • La garantia de drets és el desafiament que tenim com a societat, i per tant, com a partits. La garantia de la dignitat de les persones, la garantia de l'espai de llibertat de la persona en relació de la persona
  • El dret a la llibertat de pensament i religió es fa del tot complicat. Per garantir la llibertat de consciència necessita
  • Laïcitat no és una religió, no és una forma d'entendre la teva espiritualitat, no va en contra de l'altre. La laïcitat és la garantia de neutralitat
  • Com es tradueix? En un pacte nacional per a la laïcitat
  • Poders públics han de : 1) gestionar la pluralitat religiosa 2) garantir la neutralitat 3) garantir la llibertat d'opció de consciència
  • L'educació és la punta de llança per garantir la llibertat d'opció de consciència. I que aquesta sigui laica
  • La participació també és un element clau per a la gestió de la pluralitat
  • La manca de transparència del finançament
  • La garantia de llibertats a partir de la reforma de la Ley Orgánica de Libertad Religiosa (a partir de la llibertat de consciència)
  • Recerca, avortament, igualtat home-dona, llibertat de consciència, etc. A favor del progrés humà

Núria Parlon
  • Cal saber gestionar les dualitats multiplicades a partir de laïcitat com a mètode de gestió comunitària
  • Volem un model de societat democràtica a partir del respecte i la tolerància
  • Hi ha moltes amenaces totalitzadora. Fa falta molta microcirugia

Imma Moraleda
  • “La política està plena de simbologia i pedagogia i aquí la laïcitat juga un paper cabdal”
Miquel Essomba
  • “El discurs laicista és necessari però no és suficient”
  • El merder està en la formulació dels drets sino en la desaparició de l'estructura en la uqe hem viscut. Estem en el naixement d'un nou món que no sabem interpretar”
  • Cal diferenciar les comunitats de vida i les comunitats d'aprenentatges, que superen els territoris físics. I aquí és on cal plantejar la formulació de drets i deures
  • Els partits tenen un problema a l'hora d'afrontar algunes qüestions davant el populisme creixent. I fa falta determinació

Imma Moraleda
  • “Els estaments públics som coresponsables en la configuració social a partir de grans i petites decisions”
  • La clau és l'educació, de l'escola tal com es coneix ara. Les noves tecnologies poden contribuir decididament a canviar el sistema actual
  • Existeixen masses temptacions per anar a un model segregador. Els guettos són molt més fàcils
  • La qüestió de gènere i la revolució silenciosa han estat claus en els darrers 40 anys i cal tenir-ho en compte en la formulació de l'agenda de consolidació de drets civils

Jordi del Río
  • “Les llibertats públiques no es poden dissociar de la crisi política actual”
  • “A la qüestió de les llibertats públiques hi ha una altra que no es pot dissociar que és la crisi política”


Diàleg Pacte Social “Llibertats públiques i drets civils”
Núria Parlon, Imma Moraleda, Jordi del Río, Fabian Mohedano, Àlvaro Rodilla (PSC).
Miquel Àngel Essomba, Centre Unesco de Catalunya.
Oriol Illa, Fundació Ferrer i Guàrdia.



Manifestació "Per l'educació pública, cap retallada!


Seminari Espai de Llibertat "Acció social i comunitària"

Ens reunim el divendres 13 d'abril per treballar el concepte d'acció social i comunitària al Moviment Laic i Progressista. Convidem en Ricard Gomà, expert en polítiques socials, qui ens fa una breu intervenció sobre la idoneïtat de la creació d'una xarxa d'acció social i comunitària des d'una perspectiva de valors laics i progressistes.

En la realitat actual en un context de retallades cal fer una mirada més oberta. Estem davant un canvi de temps sense precedents per la seva intensitat i rapidesa. Es fa complicat en un moment de canvi saber quins són els elements que influeixen. Hi ha dos elements però que cal tenir en compte: la complexitat social i humana (origens, llengües, trajectòries vitals, etc.). Per exemple, del padró de Barcelona el 50% es molt diferent de fa 10 anys. La complexitat també és en les formes de convivència. Per exemple, el nucli tradicional és només el 27% a la ciutat de Barcelona, la resta és un puzzle format per una diversitat espectacular. L'allargament de la vida és un factor important. Per exemple, hi ha 20.000 persones de +85 anys vivint soles. Les trajectòries d'emancipació juvenil també han canviat molt. Els usos del temps també és un element a tenir en compte.

Al costat de les complexitats hi ha les incerteses ja que els projectes de vida que no es desenvolupen de la mateixa manera que fa 50 anys: feina, llengua, parella, etc., per a tota la vida. Això comporta més riquesa alhora que riscos. L'exigència d'autodeterminació és molt més alta però els riscos acompanyats també hi són. No podem desatendre desigualtats tradicionals (salut, educació, rendes, etc.). Per exemple l'esperança de vida varia d'un barri a un altre.

Els anys 80 ens van permetre ampliar l'estat del benestar en matèries com l'educació, la salut, l'ocupació o la seguretat social. Si bé hi ha dues qüestions que no s'han treballat òptimament: l'habitatge i l'acció social i comunitària. Tenim una oportunitat en una societat plural, diversa, complexa que necessita situar aquestes polítiques de proximitat en el centre de l'acció pública. És evident que aquestes polítiques s'han de fer des de la proximitat i nous espais de coordinació d'administració i moviment associatiu. Hi ha dos reptes: 1) Defensa del marc fruit dels governs progressistes de la dècada anterior 2) Aposta per un model de valors que operi en l'acció social i comunitària basat en autonomia personal (empoderament de les persones per ser protagonistes del seu projecte de vida). L'esquerra social i política ha donat molta importància a la igualtat, però no hi ha cap igualtat si no hi ha possibilitat de generar processos d'autonomia personal que permeti un projecte de vida. Cal enfortir la creació de xarxes fortes. L'acció social i comunitària ha de fer una aposta per a una convivència autogestionada. La convivència comunitària construïda és un element cabdal.
Fa falta reflexió i pràctica molt potent des de diferents punts de vista.

Es procedix a una roda d'intervencions dels participants:

Jordi Collado
L'ensenyament es concreta en educació. La sanitat es concreta en salut. Però no som capaços de trobar una paraula en positiu que identifiqui tota aquesta acció.
Jordi Navarro
L'empoderament és un element clau, que supera el concepte d'autonomia. També la el concepte de resil·liència. El problema és qui lidera aquesta tipus de processos. Hi ha una certa frustració per la manca d'aposta per les xarxes socials de tercer sector que permetin arribar molt més a la ciutadania, ja que possiblement des d'aquest model de proximitat permet accedir a les persones.
Jana Alentorn
Des de l'esplai laic s'ha donat una resposta determinada, però cal tenir una mirada més àmplia que permeti una estratègia global progressista.
Salva Periago
Davant del canvi d'època cal apostar per fer una mirada a mig termini per saber cap a on hem d'anar. Cal preguntar-nos què volem superant el dia a dia i la renúncia permament.
Ricard Gomà
Davant la configuració de la xarxa d'acció social i comunitària tradicional d'un entorn cultural procedent de l'Església Catòlica. Hi ha un un altre món molt desarticulat procedents de l'esquerra social i els moviments socials. Hi ha un cert complex que des d'aquest món només es podia fer assistencialisme. Es transformava des d'altres mons com el món laboral o polític. No hi havia un discurs amb una mirada transformadora. En els darrers anys ha començat a emergir que supera les diferents realitats. Va impregnant la idea que cal treure's el complex i es pensa que és possible una mirada transformadora. Per exemple parlar d'inclusió, respecte, etc., s'està construint una altra perspectiva en positiu.
Per tant, té sentit que s'articuli un nou pol que emergeix de diferents tradicions. Cal un nou espai públic compartit. Superar la idea que l'acció institucional està dissociada de l'acció associativa. La proximitat pot permetre nous espais còmplices entre els diferents actors. Per exemple, els 17 plans comunitaris a Barcelona és una realitat.
Dani Arellano
Focalitzem el dia a dia però és necessari la identificació dels elements que configuren l'acció social i comunitària. Però ens identifiquem amb un projecte transformador allunyat de l'assistencialisme. L'arrelament en el territori és un tret definitori. Les polítques es fan en el territori. També és una realitat és que el que es feia fa 20 anys no té res a veure amb el que es farà d'aquí a 10 anys. S'ha superat el marc d'educació en el lleure en un marc més global d'acció social i comunitària.
Jordi Navarro
Recorda la transformació de Casal l'Amic d'esplai a acció comunitària. L'educació en el lleure ha estat superada en un mar molt més global d'emancipació de les persones. L'esplai en determinats entorns és fonamental i dóna resposta a les necessitats. Però hi ha altres vegades que cal altres models d'intervenció.
Jordi Collado
El mètode és el que ens acaba trobant i per aquí cal anar treballant. La paraula “cohesió” escenifica l'anclatge a la comunitat. Cal generar una mica de definició del que volem ser i el que volem fer.
Jana Alentorn
Cal trobar el mínim comú múltiple que defineixi el nou projecte.


Paraules clau
  • Cohesió
  • Reconeixement
  • Respecte
  • Companyia, acompanyament
  • Transformació
  • Empoderament
  • Territori, Barri, Proximitat
  • Autonomia
  • Autogestió comunitària, autogestió indidivual
  • Identitat
  • Inclusió
  • Comunitat
  • Xarxa
  • Acció social
  • Educació
  • Resil·liència
  • Necessitat sòcieducativa
  • Infància, adolescència, joventut, família
  • Intencionalitat i objectius
  • Actuació local (comunitat, pensament global (internacionalisme)
  • Procés educatiu, familiar, d'acompanyament
  • Complicitat, complementarietat, coresponsabilitat, xarxa: comunitat 

    Assisteixen:
    Ricard Gomà, professor a la UAB i regidor a l'Ajuntament de Barcelona (expert en polítiques socials)
    Jordi Collado, Fundació Casal l'Amic de Tarragona
    Jordi Navaroo, Fundació Casal l'Amic de Tarragona
    Raimon Goberna, Escola Lliure El Sol
    Dani Arellano, Associació La Rotllana de Badalona
    Salva Periago, Associació La Rotllana de Badalona
    Jana Alentorn, Esplais Catalans
    Laia Sanchez, Esplai Vol i Vol de Cornellà
    Bernat Vilaró, Esplai Vol i Vol de Cornellà
    Mercè Garcia, Associació La Mussara de Badalona
    Fabian Mohedano, Moviment Laic i Progressista

4 d’abril de 2012

Els think tanks: Què són i què fan?


En un dels darrers seminaris Espai de Llibertat impulsats per la Fundació Ferrer i Guàrdia, Francesc Ponsa, doctorand de l'Universitat Pompeu Fabra ens va parlar sobre “Els think tanks a Catalunya. Què són? Quins són? Quina funció fan?”. Ens va explicar que els think tanks són els laboratoris d'idees que intervenen en el procés polític mitjançant la prducció d'idees i l'anàlisi de propostes. Tenen un origen militar a la II Guerra Mundial (context òptim i segur per produir idees). Francesc Ponsa proposa com a definció que està format per intel·lectuals, analistes, expertes de formació molt diversa, de formació pluridiscipliar, que rep contractes d'organitzacions públiques o privades per analitzar idees i proposar formes d'aplicació de les diferents activitats governamentals o industrials, per influir en els poders públics. Es fan servir els mitjans de comunicació.
Entre les principals tàsques estan les de: anàlisi intel·lectual interdisplinar, formació de personal de qualitat per a tasques de govern, investigació a llarg termini centrada en tendències, independents de governs i de partits (tot i que no acostuma a ser així), pressionar el govern a través de les publicacions i informar a la societat a través de diverse tècniques comunicatives
Els think tanks creixen als anys 80 per qüestió de globalització, nous actors polítics i final de la guerra freda. Les causes de la seva emergència: democratització: demanda creixement de polítiques públiques modernes, demanda d'informació i d'anàlisi independent, creixement dels actors polítics internacionals (impacte de les ONG), evolució tecnològica, obertura dels debats sobre l'acció dels governs, qüestions polítiques més complexes i presència global.
La presència de think tanks al món és sinònim d'evolució: Hi ha 5545 think tanks a 182 països del món. A Amèrica del Nord (30%) i a Europa (27%). El 92% països tenen almenys un think tank. Espanya està al número 18 del rànking, n'hi ha 58.
Els criteris per localitzar un laboratori d'idees poden ser: capacitat d'influència, publicació d'obres, capacitat de col·laborar amb grans especialistes, nivell de recursos financers, analistes fent d'assessors a càrrecs electes, habilitat per produir noves idees i lideratge en la capacitat de desafiament de postures tradicionals de l'opinió pública i de la classe política.
Els think tanks a USA prenen unes formes diferents a Europa a causa de: la fragmentació del sistema governamental, l'existència de partits d'electors, la manca d'estructures corporatives (sindicals, patronals, etc.), els problemes governamentals complexos i l'existència de filantropia privada
Per tant les diferències entre els think tanks americans i europeus són de pressupost i personal, l'existència de seus arreu del món, la visibilitat, la vinculació a partits, la influència sobre l'Administració, el model de finançament, la situació en l'eix esquerra – dreta (tot i que està canviant) i la presència als mitjans.
L'evolució històrica passa per tres etapes: 1a. I Guerra mundial i postguerra immediat (component acadèmic i neutral, neutrals fins el crack del 29 i neixen els experts professionals). 2a. Final II Guerra mundial (creació d'organitzacions paragovernamentals, incorporació del terme think tank en el vocabulari especialitzat i apareix la competència en el mercat de les idees). I la 3a. Crisi petroli (especialització, repercussió opinió pública i eclosió).
Les tipologies són tres: 1) universitats sense estudiants (elaboració de documents) 2) Organització d'Investigació Contractada 3) Centres militants (Vanity tanks i fundacions de partits polítics).
A Espanya els think tanks tenen un influència limitada per causa òbviament del franquisme. Es considera el primer la Fundación Pablo Iglesias (1926), actualment la Fundación Ideas. El procés de creació a Espanya té tres fases: 1) 1980-2000: nombre reduït i influència limitada (CIDOB, Circulo de Empresarios) 2) 2000- Coneixement més precís de la realitat i amb una missió típica dels think tanks (Fundación Alternativas, Real Instituto El Cano, etc.) i 3) Majoria als 80: Fundació Ferrer i Guàrdia o Fundació Pi i Sunyer.
A Catalunya s'indentifiquen 258 think tanks segons un estudi de la UPF dedicats en un 58% a la política, un 16% a les relacions internacionals, un 10% a economia i un 10% a societat. S'idenfiquen:
  • Universitats sense estudiants: Casa Àsia, IEMed, CIDOB, Fundació Jaume Bofill...
  • Investigació contractada: Fundació Pi i Sunyer
  • Centres militants: Fundació Catalunya Oberta, Cercle d'Economia, Fundació Catalunya Europa, Fundació Artur Martorell, Fundació Ferrer i Guàrdia
  • Vanity tanks: Centre d'Estudis Jordi Pujol
  • Fundacions dels partits polítics (Fundació Rafael Campalans, Fundació CATDEM, Fundació Nous Horitzons, Fundació L'Alternativa, Fundació Pere Ardíaca, Fundació Irla, etc.)
Les característiques dels think tank catalans, que perfectament es pot aplicar a la Fundació Ferrer i Guàrdia és el baix percentatge de filantropia privada, un pressupost i staff reduït, poca transparència, poca visibilitat pública, comunicació dèbil, escassa connexió internacional amb d'altres think tanks. Els reptes de la Fundació Ferrer i Guàrdia per esdevenir un gran think tank independent passa per: sobreviure a la crisi, plantejar la captació de fons privats, apostar per la comunicació, situar investigadors en els mitjans de comunicació, buscar parteneriat internacional i establir mecanismes de porta giratòria, de manera que hi hagi intercanvi de persones procedents del món empresarial i polític.


Per a més informació sobre think tanks es pot contactar amb Francesc Ponsa a la següent adreça: francescmiquel.ponsa@upf.edu








L'independentisme racional d'Ignasi Llorente

Ignasi Llorente acaba de publicar “A la recerca del benestar, Independentisme racional versus nacionalisme emocional” d'Angle Editorial. Vaig tenir l'oportunitat de compartir amb ell i amb la seva tribu la presentació. La sorpresa -o no- va ser majúscula quan vaig veure que el pròleg era de Josep Ramoneda, l'acte era presentat per l'Antoni Gutiérrez-Rubí, no era l'únic sociata present aquell dia i en la intervenció no va fer servir cap vegada la paraula independència. Després de llegir el llibre, he arribat a la conclusió que l'Ignasi i jo formem part de la mateixa tribu, som socialdemòcrates, que com ell diu es concreta en la defensa decidida de les llibertats individuals, les polítiques socials i les polítiques ambientals.
M'agrada la idea que “l'independentisme sigui un objectiu administratiu defensant un model d'organització, en el seu cas estatal, i que pot ser quantificat de forma objectiva”. M'agrada perque aquest independentisme només té una solució que és la via democràtica de l'autodeterminació, del referèndum. M'agrada perque s'allunya del “nacionalisme com a conjunt de sentiments i tradicions que poden no tenir cap relació amb l'administració d'una institució i, que només pot ser analitzat des de la subjectivitat”. La dissociació entre independentisme i nacionalisme és la que situa en un mateix pla a demòcrates i independentistes.
Si coincidim, perquè no pertanyem al mateix partit? Moltes etiquetes i sigles i poca heterodòxia a l'esquerra catalana. Si Catalunya fos independent, probablement restaríem no només al mateix partit, probablement compartiríem nucli, sobretot després de llegir el “Decàleg incomplet, però immediat” que se situa a la part final del llibre on demana redirigir la voracitat dels mercats, apostar per les energies renovables, pel decreixement, per la igualtat com a dret però també com a estratègia eficient, per la laïcitat com a arquitectura de convivència, per repensar les ciutats a partir dels límits dels municipis i la descentralització de les grans ciutats, per reformar el model de sanitat i educació pública sense retallar invertint en R+D+I, per reformular la política agrària comuna i reformar la forma en què prenem les decisions eliminant els sistemes d'elecció indirecta, apostant per les zones censals unipersonals o proposant programes de legisladors populars.
L'Ignasi i la seva tribu, en la que també incloc l'Oriol Illa i el seu llibre “Independentisme català”, hereus -a vegades orfes- del llegat de Carod-Rovira, necessiten d'espais de trobada amb socialistes convençuts que les llibertats individuals estan per sobre de les emocions, de la mateixa manera que la meva tribu necessita barrejar-se i dialogar amb independentistes que aposten per la filosofia utilitarista -màxim benefici per al major nombre de persones-. I aquest diàleg sincer i constructiu és el que ens situarà de nou en una majoria social a Catalunya si som capaços de generar una Aliança Catalana de Progrés que defugi dels errors del passat. Aquesta nova aliança ha de superar l'esquema actual amb propostes d'esperança partint d'una idea comuna que explica molt bé l'Ignasi “quan millor, millor” a diferència de la cosmovisió nacionalista “quan pitjor, millor”. La complicitat des de la pluralitat és la que ens situa en el mateix subconjunt en l'eix esquerra-dreta en la tria d'un camí a la recerca del benestar

Publicat a E-notícies el 4 d'abril de 2012