13 de gener de 2016

Començo una nova etapa al Parlament de Catalunya


Avui s’ha confirmat que finalment seré diputat de Junts pel Sí. Després de quedar-me a les portes d’esdevenir diputat per Barcelona i assolir el desitjat escó 63, avui m’ha trucat l’Eugeni Villalbí  (coordinador del grup parlamentari) per posar-me les piles amb la burocràcia que toca superar per poder recollir l’acta.

És un honor per a mi substituir el President Mas, i és un privilegi continuar amb els valors republicans i socialistes que va presentar Joan Ignasi Elena.

Agrair la confiança dipositada a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i al conjunt de la candidatura de Junts pel Sí.

El meu compromís és absolut amb el programa electoral proposat a la ciutadania per Junts pel Sí i molt especialment amb tot allò que fa referència a la Reforma Horària. El programa diu el següent:

Activar la Reforma Horària el 2016 a partir de la creació d’una comissió legislativa al Parlament de Catalunya i d’un programa ad hoc del Govern de la Generalitat de Catalunya que determini les polítiques necessàries de promoció i acompanyament en tots els àmbits implicats. (pàg. 120, l’Oportunitat de la Reforma Horària)


Implementar les recomanacions de la Comissió d'estudis per a la reforma Horària del Parlament de Catalunya, per a la millora de la conciliació de la vida laboral i familiar. (pàg. 67, en referència a les polítiques de suport a les famílies)

Implantar una reforma horària que permeti a les dones i als homes la coresponsabilitat familiar (pàg. 119, en referència a les polítiques d’igualtat efectiva i per la no discriminació)

Estic molt orgullós de representar els meus conciutadans. Em poso mans a l’obra, no tenim molt de temps. L’escriptor austríac Peter Handke es va fer una pregunta oportuna: perquè mai es va inventar un Déu de la lentitud? Malauradament en política cada dia és el darrer. Confiat que la única política és aquella que vol sumar des de la diferència, em poso a treballar per garantir els consensos que requereix una iniciativa de les dimensions de la Reforma Horària. 

Resto a la vostra disposició en aquest nou començament.

7 de gener de 2016

Els nous propòsits i el nostre temps

Comencem un nou any i tots nosaltres, les organitzacions en les què estem implicats laboralment o associativa i la societat en general es planteja nous propòsits. Les organitzacions ho plantegen a partir de documents estratègics. La societat ho acostuma a fer amb acords, lleis o mesures de govern. Les persones aprofitem el canvi d’any per formular-nos nous propòsits, noves fites.

És en els darrers dies de l’any i fins tot aquests dies d’inici del següent en el que escrivim llistes a la nostra ment sobre què volem canviar, què volem aconseguir. És evident que triomfarà aquell que sigui realista i es proposi objectius factibles. Fer una llarga llista de res servirà, potser el més recomanable és que no siguin més d’una desena de propòsits –que ja serien molts-.

Per tal que un propòsit esdevingui un objectiu assolible cal que el concretem, tant en el temps com en la recerca de fórmules que ens ajudin a fer més fàcil la seva viabilitat. Molts d’ells requeriran d’un temps determinat, per tant de l’encabiment en la nostra organització horària quotidiana. Tenir clar la distribució i ús del temps és fonamental. Seria estúpid proposar-nos coses que d’antuvi sabem que no tindrem temps per portar-les a terme. També és cert que una bona educació en el temps de vida quotidiana ens ho farà més fàcil. El problema és que en el nostre país no hem estat educats per tenir cura del nostre temps.

Hem esperat fins l’1 de gener per impulsar els nous propòsits. Ara no es pot dilatar en el temps prendre les decisions operatives. Si comencem a donar voltes és molt probable que finalment no aconseguim allò que ens hem proposat. Posar fil a l’agulla i fer operatiu l’objectiu vol dir definir les petites fites, els mitjans que farem servir i com anirem avaluant si aconseguim allò que ens proposem. Ningú com cadascú de nosaltres per conèixer què podem fer i la nostra manera de fer. També serà clau disposar de la xarxa de suport per aquests nous començaments: família, amics, etc. A ells també cal implicar-los en els teus objectius, perquè comprometent-los a ells està fent-ho hom mateix.


Ara bé, el que és més rellevant és tenir clar perquè estem plantejant el canvi. Hem d’interioritzar el benefici. La motivació arribarà si som capaços de visualitzar els guanys en el temps. Per exemple, canviar de feina ens portarà potser més diners, més reconeixement, més temps per a la vida personal. Fer esport ens ajudarà a sentir-nos millor i rebaixar pes i estar més forts mentalment. Estalviar ens ajudarà per tenir un calaixet per imprevistos i no haver de patir. Tot el que ens proposem té una explicació i aquesta ens ajudarà clarament a arribar al nostre propòsit.


Publicat a El Diari del Vallès, el 8 de gener

4 de gener de 2016

Mohedano: "La reforma horaria mejoraría la calidad de nuestra democracia"

Fabian Mohedano es presidente del Consejo Asesor para la Reforma Horaria de la Generalitat, cuya finalidad es mejorar la conciliación de la vida familiar y laboral.

-- ¿Los partidos se han mostrado sensibles sobre la reforma horaria en estas elecciones?
--Es paradójico: en las elecciones catalanas la verdad es que fue una reacción tibia por parte de los diferentes grupos, teniendo en cuenta el consenso y los avances que hemos tenido en los últimos dos años. En cambio en las generales, los partidos de ámbito estatal le han dado una vuelta de tuerca, a pesar de los pocos avances políticos en los últimos años.
--¿Cómo avanzan los trabajos del Consejo?
--Acabamos de empezar. Este Consejo tiene como objetivo recoger el legado de la iniciativa ciudadana (Iniciativa para la Reforma Horaria). Tuvimos claro desde el principio que este proyecto era para 3 años y que debía ir mutando a medida que se aproximaba la fase de reforma. De esta manera, en 2016 intentaremos acciones de calado de reforma y cerraremos la asociación que montamos para ello. Somos un grupo de personas expertas e interesadas que dedicamos nuestro tiempo libre a esta empresa. Empezamos reuniéndonos en las universidades. Ahora lo hacemos en el Palau de la Generalitat. Esto puede que sea un buen síntoma de que estamos cerca de nuestros propósitos.
--¿Podrías aventurar una fecha para el "apagón"?
--¡Nos gustaría! Dependemos demasiado del calendario político. Y éste es muy volátil. Lo que tenemos claro es que la fecha se concretará a medida que se concreten los trabajos parlamentarios, los acuerdos sectoriales den los grandes aceleradores(trabajo, educación, comercio, cultura, administración y movilidad) y el acuerdo de acuerdos.
-- Estamos inmersos en el debate independentista ¿es posible una desconexión horaria con el resto de España?
--Se ha pretendido asociar ambos debates. Nuestra iniciativa es de ámbito catalán pero ojalá España quisiera también sumarse a impulsar la Reforma Horaria. De hecho, tendría muchísimo sentido. Compartimos el problema porque tienen la misma raíz: el desarrollismo, y más concretamente el pluriempleo y las horas extras, que hicieron modificar progresivamente las horas de sueño, de comida, de cena y de desayuno.
-- ¿Qué sector se resiste más a la reforma?
--Esta es la pregunta que más me hacen. La verdad es que no hay nadie que esté en contra. El gran problema es combatir la incredulidad de muchos y la ignorancia de otros tantos. Necesitamos explicar que los horarios que tenemos son producto de un momento histórico y que tienen mucho que ver con el ritmo circadiano. Es decir, con la programación de nuestro cuerpo para hacer determinadas cosas a una u otra hora del día. ¡Las consecuencias son devastadoras! Sobre todo en el ámbito de la salud personal y pública. Así como en lo que tiene que ver con la equidad. Al fin y al cabo vivimos todos 24 horas al día, el problema es que no todos las vivimos con la misma calidad. Planteamos el tiempo como una fuente de riqueza y de transformación de realidades.
 -- ¿Cuáles son las ventajas de la reforma horaria?
-- De entrada, mejor salud, siguiendo por una mayor disponibilidad de tiempo de libre disposición. Podemos mejorar el acompañamiento de nuestros hijos. También la salud del tejido productivo ya que somos el país con la productividad más baja de Europa. Ayudaría a equilibrar la pirámide poblacional, que es clave para nuestra economía. Y por supuesto mejorar la calidad de nuestra democracia ya que necesitamos que nuestros ciudadanos tengan tiempo para ocuparse de las cuestiones públicas, cosa que ahora no es posible con estos horarios. Y finalmente, nuestras mujeres puedan tener una vida de más calidad, ahora son las más medicadas y estresadas de nuestro entorno.
-- ¿España es un país noctámbulo o es un mito?
-- Vivimos en un país de mitos. Pero sí es cierto que hemos perdido una hora de sueño en los últimos veinte años. ¡Es muchísimo! Eso quiere decir que hay personas que han perdido hasta dos. Nosotros decimos que el podemos ser un país nocturno y ofrecer al turismo una oferta potente pero eso no resta que podamos ofrecer a nuestros ciudadanos unos mejores horarios como pasa en ciudades que están abiertas las 24 horas.

Publicat el 26 de desembre a Crónica Global