28 de gener de 2010

Formació i creixement de dirigents laics i progressistes

Portem un temps fent debats sobre el model de formació i creixement d'activistes, treballadors, dirigents i formadors al Moviment Laic i Progressista. Estem a punt d'encentar una nova etapa a l'Escola Lliure El Sol. Les estratègies que s'estan posant sobre la latua van dirigides a resoldres alguns dèficits importants en l'esquema de formació. La proposta es pot concretar, al meu entendre en les següents deu idees:

1: La necessitat d'afrontar decididament la protecció de la formació interna d'activistes davant la creixent demanda del mercat de professionals formats en l'educació en el temps lliure en la recerca d'una sortida laboral; de manera que es millora la qualitat de la formació actual

2. La voluntat de superar el marc de la formació en l'àmbit infantil i juvenil, per tal formular una proposta global de creixement de totes les persones que s'impliquen a les entitats de l'MLP, així com facilitar una oportunitat amb un marc incomparable a tots aquells activistes i dirigents d'altres organitzacions de l'espai laic

3. La certesa que ha de tenir una clara vocació de lideratge polític amb capacitat d'incidir en els processos socials amb l'objectiu d'estendre l'ideari laic i progressista al conjunt de la societat catalana mitjançant una politica formativa sòlida que permeti articular els diferents programes, projectes i reflexions. L'aposta per una discussió al voltant de les polítiques públiques de benestar i les respostes que donen a l'aparició de noves necessitats socials. La situació social, econòmica i institucional ha originat una multiplicitat d'accions programàtiques, competencials i legislatives que demanen una intervenció immediata de persones formades en tots els nivells

4. La intuïció que cal promoure els valors democràtics de l'associacionisme i del cooperativisme laic com a estratègies generadores de ciutadania i economia, i que cal posar les dues iniciatives d'organització com a dues cares d'una mateixa moneda

5. La necessitat d'adaptar-se a un sistema de gestió per competències, com a base de la gestió integradora del creixement dels participants amb l'objectiu d'implantar i aconseguir: avaluació del creixement, formació orientada a la millora dels gaps competencials, l'ampliació del compromís basada en l'adquisició progressiva de més cotes de responsabilitat

6. La intenció de generar processos d'acompanyament per als participants en totes les fases dels programes. Per tant, el concepte de creixement supera la idea clàssica de formació, esdevenint aquest com a un instrument del primer. El creixement dels participants ha de ser una de les claus de diferenciació de la proposta formativa de l'Escola Lliure El Sol

7. L'aposta decidida per les noves tecnologies de la informació. La creació del Campus laic ha d'aconseguir un efecte multiplicador en tots els àmbits d'actuació, però sobretot ha de millorar considerablement la qualitat de l'acció formativa i el creixement dels participants, formadors i tutors

8. La necessitat d'integrar i d'aprofitar la funció de laboratoris d'idees de la Fundació Ferrer i Guàrdia i de la Fundació Terra a partir de la transmissió dels continguts que s'elaboren de manera que reforci, sobretot, la solidesa de la formació de formadors

9. La idea de ser una plataforma viva i dinàmica de tot el conjunt d'iniciatives formatives que existeixen a l'MLP. Vol esdevenir un espai d'intercanvi de bones pràctiques entre accions que es realitzen a les entitats. I sobretot, potenciant el caràcter federal, a través d'un sistema de governança del Pla, en el que es potencia la coresponsabilitat entre l'entitat membre promotora de formació i l'Escola Lliure El Sol. Per això, és fonamental la implicació i participació de les entitats en totes les etapes del procés (disseny, realització i avaluació)

10. La integració de la participació en els espais de les entitats membres en els processos de formació, de manera que un reforci l'altre i tots dos reforcin la idea de creixement del participant; amb l'objectiu de reforçar també el caràcter federal de l'MLP


En definitiva, assemblar-nos molt més al model de formació de l'escoltsime, de les joves cambres, dels sindicats o dels partits polítics. I reorientar l'escola d'educació en el lleure, de la que ja havíem fugit des dels inicis, per convertir-nos en una escola de formació política.

27 de gener de 2010

Cap a Ponent i l'Alt Pirineu i l'Aran!

Avui hem rebut resposta d'en Amador Marquès, cap de Gabinet del Síndic d'Aran, a una petició de reunió amb el Moviment Laic i Progressista. La reunió amb en Paco Boya serà el dia 1 de març a Vielha, a la seu del Conselh Generau. Comencem a aspirar a ser una entitat representativa al conjunt del país.

L'operació territorial de l'MLP ens porta a encetar aquest any la segona fase del Pla d'intervenció al Camp de Tarragona i la primera fase a les comarques de Lleida i l'Alt Pirineu i Aran.

És només una intuïció, res científic, però tinc la sensació que l'expansió de l'MLP més enllà de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, ens pot portar sorpreses agradables.

En tot cas, l'1 de març constituirà una fita impensable fa uns anys a l'organització. Si bé, la intuïció del Comitè d'Acció Laica, òrgan de govern de l'MLP, aposta decicidament per fer arribar l'ideari a totes aquelles persones que, a hores d'ara, se senten moviment laic i progressista en minúscules, és a dir en el sentit ampli, i fer-los partíceps del Moviment Laic i Progressista.

26 de gener de 2010

A Madrid vamos buscando suerte (II)

Avui he tingut l'oportunitat de conèixer la corte de Madrid, la de veritat; i és que un funcionari ha intentat, amb el seu discurs, desmobilitzar-los perquè no ens presentem a la subvenció que ell gestiona. De pas, ha aprofitat per criticar el Govern d'Espanya. I tot, perquè se m'ha acudit presentar l'MLP com els hereus dels perdedors de la Guerra Civil. Què hi farem? Per sort, la reunió més important era al Ministeri d'Igualtat, i ha anat molt bé. Aviat veurem resultats.

Per sort el dia ha estat més profitós que tot això. Hem anat a dinar amb en Toni Poveda, al mític restaurant de l'Armari, en ple barri de Chueca. Visualitzem que compartim estratègies i ens posem deures per a properes reunions. Li dóno records per en Ximo Càdiz, un referent de les polítiques de joventut al País Valencià i company de batalles a la FELGTB.

Dues reunions interessants que també hem tingut han estat les realitzades amb la secretària confederal de joventut de CCOO, Cristina Bermejo; i amb en Sergio Gutiérrez, secretari general de la JSE. Amb totes tres organitzacions plantegem estratègies de consolidació de l'espai laic a Espanya.

Cal destacar la bona feina de la Núria Galan, per construir una agenda complexa, en paral·lel, l'agenda de la laïcitat política, que ha fet el director de la Ferrer i Guàrdia, en David Prujà, i l'agenda de la laïcitat filòsòfica, que hem fet amb la Núria.

23 de gener de 2010

Llarga vida a Ateneus Laics

Ateneus Laics arribava avui a la seva tercera assemblea. S'ha acabat el procés assembleari amb l'aprovació dels documents (Memòria, Balanç 2009, Pla de treball i Pressupost 2010). A més, han ingressat cinc ateneus nous, quatre d'ells de la protovegueria de l'MLP al Camp de Tarragona:


- Ateneu Cambrilenc de Cambrils

- Ateneu Republicà de Tarragona

- Ateneu Republicà de Catalunya de Badalona

- També hi som de Roda de Barà

- TarracoArt de Tarragona


Altes:

  • Pau Garriga i Pere Avilés del GER de Sant Pere de Ribes, que aportaran l'expertesa d'un dels ateneus de referència per al conjunt de l'organització

  • Quim Basora, Ateneu Ferrer i Guàrdia de Tarragona, com a comissionat al Camp de Tarragona d'Ateneus Laics, ja que també està vinculat al nucli impulsor de la vegueria de l'MLP

  • Dolors Marin, Ateneu Minerva de Barcelona, segur que contribuirà a l'enfortiment del pilar de Memòria

  • Ramon Ribas, Ateneu La Fassina de Rubí, que pel seu perfil podrà fer una bona feina de contacte amb els ateneus i amb l'expansió territorial

    Continuen:

  • Jaume Pieres, Centre Democràtic i Progressista de Caldes de Montbui (president)

  • Gabriel Plana, Ateneu Fènix de Barcelona (vicepresident)

  • Fidel González, Ateneu Abril de Barberà del Vallès

  • Joffre Villanueva, Ateneu Ferrer i Guàrdia de Barcelona (secretari general)


I tot això, amb el treball de l'Aida Leal, l'ànima del projecte, amb més d'un any implicada en el projecte de forma excepcional.

Deixem l'equip la Pilar Molina, que acaba de ser escollida vicepresidenta de la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament FCONGD) i jo mateix, que he tingut l'oportunitat d'estar en la gestació del projecte i ara toca donar un pas enrera, perquè siguin els membres d'altres ateneus que assumeixen el lideratge des del Secretariat.

Sessió de treball amb Marta López

Fa una breu introducció de l'equipament on s'està fent l'activitat, Ca N'Ensenya, seu actual de l'ateneu en formació de La Guineueta, que allotja, entre d'altres, el centre d'esplai i el casal de joves.

  • Fomentar la xarxa d'ateneus (intercanvi)

  • Generar serveis per als ateneus (fer la vida més fàcil)

La idea és fer propostes d'accions que agradaria que fes Ateneus Laics entorn als dos eixos.

  1. Representació dels ateneus cap enfora (les institucions, altres organitzacions, la ciutadania en general, etc.)

  2. Orientació tècnica a la recerca de subvencions, bossa de conferenciants,

  3. Suport pedagògic per millorar el funcionament i dinamització dels ateneus, des de la perspectiva del foment de la participació, obertura a la ciutadania, generació de processos de relleu, etc.

  4. Organització d'activitats conjuntes que permetin conèixer la realitat de cada ateneu i apropar-se a la realitat de cadascun dels projectes locals

  5. Realització de sessions de formació interna sobre aquelles qüestions comunes que ens uneixen i ens afecten

  6. Coordinació amb altres xarxes i federacions culturals d'orientació laica i progressista de l'espai mediterrani

  7. Foment de l'intercanvi de bones pràctiques i d'activitats que es poden organitzar més enllà

  8. Promoció de la cohesió interna que permeti enfortir el projecte col·lectiu

  9. Difusió del fenomen ateneistic

  10. Assumpció d'un sistema d'assegurança comú dins d'una línia de mancomunació de serveis

  11. Recuperació de la tradició Festa de l'Arbre com a gran activitat cultural de primavera per vegueries

Conclusions:

En general les organitzacions acostumen a ser poc polititzades, acostumen a ser empreses socials gestores de serveis. En canvi, hi ha organitzacions on pesa molt més la qüestió dels valors i l'intercanvi del pensament. Es considera que tenir veu és política. I es creu que plantejar serveis també és important per poder fer la vida més fàcil dels ateneus.

En el procés d'Ateneus Laics hi ha un aspecte a favor i és la voluntat de vertebrar un projecte ideològic en comú. Cal trencar la sensació de soledat dels projectes culturals que fins ara han construït els seus projectes de forma intuïtiva i sense molts referents.

L'Associació Catalana d'Esperanto comenta que, a banda d'internet, la celebració d'una trobada d'intercanvi anual on participen tots els esperantistes dels Països Catalans, és una excel·lent oportunitat per identificar-se amb el projecte i mantenir la força viva.

El caràcter pluridiscilplinar del projecte (cultural, literatura, art, etc.) fa que l'intercanvi pugui ser inacabable. La dimensió internacional també és un aspecte que pot ser d'interès. Un dels aspectes més rellevants és la possibilitat de fer un circuit cultural que permeti difondre i intercanviar les activitats.

Una bona forma és tenir un directori de les entitats amb els responsables, referents, etc. S'acorda confeccionar una fitxa que permeti conèixer els altres.

Cal donar resposta a les qüestions que afecten a l'ideari laic i progressista (per exemple, el posicionament davant l'Església, el cas actual de l'empadronament d'immigrants a Vic, etc.). Donar resposta política clara i puntual aportarà prestigi. Cal sumar una única veu que permeti fer d'altaveu.

22 de gener de 2010

Paraules quotidianes

No m'amagareu que us incomoda quan sentiu a parlar de la diferència entre eficàcia i eficiència. Acostumen a ser paraules que es fan servir amb freqüència però no tenim clar el seu signifcat. Arrel de l'examen que acabo de fer i després d'una magistral explicació i documentació elaborada pel professor l'Alvaro Melero m'ha quedat clar que:

EFICIÈNCIA respon a l'àmbit intern. Per tant, parlem d'ORGANITZACIÓ EFICIENT.

EFICÀCIA respon a l'àmbit extern. Per tant, parlem de CAMÍ O ELECCIÓ EFICAÇ.

I la diferència entre Rendibilitat i Competitivitat? Curiosament segueix el mateix esquema de raonament:

RENTABILITAT respon a l'àmbit intern. Per tant, una organització eficient tendeix a ser RENTABLE.

COMPETIVITAT respon a l'àmbit extern. Per tant, una organització eficaç tendeix a ser COMPETITIVA.

I la productivitat? Doncs la cosa es està relacionada amb els recursos emprats i el resultat. Per tant, tindrà en compte la rentabilitat i la competitivitat.

Apa, bon cap de setmana!

20 de gener de 2010

National Breakfast Prayer



Li demano llum al Joan-Francesc Pont sobre l'allau de crítiques per la participació del President Zapatero al National Prayer Breakfast. La seva resposta aquí.

M'ha fet recordar els intents de Baden-Powell per trobara solucions per a que no intentessin desvirtuar el seu projecte educatiu. I penso en la demana de col·laboració a Kipling, que somiava, com ell, en un món en la que la fraternitat fés possible l'amistat per sobre de les creences o filosòfiques. Kipling ho va simbolitzar clarament al seu poema La Logia Madre:

LA LOGIA MADRE

Fuera se decía, Sargento, Señor, salud, salam,

dentro estaba el Hermano mío, y estaba muy bien así,

nos encontrábamos sobre el nivel y nos despedíamos

sobre la escuadra.

Yo era segundo Diacono, en mi Logia Madre,

Saul, el judio de Aden,

Din Mohamed, del despacho del catastro,

el señor Chukerbutty,

Amir Singh, el sheick,

el Castro, del taller de reparaciones,

que era católico romano.

Como los quisiera volver a ver,

mis hermanos blancos o negros,

y sentir el perfume de lso cigarros indígenas,

alrededor del círculo de luz.



18 de gener de 2010

30 anys després, entre totes fem els Jocs

Les formes, sempre les formes. Moltes vegades quan no se sap què dir es posen les formes com a argument per posar pals a les rodes. I això és el que li ha passat a l'Alcalde Hereu quan ha presentat la candidatura de Barcelona-Pirineus als Jocs Olímpics del 2022. 30 anys després, l'anhel de Barcelona pot tornar a ser l'organització dels millors jocs de la història.

M'agrada que l'objectiu de la proposta persegueixi la cohesió territorial, apropant els Pirineus a l'Àrea metropolitana de Barcelona. M'agrada que Barcelona vulgui continuar sent una ciutat oberta al món i ser una referència de la innovació. M'agrada que l'Alcalde Hereu tingui clar que les polítiques socials han de ser l'eix vertebrador d'aquest projecte.

Davant l'argument que és una proposta que ara no toca, caldrà que s'esmerci en explicar a la ciutadania en general -amb pedagogia- què representa l'organització d'uns Jocs Olímpics -cost i benefici-, en matèria d'infraestructures, en la generació de llocs de treball, etc.

Per una altra banda, em preocupa la complicitat amb la societat civil. Hi ha motius per preocupar-se en aquest procés. El voluntariat olímpic va ser una expressió social indubtable de Barcelona'92, si bé l'associacionisme tradicional va patir una llarga travessia pel desert: sobretot en el suport en infraestructures, que encara avui es pateix. L'organització del Fòrum de les Cultures va generar tensions amb l'associacionisme, caldria evitar-ho de bon principi.

L'Alcalde Hereu ha de sortir al carrer i convèncer les entitats de la importància d'aquest procés, i no només les associacions esportives, ho ha de fer amb les organitzacions socials comunitàries, educatives o veïnals. Prioritzar aquesta seducció és tan important com convèncer els membres del COE. Aquí se la juga clarament. Estic d'acord amb la Glòria Serra quan argumenta que l'Alcalde hauria d'haver sortit amb les associacions, els alcaldes del Pirineu, etc. el dia de la presentació.

Parafrasejant l'eslògan del Consell d'Associacions de Barcelona, "Entre totes fem ciutat, entre totes fem els Jocs". Alcalde, aquest és el repte.

Obituari de l'Àvia Eufemia

Aquest cap de setmana m'he trobat per sorpresa a Còrdova. El cor de la meva àvia havia decidit deixat de funcionar. Un cor que va començar a bategar el 1912 i que -es diu ràpid- ha sobreviscut a quatre grans formes d'Estat (Monarquia d'Alfons XIII, amb Democràcia i Dictadura de Primo de Rivera, la II República i la Monarquia parlamentària, la d'ara, vaja). Encara recordo la sorpresa que em va provocar el dia que em va respondre afirmativament que si s'en recordava perfectament del borbó Alfons XIII.

La meva àvia tenia un germà maqui, "el tio Alberto" -que havia pogut fugir al sud de França on encara viuen la seva dona i fills-. Ella i el meu avi van patir la repressió franquista per aquest fet: El meu avi va estar a la presó més d'un any perquè des de la repressió estaven convençuts que sabien on estava amagat.

La meva àvia, malauradament ha format part de la generació perduda, la de la por, víctima d'uns valors que havien estat imposats pel franquisme en forma de gota malaia i que havien calat d'alguna manera en la seva manera de veure la vida, de prioritzar les coses i d'endreçar els valors. Curiosament, de jove sempre em preguntava si ja treballava o si tenia núvia i quan tenia previst casar-me. Tampoc era catòlica, però ja se sap, masses anys de nacional-catolicismo.

Ahir va ser el seu comiat a l'Església del Barrio de Los Ángeles, la part alta d'Alcolea, separada d'aquesta pel riu Gualdalquivir. Una església que curiosament havien construït el meu avi i altres paletes del poble inicialment com a escola. El mossèn, entre d'altres barbaritats que ja no recordo, ens va advertir que de res podien servir a l'Eufèmia -la meva àvia- les flors, els records o les fotografies, que això ens serviria a nosaltres, ja que a ella únicament li podia servir una oració. I ves que s'em va acudir que la única manera de corregir aquesta vegenada era fer un post al meu blog, amb l'objectiu de compartir amb vosaltres la impotència que em produeix reconèixer en la meva família el mal que han fet tants anys de dogmatisme i feixisme.

Llarga vida a la meva àvia i a la seva generació.

13 de gener de 2010

Audiència Carod-Rovira al Palau de la Generalitat

Seguim amb la roda institucional del Presidium del Moviment Laic i Progressista. Avui el conseller de la vicepresidència de la Generalitat de Catalunya. No fa falta parlar explicar gaire bé res. En la meva intervenció aprofito per explicar-li les dues ànimes de l'MLP, Pi i Margall i Valentí Almirall. S'interessa pel desplegament del Camp de Tarragona. A la fotografia s'intueix el vicepresident parlant apassionadament sobre l'arquitectura laica del país i els avenços fets des del seu departament en aquest sentit. La sintonia és total.

Tuc de Salana

Tuc de Salana pot considerar-se un pic d'iniciació, malgrat que la part final fa una mica de pujada. Després d'una bona nevada, és molt maca la pujada pel bosc on s'acumulen grans quantitats de neu. El tub que baixa des del cim li dóna un toc per als amants de la dificultat ;)

De mapes conceptuals ecològics

Avui hi ha un nou intrús en el Dock del meu Mac, es diu CMAP Tools i és un instrument per formular mapes conceptuals. Vull creure que acabarem fent-nos amics, a diferència dels programes per fer presentacions, als qui mai li he trobat el què. I també vull creure que abandonaré progressivament els retoladors negres. I és que l'any ha començat amb una empenta sostenible que espanta: Dutxa ecològica que permet estalvi d'aigua i sabó, ecoperles per la rentadora que permeten estalvi de sabó, i ara el programa aquest per estalviar paper i retoladors.

És un programa que segueix aquella màxima escolta d'"aprenent fent". El CMAP ajuda a construir coneixement ja que obliga a la persona usuària a organitzar la informació, a prendre decisions sobre la jerarquia, l'elecció i l'impacte visual que li vol atorgar a cada quadre, fletxa...

Tot just ara començo a familiaritzar-me. Espero que us sigui d'utilitat.