14 de juliol de 2006

els reptes de l'escoltisme laic i progressista a l'Hospitalet de Llobregat

Us he de confessar que quan em vau proposar que preparés conferència per a la celebració tan important com són els deu anys de l'Agrupament Escolta Lola Anglada en un primer lloc em va fer molta il·lusió. Després, quan havien passat uns dies, vaig començar a adornar-me que aquestes coses se li demanen a les velles glòries, a les persones que són o es fan grans i bé, encara no em considero una persona gran però sí que puc dir que he tingut l'oportunitat i la sort de viure de ben a prop els 10 anys d'escoltisme que estem celebrant a l'Hospitalet avui. Per tant, vist així, no dec ser tan jove.

Sí, sí, fa 10 anys que la Laura, el Jordi, l'Anna, la Susanna i algú més que ara no recordo, disculpeu-me, si esteu per aquí, van començar aquesta aventura. Sembla que va ser ahir quan es feien les festes al parc de la Serp per promocionar la creació de l'agrupament. Encara recordo que li dèieu "cotarros". Espero que aquest mot i el que representa encara es tingui present o fins es faci servir perquè tant la intenció (promoció), el contingut (activitat oberta a la ciutadania) com la il·lusió amb la que es realitzaven. I ho recordo justament perquè l' AE Skues, el meu agrupament, va donar suport a aquestes activitats de dissabte al matí. En Santi que hi és present, a la sala, se'n deu recordar prou bé. Si mirem les dades de la creació dels agrupaments d'Acció Escolta comprovarem que el Lola Anglada contribueix a una segona generació d'agrupaments que es creen a mitjans dels anys noranta, trencant uns quants anys sense crear-ne cap de nou.

Però no hem vingut a parlar del passat. Si voleu saber la meva opinió sobre els 10 anys de l'AE Lola Anglada us convido a llegir l'entrevista que m'heu fet i que heu publicat al Kim de l'Índia. A més no ho farem perquè les coses s'han fet molt bé i segurament el que cal és parlar en format de suggeriments cap a on podria anar l'agrupament. Ah, per cert, gràcies al consell de redacció del Kim per decidir fer-me l'entrevista. M'ho vaig passar molt bé.

Us he de dir que l'Hospitalet per a mi és un lloc especial per dos motius: El primer perquè és on he viscut gairebé tota la meva vida, on viu la meva família, on he estudiat i on he conegut gran part dels meus amics que avui encara tinc la sort de conservar. En segon perquè va ser al Centre Barrades a la Rambla Just Oliveres on es va celebrar l'Assemblea constituent d'Acció Escolta de Catalunya, el 20 de gener de 2002, on vaig tenir l'oportunitat de ser escollit el primer president, amb un equip on hi havia l'incombustible membre de l'AE Lola Anglada, l'amic Jose.

He estructurat la xerrada en tres parts: Començaré per dir com m'agradaria o crec que s'hauria de definir l'agrupament, és a dir, sota quins pilars hauria de fer el plantejament educatiu l'agrupament. Posteriorment traçaré algunes pistes sobre l'estratègia a seguir en els propers anys. I després m'acomiadaré convidant-vos a fer un exercici de lliure examen i prendre com a vostres els suggeriments o oblidar-vos per complet de tot el que heu escoltat.

Plantejament ideològic i educatiu

Per a mi, la proposta ideològica i educativa en la qual s'ha de formular un agrupament d'Acció Escolta ha de ser el lliure pensament, el republicanisme, el federalisme, la democràcia, la laïcitat i el progrés. Què vol dir? Nosaltres no tindrem mai la figura del consiliari o adult que està per sobre de tot i mana. No hi ha alternativa laica al capellà, ni tenim capacitat, ni pensem que sigui bo ni s'adiu al nostre ideari.

1. Republicà. és a dir, per sobre de la voluntat de l'agrupament no hi ha ningú. La voluntat de l'agrupament es conforma a partir de l'opinió dels infants i joves, dels caps escoltes i dels pares i mares.

2. Federal . Si entenem per federal que és la persona qui s'autodetermina, és a dir, que cada ciutadà ha de trobar la seva forma de ser feliç, cal que l'agrupament trobi la seva forma de definir-se i decidir sobre quines activitats fa, i com es relaciona amb Acció Escolta de Catalunya, amb el Consell de la Infància i la Joventut de l'Hospitalet, amb l'Ajuntament, en general, amb la societat que l'envolta. Aquest concepte dóna peu a l'agrupament democràtic.

3. Democràtic . És aquell que es dota d'un sistema de funcionament on cada infant, educador i pare o mare participen activament. Això només és possible amb la delegació de responsabilitats i l'exigència de resultats en un període determinat. Caldria donar més confiança a les persones i exigir-los responsabilitat.

Proposem un model d'agrupament democràtic radical. Proposem un model que fomenti al màxim la vida democràtica i on tot aquell que hi vulgui aportar el seu esforç tingui mecanismes per fer-ho. L'agrupament escolta és en sí mateix una escola de formació en la ciutadania activa i en la democràcia. Per aquesta raó cal proposar nous criteris que eixamplin la vida democràtica al si de l'entitat.

Laic. Per tal de ser democràtic hauria de ser laic, és a dir hauria de promoure la pluralitat educativa dins d'un ideari que entengui la pluralitat -religiosa i ideològica- com un valor positiu de saber conviure en la complexitat.

Progressista . Hauria de tenir una visió del món i una proposta educativa encaminada a canviar les mentalitats com a camí per transformar la realitat que ens envolta.

La proposta d'escoltisme laic necessita d'un model organitzatiu que delimiti responsabilitats i exigeixi responsabilitats cada cert temps. Cal a més, que l'agrupament eduqui en la participació dels infants, impliqui tots els educadors en les tasques educatives i impliqui als pares.

Aquest model ens indica quin tipus d'educador volem. Necessitem un cap escolta que no esperi directrius sinó que a l' agrupament es creï les seves. Un agrupament laic pot esperar dies, setmanes, mesos o anys, a què la seva associació li digui què ha de fer. No li ho dirà mai, no pot i no vol dir-ho. L'educador laic i progressista entendrà que és ell qui ha de decidir, però per fer-ho necessita de la cooperació de la resta i sobretot, formar-se i llegir.

És per aquesta raó que el lema de l'Escola Lliure El Sol és "eduquem ciutadans lliures". Ciutadans que sàpiguen discernir, criticar i sobretot proposar i fer. El cap escolta laic, tindrà les seves opinions sobre les coses però sabrà alhora conviure amb persones que opinen diferent en molts àmbits de la vida. Per tant haurà d'acostumar-se i d'educar-se en la política del consens.

Claus i estratègies de futur

Els caps escoltes, motor de l'agrupament . L'Estudi de l'MLP ens diu que 4 de cada 10 caps d'Acció Escolta no han estat infants o joves protagonistes en l'escoltisme. Curiós. L'AE Lola Anglada supera amb escreix aquesta mitjana. Al llarg dels 10 anys ha intentat, tant per necessitat, com fins i tot per filosofia, mantenir un nombre de caps escoltes nouvinguts a l'escoltisme. I em sembla que aquesta manera de funcionar l'heu de conservar. Demostra que sou una organització fresca i oberta. L'Estudi de l'MLP també demostra que els caps escoltes s'emancipen abans que la mitjana de la població catalana. Això ens condueix a pensar que tan malament no ho devem fer i que anar a contracorrent i prendre compromisos en aquesta societat individualista i consumista ens ajuda en el nostre procés personal de plena ciutadania. A més també estem cinc punts per sobre en la mitjana catalana de joves que fan estudis universitaris. A més 4 de cada 10 caps escoltes estudien i treballen alhora que fan d'educadors a l'agrupament. Em sembla que són dades a tenir en compte.

Contribució a l'enfortiment de la democràcia. I això que feu des del Consell d'Agrupament, des de la gratuïtat, des del compromís voluntari, també és fonamental per l'enfortiment de la democràcia; tot i que sembli mentida i poc palpable, difícil de calcular. Perquè per esbrinar el nivell de democràcia d'una país, d'una ciutat com és l'Hospitalet de Llobregat, fins i tot com és el Barri de Sant Josep, ens hem d'adreçar a l'observació dels nivells d'independència i d'actuació de la societat civil. Per tant, la independència de l'AE Lola Anglada de l'Administració, el compromís voluntari dels seus educadors... fan que l'agrupament sigui un element més d'enfortiment i de cohesió social. Per tant la recomanació que us faig en aquest sentit és que continueu treballant en aquest model d'associacionisme, en aquesta proposta d'enfortiment de la democràcia. Sou uns herois, com a individus que decidiu dedicar part del vostre temps lliure i com a organització que voleu contribuir a l'educació i la participació d'infants en un projecte col·lectiu.

Educació d'infants feliços. Parlant de participació d'infants en un projecte col·lectiu m'agradaria trencar tòpics sobre l'escoltisme. En Jordi Vaquer, president d'Acció Escolta, que avui també ens acompanya, va dir en el discurs de cloenda de la darrera Assemblea Nacional que la missió de l'escoltisme és l'educació d'infants feliços, i que calia trencar amb l'obsessió de l'escoltisme pel poder i per la motivació única d'educar els futurs quadres de la classe dirigent de la ciutat o del país. I la veritat és que no li falta raó, perquè nosaltres el que volem és arribar al màxim d'infants, volem que tots els que passin per l'escoltisme s'emportin arguments per afrontar el camí de la vida amb garanties d'assolir quotes de felicitat. Aquesta ha de ser la nostra missió, independentment que acabin sent perruquers, advocats o polítics. L' AE Lola Anglada ha de ser ambiciós i orgullós i ha de plantejar-se constantment estratègies per donar a conèixer el seu projecte educatiu i associatiu. Acció Escolta de Catalunya ha crescut un 20% en membres. I bona culpa d'això la té el vostre agrupament.

Una proposta infantil i juvenil on els adults també tenen cabuda. Ens definim com una proposta educativa i associativa infantil i juvenil. Si bé, això no vol dir que no pugui haver-hi adults que contribueixin en el creixement del projecte educatiu. Les formes de participació poden ser moltes, senzilles i econòmiques en temps i diners com contribuir amb el boca a boca a explicar què fa l'agrupament, a d'altres més complexes com participar del grup d'antics que assumeixen petites responsabilitats de gestió, o fins i tot la implicació en la comissió de mares i pares. A partir del proper curs, també hi haurà la possibilitat de participar econòmicament des del Programa de Suport a Iniciatives Laiques i Progressistes que impulsa la Fundació Ferrer i Guàrdia i que té com a objectiu esdevenir un instrument potent per als agrupaments d'Acció Escolta, els esplais d'Esplac i els casals i grups de joves de l'Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya.

Les oportunitats estan sempre fora. Quan vaig tenir l'oportunitat de conèixer en Jordi Serrano, director de la Fundació Ferrer i Guàrdia, on tinc l'oportunitat de treballar i d'aprendre constantment a interpretar la realitat que envolta la gent jove, em va quedar gravada una frase de la qual n'he fet una màxima i que intento pronunciar i repetir allà on vaig: Les oportunitats sempre estan fora. Sovint les organitzacions es tanquen i s'enroquen. Veuen l'entorn com una amenaça. Consideren que qualsevol incidència del món exterior a la realitat quotidiana a l'agrupament pot ser contraproduent. I això és totalment erroni. Hem de generar estratègies que ens permetin connectar contínuament amb l'exterior, hem d'explicar què fem i què som. I això es pot fer en la mesura que planteges aliances amb altres associacions educatives, juvenils, culturals... el marc del Consell de la Joventut i l'Hospitalet, la Comissió de Festes... són marcs excepcionals. Com que som una organització educativa també ho hem de fer amb l'escola i l'institut més proper, o amb la interlocució amb l'Ajuntament (Districte, Agenda 21, Serveis Socials, Alcaldia...), o amb la participació de les estructures associatives d'Acció Escolta i del conjunt del MLP... En la mesura que hem d'explicar a altres què som estem fent una doble funció: endreçar les idees per explicar-ho d'una forma que s'entengui i estem fent més gran el nostre projecte educatiu i associatiu. Us convido a treballar en aquesta línia i a plantejar estratègies de creixement en aquest sentit. És tan important el treball d'organització intern com la dimensió exterior. Tot fa agrupament. Per això, no em sorprendria que algun membre de l'agrupament ben aviat presidís, el Consell de la Joventut de la Infància i l'Esplai com tenim l'oportunitat ara de presidir el CJB o de vicepresidir el CNJC.

Els recursos que educadors i infants es mereixen. El reconeixement institucional de l'escoltisme i també de l'esplai, passa per tres grans aspectes: el suport a la promoció de la tasca voluntària i compromesa que es realitza, el suport a les activitats i projectes que es desenvolupen i el suport a fer possible que es disposi d'un espai emblemàtic on realitzar l'activitat. I us he de dir que en aquest sentit l' AE Lola Anglada no està gens malament. Cal seguir treballant perquè l'activitat educativa de cap de setmana tingui el mateix reconeixement que l'activitat diària. I que el compromís de l'Ajuntament amb la cessió d'espais sigui un compromís a mig termini que permeti a l'agrupament fer inversions per millorar constantment l'espai sense la sensació que s'estan perdent diners. En tot cas, la meva opinió és que les condicions de partida són força favorables i la predisposició de l'Ajuntament també ho és. Alguna cosa tenim guanyada, certament en comparació a altres municipis.

L'orgull de l'organització. Quan sento parlar els caps de l'AE Lola Anglada percebo que hi ha un alt sentiment de pertinença a l'organització. I això, a part d'agradar-me, en fa sentir feliç perquè veig que mentre existeixi aquest orgull d'organització vol dir que l'agrupament està viu i que té una llarga vida. Veure l'ampolla sempre mig plena és molt important. El nostre mètode laic i democràtic segurament ens fa, a vegades, sentir frustració quan no aconseguim aquells objectius que ens havíem marcat. Però hem de valorar allò positiu que hem estat capaços de construir en qualsevol procés que fem.

Comiat

I voldria acabar fent tres agraïments o tres reconeixements.

El primer lloc a la família Pujol, el Jordi, la Laura, el Pere Anton i la Isabel, ja que sense la seva visió tot el que ha passat al llarg d'aquests deu anys no hagués estat possible. I mai, primer des de Germanor Escolta de Catalunya i posteriorment des d'Acció Escolta de Catalunya i des del Moviment Laic i Progressista, no haguéssim pogut treure pit i sentir-nos orgullosos de tenir una realitat a l'Hospitalet de Llobregat. Un municipi que el seu Alcalde, el senyor Corbacho li he sentit més d'un cop anomenar la Ciutat de l'Esplai, i en la que estic convençut també té present l'escoltisme.

En segon lloc a tots els caps que han passat d'una forma més o menys intensa per l'agrupament dedicant gran part del seu temps lliure a construir aquesta realitat. Com us deia abans, heu estat i, sobretot, sou uns herois al servei de l'educació i la participació. Al servei de difondre l'ideari laic i progressista des d'una proposta ben concreta i palpable: l'escoltisme.

En tercer lloc a tots el qui avui heu escoltat atentament una visió més de les claus de futur de l'escoltisme laic i progressista a l'Hospitalet. Us recordo el que he dit quan començava, escolteu els parlaments institucionals que ara hi haurà. I feu un exercici de lliure pensament, de lliure examen i quedeu-vos amb allò que considereu rellevant.

Amics, encara que la gent no ho digui, no ho reconegui, vosaltres sou un exemple únic en la nostra societat. Mentre la major part de persones es pregunta què poden fer els altres, institucions, persones, societat. Un grup de persones, del Lola Anglada, us plantegeu, què puc - podem fer nosaltres per la nostra ciutat, pel nostre país. I ho feu de la millor manera, de la manera més generosa, mes estimulant, més despresa, més altruista.

Gràcies i moltes felicitats!

Conferència "Els reptes de l'escoltisme laic i progressista a l'Hospitalet de Llobregat". Acte institucional dels 10 anys de l'Agrupament Escolta Lola Anglada. 9 de juny de 2006

Debat juvenil mediàtic

 

De la mà de Mònica Terribes el passat 25 de maig es va celebrar un debat televisat sobre el Referèndum de l'Estatut del 18-J. A mi em va semblar brutal per dos motius: El primer, pel fet de veure els companys de les organitzacions polítiques juvenils prenent part d'un debat   sobre el futur de Catalunya i fent-ho en termes raonables i constatant que el paper de les joventuts polítiques ha estat decisiu en els procés d'elaboració de l'Estatut. El segon, per la brillant decisió de TV3 i, concretament del programa de La Nit al Dia, de fer aquest debat en horari de fidel audiència sobre l'actualitat política. Barcelona Televisió (BTV) hauria de prendre bona nota i fer un debat semblant sobre temes que afecten a la joventut de la ciutat, aprofitant que actualment estem en ple procés de definició del Projecte Jove. De moment prenem nota sobre els missatges i reflexions llençats pels Cuminal (JNC), Romero (JSC), Aragonès (JERC), Coto (NGC) i Ortiz (JEV) sobre l'Estatut. Senyor Domingo la decisió està en la seva teulada, la joventut barcelonina també es mereix tenir un debat juvenil mediàtic.

28 de maig de 2006

Els reptes del Projecte Jove

El passat divendres es va presentar, durant el plenari de l’Ajuntament de Barcelona, l’informe del procés participatiu del Projecte Jove que ha impulsat la Regidoria de Joventut conjuntament amb el Consell de la Joventut de Barcelona.Les conclusions d’aquest procés, en el qual han participat més de 9.000 joves barcelonins, posen de manifest tres conclusions ben clares: que la gent jove desconeix profundament les polítiques de joventut de l’Ajuntament, cosa que ens confirma la llunyania entre joves i les institucions; que la principal preocupació de la gent jove és l’emancipació, i que aquesta també li preocupen altres temes com són la salut (trastorns alimentaris i malalties de transmissió sexual) i la mobilitat (transport més econòmic i amb horaris més amplis).

Moltes de les competències en aquestes matèries són de la Generalitat o bé estatals i caldrà que l’Ajuntament traslladi aquestes institucions per resoldre les necessitats de la joventut de la ciutat. A partir d’ara, el més important és el retorn del Projecte Jove, és a dir, que la gent jove conegui on van a parar les seves propostes. Els esforços han d’anar encaminats a informar la joventut com es desenvolupa aquest procés i quins són els nous reptes que planteja.


20 Minutos (02.05.2006)

13 Rue del Percebe i els ateneus

El Pacte Nacional per l’Educació és un pas endavant cap a veritables polítiques educatives integrals.Els CEIP i els IES han de caminar cap a la conversió en Ateneus educatius, institucions independents i autònomes amb capacitat de liderar un projecte educatiu del barri, preocupats per vertebrar les realitats educadores, tant les que ofereix l’escola (servei d’acollida al matí, menjadors del migdia o extraescolars de tarda) com vincular les oportunitats exteriors (centres d’esplais i agrupaments escoltes, mediadors de carrers, ludoteques...).

Treballant plegats, posant l’infant en el centre. S’hauria d’aplicar una clàusula social per tal que la gestió dels centres educatius -oberts tota la setmana- la facin empreses d’iniciativa social vinculades a l’associacionisme (escoltisme i esplai). El foment de la participació ha de ser un repte. L’Ateneu més potent serà el que tingui sindicats d’estudiants, vivers de projectes culturals, entitats esportives... Aquest model educatiu d’escola pública, laica i catalana recorda a aquell entranyable còmic de l’edifici de la diversitat.


20 Minutos (27.03.2006)

Imaginació i simpatia

Imaginem que l’Ajuntament hagués tingut la brillant idea de derivar el botellón al Fòrum de les Cultures i així amortitzar d’alguna manera aquell espai dessolat.Imaginem que hagués posat lavabos (necessaris a partir de la segona cervesa) i assistència sanitària (necessaris a partir de la vintena). Imaginem que hagués posat una trinxera de containers de reciclatge de vidre, plàstic i cartró al voltant del botellón. Posats a imaginar, imaginem que s’hagués decidit no posar més policia de l’habitual en un esdeveniment amb concentració de persones (que no només joves, eh!).
Imaginem que els mitjans de comunicació haguessin decidit investigar d’on surt la notícia, abans d’omplir titulars d’una notícia que inicialment no ho era. Imaginem que fa cinc o deu anys s’hagués dissenyat conjuntament amb els joves un pla d’equipaments. Imaginem que algun dia l’Ajuntament de Barcelona prengués decisions imaginatives i simpàtiques amb les iniciatives de la ciutadania.

20 Minutos (22.03.2006)

Ronaldinho i Mendetz

Com en el futbol, amb el consum cultural, sempre ens emmirallem en productes exteriors, i no és que vulgui desmeréixer o qüestionar Ronaldinho o Depeche Mode, seria absurd.Si bé, l’altre dia vaig tenir l’oportunitat de sentir tocar el grup barceloní amb un so british i cançons en anglès, Mendetz, típics alumnes avantatjats de la classe. Havia sentit una cançó i vaig baixar-me l’àlbum des del web d’aquests joves creadors. A la sortida del concert repartien cedés. Excel·lent interpretació del canvi en el mercat musical.

Mascarell ens anuncia l’inici de la revisió del pla estratègic de la cultura de Barcelona i aquesta nova etapa ha de garantir vivers per a la creació cultural, així com canals de difusió des de i per a la gent jove. Esdevenir una ciutat capdavantera en la cultura passa per donar oportunitats a la cantera. Sinó que li diguin al Barça amb Valdés, Oleguer, Xavi... Li desitjo molta sort a Mendetz, qualitat no els falta.

20 Minutos (24.02.2006)

Joves artistes audiovisuals

Un total de 462 obres s’han presentat enguany a la tercera edició Barcelona VisualSound (www.bcnvisualsound.org), el festival audiovisual de creació jove que es fa a la nostra ciutat de l’1 al 21 de febrer.El Festival, una experiència pionera organitzada per sis equipaments municipals i per la regidoria de Joventut, ha esdevingut una veritable plataforma de suport i difusió de nous i noves artistes del camp audiovisual, com ho demostra el fet que s’ha triplicat la xifra d’obres presentades respecte la primera edició, que es va fer l’any 2003. Un èxit que malauradament es degut a que hi ha molta gent jove creadora amb moltes coses a dir i amb pocs llocs on fer-ho.

Cal impulsar més experiències culturals tan properes i participatives, i alhora tan avançades, com el Barcelona VisualSound, que acull disciplines artístiques tan variades i actuals com el videoclip, l’animació, la videocreació, el disseny web o els documentals de contingut social. I és que la gent jove també creem i ens ho creiem. No s’ho perdin: gaudiran de l’espectacle.

20 Minutos (03.02.2006)

Felicitats, ‘20 minutos’

L’Associació d’Amigues i Amics del Consell de la Joventut de Barcelona va concedir, dimecres passat, el seu III Premi de Comunicació Barcelona Ciutat Jove al diari 20 minutos.Aquest guardó té la finalitat de reconèixer la tasca d’aquells mitjans o professionals que tracten els fets i les notícies sobre els joves d’una forma objectiva i que valoren les iniciatives positives i constructives que surten del col·lectiu juvenil, tot defugint de la imatge frívola, conflictiva i criminalitzadora que es dóna habitualment de nosaltres a la majoria dels mitjans de comunicació.

Del 20 minutos valorem el protagonisme que dóna als temes que més interessen la gent jove (habitatge, treball, salut, educació...), així com la sensibilitat de donar veu al moviment associatiu de Barcelona per expressar la seva opinió sobre aquells temes d’actualitat que ens afecten. És per això que donem la més sincera enhorabona als i les professionals que treballeu cada dia, de manera rigorosa, per informar la ciutadania sobre què passa a Barcelona i al món. Per molts anys, 20 minutos.

20 Minutos (16.12.2005)

Deu anys per endavant...

L’altre dia es feien ressò alguns mitjans de comunicació que el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) ha convidat formalment els latin kings a formar part de les plataformes d’associacionisme juvenil i de treballar conjuntament amb la resta d’organitzacions en l’enfortiment i construcció de polítiques en favor de la gent jove.Aquesta ferma invitació no és a la lleugera, ni és casualitat. Es basa en un treball previ de diàleg i mediació, justament al Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona on ja fa uns mesos van començar a reunir-se. Aquest és un espai cogestionat entre el CJB i l’Ajuntament de Barcelona i és un exemple clar de la participació dels joves en el disseny, realització i avaluació de polítiques públiques de joventut.

Hagués estat possible una mediació entre institucions i joves llatins sense l’existència del Casal? La postmodernitat argumenta que l’associacionisme és caduc i forma part de la jerarquia tradicional de participació juntament amb partits polítics i sindicats. Tanmateix fa un discurs fàcil i hegemònic sobre la mal anomenada participació ciutadana, al nostre entendre institucionalitzada i finalista.

Malgrat aquest discurs ahistòric i estètic, les propostes associatives han estat i estaran reivindicant-se deu anys abans de la seva aplicació. Reptes com el dels joves llatins ens encoratgen a seguir treballant en aquesta línia.

20 Minutos (28.11.2005)

Espai euromediterrani

Aquesta setmana es fa a Barcelona la II Segona Trobada d’Entitats Juvenils i de Cooperació EuroMediterrànies organitzada pel Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) amb la Red Europea de Diálogo Social (REDS) i la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona i que aplegarà a 70 associacions de prop de 30 països. Les dates per la trobada semblen prou encertades, si es té en compte que tindrà lloc la setmana abans de la Cimera del Desè Aniversari del Procés de Barcelona, coneguda com Barcelona + 10, on els diferents Governs volen donar un nou impuls a la Declaració de Barcelona d’acord amb la nova situació que viuen la UE i la Mediterrània.

El desenvolupament d’una societat civil europea i mediterrània amb valors de solidaritat i tolerància implica la participació activa de la gent jove, ja que constitueix un dels seus components més dinàmics i creatius. Segur que aquest espai contribuirà al debat, reflexió i suma d’esforços per donar una visió social a la construcció de la Mediterrània.

Amb aquests tipus d’iniciatives, un any després del Festival Mundial de la Joventut a Barcelona amb la participació de 8.000 joves d’arreu del món, es continua demostrant el potencial de l’associacionisme juvenil català. Endavant amb el debat de les idees i el desenvolupament de projectes compartits.

20 Minutos (16.11.2005)

El poder per als joves

Hi ha una confusió permanent entorn al model de participació i a la implicació de la ciutadania en la cosa pública. Sovint es cau en fer processos institucionals amb un caràcter finalista i que els anomenen participació. Des dels moviments socials veiem aquest model amb certa desconfiança, ja que entenem que participar és decidir. Pertànyer a una associació o implicar-se en un projecte de transformació social sí que constitueix una veritable proposta d’exercici de la ciutadania i d’aprenentatge pràctic dels valors democràtics. Així ho entén en Niubò, el secretari general de l’esport, que pretén amb un ambiciós projecte que siguin els propis infants i adolescents qui creïn dins els centres educatius les seves pròpies associacions esportives juvenils, que assumeixin responsabilitats, que escullin els esports que vulguin practicar, que treballin en xarxa amb associacions esportives de l’entorn proper, que aprenguin a gestionar el seu propi pressupost... en definitiva que comparteixin un projecte voluntari. Des del CJB reclamem fa una pila d’anys que el poder ha de recaure en els propis joves, aquesta és una bona iniciativa que enfortirà de valent les polítiques de joventut des de l’esport, així com l’obertura dels equipaments escolars fora de l’horari lectiu.

20 Minutos (21.10.2005)

El civisme i els sentits

Ja portem mesos parlant de civisme, per un estiu ha semblat que Barcelona era a l’avantguarda del declivi de la civilització occidental. Ara que les coses tornen poc a poc a la normalitat, els proposo una experiència dels sentits prou ilustrativa. Especialment dedicada a qui ha pensat en l’escola com a única solució a tots els mals.

Entrin un dia en una oficina bancària, del banc o caixa que vulguin, tant li fa. Olorin, fa bona olor. Mirin, tot és nou. Toquin, tot és suau. Escoltin, hi ha silenci i respecte. No llepin res que els faran fora, però si ho fan no pateixin per cap malaltia, tot és net. Acte seguit vagin a qualsevol escola pública, repeteixin l’experiment i diguin en veu alta “la nostra societat dóna molta importància a l’educació”. I ja posats, intentin no sentir vergonya en pronunciar aquestes paraules. I després pensin en quines conclusions treu un infant quan fa el mateix trajecte. Si l’escola és un barracó el contrast es multiplica per quatre.

És més brut el col·lectiu de mestres que el de treballadors de la banca? Res indica que sigui així. Són més porcs els infants que els clients de les caixes? Bé, en part sí, perquè els infants juguen, pinten, retallen, fan esport... i en tot són maldestres, perquè se’ls exigeix al límit de les seves possibilitats amb la intenció que aprenguin. Tot i que també m’agradaria veure com queda una sucursal després de passar tot un dia ocupada per cent persones (de l’edat o condició social que sigui), segur que seria un poema.

I han vist mai algú desautoritzant al director d’una oficina bancària? Sí, jo també he vist episodis divertits, però al final tothom baixa del burro perquè l’autoritat és clara, està protegida per un vidre blindat i porta corbata. I el que és més important, té els calers, de manera que poca broma. Au, tornem a comparar la situació amb l’escola. No cal entrar en detalls, el tracte que reben els i les mestres per part de les famílies és, massa sovint, lamentable.

Vinga, continuem que les comparacions són odioses, sobretot per qui queda en evidència. Quantes reformes del sistema bancari s’han fet? S’imaginen que cada alternança de partits comportés un canvi d’orientació del sistema bancari? Ara prioritzarem les comissions. Ara les penalitzarem. Ara apostarem per les oficines. Ara pels serveis on line. I els senyors presidents d’aquestes mai prou lloades institucions donant instruccions contradictòries als seus empleats cada quatre anys.

Ordre, higiene, respecte... i recursos per fer-ho possible. Un amic meu diu que a França les escoles són maques perquè són palaus expropiats en els successius processos revolucionaris, i que això aquí no ho tenim, que tenim barracons. I que a la llarga això marca molt un país. Hi estic d’acord. Tots intuïm que el civisme comença a l’escola, però després associem escola amb mestres, ignorant que aquests desenvolupen la seva tasca en unes condicions que disten molt de ser òptimes. Si els futbolistes poden donar la culpa dels mals resultats a la gespa i ningú els contradiu, podrem entendre que els recursos materials amb els que es desenvolupa qualsevol feina condicionen el resultat final.

Continuant amb el símil (i forçant-lo al màxim), poso sobre la taula que mai associem els beneficis o les pèrdues de la banca amb els treballadors de l’oficina. Doncs tampoc pensem que els dèficits de l’educació són responsabilitat dels i les ensenyants. Seria injust, sobretot envers qui ha volgut fer de mestre amb la vocació que això requereix. I estúpid, perquè estem convertint el nostre millor aliat en l’ase dels cops.


Acabo tornant a Barcelona i al civisme. Ha fet falta una festa major (i uns quants urinaris) per descobrir que la ciutat continua habitada per gent raonablement educada. Extraordinari, res com una festa per exhaltar la convivència.


La Vanguardia (20.10.2005)

Paraigua, encenedors i bicis

En què s’assemblen un paraigua, un encenedor i una bicicleta? En que són objectes de propietat efímera, canvien de mans amb facilitat, un dia són teus i l’endemà són d’algú altre. I quin problema hi ha, si els encenedors arriben igual que marxen i a casa nostra plou poc? Doncs que no pots comprar una bici cada setmana. I no és cap novetat que a Barcelona cada cop més gent utilitza la bici com a mitjà de transport habitual, de manera que la seguretat comença a ser una qüestió a resoldre urgentment i en aquesta línia s’han pronunciat, des de fa temps, diverses organitzacions d’usuaris del pedal.

I ara, desmentint els que diuen que la gent no diu res i els polítics no escolten, sembla que l’Ajuntament de Barcelona confia en poder resoldre parcialment el problema mitjançant un registre municipal. S’ha dissenyat un sistema per registrar les bicicletes i cadascú podrà (voluntàriament) optar-hi. El sistema està en fase de proves i no podem saber del cert quina eficàcia tindrà, però si ningú no pren la iniciativa poca cosa farem.
És urgent trencar amb el tòpic que la bicicleta és un mitjà de transport incòmode i molest, només apte per minories que donen color a la nostra ciutat. Feu la prova, aneu amb bici i registreu-la. I lligueu-la bé, si us plau.


20 Minutos (20.09.2005)

Mai serem Brasil

De moment només és un avantprojecte d’ordenança municipal, però el rebombori ha estat monumental. Es tracta de la proposta que recull les Mesures per Fomentar i Garantir la Convivència a la ciutat de Barcelona. Bàsicament és un text que es basa en l’assumpció per part de totes les persones que visquin o s’estiguin a la ciutat d’un ampli catàleg de deures. Està bé, si algú es pixa al carrer cal sancionar-lo, evidentment. I tampoc negarem l’existència de conflictes de convivència als nostres barris. Però potser caldria anar més enllà, i anar a l’arrel del problema. Si la ciutadania es desentén de l’espai públic és perquè no se’l sent seu. I si l’Ajuntament de Barcelona es planteja polítiques per garantir la convivència a la ciutat? Caldria apostar de forma decidida per l’educació en valors, la participació col·lectiva i polítiques que afavoreixin la inclusió social. Per cert, per allò del títol, l’ordenança recull la prohibició dels infants a jugar a pilota al carrer. És clar, així mai serem Brasil ni guanyarem cap mundial.

20 Minutos (octubre 2005)

Cap a un Pacte per la concessió d’ajuts i subvencions a l’associacionisme

El moviment associatiu des dels seus inicis ha dut a terme una tasca d’un gran valor social i ha estat un referent per enfortir la democràcia representativa i fer-la més participativa. Les associacions neixen de la lliure voluntat de la societat civil, del seu esperit crític i reivindicatiu, que s’expressa en l’exercici democràtic. La implicació de la ciutadania, des de la infantesa i la joventut, en les seves entitats es tradueix en la creació d’una població formada i font d’un important capital social, que ha de donar lloc a una ciutadania activa, independent i autònoma.

El nostre concepte de participació implica capacitat de decisió, i, per tant, no es redueix a la mera consulta no vinculant, o a la informació sense donar l’oportunitat a expressar el que hom pensa. Participar és tenir accés als mecanismes de presa de decisions, i formar-ne part activa. Aquest és el model participatiu que les associacions voldríem estendre a la resta de la societat, perquè entre tots i totes decidíssim el nostre present i futur.

Altrament aquest discurs sovint es troba amb la dependència existent del finançament públic, és a dir, dels convenis, de les subvencions i d’altres ajuts com els plans o filons d’ocupació, que les Administracions posen a la nostra disposició mesos més tard de la seva concessió o adjudicació. Especialment hi ha un patiment afegit per part d’algunes entitats que no només ho rebran tard sinó que no saben si la quantitat serà la mateixa o inferior depenent del color de l’Administració.

En aquest sentit i veient les preocupacions existents per part de les entitats, demanem un Pacte per la concessió d’ajuts i subvencions a l’associacionisme. I ho demanem perquè cal establir uns criteris generals, transparents i que s’adaptin a les necessitats reals de totes les entitats. I aquest acord ha d’arribar a partir d’un treball que lideri la Generalitat de Catalunya, al nostre entendre, des de la Direcció de Participació (la mateixa que està fent el procés participatiu de l’Estatut), i que segui en una taula les Administracions locals i el Ministeri de Treball i Afers Socials, responsables de la gestió del polèmic 0,52% i les principals plataformes territorials i sectorials del moviment associatiu català.

Aquest pacte ha de servir per crear una complicitat entre institucions i entitats que permeti un canvi de cultura, que eviti criteris que ens portin al sucursalisme i la por a un canvi de govern i que serveixi per generar sistemes per avaluar anualment els resultats dels convenis i subvencions i com aquests incideixen en el funcionament i assoliment dels objectius previstos. Creiem que actualment es posen masses traves a l’hora d’accedir a les subvencions i que es valora més la factura justificativa de la subvenció rebuda que no pas el contingut i el resultat de la tasca desenvolupada.


Des del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), plataforma interassociativa que coordina i representa des de fa 25 anys les principals entitats juvenils de la ciutat, pensem que és prioritari donar suport a les associacions amb mesures transparents i neutres que les permetin dedicar-se a fer una gestió dels recursos atorgats i no pas en pensar com arribar a final d’any. A banda de multiplicar per deu els recursos que les institucions destinen al foment de la participació de la ciutadania, caldria proposar nous sistemes que permetin avançar els diners abans de realitzar els projectes i les activitats. D’aquesta manera, les entitat evitarem arribar a situacions de dependència, no de les institucions, sinó dels bancs i de les caixes, ja que ens veiem obligades a executar línies de crèdit del tot insostenibles a causa dels interessos a llarg termini.

Una altra qüestió que hauria de recollir aquest Pacte són les mesures que ha de prendre l’Administració per al foment de la recerca de noves fonts de finançament, ja que és realment difícil trobar ajuts del sector privat, tenint en compte dos aspectes fonamentals: per una banda, la manca de cultura de l’esponsorització en aquest país i la visió del sector empresarial sobre quina pot ser la constraprestació que pot rebre; i per l’altra, el fet que les entitats posem per davant la preservació de l’ideari, aspecte que demostra la voluntat d’independència i transformadora del moviment associatiu en general i, especialment, del juvenil.

Quan el CJB planteja que cal crear plans de promoció per a l’associacionisme sovint no està demanant més recursos, que també, sinó que està demanant racionalització i transparència. I la racionalització passa per reconèixer el paper social i el valor d’enfortiment democràtic que suposa un teixit associatiu fort, i aquest reconeixement significa concedir serveis gratuïts (com el transport) i suprimir impostos, ja que massa sovint es posa al mateix sac a associacions i empreses.

Esperem doncs, que les Administracions recullin la reflexió i es posin a treballar perquè disposem ben aviat d’un Pacte global consensuat i construït per les entitats i per les Administracions implicades. Engegar un procés com aquest pot permetre enfortir i fer madurar el sector associatiu, i enfortir el moviment associatiu representa enfortir i fer madurar la nostra jove democràcia.


Avui (29.1.2005)

25 anys treballant per la felicitat de la gent jove de Barcelona

Ahir el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) va complir 25 anys. Un quart de segle amb el mateix esperit del primer dia: ser una entitat democràtica, jove, dinàmica, ambiciosa, representativa i, sobretot, al servei de la gent jove de la ciutat.

És just recordar aquells i aquelles que, amb molts menys recursos i amb més incerteses que les d’avui, van tenir el coratge d’embarcar-se en un projecte complex com va ser la creació d’una estructura que aplegués tota la diversitat possible d’associacions juvenils. Han estat anys d’esforços, de canvis, de projectes i, en definitiva, d’il·lusions, tot treballant pels barris, l’objecció de consciència, la creació d’espais de participació, l’habitatge i la feina dignes, l’educació, la salut... Anys de treball per un model de ciutat oberta, acollidora, on la gent jove siguin ciutadana de ple dret.

També han estat anys de relació amb l’Ajuntament de Barcelona: alcaldes, regidors i regidores, grups municipals, tècnics i tècniques, consellers i conselleres de districte... Amb ells i elles hem cercat i, molt sovint, trobat la complicitat necessària per impulsar polítiques de joventut.
Però, sobretot, han estat 25 anys d’associacionisme juvenil. Sense por d’exagerar, podem afirmar que no hi ha cap estructura associativa a la ciutat que aplegui tantes maneres de fer i de pensar, de tants territoris diferents, i amb tanta capacitat de buscar i defensar el que ens és comú: defensar la llibertat i la felicitat de la gent jove. El CJB és l’expressió de les seves 80 associacions (gairebé 450 entitats de base), la forma que adopta un moviment associatiu juvenil madur i compromès per créixer i enfortir-se. És a aquestes entitats a qui hem de felicitar avui, perquè el consell és vostre i vosaltres sou el consell.


20 Minutos (21.1.2005)

Reconèixer la impotència és un primer pas

No sorprenen les declaracions de la Generalitat de Catalunya de sentir-se incapaç d’arribar a les demandes de la gent jove a través del Servei Borsa Jove d’Habitatge. Es demostra un cop més que el Govern per si sol no pot solucionar aquest problema. Ja és tard, la bombolla s’ha anat fent gran i no avançarem gaire si no es modifica la política actual d’ús del sòl, si no es fan polítiques reals i actives de promoció de l’emancipació -que necessàriament s’han de basar en la construcció de pisos públics de lloguer assequible per a joves-, si no ens atrevim a posar fre al mercat. El col·lapse de l’emancipació ja el tenim des de fa temps, i si no que algú ens expliqui perquè tenim la taxa de natalitat més baixa d’Europa i l’edat d’emancipació més alta. El problema de l’habitatge només ho resoldrem amb un gran pacte social que assigni a l’Estat el paper de garant del dret a la vivenda, tot fent de corrector del mercat; que plantegi, seriosament, una nova política de sòl i una acció decidida de construcció d’habitatge públic. Després de tants conflictes interinstitucionals, no els hi queda més excusa a l’Estat, la Generalitat i les administracions locals per posar-se les piles. Reconèixer la impotència és un primer pas.

20 Minutos (novembre 2004)

El dret de 3.375 dones joves

L’any 2001, 3.375 catalanes d’entre 15 i 19 anys es van quedar embarassades. En el 97% dels casos es tractava d’embarassos no desitjats, però només el 57,42% van acabar finalment en una interrupció voluntària de l’embaràs. Des del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) no ens cansarem de repetir que, davant de situacions de risc per a la salut de la gent jove, s’han de superar els tabús morals i socials, acceptar que la sexualitat, encara que sigui precoç, és un fet natural i que s’ha d’oferir a joves i adolescents informació i mètodes anticonceptius accessibles i econòmics, així com implementar a tota la xarxa de salut del país el programa d’anticoncepció d’emergència (píndola RV-486, coneguda com “píndola de l’endemà”). Ara bé: què fem quan tot això falla i 3.375 noies es queden embarassades accidentalment? Més enllà de discursos hipòcrites i moralistes, nosaltres defensem el dret de les dones joves a decidir quin futur volen i en quines condicions. Per això demanem que, en llibertat, tota dona, fins i tot menor d’edat, pugui interrompre el seu embaràs no desitjat, en condicions dignes i en un centre hospitalari públic.

20 Minutos (novembre 2004)

Preservatius als centres educatius!

“Les màquines de preservatius incitaran els adolescents a tenir relacions sexuals als instituts.” “Els condons no són fiables.” “L’accés al preservatius genera promiscuïtat, i aquesta, malalties de transmissió sexual.” I, sobretot: “Els joves són inconscients.”
Aquests dies s’ha reobert el debat públic sobre si s’han d’instal·lar màquines expenedores de preservatius a tots els centres d’ensenyament secundari –com reivindiquem al CJB - o bé deixar aquesta decisió en mans del consell escolar de cada centre. I les màximes anteriors, retrògrades i acientífiques, són alguns dels “arguments” que esgrimeixen els qui volen evitar que la gent jove tingui accés als mètodes anticonceptius, amb l’objectiu de fer prevaler els tabús morals i sexuals i els principis religiosos per damunt de la seva salut i seguretat. Però, en quin segle vivim? Certament el que hauríem de fer tots és acceptar la realitat per canviar els esquemes que únicament fan perillar la llibertat i la salut dels i de les joves (les dades indiquen que els embarassos adolescents no paren d’augmentar, per no parlar de les malalties de transmissió sexual) i establir propostes educatives que fomentin conductes sexuals saludables, conscients i responsables. Malauradament, la incidència de determinats lobbies a l’espai públic ha provocat que el Programa Escola i Salut de les conselleries de Salut i d’Educació no hagi estat valent, ja que serà cada centre qui decidirà en darrer terme si instal·la la màquina, de manera que l’Administració ha renunciat a la seva responsabilitat pública de protegir la ciutadania. Ai, quina pena! Avancem, però no tan ràpid com voldríem.


20 Minutos (setembre 2004)

Mucho, mucho ruido

El soroll excessiu és un dels vectors de contaminació ambiental que tradicionalment ha quedat oblidat per les diferents Administracions. Davant les recents protestes d'alguns veïns i veïnes de Barcelona, cal que l’Ajuntament incorpori elements de control de la qualitat acústica de la ciutat.
Moltes vegades s'apunta a l'oci nocturn com el causant de l'excessiu soroll –i, de retruc, es criminalitza els i les joves, màxims consumidors i consumidores d'oci-, però aquest no és l'únic soroll que hi ha a la nostra ciutat: transport públic, transport privat, recollida de deixalles, etc., són altres focus de soroll.
L'Ajuntament de Barcelona sempre porta a terme polítiques correctives en aquest tema (és a dir, quan esclata una situació ambiental X -poc sostenible-, posa remei ràpidament) i poques vegades fa polítiques preventives. La campanya pel civisme ha de ser una bona oportunitat per corregir aquesta situació. Per altra banda, el Consistori només ha atacat els problemes del soroll provocats per l'oci i no ha fet res respecte els altres tipus de sorolls, que molts cops són provocats pels serveis públics que aquest gestiona.
Quant a l’oci, cal apostar per una nova regulació dels horaris de tancament dels locals d’oci consensuada entre totes les parts implicades. En aquest sentit, creiem que es podrien adoptar experiències pilot en districtes de Barcelona d'horaris de tancament esglaonats dels diferents locals d'oci, de manera que s'evitin sortides en massa. Per una altra banda, molts locals no reuneixen les condicions acústiques adients, en d'altres casos l'activitat declarada no és correspon a la real, etc., per aquest motiu caldria un major control municipal.... Així com posar fre a la venda ambulant de begudes per la via de la regulació, de manera que els venedors i les venedores puguin gaudir de tots els drets laborals.
En definitiva, com explicava Joaquín Sabina en aquella cançó, de sorolls n’hi per tots els gustos, i el que caldria és apostar per mesures de tipus participatiu per conciliar diferents interessos (veïns/es, Administració, comerciants, etc.). Un exemple interessant seria el Fòrum Silenci que s'està realitzant al Districte de Gràcia o el Projecte “Joves i Nit”, una iniciativa de treball en xarxa en la que el Consell de la Joventut de Barcelona hi està participant activament.


20 Minutos (juny 2004)

Conseller Castells, bona feina... però a mitges

Des del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) valorem que les mesures que ha anunciat el conseller d’Economia i Finances de subvencionar el 50% dels lloguers de la gent jove i de concedir crèdits tous per tal de fomentar la nostra emancipació amb quantitats que poden arribar fins els 30.000 € són bones notícies, si bé són propostes parcials, perquè entenem que la solució no parteix només d’incidir en la demanda. Tot i que el Govern està mostrant preocupació pel tema i demostra que vol ajudar als i a les joves a emancipar-nos, encara no s’han anunciat mesures que repercuteixin sobre l’oferta, com per exemple, controlar molt més l’especulació que pateix el sòl i els grans lobbies que s’enriqueixen dia rere dia, així com incidir sobre els preus finals de compra o de lloguer. I, un cop més, recordem al Govern que manquen de manera urgent promocions de pisos de protecció oficial de lloguer baix. D’aquesta manera, sí que començarem a solucionar el problema estructural de l’habitatge.

20 Minutos (març 2004)