30 de setembre de 2009

Renya Giavi, Barcelona, 2002-2009

Va venir el 2002 a Barcelona a estudiar un màster com una de tants joves que han convertit al llarg d'aquesta dècada el primer destí per als estudiants europeus. I ara, gaire bé vuit anys després, marxa de nou a Atenes amb formació i desenvolupament professional adquirit a la ciutat. 

Ens vam conèixer de casualitat a Veneçuela l'estiu del 2005 al Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants. Porto dies donant-li voltes a quina sorpresa fer-li abans de marxar... Intueixo que aquestes quatre ratlles al blog li faran molta il·lusió, no en va, el disseny i part de l'orientació és seva. 

Gracias por todo. No te tendré en cuenta que perdemos un voto en las municipales, porque ganamos uno para la nueva Grecia que viene el próximo domingo y en la que tú serás protagonista. 

Flk y hasta pronto!

26 de setembre de 2009

Present de l'associacionisme estudiantil

El 19 de setembre reprenem el seminari sobre l'associacionisme estudiantil laic. L'objectiu de la segona sessió és analitzar la situació actual i els principals dèficits i reptes de participació juvenil a les universitats.

La ponència inaugural és de Mariona Ferrer, professora de la UPF. Hi participen:

Anna del Pino, Associació d'Estudiants Progressistes - AEP
Oriol Arcas, Associació d'Estudiants Progressistes - AEP
Àlvaro Martínez, Associació d'Estudiants Progressistes - AEP
Ricard Raquer, Associació de Joves Estudiants de Catalunya - AJEC
Marc Vivancos, Associació de Joves Estudiants de Catalunya - AJEC
Víctor Albert, Associació de Joves Estudiants de Catalunya - AJEC
Marc Enrich, Esplais Catalans - Esplac
Gonzalo Candanedo, Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya
Marta Lopez, Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya
David Prujà, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia
Fabian Mohedano, Moviment Laic i Progressista
Joffre Villanueva, Moviment Laic i Progressista

Intervenció inicial a càrrec de Mariona Ferrer,

1.Hi ha molt baixa participació estudiantil en termes numèrics a associacions i assemblees
2.Hi ha atomització de l'associacionisme que dificulta el desplegament del projecte
3.Hi ha un missatge de descrèdit volgut per part de les persones que governen la universitat cap als sindicats d'estudiants
4.S'observa que hi ha un cert canvi generacional en la forma de participació per varis motius com l'individualisme o l'aparició d'altres formes de participació (noves tecnologies)
5.Les associacions estudiantils tenen moltes dificultats per arribar als estudiants ja que hi ha un cert rebuig creixent cap a la política (desafecció). Si bé, això també està passant en altres àmbits associatius (culturals, esportius, etc.)
6.Fa falta autocrítica per part dels dirigents de les associacions d'estudiants ja que els estudiants valoren que són estructures tancades en si mateixes. Fa falta millorar els processos d'acollida de nouvinguts a les entitats
7.Es fa difícil participar a l'associacionisme en el context d'oportunitats actuals. Les institucions universitàries prefereixen que la gent jove no participi en la governabilitat de la universitat. Elements com que l'equip de rectorat cada cop té més poder, els ordres dels dies són llargs, etc. fan perdre l'interès dels estudiants
8.Malgrat les associacions puguin fer molta feina, costa molt arribar als estudiants en general. La seva percepció és que els sindicats fan reunions i poc més. Hi ha molta feina anònima dels estudiants als espais de participació i decisió que no es fa visible de cap manera
9.Hi ha heterogeneïtat de l'associacionisme estudiantil, cal reconèixer que el SEPC és el que tenen més capacitat de mobilització. Un dels motius és que fan una feina a l'educació secundària i a altres xarxes de participació més enllà de l'educació formal. L'AEP sembla que és un sindicat amb certa presència i capacitat de mobilització
10.El fenòmen de l'assemblearisme és un altre element rellevant. Els mecanismes de funcionament són interessants ja que s'observa, per perfil de participants, que són espais creixents per incorporar gent a la vida política de la universitat. Hi ha gent que vol participar a l'assemblea però no vol participar a un sindicat organitzat. Fora de la universitat, les CUP són propostes d'organització que hi tenen certa semblança
11.El 2008 va ser un any de fortes mobilitzacions i hi va haver una certa capacitat d'incidència en la societat i en els mitjans de comunicació. S'ha aconseguit que les institucions universitàries estiguin una mica més a l'expectativa. El descrèdit de Bolònia i la conseqüent mercantilització de la universitat es pot considerar una oportunitat per a la mobilització i la participació estudiantil, sobretot en un context de crisi sòcio-econòmica
12.La tendència a l'externalització de l'elecció els rectors des de fora de la univeritat, pot dibuixar un nou consens entre els estudiants i pot generar nous reptes de l'associacionisme

AEP:
1.La forma d'organització: Li donem molta importància a l'assemblearisme i només és un instruments més per a les associacions d'estudiants. El més important no el moviment assembleari sinó els sindicats que hi ha al darrera. Sense sindicats no hi hauria moviment assembleari
2.La situació del moviment estudiantil: Qualsevol entitat vol tenir més militants, però també vol incidir i per aquest motiu l'agitació i la mobilització s'orienta a l'assemblea.És molt difícil canviar i per això és necessari participar als espais formals i a les assemblees
3.La universitat avui: La volguda desmantelació de la universitat pública portarà molts problemes en un futur immediat. La intenció de convertir els gestors en governants pot fer perillar la democràcia interna a universitats i facultats. Actualment, com passa a la UPC, no els hi cal plantejar batalla i tot s'aprova per la via ràpida als espais de participació i decisió

AJEC:
1.Les mobilitzacions dels anys 90 van ser liderades per l'AJEC, l'AEP, la FNEC i el BEI amb la convocatòria de vint-mil estudiants. Tot això queda debilitat a finals de la dècada i l'assemblearisme pren força amb el cicle de mobilitzacions (2000-2004). L'assemblearisme ha arribat al seu punt àlgid l'any 2008.Es fa difícil que l'assemblearisme pugui aconseguir els seus objectius per la seva capacitat de negociació. És cert que hi ha noves formes de participació com les CUP, però
2.Ens hem d'apropar a la gent que no participa i que té preocupacions sobre les qüestions que els afecta
3.El SEPC ha estat l'organització que ha liderat els procesos i que la resta d'organitzacions han estat condicionades per la seva capacitat d'acció
4.El problema estructural de l'associacionisme estudiantil és la falta reconeixement. Hi ha altres països on funciona molt bé i cal enmirallar-se en aquests models

AEP:
1.Si prenem com a referència els partits polítics, sí que poden influir i canviar, i tenen molt poca afiliació
2.És un error parlar de militància assambleària
3.És inevitable l'assablearisme com a proposta de radicalitat democràtica, davant l'associacionisme juvenil
4.Hi ha certs sindicats que controlen les assemblees i que fan que la imatge sigui una determinada, però això no vol dir que l'assemblearisme

MLP:
1.L'objectiu de la Fundació Ferrer i Guàrdia i de l'MLP era i és recuperar la memòria i el fil de la història
2.Pi i Margall: si ajuntes moltes assamblees, tens una federació. Necessàriament has de confiar i delegar en altres espais que prenguin decisions
3.Copiem un model combatiu i el convertim en superestructura. La societat en xarxa no deixa de ser una trampa. Ens enmirallem massa en una horitzontalitat fictícia, existent en els ordinadors
4.Les normes i les lleis són fonamentals per protegir el dèbil
5.Parteix de la idea d'una societat consensual. Com que som diferents, tenim conclusions diferents i necessitem cert conflicte i consens
6.Identifica estudiants amb proletaris i professorat amb burgesia. Hi ha de tot, de drets i d'esquerres. I cal buscar aliances en aquest sentit
7.Les idees no viuen sense organització
8.La proximitat als partits, la batalla pels càrrecs, etc. Un treball estratègic a mig termini portarà a tenir més claustrals
9.No es poden perdre
10.Els grans que tornen a la univeritat també s'han d'aprofitar per aportar experiència

Fundació Ferrer i Guàrdia:
1.Les associacions tenen un problema greu que és la intensitat del relleu. Cal sistematitzar les experiències, d'acollida, de relleu...
2.Cal que les associacions d'estudiants tinguin clar quin ha de ser el seu paper sobre el terreny (problemes reals dels estudiants)
3.És un perill identificar Democràcia i assemblea. Ja que és una forma molt perversa quan creix en nombre de participants. L'Assemblea no tindrà mai la cautela necessària

Esplais Catalans:
1.Som bons mobilitzant gent però no organitzant gent en el sentit de gestió de persones, de relleus, etc.
2.L'objectiu de l'esplai és educar i no pas reunir-se els monitors. L'objectiu és l'assemblea en si?
3.Cal resoldre la qüestió organitzativa, ideològica i la cosa concreta. Les persones quan s'apropen a un sindicat han de tenir un procés d'acollida, d'assumpció de responsabilitats, etc. Fa falta una estratègia com a associació a deu anys

Casals de Joves de Catalunya:
1.Ens equivoquem en els noms que fem servir. Les assamblees tenen la funció d'aglutinar els estudiants i representar els estudiants. Són útils per la primera funció però no pel segon objectiu.
2.Les assamblees amb més de 15 persones poden ser operatives
3.L'assemblearisme és una forma d'associació. La gent té sentiment de pertinença. Hi ha gent que és de l'assemblea i la gent que va a l'assemblea. Tenen organització i comissions de treball, amb referents, etc.
4.Estan proliferant les assamblees d'estudiants a secundària i això un element a tenir en compte
5.Els sindicats miren cap al rectorat i no tant cap als problemes dels estudiants

AJEC:
1.L'associacionisme està en crisi, sobretot juvenil. La generació post-transició està molt poc conscienciada i veu l'associacionisme amb mala cara
2.Cal un canvi de la societat en general. S'ha de fer des de l'educació i des de ben petits (escola, lleure, etc.)
3.El relleu és molt important i sinó no cuidem això la mort serà lenta i segura

MLP:
1.Els problemes reals a la classe de la classe no són els reptes dels sindicats (ex. ciències del treball a la UB)
2.Si els sindicats sostenen les assamblees: mori l'assemblea
3.Fa 25 anys va nèixer Esplac i l'Ajec. On està cadascú?
4.No confonem a assemblea com a òrgan i assemblearisme com a assemblea permanent


Conclusions personals en base a les intervencions:
1)Em dona la sensació que les assemblees de facultat que funcionen són les que més mimetitzen el funcionament de les associacions: 1) hi ha organització 2) hi ha sentit de pertinença 3) s'assumeixen objectius i es delega responsabilitat
2)Els clubs de futbol parlen del VIRUS FIFA quan els seus internacionals emigren per jugar partits de la selecció, els sindicats d'estudiants no són capaços de reconèixer el VIRUS ASSEMBLEARI
3)Hi ha un problema de continuïtat de la cultura organitzativa per la intensitat del canvi. Es fa necessari generar plans d'acollida i relleu per garantir l'èxit a mig termini
4)Hi ha moltes entitats com les cooperatives de consum o les associacions d'ajuda mútua són reconegudes i funcionen perquè gestionen serveis per als seus membres
5)“Com puc resoldre el meu problema?” “És el sindicat d'estudiants una via per fer-ho?” Si no som capaços de respondre aquestes preguntes cada dia que obrim la persiana, millor que la deixem tancada
6)Els monitors a l'esplai o els caps escoltes l'agrupament estan 4,2 anys, els mateixos que estan els estudiants a la universitat... el problema és el producte: els monitors s'aixequen i van a educar infants, els estudiants no tenen un projecte definit

14 de setembre de 2009

l'estiu i la formació associativa

L'arribada del bon temps i l'estiu esdevé un moment clau per a l'Escola Lliure El Sol i la seva responsabilitat de formació de la gent jove associada del Moviment Laic i Progressista. Enguany, s'han realitzat fins a un total de 9 cursos, amb una mitjana de 24,6 alumnes per curs i 9 persones associades i 1 curs amb 22 persones, de les quals 20 pertanyes a una organització de base associativa de l'MLP. S'han fet cursos des del Maresme fins al Gran Penedès: a Barcelona, Mataró, Viladrau, Vilanova i la Geltrú i Seifores.

Especialment cal destacar Viladrau i Seifores com a experiència única i enriquidora per a totes aquelles persones que hi participen (alumnat, professorat, tutories, col·laboradors...). El fet de conviure en el mateix espai durant els dies que dura el curs, el poder compartir amb altres persones de l'MLP moments de reflexió i construcció col·lectiva, aporten un valor afegit a tota l’experiència. Com no podia ser d'una altra manera, l'eix temàtic ha estat l'Any Ferrer i Guàrdia i s'hi han realitzat activitats relacionades amb el personatge i el seu llegat pedagògic.

Caminem amb Fedelatina...
Hem comptat amb dos participants que provenen de Fedelatina a cadascun dels 3 cursos. És una de les accions que engloba el projecte conjunt entre l'MLP i Fedelatina. Aquest projecte parteix d’un estudi que inicia la Fundació Ferrer i Guàrdia per tal d’analitzar la capacitat d’inclusió de les entitats de l´MLP a partir de l’anàlisi de les trajectòries vitals d’aquests 6 joves vinculats a Fedelatina.

La Fundació Àngels Garriga. Un projecte pedagògic compartit
En el cas dels cursos de Saifores s’ha repetit l’experiència d’altres anys, on formadors de la Fundació Àngels Garriga han participat en els cursos impartint alguna de les tècniques. A diferència d’altres anys que només participaven en els cursos de monitors aquest estiu també ho han fet al curs de directors.

Un nou itinerari per una vella necessitat
Pel que fa el curs de directors de Saifores aquest any hi ha hagut una novetat ja que s’hi han ofert dos itineraris, un dirigit als qui treballen amb infants i l’altre per als qui ho fan amb joves basat en el model de casals de joves associatiu, per tal de respondre més acuradament a la realitat de cadascun d’aquests àmbits d’intervenció. L’experiència ha estat positiva i ben valorada per totes les parts, així que el proper any preveiem tornar a fer una nova edició.

11 de setembre de 2009

Diada al Camp de Tarragona

La presència de l'MLP al Camp de Tarragona es va veure refermada amb la participació als actes organitzats a Montblanc amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. La ciutat ducal va ser un marc incomparable escollit per la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya. El delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté i l’alcalde de Montblanc, Josep Andreu, van presentar l'acte institucional. La conferència la va fer l'amic de la Fundació Ferrer i Guàrdia, l'historiador Andreu Mayayo, que va destacar el paper del municipalisme en la construcció nacional de Catalunya.

Al final de l'acte vam tenir l'oportunitat de parlar amb en Xavier Sabaté, amb l'Hortènsia Grau, en Joan Ruíz i el propi Andreu Mayayo, entre d'altres persones referents al Camp de Tarragona.

6 de setembre de 2009

Tancada d'Ateneus Laics a Caldes

Ahir, dissabte 5 de setembre, vam fer la tancada inicial del Secretariat d'Ateneus Laics i Progressistes. La vam fer al municipi del president, en Jaume J. Pieres, Caldes de Montbui. Planificació combinada amb una doble visita al Centre Democràtic i Progressista i al centre històric de Caldes. Sorprenent la llarga història (140 anys de l'ateneu) com de l'estat de l'equipament.