31 de maig de 2011

Reduir la burocràcia és possible

Aquests dies l'Agència tributària truca a la porta de tots els ciutadans. Dels que tenim uns moviments econòmics del més normalets del món, ho saben tot. Et faciliten l'esborrany de la Declaració de la renda amb totes les teves dades. Fins i tot amb sorpresa recordes alguna activitat de l'any anterior que havies oblidat. Els avenços en la gestió de la informació tributària han estat bestials en els darrers anys. Fins i tot, genera afecció cap al sistema tributari.

La pregunta que em faig és si aquests avenços que han millorar la relació entre l'Agència tributària i el contribuent no es podrien aplicar a altres àrees de l'administració pública. Un model totalment informatitzat i integrat com és el cas de la renda es podria aplicar a la relació de les associacions amb l'Administració. Facilitaria la gestió i activitat administrativa de les entitats, reduiria el temps destinat a accions sense valor afegit i, permetria a les institucions conèixer de primera mà el finançament de les organitzacions socials d'una manera integral i transparent. Sembla surrealista que s'hagin de lliurar determinats papers cada cop que es presenta un projecte.

En un moment en que es demana un canvi de relació entre les institucions i la ciutadania, resulta imprescindible transformar la relació entre l'administració i les associacions. Un canvi en aquest sentit seria una forma de combatre la crisi ja que es podria fer una reducció de persones ocupades a banda i banda preocupades en fer funcionar la maquinària burocràtica. Tenim com a exemple la transformació de l'Agència tributària i ja sabem que reduir la burocràcia és possible.

27 de maig de 2011

Les bombolles i el PSC

Bombolla immobiliària, bombolla d'actius financers, bombolla gastronòmica, bombolla sanitària, generació bombolla... I ara tot d'una ens adonem que el fenòmen bombolla fins i tot ha arribat al socialisme català. Ahir participava en un debat de tuits en el que es deia que calia punxar la bombolla si volem tornar a reconnectar amb la ciutadania. Comencen a aparèixer escrits i manifestos que plantegen una revisió de tot, de dalt a baix, perquè el paisatge polític, tal com ahir s'entenia o es veia, ha canviat forçat des del 28N i sobretot després del 22M. La bombolla és una paraula poc utilitzada per analitzar organitzacions polítiques però que serveix perfectament per definir els canvis traumàtics que en els últims quatre mesos han viscut dirigents i militants del PSC. És una paraula que hem associat al totxo i, per tant, ens és extremadament desagradable. Però defineix a la perfecció un procés patit que alguns pocs ja vaticinaven en el pròsper i llunyà any 2008 quan es va conquerir pràcticament tot el poder municipal, nacional i estatal, i que ara, sense subterfugis, altera l’habitual status quo d’un partit massa viciat per la seva proximitat al poder.

Un dels principals arguments que sortiran al congrés és la necessitat de recuperar noves formes per reprendre el lideratge de l'espai social progressista amb l'objectiu de construir una nova Aliança social i política pel Progrés. Difícilment es podrà millorar la connexió amb la societat i teixir aliances d'aquest tipus sense complicitats profundes i d'arrel. Per aquest motiu no només calen lideratges que coneguin bé el partit sinó que procedeixin de diferents realitats, cultures organitzatives i backgrounds. Ara més que mai, cal obrir les portes del PSC i oferir el seu lideratge a activistes socials, a dirigents sindicals, a creadors i gent inquieta per la política i pel progrés procedent de sectors estratègics emergents. Necessitem que la nova cúpula del partit que sorgeixi escollida a partir de la tardor al XIIè. Congrés sigui representativa del que es cou al carrer, als centres de treball, a les associacions... La seva feina tindrà un primer encàrrec: punxar poc a poc la bombolla. Evitem caure en fòrmules despòtiques, la història ens ajuda a explicar quin és el resultat final.

26 de maig de 2011

Què m'agrada de CiU, PP, ICV-EUiA i les CUP

Abans de començar a parlar de futur, cal analitzar la derrota. Aquests dies he parlat amb gent que està fora de la bombolla política i he preguntat perquè creien que havia guanya CiU, perquè el PP havia crescut, perquè ICV-EUiA havia aguantat el tsunami conservador i quina opinió tenien de les forces emergents. I després d'algunes converses interessants i sinceres les meves conclusions són les següents:

1. La ciutadania ha visualitzat CiU com a part de la solució als reptes en els que estem immersos. CiU és sinònim d'eficiència i serietat. Per a la gent el PSC forma part del problema i no part de la solució. Per tant, existeix un decalaix entre el que diu l'Ideari del PSC, probablement el més representatiu de classes populars que conformen la majoria a Catalunya i el que realment perceben. Podem ser capaços de tornar a ser el partit de la majoria de ciutadans capaços d'esdevenir una eina útil -principament des del municipalisme- per a la ciutadania?

2. Quant al PP, caldria destacar la seva capacitat per generar un discurs senzill i contundent que ha calat entre la ciutadania. Frases com "el PP está por los problemas reales de la gente" o l'extremisme dels discursos com el de la immigració han arribat a la gent i n'han obtingut resultats. La clau ha estat l'elaboració d'un frame que reconeix amb un missatge clar. Podem ser capaços d'aprendre a formular discursos radicalment democràtics, entendors i transformadors, que ens allunyin de l'abstracció?

3. ICV-EUiA semblava que era la coalició que arribava en termes de relleu amb els deures fets després del 28N amb la devallada de les forces progressistes al Parlament. La frescor i la joventut són dos elements claus perquè l'espai ecosocialista hagi obtingut uns resultats interessants, evitant el desgast dels anys de govern a molts municipis i a la Generalitat. Però també pel fet de mantenir un discurs coherent i ajustat a la seva Declaració de Principis. Podem ser capaços de fer propostes sense tenir en compte les enquestes buscant una certa coherència entre el que diem que som i entre el que fem?

4. Cal mirar amb atenció l'emergència de les CUP que si bé no és un vot amb el que competeixi directament el PSC, sí que ho fa amb Esquerra i en aquest sentit el missatge podria ser el mateix respecte a altres forces. Les CUP són un projecte fresc, connectat amb els espais associatius progressistes de barris i pobles, amb dirigents que provenen dels esplais i dels agrupaments, dels casals de joves, de les entitats de cultura popular. Tots aquests elements probablement hagin fet que Esquerra hagi quedat desplaçat de la centralitat de l'espai social progressista independentista on es movia perfectament fa deu anys. Podem ser capaços de treballar per una nova aliança social de progrés amb el PSC com a pal de paller?

Comencen els moviments a Can PSC. L'activitat tuitera i blogera no ha fet més que començar. Els que han tingut més ànims i força ja han començat a posar negre sobre blanc la contudent derrota del socialisme català. L'anhel per recuperar el terreny perdut tant aviat com sigui possible ha impulsat diferents iniciatives personals i col·lectives. Caldrà estar amatent a les diferents propostes -benvingudes siguin- amb l'objectiu d'escoltar-les totes. De moment:

- #Congresdesdebaix la renovación del PSC o la catársis de la espiral del silencio de Jose Rodríguez, en referència a la iniciativa #congresdesdebaix
- Parlem primer de les idees, de Miquel Iceta
- Per una aliança de progrés, de Raimon Obiols
- I les notes que ens envia l'Oriol Bartomeus a uns privilegiats i que haurien de ser socialitzades!

El debat està servit.

Cap a la Trobada general MLP Girona 2011

El proper dissabte 4 de juny tindrà lloc la Trobada general MLP Girona 2011 que té tres grans objectius: En primer lloc vol ser un punt de trobada del centenar de dirigents que lideren les nou organitzacions del Moviment Laic i Progressista així com de les entitats amb qui es manté una relació fraternal. En segon lloc pretén generar debat a partir de l'observació de la realitat social després de les mobilitzacions del 14M i 15M així com del context polític després de les eleccions municipals del 22M. I en darrer terme la Trobada també es planteja com un espai obert per dibuixar el creixement de l'MLP en els propers anys arreu del país i més enllà de Catalunya. Representa, doncs, una fita en el camí del debat a fons que estem fent per fer de la nostra proposta una eina útil per a la Catalunya lliurepensadora i que vam començar a dibuixar amb la nova arquitectura institucional aprovada a l'Assemblea general el passat 14 de febrer i que va escollir a Santi Castellà com a president i un equip de deu dirigents com a Comitè d'Acció Laica. Com és habitual en les darreres trobades, es farà una edició més del Sopar de l'associacionisme laic en el que estan convidats activistes d'associacions locals de les comarques gironines així com dirigents de les grans organitzacions del país i els representants de les institucions.


10:30 h. Rebuda participants, acreditació i instal·lació

11:00 h. Inauguració de la Trobada general

11:15 h. Treball en plenari: L'escenari social i polític després del 14M, el 15M i el 22M

En vista dels darrers esdeveniments socials i polítics que s'han esdevingut, amb l'eclosió de les acampades i l'increment de suport electoral als partits d'extrema dreta, es planteja fer un debat sobre l'escenari social i polític a Catalunya.

13:00 h. Treball en grup: Inici dels treballs

Les relacions interassociatives a l'espai laic europeu

Aquest grup de treball aprofundirà en les estratègia de relació fraternal amb altres organitzacions lliurepensadores i promotores de la laïcitat a Europa.

Associacionisme i laïcitat a Espanya

Aquest grup de treball aprofundirà en les estratègies coordinació interassociativa de l'espai de laïcitat filosòfica més enllà de Catalunya comptant amb la participació d'organitzacions referents. (La llengua de treball serà el castellà). Participaran la FEGLTB, Federación de Mujeres Progresistas, CANAE i La Liga Española de la Educación Popular.

Experiències d'estratègies de creixement: Associacionisme, cooperativisme i acció social

Aquest grup de treball aprofundirà en les estratègies de creixement per aliança sectorial, per densificació i expansió territorial a Catalunya, partit de les experiències d'organitzacions referents.

14:00 h. Dinar

16:15 h. Continuació dels treballs

18:00 h. Treball en plenari: Presentació de conclusions i de la Declaració de Girona

19:30 h. Acte de benvinguda dels nous dirigents

20:30 h. Sopar de l'associacionisme laic


Prop de 60 organitzacions convoquen una gran manifestació antinuclear

Demanen un compromís en les eleccions municipals en pro d'un calendari progressiu i urgent de tancament de les centrals nuclears, la no renovació del permís d'explotació d'Ascó i el rebuig al cementiri nuclear.

Sota el lema TANQUEM JA LES NUCLEARS!, un grup constituït inicialment per prop de 60 entitats aplegades a l'entorn de la Coordinadora Tanquem les Nuclears ha convocat una manifestació per al proper diumenge 5 de juny, a les 12 del migdia, des de la Delegació del Govern de l'Estat al Pla del Palau fins a la seu de FECSA-ENDESA, al Paral•lel de Barcelona.

Amb aquest recorregut simbòlic, les organitzacions convocants interpel•len els dos principals agents responsables del funcionament de les centrals nuclears a Catalunya i l'Estat: el poder polític i el poder de les companyies elèctriques propietàries de les centrals. L'estreta connivència entre unes empreses elèctriques entestades en la lògica del benefici econòmic a qualsevol preu i uns governs dòcilment subordinats als seus interessos es reprodueix arreu del món, incloent-hi casa nostra. És per això que les eleccions municipals d'aquest diumenge, 22 de maig, han de servir per exigir als partits polítics un calendari progressiu i urgent de tancament de les nuclears, la no renovació del permís d'explotació de la central d'Ascó, que caduca el proper octubre, i el rebuig a la instal•lació del cementiri nuclear.

Amb la catàstrofe de Fukushima ha succeït allò que el lobby nuclear pretén negar. S'ha demostrat l'absoluta impossibilitat de controlar aquesta tecnologia de forma segura. Res no aturarà els efectes de la radiació alliberada fins ara, ni de la que es continuarà alliberant. Una part del Japó quedarà afectada durant dècades, i l'impacte sobre els ecosistemes marins i la pesca al Pacífic és impossible d'avaluar. Després d'anys de propaganda continuada per amagar la realitat de l'energia nuclear, aquesta es torna a mostrar com una font de danys irreversibles en persones i sistemes naturals. És un joc de risc permanent intolerable per a la salut de les persones.

El que ha passat no ens pot deixar indiferents, ja que Catalunya està entre els cinc països més nuclearitzats del món (segons les dades del ICAEN pel 2007) amb un 43% d'electricitat generada amb reactors nuclears, per darrera de França (78%), Lituània (76%), Bèlgica (57%) i Ucraïna (48%). I encara menys quan els tres reactors de les dues centrals nuclears catalanes han protagonitzat 19 dels 31 incidents de seguretat publicats pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN) durant el 2011. Tancar les nuclears és, per tant, una necessitat dictada per la seguretat. Però, a més, significa tancar el flux continu de radioactivitat que alliberen al medi ambient en el seu funcionament rutinari, i donar el primer pas per abordar el problema dels residus radioactius. La Xina, el Japó, Suïssa, Itàlia, Veneçuela, Xile i les Filipines han anunciat que renuncien als seus plans d'expansió nuclear. A França, l'energia nuclear està sent qüestionada públicament pels grans partits polítics per primera vegada, mentre que Alemanya accelera els processos per deixar l'energia nuclear enrere i avançar cap a les energies renovables.

En definitiva, som prop de 60 les organitzacions que convoquem la manifestació del 5 de juny per dir ben alt i ben clar al Govern de la Generalitat, al Govern de l'Estat i a les empreses elèctriques que TANQUEM JA LES NUCLEARS! Convidem el conjunt de la ciutadania a sumar-se a la demanda d'un tancament urgent i progressiu, demanda que volem fer extensiva a les altres 5 centrals que encara funcionen a la resta de l'Estat. Som conscients que aquesta mobilització és tan sols el primer pas per generar un moviment social que permeti el tancament de les centrals nuclears, i amb aquesta convicció us convidem a acompanyar-nos.

25 de maig de 2011

Reobertura del Centre Democràtic i Progressista de Caldes

El Centre, ateneu democràtic i progressista reobre la seu social amb un nou aspecte i amb una renovació d'un dels projectes associatius més emblemàtics d'Ateneus Laics i Progressistes. Explica Jaume Pieres, el seu president que després d’un any de treball reorganitzant l’entitat a partir d’una diagnosi interna i sense aturar l’activitat, el proper divendres 27 de maig es reobre l’equipament amb un nou cafè cultural pels seus associats. També s'han adequat i reorganitzat les diferents sales perquè les seccions del Centre puguin desenvolupar la seves tasques amb més comoditat. Durant aquest cap de setmana del 27, 28 i 29 de maig, les entitats i seccions adherides al Centre participaran de la reobertura amb diverses activitats per donar-se a conèixer.

A més, a partir de la reobertura de la seu social, l’equipament comptarà amb El cafè cultural del Centre, un espai que aposta per una oferta de productes de proximitat i de qualitat i amb una programació cultural estable per a totes les edats (de dimarts a diumenge a partir de les 15 h).

Segons expliquen membres l'entitat, la reobertura de l'espai social ha de servir per donar més impuls al projecte del Centre, Ateneu Democràtic i Progressista i per donar cabuda a d’altres iniciatives que puguin sorgir al municipi, així com generar recursos per donar resposta a les necessitats de l’entitat.

El Centre és un ateneu fundat l’any 1865 a Caldes de Montbui per la menestralia i classes populars en el bressol del moviment ateneístic de caire humanista de finals del segle XIX. Actualment, el Centre té el compromís de continuar amb la mateixa tasca mirant al segle XXI. En l’actualitat hi participen 10 entitats i seccions: el concurs de teatre Taca'm, la Coral del Centre, Jazz Sessions Club, Club d’Escacs Caldes, la Cobla Thermalenca, Scena Teatre, Calderins pel programari lliure, el Centre Sona, l’associació juvenil la Guspira i la Cooperativa de consum ecològic el Rusc. Totes aquestes entitats es coordinen a través de la Junta, l’òrgan de decisió del Centre.

23 de maig de 2011

Prop d'un milió de vot en blanc i nuls

En vàries ocasions -fins a quatre- van venir electors -principalment joves- a dir-me -mirant de reüll a l'enganxina d'apoderat del PSC-: "Perdona, per votar en blanc, he de fer alguna cosa més?". A la primera no captes el missatge, a la segona tampoc, a la tercera comences a pensar que passa alguna cosa, a la quarta és quelcom més que una sospita. I quan fas el recompte de paperetes te n'adones que és un fet. I quan l'endemà veus que hi ha més de mig milió de vots en blanc arreu d'Espanya i prop de quatre-cents mil que han fet un gargot a una butlleta, han deixar un missatge explícit en forma de manifest fet ja des de casa o han posat tres o quatre paperetes de diferents partits, o sigui vots nuls. Són prop d'un milió de vots de gent probablement emprenyada, decebuda, però també crítica, progressista i desorientada i amb missatge clar: no confiem en vosaltres, no ens representeu, no defenseu els nostres interessos. Cal prendre nota i pensar en com recuperar la il·lusió de la gent per un projecte col·lectiu i per unes sigles. En això consistirà probablement el debat que hauran d'afrontar els partits d'esquerres en els seus congressos, especialment el PSC. I com diu el Molt Honorable President, ho hauran/em de fer "Amb il·lusió"

18 de maig de 2011

Ara no! Barcelona és d'esquerres


Barcelona és d'esquerres està formada per gent que des de diverses sensibilitats polítiques d'esquerres creu que s'ha de fer front a la dreta que vol acabar amb l'Estat del Benestar. Una dreta que està disposada a deixar que els bancs, el sector financer i els mercats juguin al Monopoly amb els nostres països. És per aquest motiu que recollim la cançó del grup portuguès Deolinda Movimento Perpetuo Associativo que s'ha convertit junt amb Que parva que sou, amb els himnes a Portugal del moviment que recorre Europa "Democracia real Ya".

Nosaltres creiem però que la gent hem d'exercir el nostre dret a vot i desprès hem d'exigir als partits d'esquerra que facin front al tiburoneig financer i defensin l'Estat del Benestar. Per exemple, Islàndia ha demostrat que es pot fer, que es pot resistir als mercats. Vota! I no deixi que les idees conservadores i liberals tingui el poder a Barcelona ni a cap ciutat, ni a cap país.

Les conseqüències d'una educació cívica (Carta oberta de Santi Castellà als candidats membres de l'MLP)

La Presidència de l'MLP, en Santi Castellà, en nom del Comitè d'Acció Laica ha enviat una carta a tots els membres d'entitats de l'MLP que concorren en alguna llista del Moviment Laic i Progressista. El fet que més de 30 activistes i dirigents, dels que tinguem coneixement, demostra que l'educació cívica impulsada a l'esplai, l'escoltisme, l'associacionisme juvenil o l'ateneïsme, però també treballar en un context com Encís sccl, es transforma en responsabilitat pública sobre els aferts col·lectius més enllà de l'activisme social i cultural.


Salut,

En nom del Comitè d'Acció Laica de l'MLP i en el meu propi, et faig arribar una carta oberta que hem volgut adreçar en suport de totes les persones dirigents de les nostres entitats que concorreu a les llistes electorals el proper 22 de maig.


A l'MLP sempre hem entès el nostre model associatiu com una escola de ciutadania i de participació, i el teu gest enriqueix el significat d'aquesta tasca. En moments de descrèdit de la democràcia i de les institucions que la fan possible, és imprescindible que les persones amb experiència associativa facin un pas endavant i concretin el seu compromís cívic.

L'aprofundiment democràtic que la nostra societat necessita serà possible en la mesura que construïm una societat civil forta i unes institucions públiques liderades per persones que comparteixen els valors de la llibertat, el respecte i la justícia, sigui des del partit que sigui.

Et desitgem el millor des el convenciment que et faràs digne de la confiança de la gent que t'ha votat.

Afectuosament,

Santiago J. Castellà,

President


Han rebut la carta 30 activistes i dirigents que participen en un total de set formacions o coalicions polítiques diferents: Núria Bolet, Anna Jiménez, Violeta Piqué, Violeta Mata, Albert Junyent, Pere Balsells, Calamanda Vila, Marta Ribas, Sergi Contreras, Guillem Espriu, Joan Ignasi Elena, Josep Paré, Jordi Collado, Mario Burzuri, Ferran Alsina, Montse Soler, Laura Ribalaiga, David Soriano, Sergi Miquel, Georgina González, José Luis Rivera, Marian Rodríguez, Lluïsa Tugas, Ricard Lainez, Juanjo Rodríguez, Xavi Cabrera, Estela Alvira, Mercè Cuadrado, María Vílchez, Ramon Oña. De ben segur, que ens hem deixat alguns noms. Vagi per endavant les disculpes.

17 de maig de 2011

Les entitats socials x una Barcelona social. M’agrada Barcelona, M’agrada Jordi Hereu

Barcelona és una ciutat cohesionada, plena de projectes i il·lusions, de persones que l’estimen. Però també podria ser d’una altra manera. Una ciutat dura, que arracona a les persones més vulnerables, una ciutat sense cor. Nosaltres tenim ben clar quina Barcelona volem, hem lluitat durant molts anys per construir-la i podem dir, amb orgull, que ho estem aconseguint.

Durant més de 30 anys els governs de progrés de la ciutat hem fet polítiques per incrementar la cohesió i la inclusió social, per fer que el benestar dels seus ciutadans i ciutadanes no depengui de les condicions d’origen o de la sort , sinó del seu treball i esforç en la vida. Sempre ens han animat els ideals de justícia social i d’equitat i poder donar a tothom les oportunitats que es mereix.

Han estat polítiques fetes des del rigor i la responsabilitat. Polítiques ambicioses que han permès universalitzar la teleassistència i l’atenció domiciliària, construir 40 noves escoles bressols i 12.000 habitatges protegits, beneficiar a 10.300 famílies amb la instal·lació de nous ascensors, consolidar una xarxa de 17 centres oberts infantils i donar 6.000 àpats diaris a persones necessitades.

Hem fet un programa d’acció contra la pobresa i hem signat l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva amb 447 entitats. Hem fet més de 50 projectes per afavorir la convivència als barris i hem reforçat l’estratègia d’acollida de les persones nouvingudes, entre moltes altres accions.

Aquest treball de construcció social de la ciutat l’hem fet conjuntament amb les entitats socials i persones compromeses que viuen la ciutat, que comparteixen els nostres anhels i reptes, i que han donat durant molts anys el millor de si mateixes a la ciutat i als seus ciutadans i ciutadanes. Barcelona és una ciutat rica en teixit associatiu i capital social. I l’hem de preservar i potenciar.

Ara, amb la crisi econòmica, les necessitats socials han augmentat. Hi ha més persones que pateixen, més famílies que no tenen feina o habitatge, i que necessiten del suport dels governs i del teixit social per tirar endavant. Ara més que mai és necessari invertir en polítiques socials perquè el nostre estat del benestar és una bona xarxa de protecció social i l’hem de reforçar. No permetrem que siguin les persones més vulnerables les que paguin la crisi. No podem ni volem permetre cap pas enrera.

Donem suport a Jordi Hereu per la seva coherència i compromís amb el projecte socialista que ha fet de Barcelona una ciutat més justa i cohesionada, més igualitària i vertebrada, més integradora, més educadora, cívica i segura. Una ciutat dinàmica i plena d’oportunitats. Una ciutat capdavantera en polítiques socials i que treballa i treballarà perquè ningú quedi enrere.

Amb polítiques d’atenció a la infància que vetllin i assegurin el seu desenvolupament en un entorn segur i ple d’oportunitats. Que posin l’accent en la prevenció de situacions de risc i en l’eradicació de qualsevol discriminació o violència en l’entorn familiar, escolar o comunitari.

Amb polítiques de suport a les famílies que atenguin les seves necessitats més bàsiques, bé sigui derivades dels efectes de la crisi, bé per les necessitats de suport a les tasques educatives i de cura dels seus familiars. Les necessitats de conciliació seguiran sent una prioritat per a nosaltres.

Amb polítiques de suport a l’emancipació dels joves, oferint-los més oportunitats formatives i educatives, laborals, d’accés a l’habitatge i d’acompanyament per a desenvolupar els seus projectes vitals.

Amb polítiques per a promoure l’autonomia de les persones amb discapacitat o amb malaltia mental. Barcelona és reconeguda com una de les ciutats pioneres en matèria d’accessibilitat, però encara tenim un llarg recorregut per assolir una ciutat accessible per a tothom. La defensa dels drets de les persones amb discapacitat o malaltia mental serà la nostra preocupació.

Amb polítiques adreçades a les persones grans, per a promoure l’autonomia personal i potenciar l’envelliment actiu i participatiu, amb especial atenció a aquelles que pateixen situacions de dependència, maltractament o pobresa. La gent gran ha de participar i col·laborar activament en la societat. Són un dels nostres principals actius i no el podem perdre ni ignorar.

Amb polítiques per a continuar promovent la interculturalitat, que facin de la diversitat un valor i un motiu d’enriquiment de la ciutat i que ens permeti construir un projecte comú i compartit, amb respecte i igualtat en el compliment de drets i deures.

Amb polítiques per a promoure la inclusió i la cohesió social. De dignificació de barris, edificis i habitatges. D’identificació i tractament de les problemàtiques socials punyents i de treball per a prevenir-les. De seguir construint barri a barri una ciutat més igualitària i justa.

12 de maig de 2011

Report del sopar amb Isabel Vidal sobre economia social

Comencem el sopar sobre Organització del Programa Teresa Claramunt organitzat per Miky Aragón, responsable de la dimensió. Ens acompanya Isabel Vidal, catedràtica de teoria econòmica de la UB, però sobretot és la directora del Màster de l'Economia Social impulsat pel CIES. Acaba d'arribar d'Atlanta d'acompanyar els alumnes d'aquesta edició a conèixer experiències sobre economia social. Fem una roda de presentacions amb els 9 participants.

Comença fent referències sobre la història per després tornar al present. Economia social i Tercer sector són dues etiquetes, dues marques. Economia social neix en el 1901 en un congrés a França amb l'objectiu d'anomenar d'alguna manera l'associació de persones: associacions, mútues o cooperatives, amb caràcter democràtic (una persona, un vot). Tenen una forta volada a partir de la meitat del segle XIX com a reacció a la proposta liberal d'arquitectura econòmica. Per exemple, davant la falta d'escoles neixen els ateneus, davant la forta inflació neixen les cooperatives de consum. El cooperativisme demana democràcia política, per tant, amb la foscor del franquisme entra en crisi, a diferència a Europa (Finlàndia, Suècia, Regne Unit o Itàlia). Les associacions i les mútues han d'invertir per llei els beneficis. En canvi les cooperatives, poden reinventir-lo o repartir-lo. Economia social és un terme europeu, sense tradició de fundacions.

La incorporació del concepte d'economia social s'incorpora al llarg dels anys 80, en un moment de crisi econòmica. Es recuperen les cooperatives, neixen les societats anònimes laborals, etc. En aquests moments no s'identifiquen les mútues ni les associacions. El concepte economia social serveix per un cert reconeixement institucional de les SAL i les cooperatives.

Amb el creixement de l'estat del benestar, creix el sector públic en l'àmbit de l'educació (algunes cooperatives educatives es converteixen en escoles públiques). També la tercera pota va creixent, la dels serveis socials. En aquest cas, l'administració opta per la gestió indirecta. És el moment en que algunes entitats troben el moment de professionalitzar-se.

Els nous, formats per entitats i fundacions, busquen reconeixement però no es poden encabir en el terme d'economia social. És el moment que s'importa el terme de tercer sector, posant èmfasi en el non-profit. Isabel Vidal creu que no és bo que hi hagi dues etiquetes.

Apareix un problema legislatiu. Mentres tant la primera llei d'associacions és del 1993 (renovant la del 1964), les lleis de fundacions ja s'ha renovat dos o tres cops. Espanya importa la figura de la fundació dels Estats Units. Hi ha moltes fundacions (tipus operating) podrien ser perfectament empreses de treball associat. Els francesos han promocionat les associacions, que gestionen serveis (la seva llei és de 1901). En canvi, a Itàlia, s'han promocionat les cooperatives. A França i Itàlia s'ha apostat pel caràcter democràtic de les organitzacions i no tant en el non-profit. La fòrmula jurídica no és una qüestió neutra i condiciona clarament.

També hi ha un element clau en les subvencions: el lobby de l'economia social tenia el seu estatuts, a diferència del nou tercer sector, que encara té tot per fer. Amb els anys això canvia i les noves generacions de l'economia social s'emporten el gat a l'aigua: les associacions i les fundacions (tipus operating). Isabel Vidal critica que el moviment associatiu no ha defensat el seus interessos, com per exemple, que mai ha demanat un canvi legislatiu que demani equiparació a les fundacions.

L'empresa social és una altra etiqueta, per a Isabel Vidal, diferencia la part social de la part econòmica. Han de tenir un cert caràcter democràtic, a través d'un sistema multi stakeholders (governance). Segons la seva definició, Suara no seria empresa social, ja que només té un grup d'interès, els socis de treball. Abacus i Eroski serien exemples com Encís. La Caixa deixarà de ser-ho. Les caràcterístiques socials: 1) Govern democràtic 2) Iniciativa de baix a dalt. Les característiques econòmiques: 1) Activitat continuada al llarg de l'any 3) Amb contractes de treball 4) Els promotors i els treballadors assumeixen el risc 5) El benefici és prestar un servei a la comunitat 6) Poden distribuir beneficis però només una part.

La qüestió és què es pot fer amb totes les organitzacions que fan servir la figura jurídica associativa però que realment no tenen un caràcter democràtic. Isabel Vidal considera que aquestes entitats no són empreses socials ja que no són democràtiques. No dóna cap solució. Reconeix que l'origen d'aquestes organitzacions sorgeixen amb un objectiu d'autocupació. S'instrumentalitzen fórmules jurídiques com l'associativa. Isabel Vidal aconsella sortir de la figura jurídica sinó cal pensar en els requisitits generals d'empresa social.

Surt el debat sobre la ideoneïtat de definir-nos tercer sector. Isabel Vidal creu que és un bon terme per diferenciar-nos respecte del sector públic i el sector privat. També es debat una estona sobre el model europeu i el model americà de creixement de la iniciativa social. Isabel Vidal considera que tots dos models tenen coses interessants dels quals cal aprendre.

La conclusió final d'Isabel Vidal és que el poder econòmic obre portes en el poder polític. Per això cal "enamorar-se" del concepte d'empresa.

Miky Aragón agraeix la seva participació i convida a participar del Màster d'Economia Social i Direcció Sense Afany de Lucre, que ja compta amb 12 edicions i que impulsa el Centre d'Investigació d'Economia i Societat.

La visió sueca dels horaris insòlits a Espanya

11 de maig de 2011

Cap al reconeixement de la figura jurídica de l'empresa social

El Moviment Laic i Progressista tradicionalment ha apostat per les dues formes d'associacionisme: el cívic i l'empresarial, és a dir, per les associacions i les cooperatives. Ara bé, cada cop hi ha la necessitat d'encabir el organitzacions d'acció social que es veuen superades per la figura d'associació i que tampoc tenen cabuda en el cooperativisme. En el nou camí d'aglutinar les realitats a barris i pobles d'acció social caldrà treballar per al reconeixement de la figura jurídica d'empresa social, que conservi les característiques d'ONG i que permeti a un grup de persones professionalitzar-se sense haver de saltar-se la Llei d'associacions.

El dret espanyol no contempla la figura jurídica d'empresa sense afany de lucre. Sí que existeix en el dret anglès. Per això les associacions han desenvolupat activitats empresarials. Les limitacions en aquest cas estan en la dificultat de ser membre de la junta directiva i formar part al mateix temps de la plantilla professional. La Llei catalana d'associacions no permet que els membres de la junta directiva rebin remuneració, només si els Estatuts ho contemplen com a compensació de les despeses que impliquin la seva activitat. En tot cas, les relacions contractuals professionals entre membres de la junta directiva i l'associació, ha de sotmetre's a l'aprovació de l'assemblea. És el cas de la figura del secretari general d'entitats com Esplais Catalans, Casals de Joves de Catalunya o Acció Escolta de Catalunya.

Una possibilitat d'empresa amb absència d'afany de lucre podria ser una cooperativa, com és el cas d'ENCÍS sccl i els seus precedents Entorn sccl i 6tell sccl, que legalment són societats mercantils i, per definició no hi ha afany de lucre. Però la dificultat és la impossibilitat de ser reconeguda com a ONG. Les limitacions a les relacions professionals amb els membres del Consell rector són similars, però més flexibles, i si és el cas de ser una cooperativa mixta, com Encís, la meitat dels membres representen els socis de treball.

En resum, la vertebració d'organitzacions de l'acció social laica ha d'anar acompanyada d'un procés de reconeixement de l'empresa social sense afany de lucre, de manera que cada figura jurídica s'ajusti a una finalitat determinada: fundació, associació/federació/coordinadora, cooperativa i empresa social.

Felicitats guanyadors del Premi Barcelona Associacions!

M'expliquen que avui es lliuren els Premis Barcelona Associacions. Felicitar als guanyadors: l'Associació de Veïns de Sant Genís i la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge (FCEG), de la qual, indirectament m'hi sento implicat i partícep. M'entusiasma pensar que hi ha projectes de base que a contracorrent treballen mén enllà de les seves idees per generar cohesió al barri, com és el cas del primer projecte. I m'encanta saber que les institucions comencen a valorar la importància del projecte En construcció! de la FCEG que, de forma irreversible, portarà a la unificació de l'Escoltisme Català.

En el moment que hom es presenta a un premi i no guanya es fa difícil amagar una certa decepció quan coneixes la resolució final. Ens hagués agradat ser-hi avui al Saló de Cent recollint un dels dos premis amb Orgull Laic, una eina per a la transformació de les associacions. Dos motius em fan pensar que mereixia el reconeixement: 1) Constitueix una clara aportació de coneixement al 2n Congrés de les Associacions de Barcelona 2) És un projecte real amb uns resultats palpables que demostra la força d'una coordinadora d'organitzacions que es vertebra en funció d'un projecte ideològic i que creix cada dia. Però això és el joc democràtic que cal acceptar. En qualsevol cas, d'una manera indirecta el Moviment Laic i Progressista ens hi sentim guanyadors d'aquest projecte, ja que Acció Escolta de Catalunya, membre de la FCEG, és una de les entitats que formen part de l'MLP. Llarga vida a l'associacionisme de la ciutat i del país. Seguirem expressant el nostre orgull laic al carrer.

Barcelona és d'esquerres demana pluralitat informativa

La Plataforma Barcelona és d'esquerres tal com s'ha fet ressò Catalunya Press demana que els grups privats no decideixin el futur dels mitjans de comunicació i de la iniciativa social. A més, reclama que els ajuts institucionals no es concentrin exclusivament en els mitjans privats més poderosos.

La proposta de grups privats de comunicació de tancar mitjans públics i mitjans d’iniciativa social que han plasmat en un document que vàren entregar a la Generalitat. El fet de que uns pocs mitjans privats acaparin els ajuts institucionals especialment de la Generalitat de Catalunya.

La Platafora Barcelona és d'esquerres demana que es valori l’aportació democràtica i de pluralitat que fan els mitjans públics de comunicació i els de mitjans de base veïnals i populars: la COM, Barcelona TV, Catalunya Ràdio i TV3 tinguin una publicitat que els garanteixi seguir creixent i que no entri en contradicció amb el esperit de servei públic que han de tenir.

La Plataforma és d'esquerres creu que s’han de potenciar tots aquests mitjans, així com els d’iniciativa social. I ho creiem perquè les administracions públiques tenen l’obligació de garantir la pluralitat informativa i evitar que la comunicació estigui controlada i/o monopolitzada pels grans grups econòmics. Els mitjans de comunicació publics suposen una aportació imprescindible a la informació de proximitat i també a la defensa de la llengua catalana. Els estudis d’EGM han de comptabilitzar la suma de les emissores municipals per tal de reflexar la seva importància en la informació i el periodisme de proximitat. Els poders públics, Generalitat i Ajuntament, facin pública la seva política de subvencions, ajuts i subscripcions a la premsa, i resta de mitjans, i que la pluralitat, la diversitat, en definitiva, l’esperit democràtic, sigui un valor a tenir en compte, a l’hora d’aplicar-ho.

Això es garanteixi a través del control de la despesa en publicitat i/o propaganda per part del CAC, del CIC o d’altres estaments a crear per aquest propòsit, com per exemple la creació de la figura del “Defensor de la comunicació local”.

La despesa i els llocs de treballs dels mitjans publics demostra que les emissores públiques són els operadors més barats que hi ha al mercat. Si es té en compte fins on poden arribar les seves informacions. Les ràdios locals són un canal idoni i imprescindible per a la dinamització del comerç local i del petit comerç. Les emissores públiques són una garantia contra la precarietat dels llocs de treball, que pateixen, de forma creixent el mitjans de comunicació. Hi ha experiències de creació de consells de control i participació en emissores municipals, que cal estendre a tota la xarxa barcelonina. Amb això es dinamitza la participació i l’auto responsabilitat dels veïns per gestionar els mitjans, bé siguin les emissores com les revistes o les TV.

En resum, la Plataforma Barcelona és d'esquerres considera que: Des de Barcelona es vetlli, per seguir mantenint la tasca feta pels mitjans de comunicació públic i alhora es posi en valor un sistema comunicacional participatiu, obert, transparent, lluny del clientelisme propi del segle XIX, i que es recolzi els grups socials que impulsen la informació veïnal com a element de cohesió social. En aquest procés és bàsic tenir en compte la dinamització de l’aprenentatge i aplicació de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) entre la societat urbana barcelonina.

Sumar la comunicació lliure i democràtica a la política municipal de l’ urbanisme, del benestar social, del transport... és garantir que la nostra ciutat, Barcelona, es desenvoluparà pels camins del progrés i la participació.

Algunes valoracions de Barcelona és d’Esquerres respecte a cadascún els mitjans públics:

La COM té una voluntat de servei d'informació de qualitat, proximitat i normalització del català. Formada per 150 emissores en xarxa, amb un periodisme que busca la qualitat, la proximitat i que lluita des de la parla de cada comarca per a la normalització de la llengua catalana. Moltes emissores privades han eliminat la informació local. La coordinació, pel que fa a nivell tècnic, permès tenir i usar com una xarxa d’avisos, en cas d’emergències, imprescindible, com en els casos de Rodalies, de l’apagada, de les ventades o la nevada del 2010. Són emissores que estan fent un gran servei a la cohesió social, amb programes liderats per totes les persones que han vingut a Catalunya pels seus col·lectius, a qui ofereixen entreteniment i serveis.

BTV ha donat mostres de rigor, realisme i ambició. Exercint un gran respecte per la independència i la pluralitat. Cada dia hi ha 4 informatius per copsar el batec de la ciutat. S’ha de continuar amb un model ambiciòs. Des de Barcelona és d’Esquerres creiem que cal potenciar BTV i aprofundir en la definició del seu model. L’Ajuntament ha d’establir un contracte-programa i evitar les reduccions de les despeses de producció.

La Corporació Catalana de mitjans audiovisuals sí ha tingut sempre una gran consideració, i s’ha valorat el que ha suposat per a la construcció de “relat de país”. Però estem davant d’una ofensiva per aprimar la seva estructura en benefici de grups privats. De moment, s’han deixat d’ingressar 2 millions d’euros en publicitat a Catalunya Ràdio i, hi ha pressions per a reduir la seva possibilitat de finançament publicitari.

En un procés ara en marxa, es proposa reduir el sou un 5% al seu personal treballador i aprimar la seva estructura. Vendre edificis, reduir i tancar delegacions i concentrar l’activitat a Sant Joan d’Espí i reduir les aportacions del govern a no més de 300 milions d’euros anuals. Barcelona és d'esquerres està en contra que sigui el personal productiu qui en resulti perjudicat. Que les aprimades comencin per l’estructura político-administrativa. Que la producció pròpia i la informació a peu de carrer, no en resultin perjudicades. En definitiva, que es respecti i no es renunciï a un model públic fort i independent.

Els mitjans d’iniciativa social són els mitjans de barri i de districtes: Els poders públics han de donar un suport regular i permanent als petits mitjans de premsa, ràdio i televisió local tant convencional com digitals de barris perquè son font de pluralitat, independència i riquesa informativa. És en aquest sentit, que s’ha de reconèixer i donar suport al gran paper de cohesió social i de participació que fans aquests mitjans. Experiències com L’Independent o Graciamón.TV, i tants i tants petits mitjans de comunicació a cadascun dels 73 barris de la ciutat de Barcelona o als 10 districtes són una riquesa imprescindible per una capital amb una xarxa social molt rica.

10 de maig de 2011

Adjectivar la laïcitat

Ahir dia 10 de maig un tal Miró i Ardèvol ens ha dedicat al Moviment Laic i Progressista un article a La Vanguardia. Si el voleu llegir està a la part baixa de la pàgina 24, sota el títol "El que fan amb els nostres diners". Ens diu coses tan maques com que som "un grup privilegiat", "amb un nombre d'afiliats modestíssim" o "col·lectius singulars". Ja està bé: cal creure en aquella màxima que està bé que parlin de tu, ni que sigui malament.

El que m'ha cridat més l'atenció és la innovació que experimenta el terme laïcitat. L'autor ens ha titllat de practicar una "laïcitat excloent". La pregunta que em faig és si és possible adjectivar la laïcitat: Laïcitat positiva. Laïcitat exloent. Laïcitat radical. Totes elles busquen desvirtuar el concepte amb interessos diferents: el primer per suavitzar-ho, els altres òbviament per endimoniar-lo. La laïcitat excloent és un oximoron en tota regla. Laïcitat positiva recorda al concepte democràcia participativa. Dues adjectivacions per a col·leccionistes de termes de pensament tou.

Ah, per cert, senyor Miró i Ardèvol. No m'oblidava: Som més de 15.000 membres i 165 entitats i projectes arreu del territori. La nostra acció arriba indirectament a 120.000 persones a través de l'associacionisme cívic o empresarial i el que més li amoïna: hem triplicat l'organització en els darrers 10 anys i cada cop són més cristians els que s'impliquen en la direcció del nostre projecte col·lectiu, democràtic, integrador, plural, progressista, i per descomptat: laic. I crec fermament que el millor està encara per venir.

9 de maig de 2011

Ja tenim programa per a la Trobada general Girona 2011

El proper dia 5 Girona acollirà la Trobada General del Moviment Laic Progressista (MLP) a nivell de tota Catalunya, amb un centenar dirigents i d'organitzacions amigues. Aquesta cita compleix dues funcions. Per una banda, serveix per a que l'MLP faci observació de la realitat social. De l'altra, és un element clau de cohesió interna. Enguany, la trobada es convoca per dibuixar el creixement del moviment laic i progressista en els propers anys. A més, és el punt de partida de l'MLP a les Comarques gironines. Creixem i volem compartir-ho!


5 de maig de 2011

Barcelona és d'esquerres (la remuntada)

L’enquesta publicada fa uns dies per La Vanguardia (600 entrevistes, +4% de marge d’error) posa de manifest de manera evident que l’avantatge de CiU a la ciutat de Barcelona està desapareixent a mesura que s’acosten les eleccions del 22 de maig. Aquest avantatge, present a la majoria dels sondeigs dels darrers anys, semblava basar-se en un reflex de la situació general a Catalunya i ara que aquesta ha canviat (amb CiU a la Generalitat), les forces es reequilibren. Sembla evident que la gestió del govern Mas està passant una forta factura a les possibilitats dels nacionalistes conservadors per guanyar l’alcaldia de la capital.

Algunes dades: 1) En un any, l’estimació de vot a CiU ha baixat un 8%, reduint a més de la meitat el seu avantatge sobre el PSC. 2) La valoració de Trias s’ha mantingut estable, mentre que Jordi Hereu ha passat en un any del 4,3 al 5,1 (en un context de crisi i crítica a la política i als polítics). 3) En un any, el nivell de desaprovació de l’actuació de CiU ha passat del 34% al 47%.

Hores d’ara hi ha més electors que fa tres mesos que no tenen clara la seva opció, i acabaran decidint el guanyador. A menys d’un mes de les eleccions, el panorama és avui més obert que mai i el resultat més incert.

Font: Oriol Bartomeus

La trobada general MLP ja és aquí!


El proper 5 de juny tindrà lloc la Trobada general del Moviment Laic i Progressista. Un centenar de dirigents es trobaran per debatre sobre el futur de la Catalunya lliurepensadora. La trobada compleix una triple funció. En primer lloc serveix per a que l'MLP faci observació de la realitat social i prengui partit amb estratègies d'intervenció. També és un element clau de cohesió interna. I en darrer terme, una excel·lent carta de presentació en el territori on es realitza l'activitat. Enguany la Trobada es convoca per dibuixar el creixement de l'MLP en els propers anys a Catalunya, a Espanya i al món. Representa, doncs, una fita en el camí del debat a fons que estem fent per fer de l'MLP una eina útil per a la societat. A més, aquesta trobada constituirà el punt de partida de la presentació de l'MLP a les Comarques gironines. Complementa els processos de Lleida (2010), Cambrils (2009) i Sant Feliu de Llobregat (2008). També serà un moment important la finalització de l'Acollida a un grup de dirigents en el marc del Programa Teresa Claramunt que impulsa l'Escola Lliure El Sol.

1 de maig de 2011

1r de Maig: Sí a l'ocupació, no a les retallades

Celebrem aquest Primer de Maig en una situació difícil per als treballadors i les treballadores, en especial per als que estan en atur. La continuació de la crisi i les retallades dels serveis públics fan empitjorar la situació de moltes persones, famílies, autònoms i pimes, i posen en risc la cohesió social del país.

El sistema fi nancer, que és a l’origen de la crisi econòmica, amb un endeutament excessiu fruit de la bombolla immobiliària, és un llast per a la recuperació de l’economia espanyola, com també ho ha estat en altres països, com Irlanda o Portugal. Una altra vegada queda demostrat que les condicions laborals no han estat la causa de la crisi i que retallar drets no és la solució. Ja fa un any, el Govern Zapatero, cedint a les pressions dels lobbies econòmics i fi nancers, va fer un canvi de rumb en les seves polítiques amb retallades de salaris, congelació de pensions i una reforma laboral que, a més d’injusta, ha estat inútil per reactivar l’economia.

Per això el 29-S vam fer una vaga general contra la reforma laboral i ara hem iniciat la recollida de signatures per canviar els seus aspectes més negatius amb una iniciativa legislativa popular que portarem al Congrés dels Diputats. Perquè els treballadors i les treballadores no estem disposats que la sortida de la crisi signifi qui més precarietat i desregulació.

CCOO i UGT de Catalunya defensem amb fermesa la distribució justa i equitativa de la càrrega que està suposant la crisi, amb la mobilització i amb la negociació, com ho hem fet amb les pensions i ho fem ara amb l’acord de negociació col·lectiva. Perquè ni els salaris, ni les condicions laborals, ni els serveis bàsics, ni els drets de ciutadania siguin utilitzats com a mecanisme d’ajust.

Cal canviar aquesta lògica per un nou model productiu basat a competir en producció de qualitat, innovació i llocs de treball qualifi cats. I mentre el sistema fi nancer està rebent recursos públics per ser reestructurat i s’elimina l’impost de successions a les 500 famílies més riques de Catalunya, es retallen els serveis públics així com els diners per a protecció de les persones aturades i per a polítiques industrials, d’infraestructures i d’innovació.

UGT i CCOO de Catalunya rebutgem les retallades del Govern de CiU, que posen en risc la cohesió social de Catalunya i amenacen el futur de l’Estat del benestar. Retallar la sanitat, l’educació, els serveis socials o les inversions públiques, entre d’altres, comportarà més persones aturades, menys i pitjors serveis públics per a tota la ciutadania i una sortida de la crisi amb més desigualtats.

Hi ha una altra manera de fer les coses. Cal actuar sobre els ingressos públics i no només sobre les despeses. És necessària una reforma fi scal amb l’objectiu que paguin més els que més guanyen i cal recuperar l’impost de patrimoni i la lluita contra el frau fi scal i l’economia submergida. Accelerar la reestructuració del sector fi nancer perquè torni a circular el crèdit a les empreses, autònoms i persones, amb la depuració de les responsabilitats d’aquells que no van fer de supervisors i dels directius de les empreses que necessitin diners públics per continuar sent viables. Això no hauria de comportar, però, la desaparició de les caixes d’estalvis, el més semblant al nostre país a una banca pública, que han garantit durant molts anys la inclusió fi nancera de molts col·lectius, el suport a les entitats socials a través de l’obra social i el suport al desenvolupament econòmic i financer territorial.

I cal resoldre el drama de moltes famílies que estan perdent l’habitatge perquè no poden fer front al pagament de les hipoteques ni eixugar-ne el deute i, per tant, estan condemnades a no poder sortir del pou en què els ha instal·lat el sistema especulatiu. Per això, CCOO i UGT de Catalunya, amb un conjunt d’entitats socials i veïnals, hem portat al Congrés una proposta d’ILP per regular la dació en pagament, de la mateixa manera que es fa en altres països del nostre entorn.

Celebrem aquest Primer de Maig a les portes de les eleccions municipals, en què tota la ciutadania està cridada a escollir uns governs municipals que hauran de gestionar uns pressupostos amb moltes mancances i, per tant, hauran de prioritzar actuacions. Per això, UGT i CCOO de Catalunya animem els treballadors i les treballadores a votar aquelles opcions que prioritzin les polítiques cap a les persones i fomentin la cohesió social. Al mateix temps, demanem als partits polítics que no s’utilitzi la immigració amb fi nalitats electorals.

En l’àmbit internacional, la crisi política i social al sud de la Mediterrània ha deixat un senyal molt clar. Les revolucions a Tunísia i Egipte demostren que la injustícia, la pobresa, la manca de democràcia, l’atur i la corrupció són els principals enemics del desenvolupament i de la pau a la Mediterrània. L’autoritarisme i la repressió, que la Unió Europea tolera per assegurar-se els seus interessos estratègics i comercials, mostren ara els riscos i les febleses inherents. És hora que Europa parli clar i doni suport a la democràcia a la Mediterrània. I no tan sols des del punt de vista polític sinó també des del punt de vista social, promovent el paper del diàleg social i de la negociació col·lectiva, i sumant-hi els sindicats, que han fet ben visible la seva coherència i el seu sentit de la responsabilitat. Europa necessita recuperar amb urgència un discurs social. I no tan sols en la seva política de veïnatge sinó també en la cerca de la seva pròpia identitat. Ni els mercats fi nancers ni la competitivitat poden ser l’excusa per destruir les conquestes socials amb les quals s’identifi quen la majoria dels europeus i europees. Utilitzar els salaris, les prestacions socials o la negociació col·lectiva com a mecanismes d’ajust dins un marc de defl ació competitiva posa en risc el mateix procés de construcció europeu. Enfront de la pressió i l’amenaça constant dels “mercats” cal que Europa s’afi rmi en la defensa del seu model social i faci valer l’actiu que suposa una Unió amb 500 milions de ciutadans i ciutadanes. Governar Europa ha de ser alguna cosa més que governar l’austeritat i, per això, el model de govern d’Europa ha d’emergir del conjunt d’institucions, d’actors i d’interlocutors que representen el seu teixit econòmic i social. En el Dia internacional del treball CCOO i UGT de Catalunya, juntament amb el sindicalisme europeu i mundial, instem els treballadors i les treballadores de Catalunya a participar en les manifestacions per dir ben fort:

SÍ A L’OCUPACIÓ, NO A LES RETALLADES!