14 de juliol de 2006

els reptes de l'escoltisme laic i progressista a l'Hospitalet de Llobregat

Us he de confessar que quan em vau proposar que preparés conferència per a la celebració tan important com són els deu anys de l'Agrupament Escolta Lola Anglada en un primer lloc em va fer molta il·lusió. Després, quan havien passat uns dies, vaig començar a adornar-me que aquestes coses se li demanen a les velles glòries, a les persones que són o es fan grans i bé, encara no em considero una persona gran però sí que puc dir que he tingut l'oportunitat i la sort de viure de ben a prop els 10 anys d'escoltisme que estem celebrant a l'Hospitalet avui. Per tant, vist així, no dec ser tan jove.

Sí, sí, fa 10 anys que la Laura, el Jordi, l'Anna, la Susanna i algú més que ara no recordo, disculpeu-me, si esteu per aquí, van començar aquesta aventura. Sembla que va ser ahir quan es feien les festes al parc de la Serp per promocionar la creació de l'agrupament. Encara recordo que li dèieu "cotarros". Espero que aquest mot i el que representa encara es tingui present o fins es faci servir perquè tant la intenció (promoció), el contingut (activitat oberta a la ciutadania) com la il·lusió amb la que es realitzaven. I ho recordo justament perquè l' AE Skues, el meu agrupament, va donar suport a aquestes activitats de dissabte al matí. En Santi que hi és present, a la sala, se'n deu recordar prou bé. Si mirem les dades de la creació dels agrupaments d'Acció Escolta comprovarem que el Lola Anglada contribueix a una segona generació d'agrupaments que es creen a mitjans dels anys noranta, trencant uns quants anys sense crear-ne cap de nou.

Però no hem vingut a parlar del passat. Si voleu saber la meva opinió sobre els 10 anys de l'AE Lola Anglada us convido a llegir l'entrevista que m'heu fet i que heu publicat al Kim de l'Índia. A més no ho farem perquè les coses s'han fet molt bé i segurament el que cal és parlar en format de suggeriments cap a on podria anar l'agrupament. Ah, per cert, gràcies al consell de redacció del Kim per decidir fer-me l'entrevista. M'ho vaig passar molt bé.

Us he de dir que l'Hospitalet per a mi és un lloc especial per dos motius: El primer perquè és on he viscut gairebé tota la meva vida, on viu la meva família, on he estudiat i on he conegut gran part dels meus amics que avui encara tinc la sort de conservar. En segon perquè va ser al Centre Barrades a la Rambla Just Oliveres on es va celebrar l'Assemblea constituent d'Acció Escolta de Catalunya, el 20 de gener de 2002, on vaig tenir l'oportunitat de ser escollit el primer president, amb un equip on hi havia l'incombustible membre de l'AE Lola Anglada, l'amic Jose.

He estructurat la xerrada en tres parts: Començaré per dir com m'agradaria o crec que s'hauria de definir l'agrupament, és a dir, sota quins pilars hauria de fer el plantejament educatiu l'agrupament. Posteriorment traçaré algunes pistes sobre l'estratègia a seguir en els propers anys. I després m'acomiadaré convidant-vos a fer un exercici de lliure examen i prendre com a vostres els suggeriments o oblidar-vos per complet de tot el que heu escoltat.

Plantejament ideològic i educatiu

Per a mi, la proposta ideològica i educativa en la qual s'ha de formular un agrupament d'Acció Escolta ha de ser el lliure pensament, el republicanisme, el federalisme, la democràcia, la laïcitat i el progrés. Què vol dir? Nosaltres no tindrem mai la figura del consiliari o adult que està per sobre de tot i mana. No hi ha alternativa laica al capellà, ni tenim capacitat, ni pensem que sigui bo ni s'adiu al nostre ideari.

1. Republicà. és a dir, per sobre de la voluntat de l'agrupament no hi ha ningú. La voluntat de l'agrupament es conforma a partir de l'opinió dels infants i joves, dels caps escoltes i dels pares i mares.

2. Federal . Si entenem per federal que és la persona qui s'autodetermina, és a dir, que cada ciutadà ha de trobar la seva forma de ser feliç, cal que l'agrupament trobi la seva forma de definir-se i decidir sobre quines activitats fa, i com es relaciona amb Acció Escolta de Catalunya, amb el Consell de la Infància i la Joventut de l'Hospitalet, amb l'Ajuntament, en general, amb la societat que l'envolta. Aquest concepte dóna peu a l'agrupament democràtic.

3. Democràtic . És aquell que es dota d'un sistema de funcionament on cada infant, educador i pare o mare participen activament. Això només és possible amb la delegació de responsabilitats i l'exigència de resultats en un període determinat. Caldria donar més confiança a les persones i exigir-los responsabilitat.

Proposem un model d'agrupament democràtic radical. Proposem un model que fomenti al màxim la vida democràtica i on tot aquell que hi vulgui aportar el seu esforç tingui mecanismes per fer-ho. L'agrupament escolta és en sí mateix una escola de formació en la ciutadania activa i en la democràcia. Per aquesta raó cal proposar nous criteris que eixamplin la vida democràtica al si de l'entitat.

Laic. Per tal de ser democràtic hauria de ser laic, és a dir hauria de promoure la pluralitat educativa dins d'un ideari que entengui la pluralitat -religiosa i ideològica- com un valor positiu de saber conviure en la complexitat.

Progressista . Hauria de tenir una visió del món i una proposta educativa encaminada a canviar les mentalitats com a camí per transformar la realitat que ens envolta.

La proposta d'escoltisme laic necessita d'un model organitzatiu que delimiti responsabilitats i exigeixi responsabilitats cada cert temps. Cal a més, que l'agrupament eduqui en la participació dels infants, impliqui tots els educadors en les tasques educatives i impliqui als pares.

Aquest model ens indica quin tipus d'educador volem. Necessitem un cap escolta que no esperi directrius sinó que a l' agrupament es creï les seves. Un agrupament laic pot esperar dies, setmanes, mesos o anys, a què la seva associació li digui què ha de fer. No li ho dirà mai, no pot i no vol dir-ho. L'educador laic i progressista entendrà que és ell qui ha de decidir, però per fer-ho necessita de la cooperació de la resta i sobretot, formar-se i llegir.

És per aquesta raó que el lema de l'Escola Lliure El Sol és "eduquem ciutadans lliures". Ciutadans que sàpiguen discernir, criticar i sobretot proposar i fer. El cap escolta laic, tindrà les seves opinions sobre les coses però sabrà alhora conviure amb persones que opinen diferent en molts àmbits de la vida. Per tant haurà d'acostumar-se i d'educar-se en la política del consens.

Claus i estratègies de futur

Els caps escoltes, motor de l'agrupament . L'Estudi de l'MLP ens diu que 4 de cada 10 caps d'Acció Escolta no han estat infants o joves protagonistes en l'escoltisme. Curiós. L'AE Lola Anglada supera amb escreix aquesta mitjana. Al llarg dels 10 anys ha intentat, tant per necessitat, com fins i tot per filosofia, mantenir un nombre de caps escoltes nouvinguts a l'escoltisme. I em sembla que aquesta manera de funcionar l'heu de conservar. Demostra que sou una organització fresca i oberta. L'Estudi de l'MLP també demostra que els caps escoltes s'emancipen abans que la mitjana de la població catalana. Això ens condueix a pensar que tan malament no ho devem fer i que anar a contracorrent i prendre compromisos en aquesta societat individualista i consumista ens ajuda en el nostre procés personal de plena ciutadania. A més també estem cinc punts per sobre en la mitjana catalana de joves que fan estudis universitaris. A més 4 de cada 10 caps escoltes estudien i treballen alhora que fan d'educadors a l'agrupament. Em sembla que són dades a tenir en compte.

Contribució a l'enfortiment de la democràcia. I això que feu des del Consell d'Agrupament, des de la gratuïtat, des del compromís voluntari, també és fonamental per l'enfortiment de la democràcia; tot i que sembli mentida i poc palpable, difícil de calcular. Perquè per esbrinar el nivell de democràcia d'una país, d'una ciutat com és l'Hospitalet de Llobregat, fins i tot com és el Barri de Sant Josep, ens hem d'adreçar a l'observació dels nivells d'independència i d'actuació de la societat civil. Per tant, la independència de l'AE Lola Anglada de l'Administració, el compromís voluntari dels seus educadors... fan que l'agrupament sigui un element més d'enfortiment i de cohesió social. Per tant la recomanació que us faig en aquest sentit és que continueu treballant en aquest model d'associacionisme, en aquesta proposta d'enfortiment de la democràcia. Sou uns herois, com a individus que decidiu dedicar part del vostre temps lliure i com a organització que voleu contribuir a l'educació i la participació d'infants en un projecte col·lectiu.

Educació d'infants feliços. Parlant de participació d'infants en un projecte col·lectiu m'agradaria trencar tòpics sobre l'escoltisme. En Jordi Vaquer, president d'Acció Escolta, que avui també ens acompanya, va dir en el discurs de cloenda de la darrera Assemblea Nacional que la missió de l'escoltisme és l'educació d'infants feliços, i que calia trencar amb l'obsessió de l'escoltisme pel poder i per la motivació única d'educar els futurs quadres de la classe dirigent de la ciutat o del país. I la veritat és que no li falta raó, perquè nosaltres el que volem és arribar al màxim d'infants, volem que tots els que passin per l'escoltisme s'emportin arguments per afrontar el camí de la vida amb garanties d'assolir quotes de felicitat. Aquesta ha de ser la nostra missió, independentment que acabin sent perruquers, advocats o polítics. L' AE Lola Anglada ha de ser ambiciós i orgullós i ha de plantejar-se constantment estratègies per donar a conèixer el seu projecte educatiu i associatiu. Acció Escolta de Catalunya ha crescut un 20% en membres. I bona culpa d'això la té el vostre agrupament.

Una proposta infantil i juvenil on els adults també tenen cabuda. Ens definim com una proposta educativa i associativa infantil i juvenil. Si bé, això no vol dir que no pugui haver-hi adults que contribueixin en el creixement del projecte educatiu. Les formes de participació poden ser moltes, senzilles i econòmiques en temps i diners com contribuir amb el boca a boca a explicar què fa l'agrupament, a d'altres més complexes com participar del grup d'antics que assumeixen petites responsabilitats de gestió, o fins i tot la implicació en la comissió de mares i pares. A partir del proper curs, també hi haurà la possibilitat de participar econòmicament des del Programa de Suport a Iniciatives Laiques i Progressistes que impulsa la Fundació Ferrer i Guàrdia i que té com a objectiu esdevenir un instrument potent per als agrupaments d'Acció Escolta, els esplais d'Esplac i els casals i grups de joves de l'Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya.

Les oportunitats estan sempre fora. Quan vaig tenir l'oportunitat de conèixer en Jordi Serrano, director de la Fundació Ferrer i Guàrdia, on tinc l'oportunitat de treballar i d'aprendre constantment a interpretar la realitat que envolta la gent jove, em va quedar gravada una frase de la qual n'he fet una màxima i que intento pronunciar i repetir allà on vaig: Les oportunitats sempre estan fora. Sovint les organitzacions es tanquen i s'enroquen. Veuen l'entorn com una amenaça. Consideren que qualsevol incidència del món exterior a la realitat quotidiana a l'agrupament pot ser contraproduent. I això és totalment erroni. Hem de generar estratègies que ens permetin connectar contínuament amb l'exterior, hem d'explicar què fem i què som. I això es pot fer en la mesura que planteges aliances amb altres associacions educatives, juvenils, culturals... el marc del Consell de la Joventut i l'Hospitalet, la Comissió de Festes... són marcs excepcionals. Com que som una organització educativa també ho hem de fer amb l'escola i l'institut més proper, o amb la interlocució amb l'Ajuntament (Districte, Agenda 21, Serveis Socials, Alcaldia...), o amb la participació de les estructures associatives d'Acció Escolta i del conjunt del MLP... En la mesura que hem d'explicar a altres què som estem fent una doble funció: endreçar les idees per explicar-ho d'una forma que s'entengui i estem fent més gran el nostre projecte educatiu i associatiu. Us convido a treballar en aquesta línia i a plantejar estratègies de creixement en aquest sentit. És tan important el treball d'organització intern com la dimensió exterior. Tot fa agrupament. Per això, no em sorprendria que algun membre de l'agrupament ben aviat presidís, el Consell de la Joventut de la Infància i l'Esplai com tenim l'oportunitat ara de presidir el CJB o de vicepresidir el CNJC.

Els recursos que educadors i infants es mereixen. El reconeixement institucional de l'escoltisme i també de l'esplai, passa per tres grans aspectes: el suport a la promoció de la tasca voluntària i compromesa que es realitza, el suport a les activitats i projectes que es desenvolupen i el suport a fer possible que es disposi d'un espai emblemàtic on realitzar l'activitat. I us he de dir que en aquest sentit l' AE Lola Anglada no està gens malament. Cal seguir treballant perquè l'activitat educativa de cap de setmana tingui el mateix reconeixement que l'activitat diària. I que el compromís de l'Ajuntament amb la cessió d'espais sigui un compromís a mig termini que permeti a l'agrupament fer inversions per millorar constantment l'espai sense la sensació que s'estan perdent diners. En tot cas, la meva opinió és que les condicions de partida són força favorables i la predisposició de l'Ajuntament també ho és. Alguna cosa tenim guanyada, certament en comparació a altres municipis.

L'orgull de l'organització. Quan sento parlar els caps de l'AE Lola Anglada percebo que hi ha un alt sentiment de pertinença a l'organització. I això, a part d'agradar-me, en fa sentir feliç perquè veig que mentre existeixi aquest orgull d'organització vol dir que l'agrupament està viu i que té una llarga vida. Veure l'ampolla sempre mig plena és molt important. El nostre mètode laic i democràtic segurament ens fa, a vegades, sentir frustració quan no aconseguim aquells objectius que ens havíem marcat. Però hem de valorar allò positiu que hem estat capaços de construir en qualsevol procés que fem.

Comiat

I voldria acabar fent tres agraïments o tres reconeixements.

El primer lloc a la família Pujol, el Jordi, la Laura, el Pere Anton i la Isabel, ja que sense la seva visió tot el que ha passat al llarg d'aquests deu anys no hagués estat possible. I mai, primer des de Germanor Escolta de Catalunya i posteriorment des d'Acció Escolta de Catalunya i des del Moviment Laic i Progressista, no haguéssim pogut treure pit i sentir-nos orgullosos de tenir una realitat a l'Hospitalet de Llobregat. Un municipi que el seu Alcalde, el senyor Corbacho li he sentit més d'un cop anomenar la Ciutat de l'Esplai, i en la que estic convençut també té present l'escoltisme.

En segon lloc a tots els caps que han passat d'una forma més o menys intensa per l'agrupament dedicant gran part del seu temps lliure a construir aquesta realitat. Com us deia abans, heu estat i, sobretot, sou uns herois al servei de l'educació i la participació. Al servei de difondre l'ideari laic i progressista des d'una proposta ben concreta i palpable: l'escoltisme.

En tercer lloc a tots el qui avui heu escoltat atentament una visió més de les claus de futur de l'escoltisme laic i progressista a l'Hospitalet. Us recordo el que he dit quan començava, escolteu els parlaments institucionals que ara hi haurà. I feu un exercici de lliure pensament, de lliure examen i quedeu-vos amb allò que considereu rellevant.

Amics, encara que la gent no ho digui, no ho reconegui, vosaltres sou un exemple únic en la nostra societat. Mentre la major part de persones es pregunta què poden fer els altres, institucions, persones, societat. Un grup de persones, del Lola Anglada, us plantegeu, què puc - podem fer nosaltres per la nostra ciutat, pel nostre país. I ho feu de la millor manera, de la manera més generosa, mes estimulant, més despresa, més altruista.

Gràcies i moltes felicitats!

Conferència "Els reptes de l'escoltisme laic i progressista a l'Hospitalet de Llobregat". Acte institucional dels 10 anys de l'Agrupament Escolta Lola Anglada. 9 de juny de 2006

Debat juvenil mediàtic

 

De la mà de Mònica Terribes el passat 25 de maig es va celebrar un debat televisat sobre el Referèndum de l'Estatut del 18-J. A mi em va semblar brutal per dos motius: El primer, pel fet de veure els companys de les organitzacions polítiques juvenils prenent part d'un debat   sobre el futur de Catalunya i fent-ho en termes raonables i constatant que el paper de les joventuts polítiques ha estat decisiu en els procés d'elaboració de l'Estatut. El segon, per la brillant decisió de TV3 i, concretament del programa de La Nit al Dia, de fer aquest debat en horari de fidel audiència sobre l'actualitat política. Barcelona Televisió (BTV) hauria de prendre bona nota i fer un debat semblant sobre temes que afecten a la joventut de la ciutat, aprofitant que actualment estem en ple procés de definició del Projecte Jove. De moment prenem nota sobre els missatges i reflexions llençats pels Cuminal (JNC), Romero (JSC), Aragonès (JERC), Coto (NGC) i Ortiz (JEV) sobre l'Estatut. Senyor Domingo la decisió està en la seva teulada, la joventut barcelonina també es mereix tenir un debat juvenil mediàtic.