27 de maig de 2015

Inèrcies

El final de la diàspora socialista conclou probablement amb aquestes eleccions. S’ha arribat a presentar amb diferents sigles com són els partits PSC i MES i les associacions Avancem i Socialisme, Catalunya i Llibertat; i amb múltiples fórmules de coalicions pròpies i també amb les altres forces polítiques catalanes. En alguns casos són destacables acords d’una generositat extrema.
Els resultats del socialisme sobiranista s’ha d’avaluar en funció de les expectatives. MES ha quedat lluny dels regidors que s’havien posat com a objectiu. Avancem i l’entitat de Toni Comín, que no s’havien marcat objectius quantitatius i que tenien pretensions més qualitatives, veuen amb satisfacció la seva contribució a la recomposició del centre-esquerra a Catalunya, que en aquestes eleccions han vist consolidat una mica més.

L’èxit del PSC: arrelament o clientelisme

Si la variable de l’eix nacional no ha tingut pes en la decisió de molts electors del PSC, sí que ho ha estat l’arrelament o el clientelisme (segons el model) per aconseguir un bons resultats en bona part dels seus feus històrics. Una curiositat: Parlón i Mayoral aconsegueixen el suport ciutadà de forma majoritària a Santa Coloma i Granollers, fet que contrasta amb el seu fracàs de rellevar l’aparell socialista fa tot just un any al congrés. Collboni també hi era en aquella conxorxa. Diuen els entesos que ha fet una bona campanya, tot i que ha estat insuficient voler erigir-se com l’hereu dels 32 anys de governs progressistes a la ciutat.

Les fórmules del ‘sorpasso’

Qui ha governat l’àrea metropolitana de Barcelona les darreres dècades comença a sentir incomoditat per la irrupció de l’esquerra sobiranista/independentista i rupturista a l’àrea metropolitana. És qüestió de temps i relleu generacional que arribi el canvi d’hegemonies. Vindrà a partir d’una triple via: la fórmula Junqueras: patriotisme local, estelades les justes, llistes obertes/representatives i defensa de l’honradesa. La fórmula CUP: activisme social/associatiu, captació d’un vot generacional i treball de formigueta. O la més recent, la fórmula Colau: confluència, mobilització ciutadana als barris i crítica radical.

Dos apunts per a l’esperança

En primer lloc, la pràctica desaparició de les marques polítiques avaladores del racisme i la xenofòbia.
I en segon, la transversalitat i l’interclassisme del procés emancipador en el que està immers Catalunya apuntala encara més la maduresa de la nostra unitat civil.
Finalment, la inèrcia ens porta a un declivi progressiu de l’statu quo/stablishment i a un enriquiment a partir de la diversitat dels actors i dels matisos del procés català.
Fabian Mohedano és treballòleg i activista social


Publicat a Sentit Crític, 26 de maig de 2015

15 de maig de 2015

Les cases de colònies: una oportunitat quotidiana per a la Reforma Horària

Les cases de colònies: una oportunitat quotidiana per a la Reforma Horària

Mohedano defensa que “cal impulsar uns horaris sostenibles i beneficiosos per a les institucions, les empreses i la ciutadania” i dóna alguns consells de com les cases de colònies també es poden adaptar a uns horaris de la nova societat del coneixement.

Catalunya s’organitza en uns horaris que corresponen a l’època de la societat industrial, agreujats per transformacions sobre l’organització social del temps patides pel creixement econòmic durant el franquisme. Aquesta situació deriva en seriosos obstacles per a la competitivitat i la producció empresarial, en el augment de riscos psicosocials de les persones treballadores, el manteniment de la desigualtat de les dones, els problemes de salut derivats de la manca de son en adults i infants, la manca de temps personal i en una disminució del benestar de la societat en general.

A Europa fa algunes dècades que va començar la substitució del model horari tradicional per un altre adaptat a les necessitats d’igualtat i productivitat de la ciutadania, i diversos estudis de l’Eurostat (oficina estadística de la Unió Europea) mostren que estan avançant en el bon camí, tot i que hi ha diferències entre països segons els models adoptats. Al nostre país el debat tot just s’inicia fa uns anys i ara sembla que emergeix el debat en un context de crisi en el que cal trobar fórmules d’optimització dels recursos escassos. En aquest context és en el que s’ha posat en marxa la Iniciativa per a la Reforma horària. L’objectiu fonamental és impulsar uns horaris sostenibles i beneficiosos per a les institucions, les empreses i la ciutadania. Cal, en definitiva, passar d’uns horaris propis de l’era industrial a uns que s’adaptin a les necessitats de la nova societat del coneixement.

A més, Catalunya es troba en un context de ràpides transformacions socials, econòmiques i polítiques ocasionades pel canvi d’època en el que ens trobem. La creativitat i la innovació que ha portat aquesta petita revolució fa que la reforma horària sigui més viable i més a l’abast de la consciència de cadascun dels individus i de les organitzacions que l’han de protagonitzar. La por al canvi i les resistències es poden veure reduïdes si es canalitza en el marc de l’anhel majoritari de canvi.

El país requereix de noves estructures que permetin principalment fer que la ciutadania millori la qualitat de vida, per això es fa del tot imprescindible tenir en compte el factor temps. Els experts que s’agrupen a la Iniciativa per a la Reforma horària creuen que ha de ser una variable rellevant en la recerca d’equitat i de benestar davant el desafiament de la crisi econòmica devastadora. Ens calen nous vectors que ens permeti reconstruir l’economia productiva i la política pública.

El Moment Zero s’apropa i a ningú se li escapa que reformar els horaris per tal d’adaptar-los a uns més humans és una gran oportunitat. Aquest proper any esdevindrà clau per a la definició de les bases que ens retornin a l’organització del temps de vida quotidiana que havíem tingut sempre, amb excepció dels darrers cinquanta anys, sobretot a les ciutats i, en menor mesura, en ambients rurals.

La coincidència entre experts i Govern de la Generalitat de Catalunya és total en que cal desfer-se de la rèmora que representen els horaris actuals que tenen el seu origen en el "desarrollismo" franquista. A gairebé tota Europa, l'horari laboral és de 9 a 5, parant un màxim d'una hora per dinar a meitat de la jornada. A l'Estat espanyol –i per tant a Catalunya-, però, és habitual que els treballadors s’aturin dues hores per dinar i que les seves jornades s'allarguin fins a les 7 o les 8 del vespre. Aquesta jornada poc compactada provoca sopar a partir de les 9 en els millors dels casos, dificulta el temps de cura d’infants i gent gran, afebleix la participació cívica i comunitària, impossibilita el consum de cultura i per descomptat baixa l’eficiència de les organitzacions. El prime time s’acomoda a horaris que fan reduir les hores de son. En definitiva se solapa el temps personal i el temps de descans. A més, els horaris que tenim no tenen l’origen en el clima, això és un mite que es desmunta viatjant a Portugal, Marroc, Itàlia o Grècia i comprovant que tots ells també sopen a les 7 de la tarda. I que tampoc és un horari de tota la vida ja que a les antigues colònies espanyoles també tenen un de més racional.

7 consells pràctics per a les cases de colònies per arribar al moment zero

1. Avançar el dinar a les 12:30-13:30 h. i el sopar a les 19:30-20:30 h.
2. Assegurar que a les 00:00 h. es garanteix el respecte al silenci per al temps de descans
3. Modificar l’esmorzar per tal que sigui més fort del que s’acostuma a oferir actualment entre les 8:00 i les 9:30 h.
4. Promoure un respecte absolut a la puntualitat i una cultura horària que respecti l’organització de les persones treballadores i d’entitats i persones usuàries
5. Sensibilitzar a les persones implicades sobre la importància d’una convivència que tendeixi a ser eficient i respectuosa amb el temps quotidià
6. Sistematitzar la comunicació interna, quant els canals existents, els destinataris i la seva formalitat
7. Desenvolupar competències entre les persones responsables a les cases de colònies que permeti gestionar l’equip per tal de millorar la seva productivitat 


Publicat a e-colònies.cat