28 de novembre de 2012

#25N

Finalment el 25 de novembre ha arribat i ha passat i tots continuem igual de feliços o de cabrejats amb el món, i sobretot igual de rics o de pobres. O no. A partir dels primers sondejos a la nit electoral comencen les múltiples interpretacions sobre els resultats. Es fa del tot impossible donar una única resposta al que ha passat. Efectivament cadascú escombra cap al seu costat, fet que cabreja als ciutadà mig. Forma part, en gran mesura de la farsa informativa que ens ha portat a l'atzucat en el que avui es troba Catalunya. Però vaja no és motiu això l'article. Es tracta d'analitzar què li ha passat al PSC.
Des de l'òptica de l'esquerra nacional cal valorar que els resultats deixen una conclusió clara: no hi ha una alternativa progressista identificada, clara i potent que pugui assumir i fer front als nous reptes que el país requereix. El creixement espectacular d'Esquerra, Iniciativa i la CUP fins arribar a un milió de vots juntament amb la devallada progressiva de PSC amb la pèrdua de set cents mils vots en una dècada deixa el panorama de l'esquerra més obert que mai. Ens sentirem a Navarro i Junqueras tota la legislatura eregint-se com els caps d'oposició. No caiguem en la trampa de CiU quan deia que era el partit més votat i no governava. El cap de l'oposició és el de Sant Vicenç dels Horts.
A la manca d'alternativa real se li afegeix la indefinició d'un projecte conjunt de l'esquerra plural, sobretot per la manca de discurs renovat i d'oferta electoral. De poc li serveix a ERC esdevenir per primer cop la primera força de l'esquerra si no pot liderar amb claredat la vertebració d'una nova etapa de l'esquerra nacional. I ja coneixem les seves reticències amb PSC però també amb ICV-EUiA i les que afloraran ara amb la irrupció de la CUP.
No fujo d'estudi. Analitzem el PSC, partit que fins a aquestes eleccions ha exercit de cap de l'oposició mentres no ha ostentat la presidència de la Generalitat. Cop molt dur però que no hauria de sorprendre a ningú. Des de la meva òptica associativa puc ben assegurar que socialistes als esplais, als agrupaments escoltes, als casals de joves o als ateneus en queden ben poquets. El PSC als setanta i vuitanta eren les associacions de veïns, eren els mestres de la renovació pedagògica encapçalats per Marta Mata, eren la cultura en majúscula i en minúscula. Què, on i qui és ara el PSC? Primera gran relació de qüestions que hauria de respondre's el partit.
En segon lloc, no s'ha sabut llegir per una banda la Manifestació de l'11 de setembre. La voluntat de la ciutadania és l'exercici del dret a decidir, un anhel que només és capaç de capitalitzar l'esquerra emergent. El PSC s'ha quedat al marge d'aquesta onada. El fracàs de discurs sobre la qüestió nacional té una arrel en la dimensió democràtica. El federalisme és unió en llibertat. Unió en llibertat és assumir el dret a decidir com a qüestió irrenunciable sense por ni complexos de la ciutadania. Unió en llibertat del PSC per decidir i del PSOE per assumir que el diàleg és necessari. Una llança a favor del PSOE: el problema probablement no és el partit germà sino una part de dirigents catalans amb interessos contraposats a Madrid i a Barcelona.
Aquestes dues idees entronquen amb l'anhel de regeneració democràtica i de rebuig a l'status quo espanyol però també català, que també lliga amb la imatge dels grans partits PP, CiU i PSC sobre corrupció, manca de transparència, etc.
En definitiva, la qüestió és esbrinar si el PSC no ha sabut o no ha volgut encaixar els canvis de valors i prioritats de la ciutadania.
El futur requereix d'una entesa entre generacions, que des de la pluralitat, des del radicalisme democràtic, des de la capacitat d'entendre's des de la tolerància i la diversitat, des dels projectes activistes compartits a l'esquerra social, des de la necessitat d'alternança davant la tercera legislatura de CiU al govern. Aquesta entesa ha de generar il·lusió, evitant que se separi definitivament la societat civil dels partits polítics, deixant a la CUP el protagonisme de cusidor de l'esquerra social amb l'esquerra política. Ho vaig dir a l'Executiva del PSC. Estic content que la CUP hagi entrat al Parlament de Catalunya. Ara mateix són gran part del motor associatiu del país. I no ho han buscat. És la seva forma d'entendre la política. I això no es pot menysprear.
Cal construir una alternativa electoral de l'esquerra nacional, això vol dir que sigui estrictament d'obediència catalana, que ofereixi una resposta creïble, que faci emergir un catalanisme radical, que revolucioni la política i les formes d'organització activista, europeista, ecologista i contrària a qualsevol forma de temptació corrupta. Voldrà el PSC ser partícip del canvi de paradigma? Voldrà el PSC assumir que necessita un nou començament per a una nova època? El debat està servit.

Article publicat a El Triangle

13 de novembre de 2012

NOTA DE PREMSA Desnonaments i Banc Dolent: una oportunitat històrica

Els agents socials exigim valentia per revertir les polítiques d’exclusió habitacional

Davant els darrers esdeveniments d’emergència social provocats per una injusta legislació en matèria hipotecària que està deixant les persones sense llar i alhora endeutades de per vida, els agents socials del Pacte Nacional per l’Habitatge de Catalunya volem recordar que fa mesos que estem impulsant una Iniciativa Legislativa Popular per la dació en pagament, el lloguer social i la moratòria dels desnonaments per motius econòmics que hores d’ara ja ha superat el mig milió de signatures. Més enllà, però, de la urgència d’aquestes mesures reiterem la necessitat d’una reforma integral de les polítiques d’habitatge que ens situï a l’alçada dels països del nostre entorn. En aquest sentit, la regulació del Banc Dolent constitueix una oportunitat històrica que no pot passar desapercebuda.

Així, el que es presenta com a mera gestió d’actius suposa en realitat la creació de la major immobiliària de tots el temps, la “Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria (SAREB)”, la qual s’estima que disposi de 89.000 habitatges acabats i acumuli 13.000 km quadrats de sòl. Tant la SAREB, com els bancs que li traspassin els immobles comptaran amb recolzament financer públic, via FROB i via garantia estatal dels crèdits a inversors privats.

Tanmateix, tot i la consignació de diner públic, la regulació del SAREB no preveu cap mesura ni per apaivagar la situació d’emergència habitacional, ni per corregir l’orientació de les polítiques d’habitatge que ens han portat a la situació actual. Amb 400.000 procediments d’execució hipotecària des que va començar la crisi econòmica, i davant les creixent dificultats de tantes famílies per fer front al pagament del lloguer, la gestió d’aquesta societat hauria d’estar subordinada a criteris de justícia social.

A hores d’ara, en canvi, el Banc Dolent només promou la venda o el lloguer d’aquest patrimoni a través de grans fons d’inversió caracteritzats per una gestió especulativa. De fet, no és casual que la seva creació coincideixi amb una reforma del mercat de lloguer dirigida precisament a facilitar la participació de grans societats immobiliàries. Significa, per tant, una nova operació de salvament de les entitats financeres més involucrades en la gestació de la bombolla immobiliària (Bankia, Catalunya Caixa, Nova Caixa Galícia i Banc de València). Entenem que seria prioritari la gestió d’aquest patrimoni a través d’entitats i cooperatives sense afany de lucre que juntament amb les administracions públiques asseguressin el lloguer o cessió d’ús amb un valor igual o inferior al 25-30 % de les rendes familiars.

La preocupació per la solvència dels bancs no pot ignorar la problemàtica dels milers de famílies que per poder fer front al pagament d’unes quotes hipotecàries estan posant en perill d’altres necessitats bàsiques com són l’accés als aliments o l’educació dels fills. La dignitat de les persones juntament amb els compromisos assumits pel govern central en matèria de dret a l’habitatge exigeixen de forma urgent una regulació que situï el benestar de les persones al centre de la vida econòmica. És per això que:

1) EXIGIM ATURAR ELS DESNONAMENTS I PROMOURE LA DACIÓ EN PAGAMENT

Cal que les polítiques impulsades per les administracions públiques considerin l’habitatge no com un bé d’inversió, com una mercaderia, sinó com un dret de les persones. És per això que exigim que s’aturin de forma immediata tots els desnonaments per motius econòmics que afectin l’habitatge principal, i que es promogui la dació en pagament retroactiva.

2) EXIGIM QUE EL BANC “DOLENT” SIGUI UN BANC “SOCIAL”

Les entitats socials exigim al govern central que els recursos públics serveixin per garantir que el Banc “dolent” sigui un banc “social”. Aquest banc haurà de vetllar per tal que el seu patrimoni immobiliari serveix per fer efectiu el dret a un habitatge digne i adequat de les persones en major situació de vulnerabilitat.

3) EXIGIM MÉS LLOGUER SOCIAL I FORMES INNOVADORES D’ACCÉS A L’HABITATGE

Tant el sòl com els habitatges rescatats amb diner públic i en poder del Banc Dolent situats en zones on hi ha demanda residencial han de servir per incrementar  el nombre d’habitatges assequibles. La regulació del SAREB és una oportunitat històrica per promoure formes de tinença diferents a la propietat privada que siguin accessibles i atorguin estabilitat com el lloguer social i el règim de cessió d’ús cooperatiu tal i com es fa a d’altres països europeus.

Video del #piquetevirtual "Yo voy a la huelga" #14N


12 de novembre de 2012

A favor dels drets de les persones #14Nvagageneral

Aquest dimecres, dia 14 de novembre, els pobles d'Europa farem Història. Per primer cop, estem cridats a una Vaga general tots plegats i amb un únic objectiu: derrotar les polítiques de retallades salvatges i desmantellament de l'estat social que des de les dretes s'estan imposant. Junts, els pobles de Grècia, Catalunya, Espanya, Itàlia i Portugal, anem a la vaga. No estem sols. Serem acompanyats per aturades parcials i manifestacions des d'Alemanya, Bèlgica, França, Txèquia i Eslovènia, i concentracions de suport que estan convocades arreu d'Europa i fins i tot per part de sindicats d'Amèrica Llatina, que han pres consciència de la importància del que volem dir i fer el dia 14.

Per això és important que ens sumem a la Vaga general del #14N, convocada pels sindicats, com els principals, UGT i CCOO, però també per centenars d'altres organitzacions socials, entre les que es troba el Moviment Laic i Progressista. Aquest dia hem de derrotar polítiques en contra dels drets de les persones. Aquest dia hem de fer-nos sentir per explicar que hi ha alternatives, i que passen per posar el benestar de les persones al capdavant de les prioritats. Aquest dia, si us plau, no hauríem de treballar, ni consumir, no fer servir els transports. És l'emancipació de les persones el que està en joc.

7 de novembre de 2012

Algú hauria de demanar perdó

Per fi, després de 7 anys, el Tribunal Constitucional s'ha pronunciat sobre el recurs d'inconstitucionalitat que el PP va presentar en contra de la llei que possibilita el matrimoni entre persones del mateix sexe.

Per tant, deixa caldria clar dues coses: la primera que aquesta Llei impulsada pel Govern progressista del PSOE, l'any 2005 que va modificar el Codi Civil per permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe a Espanya és PLENAMENT CONSTITUCIONAL; la segona que el recurs de inconstitucionalitat presentat pel PP a aquesta Llei, amb la intenció de restringir el nou dret civil que s'hi creava, a iniciativa del Govern del PSOE, no tenia ni té fonament ni raó constitucional en què sostenir.

En aquest sentit, seria de rebut que algun dirigent del Partit Popular demanés perdó a les més de 20.000 famílies sobre les que el seu recurs va sembrar desencís i por. 


En algunes qüestions el president Zapatero va dubtar però en matèria de drets civils i llibertats públiques va deixar una petjada que difícilment podrà ser esborrada.

Celebrem-ho avui a les 18 hores al Monument LGTB al Parc de la Ciutadella.

6 de novembre de 2012

Discurs a l'acte del 20è aniversari de l'Escola El Sol

Benvinguts i benvingudes a l'acte del 20è aniversari de l'Escola El Sol. Benvingudes entitats membres, plataformes i xarxes, especialment a Santi Castellà, president de l'MLP; Montse Balaguer, presidenta del CAB; Toni Carné, president de l'Ens de l'associacionisme cultural; Pau González, president del CJB.
Avui és un dia molt especial per diferents motius que volem compartir amb tots els que heu estat aquí, molts treballant al Claustre i d'altres que us heu incorporat a l'acte públic:

1. Presentem la nova imatge corporativa. Li dono la paraula a Raimon Goberna, secretari general de l'Escola, qui ens ensenyarà les novetats. (paraule Raimon Goberna) La millor manera de formalitzar la nova etapa és fent un canvi d'imatge i això és el que avui us volem presentar.

2. Presentem la nova seu de l'Escola a la seu de Rosa Sensat. Avui donem com el tret de sortida formal d'un nou escenari de col·laboració amb els moviments de renovació pedagògica. Per això Assumpta Baig, cap del servei de formació de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, presidenta de la Fundació Àngels Garriga de Mata i patrona de la Fundació Ferrer i Guàrdia. (paraules Assumpta Baig) 3. Tot això no ho fem sols. Ho fem en col·laboració de les administracions públiques, principament amb la Generalitat de Catalunya Toni Reig i l'àmbit municipal, que avui representa en Carles Agustí, comissionat de participació de l'Ajuntament de Barcelona. (paraules Toni Reig)

4.Vull destacar algunes dades. Toni, aviat et convidarem al lliurament del carnet 6000 monitors i del 1000 directors. Han passat prop de 400 professors i han passat per l'Escola més de 22.000 persones. Som un moviment acollim dos mètodes d'educació: esplai i escoltisme. Al llarg d'aquests 20 anys la transformació de l'MLP. Per això amb la creació de Casals de Joves, la vinculació d'Acció Escolta, l'Escola abasteix la formació de 3 moviments d'educació popular. N'ha tingut tres seus: Via Laietana, Avinyó (primer pis, tercer i finalment al segon) i ara Rosa Sensat. Agrair els 3 presidents i els membres del Patronat: Jordi Serrano, Ramon Ribas, Raimon Goberna. També els 3 secretaris generals: Carme Donaire, Chiqui Subirana i Raimon Goberna, que fa doblet. Els 3 espais de formació emblemàtics: Les aules Frederica Montseny i Pi i Margall, Viladrau i Saifores. També cal recordar que recull el llegat de 3 escoles: la pròpia Escola El Sol, Nord de Ruta i Ensenya de Fusta.

5. Volem ser  la primera escola de l'associacionisme, l'educació i la laïcitat. Volem apostar per reforçar el paper de les nostres fonts de coneixement: la Fundació Ferrer i Guàrdia en l'àmbit de la laïcitat i el lliurepensament, Rosa Sensat en l'àmbit de l'educació i també ho volem de forma genèrica i transversal amb l'acadèmia. Seguim avançant en la implementació i desenvolupament del Pla de formació MLP (2011-2013). Volem liderar el sector de les escoles lauqies i pluralistes i per això estendrem la mà, compartint coneixement sobre associacionisme, la nostra principal raó de ser. I finalment volem ser més independents i per això necessitem ser més eficaços, facturar més de forma més eficient. Volem assemblar-nos a Encís en la forma d'interpretar el mercat alhora que no volem renunciar al paper d'acompanyament d'activistes i dirigents de les associacions i federacions. Nosaltres sempre diem que l'Escola és el cor del Moviment per la seva funció, història i perque sempre ha estat ben al mig de les transformacions de la coordinadora. Per això ara és moment d'acollir a Xarxateneu, la Joventut Europea Federalista, Encís sccl, Casal Lambda, Cooperacció... i establir complicitats amb Rosa Sensat, la Fundació Àngels Garriga de Mata i la Fundació Artur Martorell.

Celebrem, com dèiem, el 20è aniversari. I avui és un bon moment perque en Joan-Francesc Pont, president de la Fundació Ferrer i Guàrdia i un dels impulsors de la creació de l'Escola, ens adreci unes paraules. Com que el coneixem, el deixem que parli l'últim, que ja sabem que costa molt parlar després de la seva capacitat d'oratòria i d'elaboració de missatge.