6 de novembre de 2016

Arrenca el procés de concertació: les taules quadrangulars

L'eina d'autoavaluació de la Reforma Horària


Aquest divendres es presenten dos treballs dirigits per la doctora Sara Berbel i que han ocupat a l'equip de la Iniciativa per a la Reforma Horària els darrers dos anys. Per una banda es presenten les conclusions de les proves pilots realitzades a una quinzena d'empreses i per l'altra, l'eina d'autoavaluació d'organitzacions que permetrà dibuixar estratègies de canvi a empreses i entitats.

El teixit productiu constitueix l'accelerador més rellevant per impulsar la Reforma Horària. Per això, caminar cap a un horari més flexible, més compactat i que tingui en compte el ritme circadiari de les persones a l'hora de distribuir les càrregues de feina i els descansos, sobretot dels àpats. Aquestes mesures no es poden impulsar si no és amb un marc general d'actuacions.

Les institucions catalanes no disposen de competències en matèria laboral, això dificulta l'acceleració màxima. Ara bé, els poders públics de Catalunya haurien de promoure una jornada laboral més compacta i flexible, que permeti delimitar millor el temps destinat a la feina, n'alliberi per a usos personals, familiars i socials, i faci alhora empreses més competitives. Per això la Llei de la Reforma Horària que s'està debatent al Parlament de Catalunya instarà al Govern a impulsar un distintiu d'empresa promotora del nou horari per a les empreses que acreditin, durant el període de transició, l'aplicació de mesures, accions i pràctiques que contribueixin a l'assoliment dels objectius i finalitats d'aquesta llei i a l'aplicació del nou horari.

Finalment, es comença a concretar el com: aquesta eina servirà com a eina metodològica per assolir part dels objectius de l'Acord d'impuls laboral de la Reforma Horària. 10 objectius per la Negociació Col·lectiva, aprovat en el marc del Consell de Relacions Laborals, amb la participació dels agents socials. La metodologia de l'Inventari Reforma Horària ofereix, pas a pas, una pauta senzilla per portar a terme un auto diagnòstic en l'organització en relació als horaris, la gestió i els usos del temps de tots els agents implicats.

Per acabar, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies té la intenció de recollir el màxim nombre de bones pràctiques en aquest període transició. Es pot disposar al web de la Generalitat de Catalunya de l'eina en xarxa que està acompanyada de diferents recursos. L'objectiu és generar una gran base de dades de bones pràctiques amb totes les organitzacions pioneresque comparteixin els avenços abans del moment zero de la Reforma Horària.


Publicat a Via Empresa el 4 de novembre de 2016



1 de novembre de 2016

El debat inacabable del canvi d'hora

Arriba la tardor i apareix un dels debats clàssics, la conveniència o no de suprimir el canvi d’hora. Enguany ha agafat més volada a partir de la declaració del Parlament balear –a instància d’Illes amb Claror liderada per Miquel Pou– de sol·licitar per unanimitat mantenir l’hora d’estiu tot l’any i per tant situar les Balears en el GMT+2, és a dir l’horari de Finlàndia, Països Bàltics, Grècia o Israel. La Comunitat Valenciana també s’ha sumat a la petició.
lles amb Claror i la Iniciativa per a la Reforma Horària són moviments socials que han aconseguit garantir una transversalitat gairebé impossible en temes de rellevància i que comparteixen preocupació per cercar uns horaris més humans que permetin assolir quotes més altes de benestar. Les dues associacions sol·liciten a les instàncies europees la supressió del canvi d’hora estiu i d’hivern. La vida a les llars i en general a les ciutats i l’activitat productiva poc té a veure amb la de fa unes dècades quan l’estalvi podia ser rellevant, i menys amb la vida de fa dos segles quan Benjamin Franklin en uns dels seus viatges a Europa suggereix la mesura.

ESTALVI ESCÀS

Les dades que ofereix l’Institut Català d’Energia no aporten cap dubte, l’estalvi cada cop és més minso: dos o tres euros per família. La cancellera Merkel ho porta al programa electoral de la CDU. Per tant, és possible que aviat expliquem als nostres néts que quan eren les tres tornaven a ser les dues i ballaven una hora més a la discoteca, o viceversa.
La proposta d’Illes amb Claror va més enllà i proposa un canvi de fus horari. De fet, el que persegueixen és eixamplar les hores de llum al vespre, com a Galícia, on a l’estiu a les 22.30 encara és de dia. A banda del reclam de més hores de llum a la tarda, argumenten el fet de ser una zona turística.
Les hores són les que són i el valor numèric que li donem no és rellevant. Podem dir que és la una, quan sabem que en realitat són les dotze (hora solar). De fet, això passava als anys 40 o 50, quan es parlava de l’hora vella, just després de situar Espanya a GMT+1. En canvi, sí que és determinant la llum que hi ha, és a dir, no és el mateix llevar-se quan encara és fosc o anar-se’n a dormir quan encara és de dia.

EL PAPER DE LA LLUM

Trinitat Cambras, professora de la UB i cronobiòloga, alerta que no es pot infravalorar el paper de la llum, ja que al matí és molt important per al manteniment dels ritmes (horaris) del nostre cos. Recomana que els infants han d’anar il·luminats a l’escola (o els adults a la feina). És a dir, que en la mesura que sigui possible, hauríem d’estar un temps rebent llum, pel fet d’anar caminant a l’escola o la feina, o fins i tot com demostren altres projectes pilots que s’han impulsat a diverses escoles d’Europa, començar la jornada amb una estona al pati. Cambras creu que l’horari òptim, segons diversos estudis que demostren el desajust en individus en l’horari d’estiu, és l’horari d’hivern GMT+1.
El debat no s’acabarà aquí, ens tornem a trobar la darrera setmana de març, quan donarem la benvinguda a la primavera i aquella nit maleirem dormir una hora menys.