29 de juny de 2011

Rational Time i QUIT: segell UPC i segell UAB

Rational Time SL és una spinoff de la Universitat Politècnica de Catalunya creada amb el suport del Programa Innova de la UPC. L'empresa, fundada l'any 2007, realitza activitats de consultoria i projectes a mida en l'àmbit de l'Organització del Temps de Treball (OTT), i ha desenvolupat una solució via web per a la gestió del calendari i l'horari laboral del personal, tant en el sector industrial com en el sector serveis. L'Organització del Temps de Treball (OTT) és la disciplina que estudia i proposa solucions per als nous reptes que planteja aquest aspecte de l'evolució de la nostra societat, constituint-se en un instrument de flexibilitat que permet l'adaptació a diferents factors, com la variabilitat de la demanda al llarg de l'any, de la setmana o de la jornada, l'increment de la jornada operativa i/o dels dies d'obertura, l'augment del nombre de persones que treballen a temps parcial o que necessiten un horari flexible, l'augment de la polivalència del personal o l'aposta per afavorir la conciliació laboral i familiar. En definitiva, ha augmentat la complexitat de la gestió de l'OTT.

No és casualitat que vagin sorgint projectes especialitzats amb l'objectiu de tractar la qüestió del temps des de diferents visions. També existeix el Centre d'Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT), nascut el 1991. El grup rep el 1995 el reconeixement com a Grup de Recerca de Qualitat atorgat per la Generalitat de Catalunya. I a partir de l'any 2003 rep el reconeixement de Centre Especial de Recerca de la UAB. L'objectiu fonamental se centra en el desenvolupament i la consolidació d'una línia de recerca que relacioni els àmbits de treball i vida quotidiana. Així, doncs, aposta per un tipus d'investigació que tendeix a interrelacionar àmbits i àrees més que no pas a la segmentació. Es tracta d'un tipus de recerca al mateix temps teòrica i aplicada, convençuts que és també el deure respondre als problemes reals de la societat.

Rational time i QUIT: dues propostes indissociables als segells de la UPC i la UAB.

23 de juny de 2011

Fa 15 anys que estic afiliat a CCOO

Aquest any fa 15 que estic afiliat a les Comissions Obreres de Catalunya. La meva afiliació ha estat sempre una qüestió de compromís i de suport al projecte sindical de classe que representa. Hi ha molta gent que critica els sindicats, alguns tenen el privilegi de fer-ho des de les tertúlies i altres altaveus que promou i articula el capitalisme salvatge. Són l'hegemonia instal·lada que intenten derrotar a quasevol peu un pilar de la democràcia.

Hi ha molta gent que consumeix sindicat pels seus serveis i recursos, ja em sembla bé, qualsevol projecte que vulgui salvaguardar els interessos d'un col·lectiu, en aquest cas la classe treballadora, ho ha de fer a partir de la política (interlocució) però també oferint eines als seus membres (serveis). D'aquesta conjuntura hi ha qui ha fet bandera dient que els sindicats estan burocratitzats i constitueixen una bona pràctica de clientelisme. Crítiques tendencionses articulades per la dreta i alguna part de l'esquerra desorientada que probablement m'assenyalen avui com a còmplice amb aquest post d'un nostalgi defensor d'estructures decimonòniques. Que s'hi posin fulles.

La única cosa de la que em queixo dels sindicats és de la vigilància intensiva -i cansina- que fan els amics de CCOO dels amics de la UGT i viceversa. Però com qualsevol ram, no? Visca CCOO, visca el sindicalisme de classe, visca la classe treballadora. Segueixo creient que els sindicats constitueixen instruments indissociables a la recerca de la igualtat, la llibertat i la fraternitat. Vosaltres no?

14 de juny de 2011

La matemàtica postmoderna i els anhelats dos terços de consens


L'amic Anton Layunta em fa arribar això de Matemàtica postmoderna. Què veig?

1. El cercle de la Dreta és més gran que el de l'Esquerra.
2. El cercle de l'Esquerra el veig per sota de la Dreta. De fet, gairebé el tapa. Potser hi ha qui veu el de la Dreta per sota del de l'Esquerra: Això depèn de l'optimisme o del realisme de cadascú. Avui m'agafeu una mica pessimistes.
3. "Ay dios mío" dic jo també, si aquesta part constitueixen els dos terços dels que s'han de posar d'acord els grans partits d'un país (CiU-PSC) i (PSOE-PP)? Doncs que Déu ens agafi confessats. Va per vostè Dr Pont ;)