31 de maig de 2012

La tercera ànima del PSC

Avui hi ha una notícia a Nació digital sobre la sobiranització del PSC, en ella s'explica que, a banda d'Avancem, hi ha altres persones com Quim Nadal o Roció Martinez-Sampere i d'altres sectors al partit -com la Joventut Socialista de Catalunya que va estar a punt d'aprovar una esmena en aquest sentit al seu darrer Congrés- que consideren el dret a decidir com un tema fonamental en una cruïlla inevitable. Aquesta no és una qüestió que pretengui separar militants, simpatizatns i electors socialistes entre espanyolistes o catalanistes, tal com es vol fer veure des d'una òptica nacionalista. Es tracta de radicalitat democràtica, tal com vaig exposar en un article anterior a E-notícies. Es tracta d'una tercera ànima al PSC, la de tots els convençuts que la via democràtica és la que ha de ser capaç per resoldre l'atzucat en el que es troba no només el PSC sino el país en general. Una opció per la qual ja han apostat altres opcions que, d'entrada, no tenen la independència en el seu horitzó militant com són la coalició ICV-EUiA o els propis sindicats CCOO i UGT. 

Es fa del tot rellevant l'aparició en escena de Rocío Martínez-Sampere que, en el marc de la negociació del Pacte fiscal veu com es fa del tot necessari trobar una sortida radical i sòlida. L'entrada en escena de la responsable d'economia, lluny de sospites de ser independentista, constata que hi ha una generació de dirigents i militants -per no dir d'electors- que volem superar d'una vegada per totes el frame felipista dels anys 80 que ja no serveix i que volen portar alguns dels postulats maragallistes a la màxima concreció, per evitar caure en una ambigüitat que l'electorat no perdona.

24 de maig de 2012

Arriba la Trobada general de la Catalunya lliurepensadora

 
La Trobada general de l'MLP és l'espai reservat a dirigents i activistes per observar de forma crítica la realitat social i construir consensos de futur. Enguany, la Trobada se centrarà en la Crida a la Catalunya Lliurepensadora per confluir amb entitats i persones compromeses amb la transformació social i el progrés humà. Volem aprendre, debatre i comparar. Sumar esforços i compartir objectius. Anar més enllà de la nostra realitat d'avui i projectar-nos cap a la construcció del futur.

Els objectius plantejats són impulsar un nou moviment de ciutadania activa al voltant de la Crida a la Catalunya Lliurepensadora, identificar alguns dels eixos de debat i els actors que poden contribuir a la Crida i eixamplar les bases socials del que avui és el Moviment Laic i Progressista.

Programa
09:30 h. Trobada amb els dirigents del Moviment Laic i Progressista on es posarà en comú l'estat de la qüestió de la Crida a la Catalunya Lliurepensadora. La Comissió Permanent del CAL -constituïda com a equip de coordinació de la Crida- presentarà l'informe de la situació d'aliances.

10:30 h. Esmorzar

11:00 h. Plenari: Visions particulars de la Crida
Santi Castellà, portaveu de la Crida i president de l'MLP
Irene Balaguer, presidenta de Rosa Sensat
Ignasi Llorente, expert en TIC i escriptor
Armand de Fluvià, president d'honor del Casal Lambda

11:30 h. Constitució dels grups de treball

13:30 h. Plenari: Nova identitat de la Catalunya lliurepensadora
Escoltarem algunes visions sobre la identitat actual del Moviment Laic i Progressista i algunes idees de futur tenint en compte la dimensió estratègica, organitzacional i comunicativa.
15:00 h. Dinar (opcional)

Grups de treball:
  1. Per un impuls de l'acció social i comunitària
L'ajuda mútua i la cooperació són principis centrals en la tradició progressista catalana que entronquen històricament amb la reivindicació del dret d'associació i amb la creació del teixit social de que es dota el moviment obrer per millorar les seves condicions de vida. En un context social i econòmic tan dur com l'actual, la capacitat d'autoorganització serà determinant per guanyar majors cotes de benestar i defensar els drets socials.
  1. Per un impuls de l'educació
L'MLP es pot definir –i en ocasions ho ha fet– com un moviment d'educació popular. Cal trencar les barreres conceptuals que artificialment s'han aixecat entre educació formal i educació no-formal i enfortir un espai comú de les entitats i persones compromeses amb una pedagogia emancipadora, que posi la persona en el centre de l'acció educativa.
  1. Per un impuls de laïcitat política i la diversitat religiosa
L'MLP ha treballat sempre per la laïcitat de les institucions i de la societat catalanes. I en el camí per fer-les possibles sempre hem volgut anar acompanyats. En són exemples la Lliga per la Laïcitat i la proposta de Pacte Nacional per a la Laïcitat, que hem construit conjuntament amb d'altres entitats. En el context social i institucional actual s'imposa una reflexió a fons per valorar la feina feta i traçar propostes de futur. I això també s'ha de fer de forma compartida.
  1. Per un impuls de la igualtat
El naixement del moviment feminista a Catalunya està intrínsecament lligat a la lluita per la llibertat de consciència. És una connexió que s'ha desdibuixat i que hem de restablir en l'imaginari col·lectiu. Els darrers anys moltes persones de l'MLP han fet un esforç per introduir la qüestió de gènere en la formació i l'activitat quotidiana de les entitats del moviment i ara hem de socialitzar aquest treball per incorporar amb tota la rotunditat possible el feminisme a l'MLP i l'MLP en el feminisme.
  1. Per un impuls del pensament
És inconcebible pensar que podem superar l'actual situació de crisi política, social, econòmica i ambiental sense noves idees o sense recuperar i rellegir les velles. Necessàriament, doncs, la renovació de l'acció ha d'anar íntimament lligada a la renovació del pensament. I aquesta és l'aspiració de la Crida a la Catalunya Lliurepensadora.

21 de maig de 2012

Avancem en els drets a decidir

Cal eixamplar el dret a decidir a tots els àmbits de la política que afecten als catalans si volem trobar un consens de país. A partir d'aquesta proposta és on el PSC ha de ser capaç d'exercir el lideratge que se li demana com a principal força liberal-progressista. El dret a decidir sobre el camí de Catalunya s'ha de vindicar també sobre el model d'estat del benestar o sobre l'arquitectura política supraestatal que avui dia és Europa. El dret a decidir ha de ser doncs la reivindicació de la radicalitat democràtica, és a dir, el dret de la ciutadania a poder decidir sobre el futur de les qüestions que li afecten, allunyat de dogmes de qualsevol tipus: religiós, capitalista o nacionalista.

A ningú se li escapa que actualment és una incomoditat per al PSC la qüestió de l'encaix de Catalunya a Espanya i la creixent demanda pel dret a decidir. L'atzucac en el que es trobem es resol apostant per la radicalitat democràtica. Aquesta via en cap cas trenca la unitat civil del poble. Tot el contrari, polititza i empodera la ciutadania a prendre decisions sobre el seu futur. Fer creure el contrari és apel·lar a la por, enemiga del progrés humà. El dret a decidir reforça la vocació democràtica, innovadora, reformista, valenta d'un país com és el català. Reconèixer la sobirania de Catalunya és el consens present i creixent dels propers anys, que ja signen CiU, ERC, ICV-EUiA, SI, CUP i que també hauríem de subscriure el PSC si no volem abandonar -on s'ha mantingut fins ara i amb molt bons resultats- el carril central de la política catalana. Dret a decidir no vol dir automàticament independència. Dret a decidir vol dir federalisme, és a dir, l'aposta per l'autoderminació personal i també col·lectiva. 

El dret a decidir s'ha de reclamar per als catalans com també per al conjunt dels europeus a poder prendre realment un camí en comú. Europa ha de ser el que els europeus vulguem que sigui. En aquest sentit, s’han de dur a terme reformes que permetin aprofundir en la democratització del seu funcionament, la promulgació d’una autèntica constitució, l’elecció directa del seu president per sufragi universal com a referent de la Unió i afavorir l’existència d’una opinió pública europea, davant la confrontació d’interessos estatals. Això també ha de constituir el gruix de demandes entorn als drets a decidir: quin model d'Europa volem.

En coherència a aquesta idea, cal eixamplar l'horitzó sobre els drets a decidir també sobre el model social. El PSC ha de posicionar-se a favor del dret a decidir el model d'estat del benestar com reclamen els sindicats i altres forces de l'esquerra nacional a partir d'una consulta sobre les retallades. La fortalesa del PSC ha de ser condicionar el model de Pacte fiscal a una proposta ferma i consensuada de Pacte social, de manera que s'evitin que algunes retallades que aparentment s'estan fent sota l'escenari de la crisi, i que tot fa indicar que són ideològiques. 
 
La política consisteix en influir allò que és possible. Qualsevol altra opció és caure en el legalisme i en posicions conservadores i porugues llunyanes dels ideals socialistes i transformadors de l'esquerra. Esdevenir la veu de la consciència que recorda el compliment de la llei allunya al PSC de la política i també de l'emoció dels ciutadans, que majoritàriament s'han expressat i volen decidir sobre el model d'estat del benestar, l'encaix fiscal que porti més recursos per Catalunya i el seu futur, dins o no d'Espanya, així com de quina manera volen ser més o menys Europa. 
 
I és en aquest context que neix Avancem.cat neix, per mandat del 12è Congrés del PSC, com a estratègia per a la formulació d'una Aliança Catalana de Progrés en els propers anys que sigui alternativa. Avancem vol canalitzar en el marc de l'esquerra nacional aquestes inquietuds entorn als diferents drets a decidir.  El repte és apassionant.


Publicat a E-notícies el 21 de maig de 2012

17 de maig de 2012

Celebrem el Dia internacional contra l'Homofòbia i la Transfòbia

Avui la Catalunya Lliurepensadora celebrem el Dia Internacional contra l'Homofòbia i Transfòbia (en anglès, International Day Against Homophobia, IDAHO) coincidint amb l'eliminació el 1990 de les llistes de malalties mentals per part de l'Assemblea General de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) de l'homosexualitat

Si les retallades que s'estan produint en l'àmbit laboral i econòmic corren el perill de ser traslladades a l'àmbit dels drets civils. És per això que avui cal celebrar que Catalunya i Espanya són països avançats en la qüestió d'igualtat de drets. No es pot baixar la guàrdia i cal seguir treballant per no donar ni un pas enrera.

Avui al voltant de 80 països en el món criminalitzen l'homosexualitat i condemnen els actes sexuals entre persones del mateix sexe amb penes de presó; nou d'aquests països (Afganistan, Mauritània, Nigèria, Pakistan, Aràbia Saudita, Emirats Àrabs i Iemen) mantenen per aquests casos la pena de mort. La discriminació basada en l'orientació sexual i en la identitat de gènere no està oficialment reconeguda pels estats membres de les Nacions Unides (tot i que organismes de drets humans com el Comitè de Drets Humans han condemnat repetidament la discriminació basada en l'orientació sexual i la identitat de gènere).



Adjunto Moció presentada als ajuntaments, iniciada per part del Grup Municipal de l'Hospitalet de Ll., que ha estat difosa per la Secretaria de Drets Civils i Llibertats Públiques del PSC:

Atès que el dia 17 de maig es commemora el dia Internacional contra la Homofòbia i Transfòbia, amb motiu de l’eliminació, l’any 1990, de l’homosexualitat com a malaltia per part de l’Organització Mundial de la Salut.
 

Atès que aquest dia també té l’objectiu de promoure accions de sensibilització per lluitar contra la discriminació per raó d’opció sexual i/o orientació de gènere arreu del món.
 

Atès que l’any 1994 el Parlament Europeu va aprovar una Resolució en la qual es posava de manifest la responsabilitat de la Comunitat Europea en el marc de les seves activitats i les seves competències pel que fa referència a la igualtat de tracte per a tota la ciutadania amb independència de la seva orientació sexual i/o orientació de gènere que estava obligada a vetllar per la seva aplicació amb les disposicions jurídiques ja adoptades i les que posteriorment s’adoptarien als diferents països integrants.
 

Atès que el 26 de març de 2007 un grup d’experts en drets humans va fer públic un document, conegut com Principis de Yogyakarta, en que es demanava l’aplicació de la legislació internacional en drets humans a les qüestions d’orientació sexual i identitat de gènere i en el que es declarava que les lleis que penalitzen l’homosexualitat i/o identitat de gènere, violen el dret internacional de no discriminació i el de viure sense violència i tortura, així com el dret a la privacitat, a l’accés a la justícia i a no ser detingudes arbitràriament.
 

Atès que El Parlament Europeu va declarar l’ homofòbia com un temor i una aversió irracional contra les persones que tenen una opció sexual no heterosexual i que està basada en prejudicis als que compara amb el racisme o la xenofòbia.
 

Atès que es calcula que cada dos dies alguna persona es agredida al món per actes violents vinculats a l’homofòbia i transfòbia, i, Amnistia Internacional denuncia que en més de 70 països es persegueix a les persones per aquestes raons i en 8 països encara existeix la condemna a mort.
 

Atès que diverses teories psicològiques descriuen aquesta por amb el terme prejudici sexual per referir-se a totes les actituds negatives basades en l’orientació sexual i la identitat de gènere, sempre relacionades amb la intolerància i la discriminació.
 

Atès que vivim en un dels països del món capdavanters en drets LGTB, gràcies a les polítiques dels governs d’esquerres i de progrés del President Pasqual Maragall i Mira, José Montilla i Aguilera, i, de José Luis Rodríguez Zapatero; i, malgrat aquestes polítiques seguim patint discriminació.
 

Atès que lamentablement, un membre destacat de la cúria eclesial espanyola va carregar recentment en la seva homilia, retransmesa per la televisió pública estatal, contra l'homosexualitat i el dret de les persones homosexuals, fet que posa de manifest una vegada més la realitat social sobre aquest tema que encara arrossega molts prejudicis entre determinats col·lectius de la societat, i que tenen efectes molt negatius especialment sobre lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals que sovint pateixen discriminacions i menyspreu.
Vistes totes les raons exposades anteriorment,


El Grup Municipal del PSC, proposa a l'Ajuntament en Ple, l'adopció dels següents ACORDS: 


Primer: Promoure el reconeixement i l’acceptació de la diferencia sexual i d’identitat de gènere com un dret irrenunciable per aconseguir la igualtat.

Segon: Instar a totes les institucions públiques i jurídiques per actuar davant les agressions per raó d’opció sexual i/o identitat de gènere.

Tercer: Instar al Parlament de Catalunya que trameti i aprovi definitivament la Llei contra la homofòbia i transfòbia, tal com havia iniciat el govern d’esquerres i de progrés del President José Montilla i Aguilera.

Quart : Demanar a la Conselleria d’Ensenyament l’aplicació d’un protocol per a la prevenció i la detecció de casos d’assajament per raons d’homofòbia i transfòbia a les escoles.

Cinquè: Fer una crida als sindicats per què en el procés d’elaboració de convenis col·lectius s’introdueixin clàusules de protecció i no discriminació per opció sexual i identitat de gènere en l’àmbit laboral.

Setè: Reconèixer la tasca de les entitats locals que han treballat i treballen pels drets del col·lectiu LGBT.


Vuitè: Fer arribar aquests acords al Consell Nacional de Lesbianes, Gais, homes i dones Transsexuals i Bisexuals de Catalunya i a l’Àrea per a la igualtat de tracte i no discriminació de les persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB) del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.
 


 

16 de maig de 2012

En marxa la Trobada general de #lacatalunyalliurepensadora

Tornem a ser al maig i de nou ens trobem en plena preparació de la Trobada general MLP. Enguany la fem a Barcelona el proper 9 de juny a un lloc amb molta càrrega de simbolisme, el Castell de Monjuïc, espai on la Fundació Ferrer i Guàrdia també té seu. La Trobada general MLP és l'espai reservat a dirigents i activistes per observar de forma crítica la realitat social i construir consensos de futur. Enguany, la Trobada se centrarà en la Crida a la Catalunya Lliurepensadora per confluir amb entitats i persones compromeses amb la transformació social i el progrés humà. Volem aprendre, debatre i comparar. Sumar esforços i compartir objectius. Anar més enllà de la nostra realitat d'avui i projectar-nos cap a la construcció del futur.

Els objectius d'enguany són: Impulsar un nou moviment de ciutadania activa al voltant de la Crida a la Catalunya Lliurepensadora, identificar alguns dels eixos de debat i els actors que poden contribuir a la Crida i, finalment, eixamplar les bases socials del que avui és el Moviment Laic i Progressista.


El programa proposat és el següent:

09:30 h. Trobada amb els dirigents del Moviment Laic i Progressista on es posarà en comú l'estat de la qüestió de la Crida a la Catalunya Lliurepensadora. La Comissió Permanent del CAL -constituïda com a equip de coordinació de la Crida- presentarà l'informe de la situació d'aliances.

10:30 h. Esmorzar

11:00 h. Plenari: Visions particulars de la Crida
  • Santi Castellà, portaveu de la Crida i president de l'MLP
  • Irene Balaguer, presidenta de Rosa Sensat
  • Ignasi Llorente, expert en TIC i escriptor
  • Armand de Fluvià, president d'honor del Casal Lambda
11:30 h. Constitució dels grups de treball

13:30 h. Plenari: Nova identitat de la Catalunya lliurepensadora
Escoltarem algunes visions sobre la identitat actual del Moviment Laic i Progressista i algunes idees de futur tenint en compte la dimensió estratègica, organitzacional i comunicativa.

15:00 h. Dinar (opcional)


Grups de treball:
  1. Per un impuls de l'acció social i comunitària
L'ajuda mútua i la cooperació són principis centrals en la tradició progressista catalana que entronquen històricament amb la reivindicació del dret d'associació i amb la creació del teixit social de que es dota el moviment obrer per millorar les seves condicions de vida. En un context social i econòmic tan dur com l'actual, la capacitat d'autoorganització serà determinant per guanyar majors cotes de benestar i defensar els drets socials.
  1. Per un impuls de l'educació
L'MLP es pot definir –i en ocasions ho ha fet– com un moviment d'educació popular. Cal trencar les barreres conceptuals que artificialment s'han aixecat entre educació formal i educació no-formal i enfortir un espai comú de les entitats i persones compromeses amb una pedagogia emancipadora, que posi la persona en el centre de l'acció educativa.
  1. Per un impuls de laïcitat política i la diversitat religiosa
L'MLP ha treballat sempre per la laïcitat de les institucions i de la societat catalanes. I en el camí per fer-les possibles sempre hem volgut anar acompanyats. En són exemples la Lliga per la Laïcitat i la proposta de Pacte Nacional per a la Laïcitat, que hem construit conjuntament amb d'altres entitats. En el context social i institucional actual s'imposa una reflexió a fons per valorar la feina feta i traçar propostes de futur. I això també s'ha de fer de forma compartida.
  1. Per un impuls de la igualtat
El naixement del moviment feminista a Catalunya està intrínsecament lligat a la lluita per la llibertat de consciència. És una connexió que s'ha desdibuixat i que hem de restablir en l'imaginari col·lectiu. Els darrers anys moltes persones de l'MLP han fet un esforç per introduir la qüestió de gènere en la formació i l'activitat quotidiana de les entitats del moviment i ara hem de socialitzar aquest treball per incorporar amb tota la rotunditat possible el feminisme a l'MLP i l'MLP en el feminisme.
  1. Per un impuls del pensament
És inconcebible pensar que podem superar l'actual situació de crisi política, social, econòmica i ambiental sense noves idees o sense recuperar i rellegir les velles. Necessàriament, doncs, la renovació de l'acció ha d'anar íntimament lligada a la renovació del pensament. I aquesta és l'aspiració de la Crida a la Catalunya Lliurepensadora.

9 de maig de 2012

Declaració MLP per un impuls de l'europeisme


El Moviment Laic i Progressista se suma, en reunió ordinària del Comitè d'Acció Laica el dia 3 de maig, a la declaració impulsada per la Joventut Europea Federalista de Catalunya amb motiu del Dia d'Europa, en el que assenyala els reptes actuals dins del procés de construcció europea.

  
DECLARACIÓ AMB MOTIU DEL DIA D’EUROPA
 
Ens trobem en un moment crucial de l’historia del nostre continent i del procés de construcció europea. Després de dècades d’avenços, la complicada situació econòmica i social que vivim i les polítiques miops plantejades en clau exclusivament estatal per alguns dels seus líders actuals ens han portat a un punt en el que l’essència mateixa del projecte comú està en entredit. Això ha provocat que entre el jovent hagi crescut l’escepticisme respecte el futur d’Europa.


Així doncs, davant d’aquest escenari, des de la Joventut Europea Federalista de Catalunya, entitat membre de JEF-Europe que compta amb 30.000 membres a tota Europa, volem manifestar que:


  1. La millor manera d’acabar amb la dictadura dels mercats que ara regeixen Europa es avançar en el camí de l'unitat. Necessitem unes institucions europees fortes amb capacitat, però també amb determinació, de governar els mercats en lloc de que els mercats governin les institucions i que vetllin pel bé comú.
  2. Donat ell context global actual, cada cop és més utòpic plantejar que els pobles d’Europa puguin tenir un paper important al món fora d’un procés d’integració regional. Europa no és ja una opció, és una necessitat.
  3. Cal avançar cap a una Europa federal unida, no només en l’àmbit de mercat, sinó també políticament i econòmica, amb respecte i reconeixement a la seva diversitat i cultural i lingüística: unitas in diversitas. Una Europa que sigui capaç de ser sentida propera per tothom.
  4. La unió econòmica i política ha d’anar acompanyada d‘un model de protecció social que garanteixi la igualtat d’oportunitats i que afavoreixi l’accés universal a la cultura, al coneixement i al pensament crític com a motor del nostre desenvolupament social, científic i econòmic.
  5. Davant d’altres potències mundials, Europa ha de tenir com a centre de la seva actuació dins i fora del seu territori el respecte i la lluita pels drets humans i la democràcia sobre el eix del valors tradicionals de la Revolució Francesa: llibertat, igualtat i fraternitat. Una Europa concebuda com un espai de racionalisme, laic i lliure de dogmatismes religiosos.
  6. Europa ha de ser el que els europeus vulguem que sigui. En aquest sentit, s’han de dur a terme reformes que permetin aprofundir en la democratització del seu funcionament, la promulgació d’una autèntica constitució, l’elecció directa del seu President per sufragi universal com a referent de la Unió i afavorir l’existència d’una opinió pública europea, davant la confrontació d’interessos estatals. Per altra banda, també s’han de posar en valor els avanços portat a terme en aquest sentit entre els que s’ha de destacar la molt recent entrada en funcionament de la iniciativa Ciutadana Europea, que permet als ciutadans europeus proposar a la Comissió l’adopció de normes que siguin de la seva competència.
  7. Rebutgem una Europa basada en la imposició de criteris sotmesos a interessos purament nacionals d’alguns estats membres. Davant d’aquest model, creiem que un projecte europeu a llarg termini s’ha de construir entre tots plegats.


Els i les joves serem qui gaudim l’èxit o patim el fracàs del projecte de construcció europea. Aquest projecte, que va néixer amb 6 estats membres i ja compta amb 27, ha propiciat més de 50 anys de pau i progrés.


Per totes aquestes raons, amb motiu del Dia d’Europa, des de la Joventut Europea Federalista de Catalunya proclamem el nostre compromís de treballar per a que el jovent català s’impliqui en aquest procés de construcció supranacional com a eina per a assolir una societat més justa, avançada i basada en la fraternitat entre homes i pobles.


Barcelona, 9 de maig de 2012


3 de maig de 2012

Esplac, punta de llança de la Catalunya lliurepensadora


Les parròquies i les associacions de veïns va acollir a partir dels anys seixanta una nova fórmula d'associacionisme educatiu. L'any 1982 neix Esplais Catalans – Esplac- a partir d'un grup d'esplais del Barcelonès que aposten per definir-se com a laics. 30 anys després aquella vintena d'entitats s'han convertit en 101, i aquella petita coordinadora s'ha convertit en una gran federació que aposta per un projecte d'esplai republicà, federal, laic, democràtic i progressista. Esdevé una escola de participació i educació cívica. El procés vertiginós de secularització a Cataunya la farà situar-se al capdavant de les organitzacions d'escoltisme i esplai, ocupant un espai central a Catalunya. De d'Esplac s'ha impulsat la creació d'Encís (abans Entorn), una cooperativa de serveis educatius i comunitaris que dóna feina a 500 treballadors i que suma més de 10 milions d'euros de facturació. Des d'Esplac s'ha impulsat la creació de l'Escola El Sol, com a espai de formació política i pedagògica amb més de 3000 participants anuals. Des d'Esplac s'ha contribuit a la creació de Casals de Joves de Catalunya, una federació de 25 associacions juvenils sense precedents al país. I des d'Esplac s'està ajudant l'impuls d'una xarxa d'acció social i comunitària més enllà de l'esplai voluntari. Ara bé, la seva vitalitat innovadora i democràtica contrasta amb el dèficit estructural de locals, qüestió que, per altra banda, també a afecta a tot l'associacionsme laic d'aquest país. 

L'Esplaiada és la Trobada general d'Esplais Catalans i es farà a Ripoll els propers 4, 5 i 6 de maig i serà l'escenari ideal per celebrar que, després de 30 anys d'història, el projecte d'Esplais Catalans és vigent, fort i viu. Entre els principals reptes de la Trobada hi ha els de donar a conèixer i treballar els valors que promouen des dels esplais com és la participació infantil i juvenil així com seguir treballant per aconseguir el reconeixement social que es mereix la tasca educativa i comunitària. No és casualitat que es faci a Ripoll ja que suposa una gran ocasió per constatar la consolidació del sector geogràfic d'Osona-Ripollès, recentment constituït. En pocs anys l'estructura federal d'Esplac s'ha multiplicat fins a arribar a 20 comarques.

Al voltant de 2000 infants, joves, monitors i monitores de prop d'una cinquantena d'esplais, ompliran els carrers de Ripoll amb la tota la seva energia de l’esplai. La Trobada general d'Esplais Catalans serà el moment en que tots els esplais i les persones que hi participen -infants, monitores i monitors, persones sòcies, col·laboradores i dirigents de la federació- aprofitaran per trobar-se i afirmar el seu sentit de pertinença al projecte associatiu i educatiu. I ho celebraran fent activitats educatives, convivint i generant espais per compartir, conèixer-se i gaudir de moments difícilment igualables cadascú al seu centre. A més, el diumenge 6 de maig al matí, l'Esplaiada culminarà en un Flashmob multitudinari a la Plaça de l'Ajuntament de Ripoll, en què cantaran i ballaran amb la música en directe de la cançó “L'energia de l'Esplai” creada especialment per aquest acte. A l'acte hi assistiran el conseller de Benestar i Família, en Josep-Lluís Cleries i el director de joventut, en Toni Reig, ambdós podran comprovar l'estat d'una entitat en expansió i que apunta a sortir-se dels límits que van marcar els pioners de l'entitat ja fa 30 anys. Especial respecte i reconeixement mereix aquesta entitat de qui els hi escriu, escolta de tota la vida.

Publicat a E-notícies el 2 de maig de 2012

2 de maig de 2012

Jornada: Ampliant els límits de la ciutadania europea: la iniciativa ciutadana europea (ICE)

Arriba el dia d'Europa i amb ell una setmana plena d'activitats a favor la construcció europea. La Fundació Ferrer i Guàrdia no s'ha volgut quedar enrera i organitza una jornada sobre la Iniciativa Ciutadana Europea s'enmarca en el projecte europeu “ECI-LINK” en el qual participa la Fundació. Aquest projecte, liderat per l'organització sense afany de lucre European Citizen Action Service (ECAS, amb seu a Brussel·les), compta amb el suport de la Comissió Europea dins el Programa “Europe for Citizens”. Les altres organitzacions participants en el projecte europeu són: Austrian Institute for European Law and Policy (Àustria), Toute l’Europe (França) i Government To You (Bèlgica).
 
La ICE contempla que un milió de ciutadans de la Unió Europea procedents de com a mínim set Estats membres, poden demanar a la Comissió Europea que proposi legislació en algun dels seus àmbits de competència. Per poder impulsar una ICE és necessària la creació d'un comitè de ciutadans/es de com a mínim els set Estats, i amb edat suficient per votar al seu país, que gestioni la iniciativa durant tot el procés. Les organitzacions no poden impulsar una ICE, però poden donar-los recolzament amb total transparència. Així mateix, tots els ciutadans/es amb edat suficient per votar poden donar recolzament a una ICE amb la seva signatura. Cada país i la Comissió Europea intervindran en el procés per validar la proposta i verificar totes les dades de les persones adherides. En la fase final, la Comissió Europea examinarà les propostes que hagin obtingut un milió de signatures per donar resposta sobre si segueix endavant o no amb la proposta de la ICE.
Aquestes característiques de la ICE, que hem resumit a grans trets impliquen –com podem veure– un procediment a seguir, diferents actors i països i diverses potencialitats, encara que també desperten dubte i incògnites sobre la seva aplicació pràctica.

Ens trobem davant d'una nova eina per a la participació ciutadana europea que ofereix noves oportunitats i planteja nous reptes. Al maig –un mes després que entri en vigor– la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia pretén obrir un espai per a donar a conèixer la ICE i les reflexions i debats que genera a Europa.

En què consisteix la ICE? Quin és el seu valor afegit, respecte d'altres eines? Quin paper juga cada actor (Comissió Europea, estats, societat civil)? Què exigeix el Reglament de la ICE aprovat el febrer de 2011 pel Parlament Europeu i el Consell de la Unió d'Europa? Quines incògnites s'obren? Quins temes es poden contemplar en una ICE? Com es desenvolupa el procediment a cada país? Quin impacte tindrà en l'avanç de la pràctica de la ciutadania europea? Aquestes són algunes de les qüestions que se plantejaran en el decurs de la Jornada que se celebrarà a Barcelona l'11 de maig de 2012.

La Jornada plantejarà qüestions bàsiques sobre la ICE obertes a la ciutadania, però també pretén generar debat en qüestions especialitzades sobre la ICE a través de la realització de workshops paral·lels durant la Jornada. Així, la jornada pretén reunir especialistes en l'àmbit però també públic en general interessat en la participació ciutadana i la construcció de la democràcia europea. S'espera la participació de més de cent-cinquanta persones procedents de diversos punts d'Europa.

 Més informació a: www.ferrerguardia.org