5 d’agost de 2011

El repte de la gestió del coneixement als partits polítics

Una de les qüestions de les que se n'ha parlat més en els múltiples debats del procés pre-congressual del PSC és el gap que existeix entre els programes electorals i les polítiques que finalment s'acaben posant en marxa. La principal conseqüència és una emprenyada generalitzada de la ciutadania, dels electors i de simpatitzants i militants. De la ciutadania i dels electors perque no s'ha aplicat allò que es va prometre en campanya. I dels simpatitzants i militants perque veuen com les seves idees recollides en un programa (marc) o electoral no van més enllà del paper. Es fa bona aquella cita que el paper ho aguanta tot. Entre d'altres, una de les conclusions a les que s'arriba és que hi ha por a prendre decisions valentes d'orientació nítidament progressistes per evitar abandonar la centralitat que suposadament fa guanyar les eleccions. Ara bé, caldria afegir una raó d'arrel metodològica i que fa referència a la gestió del coneixement en els partits polítics com a organitzacions dinàmiques que Generen, Transmeten i Apliquen coneixement.

Els partits polítics i el PSC no és una excepció, generen coneixement a les agrupacions locals, a les sectorials, a les convencions i als congressos mitjançant el debat i l'aprovació de documents, també a través dels materials que editen els seus think tanks. Els partits transmeten el coneixement a través dels seus espais de formació i participació (en el cas del PSC via tertúlies a les agrupacions, conferències obertes, cursos a través de l'Escola Xavier Soto, etc.). I els partits apliquen el coneixement quan governen a través dels plans d'actuació municipal, plans de govern, debat parlamentari de lleis, etc.

El Cercle Virtuós del Coneixement consisteix en establir un dinamisme sistematitzat entre Generació, Transmissió i Aplicació del coneixement en qualsevol estructura organitzativa. Per això s'hauria d'instal·lar una nova cultura per a que el gap existent entre la generació de coneixement i l'aplicació es veiés amb certa naturalitat ja que ha estat explicat amb transparència, honestedat, arguments fiables, etc. Es una fórmula que pot evitar que la ciutadania i la militància sentin la frustració que els envaeix en l'actualitat un cop tancada l'etapa de governs progressistes a la Generalitat de Catalunya i a moltes ciutats i pobles.

L'aplicació del coneixement necessàriament porta a l'origen novament del procés. S'ha modificat aquella idea inicial quan es governa. El xoc amb la realitat fa revisar allò que es va pensar que era l'estratègia o la proposta encertada. El cercle virtuós permet posar en contacte qui aplica el coneixement i qui el genera de manera que el diàleg permet enriquir l'estratègia, el procés, i per tant, l'organització.

La qüestió és com resoldre la manca d'un cercle virtuós del coneixement. Hi haurien dues claus:

  1. Portes obertes al think tank. Amb l'objectiu d'esdevenir un espai viu, dinàmic, obert, centrat en atraure coneixement, en sistematitzar-lo, en difondre'l, en compartir-ho amb la militància, la societat civil i el conjunt de la ciutadania. Els tancs de pensament com a espais de debat d'idees, de font de recerca d'experiències existoses, d'interpretació de la realitat i de previsió d'escenaris. Anar per davant vol dir obrir les portes, escoltar i buscar complicitats més enllà del propi partit

  2. Tothom és protagonista de la formació. L'escola de formació i el seu pla on s'integren idees i protagonistes. Cal que les escoles de formació dels partits esdevenguin espais de diàleg entre els generadors de coneixement amb els qui l'apliquen. Cal que hi hagi un desplegament de l'acompanyament en l'acollida, el creixement i el relleu dels dirigents polítics. La formació dels dirigents i dels militants preveu de la frustració i els malsentesos. La formació ideològica abans que la formació en habilitats comunicatives. Cal saber parlar en públic però principament els dirigents han de saber d'on venen, què defensen, etc. Tots i cadascun dels militants són escola formant part d'una comunitat d'aprenentatge, de transmissió de la memòria i la perspectiva històrica juntament transmissió de la innovació i les noves receptes.

Un dels reptes del PSC per al proper congrés és saber dotar al think tank d'una estructura que permeti recollir totes les iniciatives al partit en la generació de coneixement. La Fundació Campalans ha de ser pal de paller de la innovació de la política reformista que vol aglutinar el socialisme català. I ha de comptar amb la complicitat de l'Escola Xavier Soto com a instrument vertebrador del debat que articulen les sectorials i que permeti l'enfortiment i transformació real de les agrupacions territorials.

La clau està en ser capaç d'articular una proposta atractiva que comprometi a dirigents polítics protagonistes en el govern de les ciutats i en l'oposició parlamentària (Aplicació) en els processos de debat (Generació) i formació (Transmissió). El repte d'integrar pensament i acció és meravellós. Tard o d'hora els partits amb estructures decimonòniques s'hi hauran de posar, en joc està la valoració que es fa del sistema democràtic. D'altres realitats organitzatives ja s'hi han posat fa temps.