31 de gener de 2011

Orgull laic ja és aquí: www.orgull-laic.cat

Demà dimarts 1 de febrer es presenta a Barcelona el Manual de Campanya 'Orgull Laic'. El Manual ha estat impulsat per Esplac, Acció Escolta de Catalunya, Casals de Joves de Catalunya i Ateneus Laics i Progressistes, les quatre entitats de base del Moviment Laic i Progressista.

L'objectiu del l'Orgull Laic és dotar a les entitats d'un instrument que els doni resposta als seus principals reptes i necessitats, de forma que són aquestes les protagonistes i les beneficiàries de les accions proposades. Es tracta d'un manual que pretén ajudar transformar les associacions laiques per tal que puguin assolir els seus objectius en els àmbits de reconeixement social, espais i locals associatius i finançament.

La presentació del Manual es farà demà dimarts a les 19h. a la seu de la Direcció General de Joventut (c/ Calàbria, 147).

Hi intervindran: Toni Reig, director General de Joventut i Xavier Peralta, autor del Manual. A l'acte també faran una breu intervenció Marc Cases, Anna Morancho, Helena Giner i Jaume Pieres, presidents/es respectivament d'Esplac, Acció Escolta de Catalunya, Casals de Joves de Catalunya i Ateneus Laics i Progressistes.

A part del Manual, com que volem que el procés sigui dinàmic, hem obert un espai web que ha de servir per a què el manual vagi creixent amb les aportacions que hi facin els esplais, els agrupaments, els casals i grups de joves i els ateneus.

La OJE i la transició mal acabada

El dissabte de camí cap a La Molina a la neverending train line, ens vam trobar a un grup de la OJE, Organización Juvenil Española. I és ben curiós perque després de 25 anys voltant d'excursió per Catalunya mai havia tingut l'oportunitat de coincidir amb ells. La OJE va néixer fa 50 anys a l'empar del franquisme i sota el nom Frente de Juventudes, és a dir Falange Tradicionalista i de las JONS. És a dir, les joventuts del Movimiento Nacional. Posteriorment va canviar de nom per passar a ser el que pocs coneixem ara com a OJE.

Tindria algunes preguntes a fer als dirigents d'aquesta organització: 1) Com s'explica als infants que es fa servir el mètode escolta sense ser-hi? 2) Com es pot dissociar història i educació? 3) Quin relat fan els educadors als infants sobre el seu origen i creixement en el franquisme? 4) Com és possible que no facin servir el català en les seves activitats educatives a Catalunya si no estan adscrits a cap ideologia política o religiosa?

En definitiva, què és la OJE en l'actualitat? Anacronisme i supervivència? Al meu entendre, una bona mostra d'una transició mal acabada. S'imaginen que hi hagués una organització que recollís actualment el llegat de la Hitlerjugend? O dit d'una altra manera, algú creu que sobreviurà el Movimiento de Pioneros quan Cuba es democratitzi?

28 de gener de 2011

I si els ianquis ens ajuden amb la ILP?

Sostè el nostre secretari general que s'està preparant una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per reformar la Ley de Enjuiciamiento Civil (LEC) de manera que es pugui retornar la vivenda per cancelar una hipoteca. És bestial però en el moment que algú deixa de pagar la hipoteca no n'hi ha prou amb sortir per on has entrat, tornar les claus i intentar oblidar-se -si és que es pot trobar la porta de l'oblit, doncs tampoc, ja que encara el deute és l'equivalent al que falti per pagar. El més curiós és que que el banc probalment la posarà a la venda. O no. Si li interessa, perquè es clar amb els preus actuals, potser li interessa mantenir-la en stock -com actiu- al preu antic, que no pas vendre-ho per un preu menor. Curiós.

Bé, el que està clar tot el risc de la operació l'assumeix la persona que decideix comprar la hipoteca, que a sobre de quedar-se sense casa -amb el que això representa- està endeutat fins les celles, si és que li en queden. Sostè el secretari general que el banc pot tasar per sobre del valor de mercat, pot concedir la hipoteca per sobre de les capacitats de les persones, pot participar de tot el procés d'inflació del preu, però quan se'n va tot a les coses es compliquen la baixada l'assumeix el dèbil. Sostè el secretari general per acabar en el correu que ens envia que els ianqus no tenen aquest model tan cruel. Però aquí som especialistes en copiar les merdes dels altres. I si els ianquis ens ajuden amb la ILP?

27 de gener de 2011

La meva generació no fa gaires trios

"Parla per tu!" Podria dir qui hagi nascut a la dècada dels setanta i hagi fet un trio, oi? Tinc la sensació, sense cap argument científic que la meva generació ha estat i és més conservadora que les anteriors sexualment parlant. És realment així? O potser és que fa el mateix que la generació anterior però no ho explica? Vull dir que practica el sexe lliure però d'amagatotis via doble moral: on pensament i obra van per separat. A diferència de la generació anterior que no sembla tenir cap complexe per posar el cascabell al gat. Hi hauria certes paradoxes en aquest sentit ja que som la primera generació educats plenament en llibertat. Rebutgem la religió, el patriotisme, les tradicions però adulem en Tom Cruise com a paradigma triomfador. No en van donar cap oportunitat de tenir de referents el morbo que generen les històries de Verano del 42 o El Graduado. O potser va ser la SIDA dels vuitanta que va marcar massa. O potser només la puta mala sort de venir darrera dels hippies, dels seus àcids i les seves orgies. Consti que potser és una reflexió poc científica i que cau en el topicisme generacional tan criticada per altra banda, però tinc la sensació que la meva generació no ha fet graires trios.

24 de gener de 2011

Cooperar, cooperació, cooperador, cooperativa... cooperaquè? Col·laboració d'Anna Arisa a "Cooperaquè?"

Les paraules poden ser tramposes, les podem fer tramposes, i per això a vegades cal recórrer a les definicions objectives, als diccionaris per aclarir alguns termes.

Cooperar: Prendre part amb altres en una obra feta en comú.
Cooperació: Acció col·lectiva que persegueix un benefici comú.
Cooperador: Persona que coopera.
Cooperativa: Unitat econòmica de producció, de comercialització o de consum que pertany als mateixos usuaris dels seus serveis i que té per objecte l’ajut mutu i equitatiu entre els seus socis.

Així doncs parlem de la posada en comú de mètodes per assolir uns objectius que satisfacin les necessitats del col·lectiu. En la cooperació l'èxit d'un depèn sempre i en tota manera de l'èxit dels altres, es treballa unint esforços i aprofitant els diferents talents de cada integrant del grup.

La retòrica diu que la cooperació és més forta que la competència a mig i llarg termini; que els líders que ho són de veritat són cooperadors i cooperatius; que les dificultats es superen cooperant; que d’aquesta crisi només en sortirem tots junts, cooperativament...

I en tot això, què hi pinten les cooperatives? Quin paper juguen aquestes empreses en l’economia real? I en l’economia catalana? Quina força tenen? Quin paper tenen en l’ocupació? I en la desocupació? Quina espai els donem? Quin espai aconsegueixen? Quin espai els donarà el nou govern?

Si la cooperació és bona, per què ens costa tant que reconèixer que les cooperatives també ho són?

23 de gener de 2011

Carta oberta a Jordi Bonet, nou president de la FAVB

Benvolgut Jordi,

Una pila d'anys ens tornarem a trobar. Moltes coses han passat a la ciutat, des de que vam compartir projecte a l'Agrupament Escolta SKUES, al barri de Sants. Et recordava com una persona compromesa socialment i amb una bona formació política. Ens havíem perdut la pista i ahir tot just "obrir" els diaris a Internet, em vaig trobar amb la notícia: "Jordi Bonet, nou president de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona", "La FAVB es rejuveneix", etc. Al llarg dels darrers anys, l'AE SKUES ha vist com molts dels seus membres han assumit altes cotes de responsabilitats cíviques i polítiques. Entenc que no deu ser casualitat, que alguna cosa es deu haver fet bé.

Avui renovo la meva adhesió als valors de l'escoltisme i la il·lusió per seguir treballant per millorar aquesta ciutat i aquest país. I ho faig escrivint-te a tu, Jordi, que assumeixes decididament el repte d'engegar una etapa de canvi necessària i urgent per al moviment veïnal. Des del Moviment Laic i Progressista sempre hem vist a les associacions de veïns com un dels referents necessaris per reconstruir el teixit associatiu laic del país. Alguna vegada hem fet el símil que si els ateneus són els nostres pares, les associacions de veïns són les nostres mares. I la resposta sempre era, "sí, però els pares ens estimen més que les mares". De cap de les maneres l'espai social progressista es pot permetre una dissociació d'escoltisme, esplai, casals de joves o ateneus de moviment veïnal, i encara menys a una gran ciutat com és el cas de Barcelona. La defensa d'un barri cohesionat i la incidència associativa sobre les propostes dels partits davant la incertesa que generen les properes eleccions municipals requereix d'un treball conjunt de l'espai social progressista. Per altra banda, internament, la necessitat de locals a esplais, agrupaments, casals de joves o ateneus, s'hi afegeix la necessitat de renovació generacional dels dirigents locals de les associacions de veïns. En aquest sentit, cal començar a treballar per reforçar ambdós projectes associatius, compartint espais i generant complicitats.

Jordi, no serà fàcil però et desitjo totes la sort del món en aquesta nova etapa i recorda tot allò que vas aprendre a l'agrupament, com tu deies, l'escoltisme, una escola de ciutadania que ha fet possible que ara ens tornem a trobar i no ens reconeguem com a estranys, sino com a vells coneguts que treballem per aquell vell ideal de deixar aquest món millor que no pas l'hem trobat.

21 de gener de 2011

Manifest en defensa de les caixes d'estalvi i de la seva funció d'impuls econòmic i social del territori i del país

Diferents organitzacions de la societat civil catalana han manifestat avui en un acte a la Facultat d'Economia i Empresa de la UB el seu rebuig a la reforma del model de caixes d'estalvi que està preparant el govern central.

Les entitats promotores del manifest són Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (AICEC-ADICAE), CCOO de Catalunya, Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Finançament Ètic i Solidari (FETS), Fòrum de l'Economia Social, Moviment Laic i Progressista (MLP), Òmnium Cultural, l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (L'OCUC), Taula d'Entitats del Tercer Sector de Catalunya, Unió de Consumidors de Catalunya (UCC), UGT Catalunya.

EN DEFENSA DE LES CAIXES D’ESTALVI I DE LA SEVA FUNCIÓ D’IMPULS ECONÒMIC I SOCIAL DEL TERRITORI I DEL PAÍS

La publicació del Reial decret llei 11/2010, de 9 de juliol, d'òrgans de govern i altres aspectes del règim jurídic de les caixes d'estalvis, sense previ debat cívic i social, i sense debat parlamentari, promou la seva transformació bancària, la privatització dels seus recursos, la centralització de la supervisió i el debilitament de l’obra social; això és del tot inacceptable, tant des d’una perspectiva econòmica i financera democràtica i plural, com des d’una perspectiva cívica, social i nacional de futur.

Al llarg dels anys, les caixes d’estalvi han promogut l’estalvi popular, han universalitzat l’accés als recursos financers, han fomentat les dinàmiques empresarials i l’ús de noves eines financeres, alhora que desenvolupaven una obra social, contribuint al benestar social i per tal d’evitar l’exclusió social, fins a convertir-se en les principals entitats financeres del país, gracies una activa participació de la societat civil i de les administracions territorials.

La modernització i la flexibilització societària de les caixes no pot efectuar-se en contra de la seva naturalesa jurídica, allunyant-se del principis fundacionals i d’esquenes a la seva funció econòmica i social. Ni els criteris de solvència i d’eficiència financera que avui en dia es requereixen obliguen a fer-ho d’aquesta forma. No hi ha un únic model societari, ni una única forma d’operar en el mercat financer !!! El que es produeix és un intent d’aprofitar les dificultats presents per afavorir una major centralització dels recursos financers i del poder econòmic, reduint la participació de la societat civil, del territori i dels treballadors.

És per aquestes raons que les entitats sotasignants MANIFESTEM:

1. Cal garantir la funció econòmica, financera i social de les caixes d’estalvi i, per tant, reduir la participació del capital privat fins a un màxim del 40% de les quotes participatives amb drets politics o de la participació en les societats anònimes que gestionin les estructures financeres dels SIP de caixes. Convé garantir una participació majoritària en l’estructura de les caixes que no sigui de capital privat, reforçant, a més a més, el paper i la responsabilitat dels consells d’administració de les entitats.

2. Cal mantenir la vinculació de les caixes i del territori, la seva capacitat de promoure l’estalvi, de recolzar a l’autònom i a la petita i mitjana empresa, els projectes empresarials de futur, i la participació de la societat civil i les administracions locals en un desenvolupament continuat, rentable i sostenible del territori. Cal evitar l’exclusió financera de les persones modestes, com succeeix a Itàlia, en especial després de la desaparició de les caixes d’estalvi, on un 20% de la població ha quedat sense accés al circuits dels diners, mentre que avui a Catalunya aquest percentatge és només del 3%.


3. Cal protegir l’obra social de les caixes i la seva contribució al benestar social del país. Les obres socials de les caixes financen programes essencials per a la cohesió social i la seva reducció afectaria greument el desenvolupament de les polítiques socials en curs, desbordant la capacitat de les entitats i administracions, tot afeblint aquelles eines que contribueixen a reduir l’exclusió
social i financera de les persones. Convé evitar que no es produeixi una apropiació particular dels excedents aplicats en aquest àmbit, ni es minorin els seus recursos.


4. Cal obrir un ampli i raonat debat sobre la funció financera, econòmica i social de les caixes d’estalvi en el context econòmic europeu i de futur, de manera que Catalunya, la societat civil, l’empresariat i les administracions participin i deixin sentir la seva veu i requeriments. Ens plantegem iniciar aquest debat al mes d’octubre, en el marc de la Universitat i amb la participació de tots els agents econòmics i socials del país, de manera que en les properes normatives es pugui incidir de forma democràtica en la configuració i regulació de les eines financeres que realment necessita el país.

20 de gener de 2011

Presentació d'Orgull Laic, 1 de febrer de 2011

El proper dia 1 de febrer tindrà lloc la presentació del manual de campanya Orgull Laic, una eina per a la transformació de les associacions. Un espectacular treball que culmina un procés que va començar el 2007 i que veu la llum tres anys després. Podeu trobar el manual on line al web de la campanya. La presentació comptarà amb el Toni Reig, nou director general de Joventut, qui ens adreçarà unes paraules en una de les primeres aparicions en actes públics.

18 de gener de 2011

En marxa el Programa Teresa Claramunt (etapa d'èxit)

A partir del gener posem en marxa aquest programa adreçat a totes aquelles persones que després d'una trajectòria de llarg compromís decideixen deixar d'estar en la primera línia d'una responsabilitat concreta en el marc del Moviment Laic i Progressista, ja sigui a través d'alguna de les entitats o directament, tant de forma voluntària com a través de la figura de persona alliberada. És la darrera fase del Programa Teresa Claramunt i esdevé el moment de plenitut i inici de la finalització de les responsabilitats amb la corresponent previsió de relleu. L'èxit lligat directament a l'organització i el seu futur.

La idea és assumir la sortida de l'organització i plantejar el relleu tot garantint el traspàs de coneixement als nous dirigents. Els objectius són bàsicament tres: sistematizar el coneixement i traspassar l'experiència, garantir la satisfacció per la feina ben feta i afavorir la motivació i el suport al relleu.

El dirigent ha de cobrir quatre funcions al llarg del Programa: 1) Explicitar la marxa de l'organització i dissenyar el camí de sortida, 2) Dissenyar el projecte que permeti concretar quina és la contribució de petjada 3) Liderar el consens necessari que permeti assolir el pla de relleu proposat 4) Assumir tutories de dirigents en l'etapa d'acollida del Programa Teresa Claramunt.

El format d'quest programa efectivament no té les mateixes característiques que la resta de les fases del Programa Teresa Claramunt. Ha de tenir una orientació clara a qüestions pràctiques i vinculades al futur de la persona i l'entitat. En certa manera és el tancament del Compromís de dirigent adquirit anteriorment en la que s'intenta detallar la trajectòria al capdavant de l'organització, els reptes superats i pendents, el llegat que es deixa, els aprenentatges personals adquirits, etc. El tancament del Compromís és en certa manera una renovació i reorientació de la implicació ja sigui des de l'MLP o des d'altres espais interassociatius culturals, sindicals, polítics o socials.

La metodologia per al tancament s'estableix per a cada cas, però la idea és constituir un tribunal format per tres persones: el tutor, una persona escollida pel tutor entre persones que tingut responsabilitats semblants en etapes anteriors i una tercera persona escollida per la direcció de l'Escola Lliure El Sol. Aquest tribunal té com a missió realitzar un mínim de dues entrevistes que ajudin a plantejar el Projecte petjada.

El Projecte petjada és una invitació a planificar el llegat a l'organització i el pla de relleu, així com la formulació d'ambicions i motivacions per generar nous compromisos dins o fora de l'MLP. S'estableix un diàleg amb el tutor i s'eleva al tribunal per tal que faci aportacions. El projecte de petjada és un pla que compromet a la persona a establir una sortida.

16 de gener de 2011

Com cada any. Col·laboració de Xavier Peralta a "Qüestió de competències"

Me identifico con los objetivos y compromisos del equipo, mostrando voluntad por… sí, ja sé com acaba la frase, com cada any. Se suposa que he de marcar A menudo o si poso una “X” a Siempre el meu cap hi estarà d’acord? Tant és, ni tant sols tindrem una entrevista en condicions per saber què hi penso. Deu minuts, per donar-me el feedback, com diu ell i apa, el següent, que vol ploure. El pitjor de tot, mai sabrà si realment disposo de tot el que necessito per fer la meva feina. Això sí, el correu electrònic per recordar-me que ompli el qüestionari… no, d’això no se n’està.

y planifico actividades para mantener mi nivel de aprendizaje continuo. Tres anys proposant a recursos humans fer aquell curs de 30 hores i sempre la mateixa resposta. No se encuentra dentro del paquete formativo previsto en la detección de necesidades del presente año. En canvi, el curs d’anglès subvencionat de cada any no me’l perdo mai. Llàstima que les relacions més internacionals que mantinc en el meu lloc de treball siguin amb Santiago de Compostela.

Realizo propuestas para la mejora y actualización de los procedimientos y métodos existentes. Però si no hi ha canals reals per a implementar-ne! En tot cas, no en tinc temps, si sóc del tot sincer. A veure si revisen per fi les càrregues de treball. Ens toca fer tasques dels de Logística i també de Compres, no és normal. Llavors, marco A veces? Políticament correcte, sí, a veure què hi pensa. Més d’una vegada he tingut la fantasia de marcar les respostes tot dibuixant el perfil de la Costa Brava. L’any que ve no em tallo, no.

Evaluación del desempeño. Com cada any.


Xavier Peralta, des de la secció del bloc: "Qüestió de competències"

15 de gener de 2011

Liberalització horària dels comerços? No gràcies!

El president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, s'ha despenjat aquest setmana amb la proposta d'homogeneïtzar els horaris comercials amb una tendència liberalitzadora. I no és casualitat, ja que en els darrers temps s'observa la tendència o la voluntat a la desregulació dels horaris comercials. Hi ha un debat permanent a la majoria de països europeus sobre la idoneïtat de mantenir restriccions normatives o caminar cap a la plena liberalització. L'obertura dels comerços en diumenges o festius el màxim de dies ha estat una defensa de l'empresariat de les grans superfícies fins i tot com a mesura per racionalitzar els horaris. A més, l'empresariat fomentat una idea de llibertat basada en l'obertura d'horaris i calendaris en funció de les necessitats i demandes de la clientela. Aquestes propostes es plantegen sense respectar els drets dels treballadors ja que mesures d'aquest tipus provoquen un deteriorament de les condicions laborals i de la vida de les persones del món del comerç, posant en perill la conciliació de la vida laboral i familiar. A Catalunya el consens és pràcticament general: No només els sindicats sinó el propi petit comerç rebutja de ple la mesura ja que, com s'ha comprovat, la liberalització provoca la destrucció progressiva del petit comerç -de proximitat- i un augment dels preus, provocant una pèrdua del poder adquisitiu de les classes populars. A més, l'argument que hi ha demanda d'obertura no sembla del tot real, ja que els consumidors no ho exigeixen.

Aquesta mesura d'horaris sense restriccions constitueix una falsa drecera cap a la conciliació. Entre els arguments a favor, a banda del de la reactivació del consum, de la creació d'ocupació, a millora de la competitivitat del sector o l'atenció plena al turisme; hi ha l'argument de la conciliació. Segons els defensors d'uns horaris comercials sense restriccions, el model actual no estan adaptats a la realitat social en la que homes i dones tenen dificultats per conciliar la vida personal amb la professional i el temps personal.

El tema cal tractar-ho des d'un altre punt de vista. Barcelona ha d'apostar per caminar cap a uns horaris europeus molt més racionals, que situï la ciutat en l'òrbita d'altres amb un nivell cultural alt, que aposta per un model de consum responsable. Cal promoure el consum d'activitat cultural més que comercial: l'esport, el teatre, el cinema, la música, les biblioteques, l'associacionisme, les festes populars de barri, etc., fugint del model que aposta perquè la gran activitat familiar sigui anar de compres o símplement a passar el dia a un centre comercial.

Esperem una resposta ferma de l'Alcalde Hereu de manera que se situï al costat del petit comerç, de l'ampli nombre de treballadores i treballadors del sector i d'un model de ciutat promotora de la cultura i el consum responsable.

Multiplicant el talent global: L'aliança per Barcelona

Aquest matí hem tingut l'oportunitat de dialogar amb Pepe Àlvarez, de la UGT de Catalunya i dirigents, simpatitzants, amics i amigues del PSC a la jornada Barcelona és capital, una trobada per al debat ciutadà al CCCB. Ha disparat primer en Josep Ramoneda fent una crida a aprofitar de BCN la seva capacitat creativa i a fer una política que defugi de la indiferència. Ha estat bé, estar a la taula amb el secretari general de la UGT, no tinc clar si hem fet aportacions per resoldre els reptes de Barcelona, però ho hem fet des del convenciment que l'aliança de les forces del treball i la cultura són les que han fet moure BCN al llarg de la seva història. Aquesta ha estat la intervenció:


Els estudis demostren any rera any que el barceloní estima la seva ciutat i ho fa principalment perque hi ha de tot, perque hi ha tot tipus de gent i perque hi passen moltes coses. Perque és una ciutat on el ciutadà pot escapar-se i retrobar-se. Perquè es pot ser un ciutadà anònim, una mena de flâneur espectador o un líder de barri motor i protagonista dels canvis.

Ara bé, hi ha un un enigma sense resoldre i és el decalaix entre la visió que la ciutadania té sobre la seva ciutat i la que té sobre el seu l'Ajuntament. Hi haurien dues qüestions que caldria estudiar amb més profunditat: la comunicació i el dèficit de lideratge. Permeteu-me abans que demostri el decalaix entre la lectura racional de les dades, el grau de satisfacció i la intenció de vot.

Quant a la lectura racional de les dades:

- La taxa d'ocupació de Barcelona es manté 5 punts per sobre del que demana Lisboa per al 2010, també està per sobre de l'espanyola i de l'europea.

- En aquest sentit, cal destacar la taxa d'ocupació femenina, que està cinc punts per sobre del que preveu Lisboa i bastant per sobre de la mitjana espanyola (deu punts).

- Aquestes dades demostren que s'ha consolidat el canvi de model productiu (82%, serveis; 13%, indústria i 5%, construcció), així com la incorporació de la dona al mercat de treball.

- Barcelona té un PIB per càpita 26% superior a la mitjana europea. Tot i ser una ciutat més cara cal destacar que produeix molt més.

- Barcelona està valorada com a 1a ciutat europea en qualitat de vida (el clima, la geografia, els costums i la gastronomia mediterrània juntament amb la riquesa del patrimoni històric i cultural, la qualitat arquitectònica i un grau elevat de cohesió social).

- Barcelona emergeix com a veritable hub mediterrani en el camp de la ciència per la qualitat dels seus centres de recerca i infraestructures i per la capacitat de captació, recuperació i retenció de talent que té actualment Catalunya. Una dada és que és la 7a ciutat europea en publicacions científiques.

- Barcelona està valorada com la 1a ciutat europea en servei d'allotjament, valorada la 6a ciutat europea per a l'organització d'esdeveniments i la 4a ciutat europea per fer negocis.

- Barcelona està valorada com a un dels destins turístics més rellevants a escala mundial, amb una excel·lent repercussió entre el comerç barceloní.

Pel que fa a la satisfacció dels seus ciutadans:

- Les successives enquestes demostren que els barcelonins se senten bastant satisfets amb la seva ciutat, donant una nota de notable: 7,5 i manté la tendència dels darrers anys

- El sentit de partinença i d'orgull de ciutat és molt alt ja que 6 de cada 10 donen una puntació de 8, 9 o 10.

- L'ampolla continua mig plena. Hi ha més gent que pensa que la ciutat millora (39%) davant qui pensa que empitjora (34%)

- La valoració dels serveis és positiva, 7 de cada 10 aproven la gestió municipal. En canvi, aquestes dades contrasten amb la intenció de vot de les enquestes o amb la satisfacció dels barcelonins amb el seu ajuntament.

Perquè passa això si les coses es fan bé?

En primer lloc, per les conseqüències de la política de comunicació continuïsta al llarg de molts anys amb unes campanyes buides de projecte, amb excés de triomfalisme i que fins i tot s'han atrevit a plantejar solucions màgiques. Tot això acumulat ha donat una imatge d'ajuntament omnipotent. Al final el resultat de cada campanya ha estat plantejar Barcelona com a marca. L'exemple paradigmàtic és Visca Barcelona, Visc a Barcelona. I no entraré en parlar de determinats mitjans de comunicació que tots coneixem que també han actuat a la contra. Entenc que avui és un dia per parlar des de dins i cap enfora.

En segon lloc, hi hauria un dèficit de lideratge, hi ha part de la ciutadania que veu l'Ajuntament com a un obstacle a les seves iniciatives, amb prohibicions, burocràcia i la imposició de la dictadura del veí. Hi ha una nova sensació i és aquella que sembla que la ciutat va per davant de la institució municipal.

Atenció a la paradoxa: S'ha apostat per una ciutat del coneixement en tota regla, possiblement de la més important al sud d'Europa, i el que és més rellevant, s'ha donat cabuda a una generació -la del baby boom- (30-40 anys), els seus somnis són possibles. I curiosament, com li vaig llegir a l'Albert Aixalà, no va votar a les municipals el 2007, van votar altres opcions el 28N perquè volien un govern fort que donés respostes a la conjuntura.

Com fer un cop de volant?

En primer lloc amb el canvi en la política de comunicació que ja s'ha fet. Tot i que no respon a la pregunta inicial, permeteu-me una reflexió en aquest sentit. Cal explicar el que s'ha fet, perquè es fa i com es fa. Producte i marca han d'anar de la mà. Cal parlar de la Barcelona dels eixos comercials, de la Barcelona dels interiors d'illes, de la Barcelona que llegeix, de la Barcelona que proposa el Bicing a partir dels beneficis de la Zona verda, de la Barcelona inclusiva, de la Barcelona dels camins escolars, de la Barcelona dels passeigs cívics, de la Barcelona dels Parcs científics, de la Barcelona com a primer destí d'Erasmus... És a dir, caldria retornar a campanyes com Barcelona Posa't guapa, amb producte i marca alhora.

L'alcalde Maragall va ser un dirigent visionari, carismàtic i que era capaç d'atreu talent per ell mateix. Va ser capaç de posar al sac de proposicions talent i proximitat. Va impulsar campanyes com l'esmentada Barcelona Posa't guapa, Vine al Mercat reina, Al barri hi ha de tot.

L'alcalde Clos va ser un dirigent excessivament triomfalista, poc espontani i allunyat de la ciutadania. Potser va ser capaç d'atraure talent però no va ser capaç de connectar amb el carrer. Va impulsar campanyes com Barcelona Batega, La millor ciutat del món, La millor botiga del món, Fem-ho B...

La pregunta que intueixo que es fa el PSC i els equips de comunicació de l'Ajuntament és com comunicar Jordi Hereu. I és normal. A mi em passa el mateix perquè no entenc perquè quan més m'agrada el meu alcalde menys li agrada a a la gent. Per començar, l'Alcalde Hereu és una persona propera, honesta, dialogant i amb un estil semblant al President Jordi Pujol. És una persona compromesa, competent i rigorosa, que recorda a l'entrenador del FC Barcelona, en Pep Guardiola. Què més se li pot demanar a un candidat? La pregunta del milió és perquè Jordi Hereu no remunta les enquestes o fins i tot ara li disputen el lideratge dins del partit propi?

La millor forma de comunicar Jordi Hereu és a partir dels esforços que ja s'estan fent per recuperar el diàleg amb la ciutadania escoltant a la gent sota el paradigma anomenat política de la proximitat, a través de La Barcelona dels Barris. Aquesta feina ja s'està fent i donarà els seus fruits, tot i que el 82% dels barcelonins encara no tinguin coneixement dels consells de barris. Si mirem en positiu: un de cada cinc sí que els coneixen.

Ara bé, recuperar el diàleg amb la ciutadania no és suficient. Es fa del tot necessari recuperar el lideratge sobre el talent global davant les oportunitats que emergeixen en les noves generacions de barcelonins. I ara sí que entraríem a respondre una mica la pregunta per la qual estem convocats avui. Barcelona ha de recuperar la idea de ciutat d'oportunitats i de ciutat on els somnis són possibles. Les oportunitats sempre estan fora: més enllà de les agrupacions, de la Federació i del propi Ajuntament de Barcelona.

Idees força per aprofitar les potencialitat de Barcelona:

1. Si la gent ha oblidat que el benestar el produeixen les qüestions materials, en gran part motivat per les campanyes municipals, i mig món vol venir a viure a Barcelona; està clar que tenim un problema de comunicació. Quina paradoxa que els de fora valorin millor la ciutat que els de dins!

2. Barcelona ha tingut unes transformacions bestials i la idea de l'administració com una finestreta amb el funcionari dient “vuelva usted mañana” ja no existeix. L'ajuntament ha de ser un espai dinàmic, flexible i obert on s'ha de manifestar l'aliança per Barcelona. El govern municipal ha de ser la institució que faci la vida més fàcil (en àmbits com l'educació, el treball, la cultura o l'associacionisme).

3. Hem d'estar preparats per acollir molta gent i sobretot de procedències ben diferents. El cosmopolitisme comença per l'acollida. L'èxit de NYC per exemple passa pels processos d'acollida amb un alt nivell de cohesió social. És la garantia que ens permetrà retenir el talent.

4. Deixem de parlar de la marca Barcelona i més nosaltres. De la marca Barcelona que parlin a la resta del món. Apostem per la nova marca que construeixi la barcelona dels propers 25 anys. Hem d'aconseguir que només posant a Internet: The capital of the Mediterranean o Le capital de la Méditerranée, s'associï a Barcelona, sense haver de posar-ho. Greg Clark, secretari general del Fòrum de les Ciutats i les Regions de l'OCDE va dir recentment a una entrevista a l'Avui que que Barcelona ha de definir millor el seu relat de ciutat. Fins i tot aquest senyor parla del relat! Considera que el projecte de capitalitat de la Mediterrània és una oportunitat per construir el relat dels propers 25 anys. Cal imposar un gran relat per sobre dels petits de relats de la barcelona olímpica, la barcelona modernista, la barcelona capaç d'acollir esdeveniments i congressos...

5. Barcelona ha de seguir el camí d'esdevenir una ciutat europea en tots els sentits: Horaris i idiomes: 1)L'Ajuntament ha de ser punta de llança de l'assoliment dels horaris europeus. Retindrem el talent una millor qualitat de vida i de cara a la proximitat, millorarem el benestar dels seus ciutadans. Pensar en Alcalde Hereu i en Ajuntament de Barcelona ha de ser sinònim de combat en favor de l'aplicació decidida d'uns horaris europeus. 2)Creuada de l'Ajuntament en favor de l'altra gran assignatura pendent, els idiomes. Barcelona ha de ser un espai multilingüe ja que permetrà comunicar-se millor amb el món i de retruc retenir el talent, i de cara a la proximitat, possibilitarà els seus ciutadans ser competitius.

6. El govern municipal, en la idea de ser l'espai d'aliança per Barcelona, ha d'ampliar i mantenir la confiança amb la societat civil organitzada. De cara al talent, és interessant que Barcelona sigui un bressol de professionals amb alta qualitat moral, amb una ètica civil. També és interesant per mantenir un equilibri social i econòmic. Per una altra banda, l'aposta de l'Alcalde Hereu ha de ser incorporar en la llista quatre o cinc referents de diferents sectors com la cultura, l'esport, l'associacionisme, el sindicalisme, la joventut, l'educació... La millor manera de demostrar la confiança sobre el teixit social barceloní és amb una estratègia generosa. Fer el veritable govern dels millors passa per dipositar resonsabilitats en líders socials, cedint per altra banda part del poder. Una bona forma de construir un govern que faci de l'ajuntament un espai d'aliança per Barcelona.

7. Barcelona ha de mantenir una forta inversió cultural. Si Hereu representa a un alcalde proper, sense por i que confia en la ciutadania, de cara a la retenció del talent, cal ser còmplice amb l'espontaneïtat, l'emergència de nous sectors culturals, fins i tot que poden contraris amb amb la cultura de la institució. D'aquesta manera s'enforteix el sentit de la creativitat. I de cara a la proximitat, s'enforteix la iniciativa del ciutadà i el diàleg social. Hereu ha de ser amic dels creadors perquè escolta, recull idees i arrisca, sobretot s'arrisca per la gent normal.

8. A voltes amb la idea que en la que incideixo per tercer cop sobre l'Ajuntament com l'espai per a l'aliança per Barcelona, cal fer que la xarxa de la ciutat sigui molt potent, fent connectar la universitat, el teixit productiu, l'associacionisme, els creadors... tots al servei d'una idea i d'una ciutat. De cara a la proximitat, es milloraran els serveis. Us poso un exemple: Imaginem una arquitecta de 34 anys que ha tingut alguns premis, un director d'escola de 28 anys que és reconegut pels seus companys com un mestre exemplar i una cap d'agrupament escolta de 23 anys amb també un reconeixement al barri o l'entitat; asseguts per dissenyar l'escola del segle XXI. Estem millorant els serveis, generant oportunitats i recuperant la generació del baby-boom i la següent en el disseny de la Barcelona que ve.

Moltes gràcies,

12 de gener de 2011

De l'esplai i l'escoltisme a Sants els 90


Em demana la Berta Mundó, secretària general d'Esplac que faci un article per a la campanya Tria l'Esplai. Avui l'han publicat al seu lloc web. El text és el següent:

La meva relació amb l'esplai és a partir de la relació de bon veïnatge des de l'agrupament en que vaig anar des dels 6 fins els 25 anys. M'explico. Vaig anar a l'AE SKUES al barri de Sants, un cau laic a parròquia, com tantes altres associacions educatives que han hagut de mantenir aquesta incoherència. Curiosament, a la parròquia hi havia dos esplais més. Un amb més tendència evangelitzadora i un altre més proper a la proposta d'Esplac, si bé mai van donar el pas a deixar el MCEC per por a ser expulsats de la parròquia. La pregunta que ens féiem nosaltres al consell d'agrupament amb la resta de caps escoltes és com era possible que no donessin el pas si nosaltres ja formàvem part d'una federació laica. Amb perspectiva ho veig més clar: les relacions institucionals de l'agrupament amb la parròquia era molt sòlides i mai van qüestionar la nostra afiliació, en canvi, l'esplai no mantenia bones relacions amb els poders fàctics del consell pastoral. Bastant semblant a la relació de l'esplai i l'escoltisme a nivell de país en relació amb les institucions. Malauradament, una crisi de relleus de monitors a finals de la dècada dels noranta el va fer desaparèixer. Curiosament van preferir que els hi guardéssim l'arxiu històric en comptes que ho fes la parròquia o el propi MCEC. També vam tenir oportunitat de treballar plegats amb els centres d'esplai d'Eixam, una coordinadora d'entitats de lleure infantil i juvenil de Sants, Hostrafrancs i La Bordeta. Allà vam fer activitats obertes i conjuntes de promoció de l'associacionisme educatiu amb entitats com Espurna, que ha estat membre intermitent d'Esplac i que liderava la plataforma la qual considerava com la seva federació, fet que generava tensions ja que la resta d'entitats enteníem que eren coses ben diferents una plataforma plural i una federació d'iguals; amb Bruixes i Maduixes, que feien esplai al carrer o l'esplai Turons, que actualment forma part d'Esplac, però no llavors. Més enllà dels tòpics, l'esplai i l'escoltisme són dues propostes d'educació cívica, una de dimensió planetària -ja sabeu quina :-), l'altra, genuïna catalana. M'apassiona veure compartir projecte ideològic, associatiu i educatiu als esplais i agrupaments d'Esplac i Acció Escolta en el marc del Moviment Laic i Progressista. Estic convençut que cada cop sereu més capaços d'expressar el nostre orgull laic al carrer.

Lucrecia Dalt en concert

El proper divendres 14 de gener Lucrecia Dalt donarà un concerto a Barcelona abans de marxar a la gira per la seva Colòmbia. Presentarà la reedició del seu disc Congost (ja que es va esgotar el primer), que inclou dues cançons noves i nova portada (+info de pruna). El concert és a Miscelanea (Carrer La Guàrdia de Barcelona). L'entrada només són 4 euros. Per a més informació al seu lloc web: www.lucreciadalt.com

Espero trobar-vos allà el divendres!

11 de gener de 2011

El PSC i la socialdemocràcia que ve

Les polítiques de benestar intenten facilitar les condicions de vida d'aquelles persones que no poden fer servir la seva força de treball com a únic mitjà per ser autosuficients. Els grans riscos que l'estat del benestar ha tractat de reduir o acompanyar han estat: el de caure malalt, el de perdre la feina, el d'envellir i més recentment el de néixer o esdevenir discapacitat. Després cal afegir l'educació, que vindria a ser el punt de partida que garanteix el camí cap a la plena emancipació i llibertat de consciència de l'individu.

La ciutadania ha recolzat majoritàriament un projecte polític a Catalunya basat la reducció de la despesa pública tal com explica en Dani Gimeno en aquest bloc. Davant l'hegemonia liberal, la socialdemocràcia es veu obligada en generar alternatives atractives que facin trempar a la ciutadania i que facin creure que la redistribució no només és necessària si no possible. Si bé és cert que a l'esquerra se li presuposa que farà hospitals, escoles o biblioteques malauradament, això ja no sembla suficient per atraure el vot de gent progressista. La pregunta del milió que busquen respondre els think tanks dels partits socialistes europeus es és com articular un nou discurs socialdemòcrata.

A voltes amb els riscos en societats avançades, com és el cas de Catalunya, n'apareixen de nous com és la possibilitat de no ser feliç, de no estar satisfet amb la vida pròpia, d'estar insatisfet amb el que passa a l'entorn social o polític. En alguns casos per l'escassa cobertura d'alguns dels riscos esmenats anteriorment, però d'altres senzillament per la falta d'una vida personal plena. Un dels elements més determinants és la indisposició de temps de vida quotidiana per complir els petits somnis diaris. La ciutadania converteix de forma forçada els caps de setmana o les vacances -quan existeixen- en els únics espais de llibertat. Estem en condicions de fer de la vida quotidiana també un espai de llibertat al mateix nivell d'altres països europeus?

El PSC hauria de plantejar una ponència en el congrés de la tardor sobre el temps com a punta de llança del nou paradigma benestar i de construcció de la ciutadania. Parafrasejant una de les lleis dels escoltes: El temps és amic de tothom i germà dels altres recursos, com efectivament són els diners. El partit que sigui capaç de concretar en polítiques públiques utilitaristes (màxim benefici per al major nombre de persones) la insatisfacció en aquest àmbit -i deixi de fer un discurs ambigu com diu Aixalà-representarà els interessos de gran part de la ciutadania en els propers anys. Si la tendència -que sembla inevitable- és la de retallar recursos en polítiques socials, aprimar l'administració i, en definitiva, suprimir despesa pública cal pensar la contraprestació. Podem responsabilitzar el sector privat del benestar dels seus empleats d'una altra manera? La reducció dels impostos no pot ser a canvi de no res. O sí, a canvi de temps de vida quotidiana dels treballadors. És a dir, una aposta clara pels valors postmaterials com diu Dani Fernàndez. No podem caure en un discurs maniqueu de bons i dolents entre capital i treball, hem de recordar aquella màxima d'Olof Palme “No som enemics dels rics, som més amics dels pobres”. "Siguem radicals en allò que importa, que és en l’aspiració de garantir una existència digna i plena per a tothom, de transformar la societat en un sentit emancipador" com ens convida Pedret. Una dels claus del debat socialista és repensar en el paper de la font de riquesa del passat, actual i futura: el temps. Veritas filia temporis.

10 de gener de 2011

Canvis. Col·laboració de Dani Gimeno "L'administració vista per dins"

Per primera vegada (això sí és un canvi) el partit que ha aconseguit un major recolzament popular no ha promès més serveis, més ajudes, més estructures, més pressupost... ha estat ben bé a l’inrevés. Avui, el que vol escoltar la ciutadania són paraules com “contenció”, “reducció”, “aprimament”, “racionalització”, “supressió”...

Un dels mals de l’administració és que cal un canvi de fons en les regles del joc de la funció pública que regula l’accés i les condicions laborals dels empleats públics que, a dia d’avui semblen difícils de tirar endavant. Com en moltes altres qüestions, els canvis estructurals no cassen amb els períodes electorals –un Govern que té quatre anys per tirar endavant polítiques públiques amb el seu segell programàtic no pot fer front a assumptes que requereixen una perspectiva a molt llarg termini-.

Sigui com sigui, amb l’objectiu de rebaixar la pressió social –sovint amb lleugers tints demagògics (algú coneix algun lloc de treball a l’àmbit privat que requereixi un any o dos d’estudi per encarar una entrevista de feina?)- en contra de les condicions laborals dels empleats públics, cal encarar una reforma que, sense afectar a aspectes fonamentals (ningú dubta que l’administració s’ha de dotar de personal tècnic que perduri en el temps per sobre dels lideratges polítics) actualitzi, modernitzi i flexibilitzi les carreres professionals dels treballadors de l’administració.

Acompliment professional (amb afectacions variables a les nòmines), direcció per objectius (premiant la consecució de fites), anàlisi de competències (assignant el millor perfil a cadascun dels llocs de treball), règim sancionador efectiu (sabíeu que a dia d’avui sí és possible perdre la condició de funcionari si comets determinades infraccions de caràcter greu??), àmbits funcionals... són eines que han de permetre a l’administració donar un pas endavant per deixar enrere clixés i tòpics que fereixen i afebleixen el col·lectiu públic.

L’actual situació econòmica pronostica que venen temps de canvis. Veurem si la inevitable(?) supressió de serveis socials públics venen acompanyats dels canvis transversals, de fons i estratègics que necessita l’administració.

Diu la dita (suposo que inventada per especímens tals com els brokers de, posem pel cas, l’agència de qualificació del deute Moody’s) que en temps de crisi és quan apareixen les oportunitats. Esperem que sigui la oportunitat que necessita l’administració...


Dani Gimeno, des de la secció d'aquest bloc "L'administració vista per dins"

9 de gener de 2011

Comença l'etapa 2.0 a "Les idees no viuen sense organització"

El nou any ens porta també una nova etapa a aquest bloc. Serà a partir de demà que el bloc serà molt més dinàmic -i espero que menys avorrit ;)- ja que s'obre a col·laboracions de quatre amics que periòdicament faran càpsules sobre la seva especialització. Cap d'ells té bloc personal, però crec que tenen moltes coses a dir. Us els presento:


En Dani Gimeno, ens aproparà a l'administració des de la secció "L'administració vista per dins". Un bon amic de l'etapa escolta i universitària que fa poc ha aprovat les oposicions del cos A, si bé que porta un grapat d'anys compromès amb l'empresa anomenada Generalitat de Catalunya. Entre totes les coses que admiro d'ell hi ha el fet que hagi estat capaç de muntar un agrupament escolta a Vilanova i la Geltrú.




En Xavier Peralta posarà accent en els recursos humans des de la secció "Qüestió de competències". Amic de la infància, vam compartir escola i institut. És consultor de recursos humans. Entre les seves passions hi ha els gats i els contes. M'encanta la paciència que té per continuar escoltant històries del món associatiu i polític després de tants anys d'amistat. El vaig enganyar per fer el manual de campanya d'Orgull Laic.




L'Anna Arisa parlarà de cooperativisme des de la secció "Cooperaquè?". Amiga de l'etapa escolta i associativa, actualment compartim projecte al Moviment Laic i Progressista ja que és directora del Grup cooperatiu ENTORN. És formadora en l'àmbit del cooperativisme. Ens uneix també els estudis de Ciències del treball. Ella més que ningú sap que pertany al que els barcelonins anomenem el territori.





I finalment en Marc Oliveras ens ajudarà contextualitzar socialment algunes de les millors cançons de les darreres dècades "Música és política". Vam compartir equip de presidència al Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) i des de llavors ens uneix una bona amistat. A ell li dec la descoberta de bona part de la música que escolto ara.




Tots quatre no van dubtar en acceptar la col·laboració i es comprometen a participar de tant en tant. La única norma que els hi he posat és que no s'hi sentin obligats a fer-ho. Gràcies per endavant a tots quatre i bona lectura a la resta.

7 de gener de 2011

Diari d'un flaneur laic de vacances (XII): Balanç abans de tornar

La darrera nit d'un viatge, abans d'anar a dormir, s'acostuma a fer balanç sobre les visites, la convivència, els bons moments, els que millor oblidar. Aquesta vegada fins i tot ho vull compartir amb els lectors del bloc. Els que hem estat escoltes o pretenem ser lliurepensadors tenim molt present l'avaluació/el lliure exament, amb l'autocrítica com a mecanisme de creixement personal i col·lectiu. Ha estat un viatge genial. Ben fàcil ho posa el context: NYC. És una ciutat que no passa desapercebuda per a cap visitant. Hem tingut l'oportunitat de participar d'una peli, comptar dolars en lloc d'euros, interessar-se per tradicions amb menys de tres-cents anys d'història que a Europa no tenen comparació, viure a una gran metròpolis de 9 milions d'habitats durant deu dies, apropar-se a grans obres d'arts europees al Metropolitan o el MoMa, i tot això en un context de familymode.

6 de gener de 2011

Diari d'un flaneur laic de vacances (XI): Trobar-se gent als viatges

Avui jugava el Barça. Moment per buscar l'escalfor dels culers a Manhattan. Quantes possibilitats hi havia de trobar-se a gent blaugrana al bar de torn recomanat per a l'ocasió? Dia laborable, quatre de la tarda, vuitens de final de la copa del rei... Per una altra banda, quines possibilitats hi ha que algú et saludi a Canal St. quan intentes trobar al mapa la destinació? Milers de persones a munt i avall, paradetes de tot tipus, xineses venent "rolex, rolex"... Bé, això ens passat. Curioses totes dues trobades, amb un celebrem la victòria del Barça i amb l'altra t'ajuda al trobar al carrer. Amb tots dos intercanviem informació bàsica del viatge. Qui sap si la propera ens trobarem a Barcelona o a Tòkio.

5 de gener de 2011

Diari d'un flaneur laic de vacances (X): Monopoly, no gràcies

Jornada de Metropolitan, dia esgotador. En aquests casos s'acostuma a dir a la sortida: "no te l'acabes en un dia ni de conya i sembla que ens m'he perdut moltes coses". Vespre a l'apartament: Festa de pijames i Monopoly. Jugar al joc inventat pels americans fa més de cent anys i que representa millor el capitalisme té la seva conya. I a més a través de l'I-Pad. Ara bé, no m'agrada aquest joc perque s'assembla massa a la vida real. No penseu? L'atzar es converteix en la forma de guanyar força debilitant els adversaris. No ha possibilitat de condonació del deute. Bé, com fan els països rics, res de nou. S'han de fer negociacions que requereixen de seducció, si bé sempre hi ha un dels dos en una posició de força. Vaja, com la idea de xarxa, amb uns nodes més grans que altres, que exerceixen el seu poder sense escrúpuls. A més, els guanyadors són molt guanyadors (rics) i els perdedors molt perdedors (pobres). No hi ha cap possibilitat de recuperar-se, ni de conya. La vida real ens diu que pocs pobres passen a ser rics, amb el permís dels somni americà. Ah, he guanyat la partida eh! Aquest post no té cap afanya de revenja. És que jo sóc de Risk.

4 de gener de 2011

Diari d'un flaneur laic de vacances (IX): Skating a Central Park

Patinar a cent metres del centre de negocis de NYC té la seva conya. Central Park és un espai multifuncional entre les quals en destaca la possibilitat de poder patinar sobre gel a l'hivern. Realment és espectacular el fet de poder realitzar una activitat a l'aire lliure sota l'observació incansable d'uns gratacels que fan de frontera del Midtown i Central Park. És interessant llegir la història del parc ja que no sempre s'ha mantigut en l'estat actual. Hi ha qui pot imaginar-se que el parc és el resultat de la no acció de l'home. Res que s'hi assembli, un bon exemple és que els llacs són artificials. La comparació amb Barcelona és inevitable, potser necessita l'espai que ocupa actualment el zoo, de manera que la Ciutadella s'ampliï. Però potser també necessita connectar-se més Collserola i a Montjuïc i aprofitar molt més aquests dos espais. En quaselvol cas, l'impacte que provoca Central Park és espectacular.

3 de gener de 2011

Diari d'un flaneur laic de vacances (VIII): Diumenge de missa

Hi ha per a qui els diumenges és el dia de missa, de llevar-se amb amb una visió altruista del món, d'esmorzar en família, de posar-se el millor vestit de l'armari i d'apropar-se a l'Església a gaudir d'una cerimònia en comunitat. No és el cas de la meva família. Ara bé, com qualsevol cerimònia de grup s'entèn com a un instrument de cohesió i vinculació a unes creences o principis. Avui he anat a Missa. Sencera, sí. Tres hores. No a una missa qualsevol -catòlica diria-. M'ha semblat més aviat ser dins d'una pel·lícula. Ha estat a la Mount Lebanon Baptist Church. Gospel autèntic sense haver de seguir les sàvies i agraïdes recomanacions de Harlem. Tot just davant del nostre carrer, a Decatur Street. De fet, l'entrada es veu des de la nostra finestra de l'apartament. Gent acollidora i amable, deia al twitter, tot just acabar. Resposta de Micky López, "visca el God de la Revolució Americana". Repartirment de rols amb dones tallant el bacallà des de l'atril, intervencions i aplaudiments a dojo, tres rondes de petons i abraçades, bateria, piano i una veu espectacular res a envejar a la Witney Houston o la Woopy Goldberg i, sobretot, un bon rollo general. Massa sucre i tot pel meu gust. Un dia entretingut que ha tingut de passada la visita al International Center of Photography (exposicions, no us ho perdeu, sobre la Guerra civil espanyola i la Revolució cubana), punt i seguit a la planta 86 de l'Empire States i punt i final al Relais de Venice "L'entrecot", un clàssic dels clàssics que la crisi se l'ha emportat de Barcelona, tot just ara fa sis mesos. Un motiu més per tornar a NYC.

2 de gener de 2011

Diari d'un flaneur laic de vacances (VII): Bany a l'Atlàntic

Diuen les males llengües que no ha estat gaire normal el fet que la participació aquest matí a la Coney Island Polar Bear Club de natació hagi estat més nombrosa. Potser "el bon temps"? Cal tenir en compte que parlem de l'Atlàntic, que les platges estan nevades i que el sol ha fet presència únicament en el moment del tret de sortida. Anem al gra: ENS HEM BANYAT A L'ATLÀNTIC L'1 DE GENER. Ens hem deixat emportar per la tradició i per l'ambient. No anàvem preparats. Enguany no només és la tradició del bany de cap d'any, si no la defensa ecologista i militant entorn a uns moviments especulatius a la zona contra les accions urbanístiques que sembla que promou l'alcalde Marty Markowitz. Els que som una mica tradicionalistes o ritualistes, ja se sap, ens animem amb poca excusa. Freaks, nadadors, avis en plena forma, jovenalla que havia empalmat de la nit boja de cap d'any, mares patidores acompanyant a filles valentes... diversitat a tope, vergonya la justa. Havia sentit que Coney Island és un indret carnavalesc i només peu seu concurs de menjadors i menjadores de hot dogs. Tots a l'aigua a la una en punt. Bandera americana la primera, of course. Foto de rigeur i au, cap al cor Brooklin, això sí, sense calçotets.

PS. Efectivament aquesta fotografia guarda coherència amb la línia editorial del flaneur. Les fotografies dels protagonistes en altres escenaris més íntims. No dubteu en demanar-les ;-)

1 de gener de 2011

Diari d'un flaneur laic de vacances (VI): Happy new year Rockefeller!

Estem d'estrena, nou any, nova dècada, nou govern, nous reptes arreu. Bé, de fet, uns fa més hores que altres. A NYC porten poc més d'una hora. Avui ha estat un dia especial com ho acostumen a ser els 31 de desembre, el darrer dia de l'any. Aquí hem tingut l'oportunitat d'aprofitar les darreres hores de la dècada per pujar a un dels cims de l'skyline de Manhattan (The top of the rock), situat al Rockefeller Center, un complex comercial construït per la família Rockefeller d'estil art decó i que consta d'una vintena edificis. Està situat al Midtown, entre la Cinquena i la Sisena Avinguda. En aquesta zona es troben les boutiques més luxoses, diuen, de NYC. Ès una destinació turística, a causa de els nombrosos decorats de la Plaça Rockefeller, el més conegut és la pista de patinatge sobre gel i el gran avet, que hem pogut trepitjar amb el permís dels milers de turistes curiosos. Després a Times Square hem pogut tastar les hores prèvies a l'arribada del milió de persones previstes. Deia la premsa local que havia de ser un any de rècord d'assistents. Amb prudència, seguint els consells de David Akbar (el llogater) i amb les compres fetes pel sopar, hem anat cap a casa i en #NYCfamílymode hem fet la celebració del cap d'any. Que s'acompleixin els vostres destijos. Bon any 2011