30 d’abril de 2011

ENCÍS sccl, la nova realitat cooperativa del Moviment Laic i Progressista

El passat 14 d’abril va néixer una nova cooperativa, Serveis a les persones Encís, fruit de la suma de ENTORN i 6tell. Encís és una cooperativa mixta de treball i de consum, amb seu a Manresa. Encís esdevé la primera cooperativa catalana de treball i de consum de serveis a les persones. Ambdues cooperatives decideixen unir-se per a créixer, davant un mercat cada cop més competitiu. La nova cooperativa guanya fortalesa de gestió, d'organització, de capacitat de resposta i d’inversió. Encís serà més gran, i enforteix la proximitat amb els clients i l’arrelament al territori en el que operarà. El camí iniciat per Esplash, posteriorment seguit per ENTORN sccl i que continua Encís sccl, pretén enfortir una manera d'entendre la prestació de serveis i de participació a l'organització i per tant de relacions laborals.

Aquesta operació reforça la intuïció encertada del Moviment Laic i Progressista de separar la participació cívica i la prestació de serveis a principis dels noranta, apostant per l'associacionisme empresarial, és a dir, pel cooperativisme. Amb més de 12 milions d'euros, el nou grup empresarial treballarà per reforçar la política de consum orientada a millorar les condicions de vida dels agrupaments escoltes, dels centres d'esplai, dels casals i grups de joves i dels ateneus. Neix el consell del consum amb aquest objectiu.

El passat 14 d'abril va ser un dia important per al conjunt de l'MLP. És una gran notícia pel pas que donem com a organització. Cada dos anys hem de tenir notícies d'aquestes dimensions. Si ens fixem, 2004, va ser Acció Escolta de Catalunya; 2006, Cooperacció; 2008, Ateneus Laics; 2011, ENCIS sccl. Moltes felicitats i llarga vida a ENCÍS sccl, al seu grup cooperatiu i sobretot als seus socis de treball i de consum, motor indispensable d'un projecte associatiu i democràtic com és aquest.

El mètode escolta: una proposta universal d'educació (la ponència)


Quin és aquest poderós instrument que arriba a tots els racons del món amb excepció de 6 països, entre els que hi ha Cuba i la Xina, on és prohibit? Com és possible que una noia bengalí pugui reconèixer a un adolescent de les Benlieuves franceses des del moment que tots dos participen a un agrupament escolta? Com és possible que avui siguem aquí escoltes amb diferents creences i principis filosòfics amb un únic objectiu: l'enfortiment de l'Escoltisme Català? Seria possible aquest marc entre les tres grans organitzacions d'esplai a Catalunya? Com és possible que els escoltes siguin escoltes i els esplais facin esplai? A què es deu aquesta identificació amb l'escoltisme fins al punt de dir que si som escoltes un dia, ho som per sempre? Heu arribat a pensar perquè un agrupament escolta costa tant de muntar però també costa també tant de desaparèixer, sobretot si ho comparem amb un esplai o una altra entitat juvenil? Només li trobo una resposta. I és una fórmula que ha estat màgica al llarg dels darrers 100 anys, i no és pas la de la Coca-Cola, sino la del Mètode escolta.

L’escoltisme és un moviment educatiu que no va néixer d’un pedagog, ni d’un mestre, ni tan sols d’un filòsof de l’educació. Com és sabut, va néixer de la mà de Robert Baden-Powell, un militar que, després de patir la cruesa de la guerra, va dedicar la resta de la seva vida a la formulació d’una proposta d’educació d’infants i joves. Robert Baden-Powell va ser, tal com el defineixen alguns historiadors, un intel·lectual amb gran capacitat d’observació, molt intuïtiu, sensible i pragmàtic. La seva proposta educativa es va basar en l’assumpció d’un codi ètic que estava fonamentat en el valor del deure i del servei tenint com a objectiu final la felicitat dels joves i la seva integració a la societat.

El mètode
scout se centrava en l’educació per l’acció: els nois havien d’interioritzar les regles en les relacions entre ells i el medi natural i social, dins d’un sistema de patrulles dirigides per un d’ells mateixos. Robert Baden-Powell no pretenia crear una alternativa a l’escola, sinó un sistema complementari que assolís una formació més sòlida pel que fa a l’educació cívica i patriòtica. Inicialment la seva proposta pretenia treballar la formació del caràcter, l’adquisició d’una bona salut, el desenvolupament d’un esperit de servei i l’obtenció d’habilitats manuals.

Tot i que no era pedagog, la seva tasca no es pot separar dels corrents de reforma educativa de principis del segle XX.

S’ha escrit molta literatura a l’entorn de si el creador de l’escoltisme, Robert Baden-Powell (1857-1941) va ser francmaçó. En qualsevol cas, més enllà d’aquesta circumstància concreta, el que resulta rellevant és la recuperació de les que considerem les arrels francmaçòniques de la creació de l’escoltisme i quin és el seu llegat, cabdal per a l’èxit traduït en expansió i creixement del major moviment d’educació infantil i juvenil del planeta, que actualment suma més de 40 milions de membres –si afegim a l’escoltisme el guiatge-. En aquest sentit, pensem que el retorn als orígens del moviment és un bon punt de partida per construir l’escoltisme del segle XXI.

El Duc de Connaught, de la família reial britànica, fou qui més va influir en la personalitat de Robert Baden-Powell. Una amistat que el va portar a nomenar-lo president de l’Associació de Boy-Scouts de la Gran Bretanya. Se suposa que va ser ell qui el podia haver iniciar en els misteris de la germanor francmaçònica, ja que era Gran Mestre de la Gran Lògia. És molt significatiu que la mateixa persona que fou president dels escoltes fos mestre dels francmaçons d’aquell país. El rei Eduard VII, un dels principals impulsors de l’escoltisme, havia estat iniciat a la francmaçoneria i va ser, quan era Príncep de Gal·les, Gran Mestre de la Gran Lògia Unida d’Anglaterra, entre 1875 i 1901, on posteriorment el va substituir el seu germà Duc de Connaught. Robert Baden-Powell també va tenir un estret contacte amb el francmaçó i rei Jordi VI. El successor de Robert Baden-Powell al front del moviment escolta a partir de 1935, Lord Somers (1887-1944), era francmaçó. Si bé qui contribueix intensament des d’un vessant ideològic i pedagògic és Rudyard Kipling (1865-1936), Premi Nobel de Literatura de 1907, de qui deia que era “un bon amic de l’escoltisme des dels seus inicis”, quan Robert Baden-Powell intentava crear una branca infantil, i va demanar-li a l’escriptor autorització per utilitzar el Llibre de la Jungla. Amb la lectura d’aquest llibre i coneixements bàsics sobre escoltisme i francmaçoneria no serà difícil trobar elements de coincidència entre ambdues institucions.

En els inicis de l’escoltisme, se li recrimina a Robert Baden-Powell que el seu moviment fos irreligiós, malgrat citar Déu en la Promesa; el mètode proposat té massa similituds amb la francmaçoneria, el seu fundador és un anglicà liberal i la naixent organització proclama la validesa intrínseca de totes les opcions espirituals. Per tot això, però sobretot pel darrer motiu, el catolicisme es mostra clarament contrari. Per aquelles dates, la Santa Seu condemna la
Young Men’s Christian Association (YMCA) i el fundador de l’escoltisme es preocupa. És, per tant, davant la reacció de l'Església Catòlica quan l’escoltisme corre el perill de fracturar-se. Robert Baden-Powell intenta per tots els mitjans trobar solucions que no arribin a desvirtuar totalment el projecte educatiu, amb la creació en alguns països d’organitzacions-paraigües composades per les branques confessionals. Però no era aquest l’esperit de l’escoltisme original que, sense cap dubte, responia a la voluntat d'educar des del pluralisme. Resulta francament indicatiu d’aquesta vocació que Robert Baden-Powell demanés la col·laboració a Kipling, qui somiava, com ell, en un món en el que la fraternitat fes possible l'amistat per sobre de les creences religioses o filosòfiques.

Robert Baden-Powell va inspirar-se en les teories pedagògiques d’Ovide Decroly (1871-1932), seguidor de Maria Montessori (1870-1952). Decroly va ser iniciat francmaçó a la
Lògia Les amis philanthropes núm. 2, del Gran Orient de Bèlgica, a Brussel·les i, no per casualitat, mantenia correspondència amb Francesc Ferrer Guàrdia.

A molts països l’impuls de l’escoltisme va ser dirigit per francmaçons compromesos amb el progrés social. A França, Edmond Goblot (1858-1935), professor de Filosofia a la Universitat de Lyon, amic fidel de Jean Jaurès (1859-1914), fundador a Toulouse de la secció local de la
Lliga del Drets de l’Home i del Ciutadà, militant en favor del capità Alfred Dreyfus (1859-1935), va dedicar la seva vida a la francmaçoneria, a l’escola laica i als Eclaireurs de France (l’escoltisme laic francès). A Bèlgica, el 1910 són els francmaçons els qui impulsen la creació de l’escoltisme. A Xile, l’organitzador del moviment escolta va ser Alcibíades Vicencio (1859-1913) un personatge al que quasi tots els llibres d’història atribueixen la condició de francmaçó, malgrat que molt probablement no va ser mai iniciat. La seva tasca, però, ha rebut el suport constant de la francmaçoneria xilena fins a l’actualitat. Annie Besant (1847-1933), francmaçona, va fundar l’Associació de Boy-Scouts de l’Índia, en la que s’acceptava britànics i nadius. L’any 1921 Besant contribueix a la unificació de l’escoltisme a l’Índia, i l’any 1933 rep del propi Robert Baden-Powell el llop de plata.

Als Estats Units d’Amèrica, trobem dos homes que van col·laborar en la creació dels Boy Scouts of America (BSA): Ernest Thomson Seton (1860-1946, cap escolta nacional) i Daniel Carter Beard (1850-1941, comissionat escolta nacional), qui primer havia creat els Pioners, fills de Daniel Boone (1734-1820) l’any 1905. Tots dos han de considerar-se co-fundadors del moviment escolta internacional, doncs realitzen el seu treball en paral·lel al de Robert Baden-Powell. Seton i Beard i els seus primers companys de viatge, com descriu Mechling (2001), entre els que cal destacar Edgar M Robinson, John L. Alexander i James E. West, tots tres procedents de la YMCA, van entendre l’escoltisme com una organització oberta.

Beard era membre de la Mariner’s Lodge núm. 67, de la Ciutat de Nova York. No resulta irrellevant recordar que Beard és un home fortament influenciat per Henry Georges (1839-1897) i la seva obra fonamental Progress and Poverty, caracteritzada per l’axioma central del pensament dels presidents Jefferson i Jackson, la destrucció dels monopolis econòmics privats i l’extensió de la llibertat i de la igualtat d’oportunitats per a tothom. Beard, com a artista, va il·lustrar el llibre d’un altre francmaçó conegut i inconformista, Mark Twain (1835-1910), iniciat el 22 de maig de 1861 a la Polar Star Lodge núm. 9 de Missouri. A Connecticut Yankee in King Arthur’s Court, va deixar-hi un bon rastre de les seves idees progressistes.

La història registra també la implicació de dos presidents francmaçons nord-americans que col·laboraren activament en l’obra de construcció de l’escoltisme, per la seva fraternal relació amb Beard: Theodore Roosevelt (1858-1919), 26è president, iniciat a la francmaçoneria el 2 de gener de 1901, citat al llibre Escoltisme per a nois, on afirma ser partidari dels jocs a l’aire lliure i que va rebre a la Casa Blanca a Beard i Robert Baden-Powell per interessar-se pel seu projecte i explicar les seves pròpies idees sobre el tema; i William Taft (1857-1930), el seu successor, que va entrevistar-se també amb Robert Baden-Powell, prometent total recolzament en la difusió de l’organització al seu país.

No pot negar-se que el primer Roosevelt i Taft eren políticament conservadors, però això no fas més que posar de relleu l’error de la dreta religiosa nord-americana d’avui, defensora de l’integrisme, contra tota la cultura (que avui en diríem “transversal”) de tolerància dels pares fundadors. Anys més tard, el 32è president dels Estats Units entre 1933 i 1945, Franklin Delano Roosevelt (1882-1945), progressista, francmaçó i president honorari dels Boy Scouts, va demanar al moviment que prestés atenció a la Promesa escolta, com a base d’una ciutadania bona, base d’un bon govern i base d’un progrés ordenat del país (discurs de 8 de febrer de 1935).

L’arquitectura ideològica de l’escoltisme és inspirada en els principis de la francmaçoneria, per exemple en les idees de la llibertat absoluta de consciència; la fraternitat universal o internacional; el desenvolupament de l’individu en la llibertat; l’autoritat del cap adquirida per les seves qualitats.

L’impuls constructiu respon a un reconeixement simbòlic d’un universal humà, la necessitat dels col·lectius d’homes i dones, en els diferents períodes de la història i arreu del planeta, de construir edificacions amb significats, no només pràctics, sinó també simbòlics. L’escoltisme i la francmaçoneria tenen una predisposició constructiva: Construir un món millor.

El nom dels
llobatons que troba el seu origen al Llibre de la Jungla de Kipling i que és un terme també utilitzat a la francmaçoneria. I tota la mística inspirada en un llibre ple de contingut francmaçònic, de la mateixa manera que Kim. Si es llegeix detingudament el Llibre de la Jungla, no serà gaire difícil trobar el paral·lelisme entre la lògia francmaçònica i el consell de roca i la denominació als llops de Poble Lliure, tenint en compte que l’accepció “Free-mason” significa constructor lliure, i el primer requeriment per a tot francmaçó és que sigui “lliure i de bons costums”.

En definitiva, tant l’escoltisme com la francmaçoneria utilitzen rituals sovint eixits els uns dels altres, però que tenen particularitats. Un ritu és un acte cerimonial, un conjunt de símbols viscuts que té per objectiu enquadrar els participants en un ambient emocional, simbòlic i que toca la imaginació del que viu l'acció.

Segons el RAP (2005) les eines del mètode són:

  • La Llei i la Promesa: un codi de conducta i una invitació personal i voluntària. Iniciàtic

  • Marc simbòlic: adaptat a cada franja d'edat. D'una marc imaginari i simbòlic a la realitat

  • Treball en equip: sistema de patrulles, el petit grup que assigna rol a cada escolta. Del petit grup a la societat

  • Joc: atractiu, d'exploració, d'aventura i descoberta, que facilita la integració de l'infant o jove. De les normes del joc a uns valors universals

  • Servei als altres: responsabilitats individuals que repercuteixen i la implicació social

  • Natura: vida en contacte amb l'entorn natural



Ens centrem en les següents qüestions:

  • Iniciàtic

  • Ritualista

  • Simbòlic

  • Democràtic



Iniciàtic

Cal demostrar capacitats i sotmetre’s a diverses proves o reptes per implicar-se definitivament. Es dóna molta importància a la lliure voluntat de manifestar que es vol seguir el camí traçat. Les iniciacions no requereixen coneixements específics. Només un acte d’entrada, de compromís personal, és el començament d’un recorregut, una via contínua de potenciació de la qualitat humana de l’escolta o el francmaçó, en el convenciment que el camí de l’home passa per la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

La Promesa escolta és una iniciació de l’aspirant, un compromís solemne i públic. La iniciació no és una experiència sagramental o màgica sinó un procés d’aprenentatge psicològic. La iniciació a l’escoltisme es fa mitjançant una cerimònia i és a partir de la qual que els nouvinguts resten admesos al moviment escolta. La seva pertinença i compromís es concep per a tota la vida.

La iniciació no és un fenomen puntual i momentani sinó que és un procés, encara que pugui representar-se en una cerimònia. La iniciació no es dóna, es provoca. Les iniciacions escolta no són mètodes únics d’esclariment o d’educació, sinó que són un més en els seus espais respectius d’actuació. N’existeixen d’altres, àdhuc existeixen experiències vitals espontànies que tenen virtualitat iniciàtica que provoquen un augment de la consciència de l’individu. El mètode francmaçònic escolta no imposa una unitat ideològica a qui els practica... dóna un marc axiològic general que admet i exigeix el pluralisme en el seu interior.

Els agrupaments escoltes són uns llocs privilegiats en els que, amb les eines de la tradició, s’eduquen ciutadans lliures o, dit d’una altra manera, són uns grups humans en els que cadascú segueix un itinerari vital, de caràcter iniciàtic progressiu, que el fa créixer interiorment i projectar-se vers l’exterior. Lliure interpretació dels símbols escoltes, formació progressiva del caràcter i serena discussió sobre les formes d’actuació en la societat organitzada són les columnes insubstituïbles de l’escoltisme.

L’escoltisme és un mètode compromès. La Promesa escolta consisteix en la invitació personal a cada infant o jove a comprometre’s lliurement davant dels seus companys. La Llei escolta és la proposta que exposa de forma positiva els principis i valors del moviment. Promesa i Llei són l’expressió del compromís escolta arreu del Món.

A l’escoltisme es proposa a cada infant o jove un repte personal, un progrés en tots els grups d’edat -les unitats-, dividit en tres etapes. Integració és la presa de contacte amb els nous companys, la proposta i les característiques de la unitat (la simbologia, les tradicions, la forma de treball, etc.); comença a participar activament de la dinàmica de la unitat. Participació significa la implicació real en el treball per al progrés personal i col·lectiu, es juga un paper més actiu en el grup. Animació emfatitza la seva capacitat per dinamitzar el grup, es posa en pràctica l’experiència assolida i es pren una major iniciativa. Amb la seva actitud contribueix a la bona marxa del grup.

Quan Robert Baden-Powell va escollir El Llibre de la Jungla com a marc simbòlic per a la branca menor de l'escoltisme, ho va fer pensant en els valors educatius que té i que representa mitjançant els personatges que hi apareixen, les situacions que s'hi viuen i l'espai on es desenvolupa l'acció. Tot sembla estar muntat per tal que l'infant descobreixi, a través de la fantasia, la realitat humana. La història del Poble Lliure i els contes que s'evoquen, així com els símbols que genera són un marc que motiva i enriqueix la vida en grup.

Ritualista

L’escoltisme no renuncia al ritualisme, tampoc no guarden cap secret. Un ritual és una cerimònia, com ho són les d’obertura dels Jocs Olímpics, el lliurament de diplomes a la Universitat o un acte de culte religiós, o el camp de la Champions League tot just abans de començar un partit. Els rituals de l’escoltisme tenen tanta solera com molts d’aquests i expressen tradicions que recorden un passat que és entranyable, educador i emancipador. Ambdues institucions conserven un mètode, la iniciació, un procés d’autoesclariment o aprenentatge sobre hom mateix. Aquests rituals han estat elaborats en un llarg procés de decantació històrica i guarden una específica ecologia, emocional i simbòlica, un subtil equilibri de gestos i paraules que no poden ser alterats arbitràriament.

El desplegament de gran part dels rituals estan relacionats amb el medi natural. A més, la vida a la natura és un repte i una oportunitat. És un repte, en un món dominat per la cultura de la comoditat, viure en un medi que exigeix austeritat i respecte. És una oportunitat de fer exercici en un medi sa, de posar a prova les pròpies capacitats, de comprendre les exigències bàsiques de la vida en grup, i de descobrir, valorar i meravellar-se del món que ens envolta. Les activitats escoltes es realitzen principalment a l’aire lliure. La vida interior dels grups, amb els seus rituals i les seves tradicions, es concentra als caus o locals que els propis nois i noies han arreglat. Un bon exemple de ritual amb certa tradició en les activitats dels agrupaments escoltes és el cant de L’hora dels adéus tornant de les excursions, dels campaments, com a símbol de tancament de l’activitat, com ritual de pas a la vida quotidiana, deixant la porta oberta a noves aventures, reptes i persones.

Simbòlic

L'escoltisme aposta pel simbolisme. Una bandera és un símbol per a un país o una regió, com també ho és una creu per a un cristià, una divisa per a un seguidor de futbol, l’estrella de David per a un jueu o un logotip per a una empresa. Provoquen emocions i unifiquen i identifiquen grups humans. Si bé els nostres símbols també tenen una significació igualment precisa, no tenen interpretació unívoca. Per a l’escoltisme. els símbols són com senyals col·locades en cada bifurcació del camí, indiquen la direcció i el destí al que ens porten, si bé no és obligatori seguir-los.

A més, el mètode escolta es basa en la funcionalitat dels símbols constructius per articular un imaginari emancipador de la consciència individual que faci a cada francmaçó o escolta resistent a qualsevol manipulació simbòlica.

L'escoltisme no és una institució didàctica ni doctrinària. L'agrupament escolta no ensenya, sinó que suscita, suggereix, provoca, desperta, impregna... L’escoltisme permet que els propis infants i joves descobreixin les coses mitjançant programes progressius, innovadors i engrescadors. L’atractiu principal són les activitats. De manera progressiva arriba a comprendre que el seu pas per l’escoltisme és una oportunitat d’autoformar-se. L’escolta es diverteix, fa amics, viu aventures i se sent útil, especial, diferent. El marc simbòlic i les tradicions aporten màgia i atractiu a les activitats. Un bon exemple són els cançoners i les pròpies cançons escoltes vora el foc.

El simbolisme és essencialment polisèmic i no admet una interpretació monista o clònica. L’escoltisme ha adaptat el seu marc simbòlic a cada realitat local, tenint en compte les realitats culturals, socials i polítiques de cada país.

Els símbols per a l’escolta no són mai una finalitat o un dogma, sinó un mitjà d’inspiració de la llibertat interpretativa, un suggeriment per avançar en el coneixement i en l’ètica.

Els agrupaments escoltes existeixen només quan cada persona compleix durant el seu mandat temporal l’encàrrec rebut i quan això es fa sota l’autoritat de l’educador, del cap escolta en el segon cas, del venerable mestre en el primer. En ambdues situacions, una autoritat delegada, però una autoritat real, exercida més amb el prestigi que no pas amb el poder, basada en l’experiència, una autoritat moderadora, impulsora i previsora. És l’autoritat prudent i sàvia d’Akela al Llibre de la Jungla de Kipling!

També cal destacar l’existència de noms simbòlics a l’escoltisme d’alguns països. Així, cada escolta tria com a tòtem un animal que l’identificarà i molts escoltes escullen un nom amb el que seran coneguts a l'agrupament. La tria de nom constitueix ella mateixa un exercici pedagògic proposat al neòfit com una fórmula de reflexió. La totemització és una eina educativa fabulosa en la recerca i la descoberta interior de l’individu.

Democràtic (ni autoritari ni militarista)

Els agrupaments escoltes són estructures democràtiques. Aquest és un gran mite que val la pensa aclarir. Tots els càrrecs i responsabilitats, fins els més alts, són escollits per sufragi universal. No e reconeixen líders ni mandataris vitalicis. L’origen militar de Robert Baden-Powell ha suscitat moltes crítiques en aquest sentit. L’escoltisme, sense cap mena de dubte, és una proposta educativa que ha influït en la renovació pedagògica de molts països del món.

L’escoltisme és una organització mundial gràcies al seu ideari de servei a la comunitat, però també per les seves eines d’identificació. En un procés de globalització en què les distàncies cada cop són més curtes i les relacions humanes han passat de ser jeràrquiques a ser-ho en xarxes desiguals, la identificació en col·lectius que comparteixen idees i objectius es fa cada cop més inevitable. La identificació permet mantenir la identitat, i la identitat, l’objectiu a aconseguir. Mantenir i actualitzar la identitat ofereix un capital cabdal alternatiu a una societat massa cops basada en l’individualisme, i molt sovint mancada de sentit comunitari i compromès.

A més, l’escoltisme és democràtic i participatiu. La vida en petits grups ensenya a establir vincles entre les persones, permet la distribució de responsabilitats progressives i crea un espai educatiu privilegiat per créixer i desenvolupar-se. A cada unitat, a més a més, existeixen òrgans de govern (assemblees i consells) que garanteixen l’establiment d’una estructura fidel als principis democràtics de participació i decisió.

L’escoltisme combina, en llur organització i funcionament, la verticalitat iniciàtica amb l’horitzontalitat democràtica.

L’agrupament escolta és la base de l’organització escolta i és el lloc on l’infant o jove realitza la seva acció educativa, el seu marc de referència. Pretén ser una aportació a l’educació per a la convivència, infants i joves són al centre de la proposta. És un espai de socialització, on tenen l’oportunitat de ser i sentir-se protagonistes del seu temps lliure; on exerceixen i experimenten els avantatges de la cooperació entre persones. És el marc d’expressió de les capacitats i sensibilitats de cadascú, d’aprenentatge del diàleg i del respecte.

La manera com s’organitza l’agrupament escolta té una gran importància en tant que permet a infants, joves i adults poder participar-hi plenament, ja que pretén ser coherent amb dos principis bàsics: el democràtic i el de la responsabilitat personal. S’ofereixen canals definits de participació en la presa de decisions i una delimitació clara de responsabilitats. A l’escoltisme trobem, des dels seus inicis, un cos normatiu ben definit (la Llei, les divises, els consells...), una invitació al pensament lliure: l’observació, l’associació i l’expressió, i una convivència en comunitats fraternals en les que juga un paper essencial l’exemple de l’educador, el cap escolta.

Els escoltes concorren al treball proveïts d’una camisa i d’un fulard. Poden existir altres elements simbòlics. Tot això no és superficial ni anecdòtic, ni merament estètic, el que ho convertiria en prescindible, sinó que està en el nucli de l’itinerari iniciàtic que es continua a cada reunió. La iniciació dels francmaçons i dels escoltes està lligada, precisament, a la interiorització progressiva del seu caràcter pacient, tolerant i obert, a mida que es transita per les diferents etapes.

L’agrupament escolta, en la seva vida interior, no en el sentit d’excloure la gent, sinó en el de concentrar-se en el seu treball propi amb totes les seves energies, esdevenen si volen ser fidels a la naturalesa del compromís escolta o francmaçònic, -que s’entén és un compromís per la llibertat, la igualtat i la fraternitat-, unes societats de pensament. L’agrupament escolta és un laboratori d’idees, noves, controvertides, utòpiques i fins i tot impossibles, però és un laboratori viu. A l’agrupament escolta no es donen receptes miraculoses ni es tracen els camins pel bon govern de la societat, sinó que es contrasten en llibertat les propostes que podrien conduir a un món millor per a tothom. Aquest aprenentatge del diàleg, en el que es contradiuen les opinions de l’altre, sense cap element d’odi o d’enfrontament, converteix els francmaçons i els escoltes, poc a poc, un per un, en persones amb capacitat de mediació i d’enteniment en totes les esferes d’actuació.


29 d’abril de 2011

El mètode escolta: una proposta universal d'educació

Demà, 30 d'abril i l'1 de maig la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge (FCEG) celebra la seva Trobada de caps amb la participació de més d'un milers de caps escoltes d'arreu del país. M'han convidat a participar a la taula sobre mètode escolta. La pregunta que em faig preparant l'activitat hores abans és què té el mètode escolta que atreu a tants infants i joves i que identifica una nena yemení musulmana a un adolescent immigrant en risc d'exclusió de les Banlieues franceses. L'escoltisme nascut a principis del segle passat inspirat principalment en la francmaçoneria és una proposta educativa amb caràcter iniciàtic i amb clara voluntat emancipadora, que a través d'una ambientació plena de rituals i símbols planteja als infants el seu propi camí de progrés personal. Un ritual és una cerimònia com qualsevol altra, com l'obertura dels Jocs Olímpics, el lliurament de diplomes a la Universitat, el cant del Barça abans d'un partit o un acte de culte religiós. Els rituals a l'escoltisme tenen tanta solera com aquests i expressen tradicions que recorden un passat que és entranyable, educador i emancipador. Uns rituals i símbols que s'expressen arreu del món i que es concreten principament en una Llei i una Promesa. La seva atracció passa per la idea de demostració de capacitats a partir del sotmetiment a diverses proves o reptes per implicar-se definitivament. La Promesa és la lliure voluntat de manifestació que es desitja seguir el camí marcat. Un compromís solemne i públic. En cap cas una experiència sacramental o màgica, sinó un procés d'aprenentatge psicològic. En definitiva, la Promesa i Llei escolta són l'expressió del compromís escolta en qualsevol indret del món. D'altres elements interessants són les ambientacions. Sembla sensacional que arreu del món els Llops, la franja infantil (de 9 a 12 anys) els educadors fan servir els personatges del Llibre de la Selva de Rudyard Kipling i simbolitzen un rol determinat: Baloo (la bellesa de l'estudi), Bagheera (la força de la paraula) i Akela (la saviesa de la conciència lliure). Una qüestió interessant a destacar també són el fet que els escoltes es reconeixen entre si amb uns signes establerts per aquest fi. Són signes, paraules i el progrés propi en cada etapa. Donar-se la mà, però també la salutació, es converteixen en elements simbòlics que apareixen com a signes d'identitat. Demà a Manresa més. Us hi espero!

16 d’abril de 2011

La via gastronòmica contra la desafecció amb Espanya

Les bodes o qualsevol altre esdeveniment familiar acostumen a ser moments per fer balanç dels darrers anys. Et trobes amb gent que fa temps que no veus i acabes intercanviant informació sobre feina, parella, activitats, principals èxits -més que fracassos-. En el meu cas, una activitat familiar a gran escala només és possible anant a Còrdova, on van nèixer els meus pares i on hi viu el nucli familiar principal. En aquest cas la conversa es complica. No només hi ha un intercanvi d'informació referent a la qüestió personal sinó apareix també la política. Ahir no només em vaig construir el meu personatge durant el dia, vaig haver d' improvisar també una identitat per a Catalunya. Masses coses han passat en els darrers anys que no s'entenen a banda i banda. Sóc una mica pessimista. De la broma "ya está aquí el catalán" innocent de fa 30 anys, s'ha passat a una tensió incontrolada, a la que s'hi afegeix el factor de la crisi i la situació delicada a Andalusia. La distorsió subjacent del nacional-catolicisme sempre ha sigut l'eix vertebrador de la construcció del relat contrari a la Catalunya moderna. Ara més que mai fa falta la força de l'educació cívico-política, laica i republicana, que serveixi per vincular-nos per allò que ens uneix i no pels que ens separa. I que no generi cap trauma parlar i decidir si és: España, Ibèria, la Mediterrània o Europa. Només una cosa tinc ben clara, a la via gastrònomica no hi vull renunciar!

13 d’abril de 2011

Un loby de lliurepensadors i lliurepensadores: "Un dels nostres"

Avui he tingut el plaer d'esmorzar amb Joan Estrada, president i líder del Loby "Un dels nostres". Un dels nostres és un col·lectiu format per professionals d’àrees diverses que es troben un cop cada mes amb la finalitat d’intercanviar i crear complicitats. Els membres d’aquest col·lectiu , tenen en comú una visió progressista de la vida, des del punt de vista polític, social i humanista. “Un dels Nostres” valora les iniciatives polítiques valentes, solidàries de progrés i avantguar pel que fa a la creació artística i les mentalitats obertes i integradores des del punt de vista social. Els seus membres es defineixen com a lliurepensadors. Una de les principals activitats del Loby -que conscientement ho escriuen amb una b- és l'organització dels Premis Christa Leem, que han rebut Baltasar Garzón, Liliam Thuram, Salvador Allende, entre d'altres.

Un dels reptes de l'MLP per donar solidesa al concepte de "La Catalunya lliurepensadora" és enfortir la relació amb col·lectius procedents d'espais culturals i professionals, més enllà de l'estructura tradicional de combat laic des de l'associacionisme cívic i econòmic. Un cop consolidat l'MLP com el motor de les entitats Laiques (lideratge de la Lliga per la Laïcitat, Plataforma Jo no t'espero, etc.) i ubicat en el grup principal de les entitats Progressistes (mobilitzacions contra les retallades i en defensa de les polítiques dels benestars i apuntalament de cadascú dels seus pilars) de la mà de CCOO i UGT; és el moment d'anar més enllà i superar barreres històriques amb periodistes, col·lectius de professionals i el món cultural.

Amb l'Estrada hem quedat en presentar l'MLP en un dels sopars del Loby tornant de les vacances de primavera.

Per una sanitat pública i de qualitat

Aquests dies l'activitat d'entitats, sindicats, associacions de professionals, etc., se centra en organitzar una resposta contra les retallades plantejades pel Govern de la Generalitat.

Aquest cartell és una mostra de la creativitat associativa, que amaga la preocupació pel desmantellament d'un sistema de sanitat pública que és un model per a molts països.

És aquesta una mobilització contra la dreta, però també és a favor d'una societat progressista desorientada que confon la falta d'èpica del relat d'esquerres amb la invasió estudiada de determinades propostes polítiques més properes a servir els lobbies econòmics que no pas a la societat.

Diguem prou, i cridem per una sanitat pública i de qualitat. Dijous, 14 de abril · 18:00 - 21:00. Plaça Sant Jaume


8 d’abril de 2011

Presentació de la Declaració NI UN PAS ENRERA! INVERTIM EL FUTUR


Alguna cosa està passant al país quan el proper 12 d'abril, al Col·legi de Periodistes, hi ha convocada una roda de premsa amb les següents entitats de segon i tercer grau com a promotores -de les quals el Moviment Laic i Progressista és membre o manté convenis de col·laboració amb més de la meitat d'elles-. Potser hi ha qui es pensa que el país no ha canviat i que tot torna a un temps anterior. Aquesta convocatòria és una demostració: 1. Que les coses no estan gent bé 2. Que el teixit associatiu ha madurat fins al punt de dir prou i 3. Que Catalunya gaudeix d'una democràcia creixent.

Entitats convocants:
- Confederació d'Associacions Empresarials del Tercer Sector Social d'Atenció a les Persones de Catalunya
- Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya
- Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
- Entitats Catalanes d’Acció Social
- Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya
- Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament
- Federació d’Entitats d’Atenció i d'Educació a la Infància i l'Adolescència
- Col·legi de Pedagogs de Catalunya
- CCOO Catalunya
- Associació Empresarial de la Iniciativa Social de Catalunya
- Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
- Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya
- UGT Catalunya
- Consell d'Associacions de Barcelona

A l'acte hi intervindran:
Núria Carrera, presidenta del Col·legi de Treballadors i Assistents Socials de Catalunya
Xavier Puig, president de La Confederació - Unitat empresarial del tercer sector
Aurora Huerga, Secretària de Política Social de CCOO de Catalunya
Àngels Guiteras, presidenta de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya

La declaració també es presentarà al Parlament de Catalunya i es farà arribar al president de la Generalitat, per tal que el Govern i les forces polítiques es comprometin a recuperar les persones com a eix central i prioritari de les polítiques públiques. Mitjançant el document, les organitzacions signants manifesten el seu compromís de vetllar perquè el marc legislatiu vigent es desplegui plenament.

El diumenge veniu a votar a la seu del Moviment Laic i Progressista

Per qui encara no ho sap, aquest diumenge se celebra a Barcelona la consulta sobre la independència de Catalunya. El Moviment Laic i Progressista ja va manifestar la seva adhesió a la plataforma Barcelona Decideix, organitzadora de la consulta i la seu d'Avinyó 44 serà col·legi electoral de 9:00h del matí a 20:00h del vespre.

El Moviment Laic i Progressista anima a participar a les consultes populars, com a exemple de normalitat democràtica. Expressem la nostra simpatia cap als exercicis que s'estan promovent des de la ciutadania per consultar l'opinió de la gent. De la mateixa manera que hi ha entitats que estan promovent molt activament aquesta consulta, confiem que si algun dia l'MLP es decideix a organitzar una mobilització o consulta a favor de l'arquitectura laica a Catalunya -per exemple la derogació del Concordat-, la resta d'associacions ens donin suport, no tant pel contingut sino per la força emancipadora d'un projecte col·lectiu com és el fet d'organitzar una consulta d'aquest tipus. Creiem que és des de la societat civil, i no els partits polítics, els que liderin aquests tipus de processos que tenen un caràcter polític però també una dimensió cultural i social.

Per una altra banda, no és causalitat que l'MLP doni suport a iniciatives d'aquest tipus ja que està compromès amb la construcció nacional de Catalunya i amb l'exercici del dret d'autodeterminació, fent seus els principis del republicanisme federal, i es defineix com una eina de construcció nacional, entesa la nació com el producte d'una voluntat col·lectiva, com una unió voluntària dels ciutadans. Per l'MLP la justificació de l'existència d'un Estat no es troba en la seva història, sinó en la decisió d'un col·lectiu de constituir-se com a entitat política. L'MLP, doncs, s'identifica amb el concepte republicà de nació.

Per això, us animo a venir a votar el 10A a la seu del Moviment Laic i Progressista.

7 d’abril de 2011

Manifiesto del Espacio Masónico de España

Una nueva ética social para el S.XXI

Desde Aristóteles y Spinoza hasta Heidegger, Sartre o Camus pasando por Kant, la ética, en tanto ciencia del comportamiento, como una introspección honda de los valores y vivencias que anidan en cada ser humano, se ha ido construyendo a lo largo de la historia y es objeto de la filosofía desde su mismo origen.


La sociedad industrial primero y la de la información y comunicación después, así como los rápidos avances en el conocimiento científico y técnico, han introducido una considerable variación en costumbres y aspectos morales que determinan nuevos matices en la vida y en la convivencia.

La posmodernidad ha aportado un ansia de exclusividad que confunde lo sustancial con lo aparente y en esa sociedad de la novedad, todo es efímero. Es una nueva versión del fanatismo que fructifica en insolidaridad, en el desprecio por el equilibrio con el entorno y en la explotación irracional de la naturaleza por el hombre, justificada por un más que dudoso y, desde luego,
nada ético progreso.

En cuestiones fundamentales, el mundo ha cambiado poco, la explotación se ha vuelto más brutal. El aumento del poder adquisitivo conlleva una mejora en la calidad de vida acompañada de la generalización del consumismo como nueva religión. Los avances científicos que por un lado facilitan la vida, paradójicamente, aumentan las diferencias sociales haciendo a las nuevas
mayorías cada vez más dependientes de las oligarquías dominantes. La economía actual no se encuentra al servicio de la humanidad, sino de unos pocos que ponen en jaque incluso a los propios Estados, obligándoles a tomar decisiones que no sólo van en contra de la mayoría de los ciudadanos, sino que están dirigidas exclusivamente a seguir aumentado los beneficios de la
minoría. El dominio de los organismos de poder es cada vez mayor, los poderes reales y los poderes fácticos han adquirido un nivel global de poder que aleja cada vez más la posibilidad de control por parte del individuo, por no enfatizar que la manipulación informativa produce una sociedad cada vez mas sumisa y acrítica.

La precariedad, la incertidumbre, la desaparición de referentes hacen que se alcen de nuevo voces que reclaman reflexión y un nuevo paradigma social para afrontar estos nuevos retos.

Esta pos-modernidad globalizada, obliga a redefinir la manera de ser en el mundo y al establecimiento de nuevos códigos. Si queremos enseñar a nuestros hijos a pensar y crecer intelectual, emocional y moralmente; a vivir y convivir, siempre en un marco de tolerancia y unidad entre el ser y el hacer, entre pensar y actuar, se hace necesario una reacción épica a esta nueva moral dominante y a su razón imperante. Se trata de la lucha del hombre por mantenerse erguido.

Tanto en el siglo de las luces como en el XXI, reconocer a los demás como iguales, luchar por la libertad y buscar la fraternidad de los seres humanos en un mundo armónico han sido pilares de un comportamiento y un discurso ético y al mismo tiempo divisa de la masonería porque la ética implica una reflexión sobre la moral, un análisis crítico de esas reglas que nos permite llegar a
conclusiones acerca de nuestro comportamiento social.

Esta postura ética implicaría la lucha por construir unas estructuras sociales que se basen en el Desarrollo Sostenible de todas las sociedades humanas; donde los recursos estén equitativamente distribuidos, y donde la compulsión consumista de Occidente, muchas veces asentada en la explotación de hombres y recursos de otros continentes, se frene y sea sustituida por un consumo responsable y racional.

Buena parte de los problemas de la humanidad se resolverían con una justa distribución de los recursos, con la ayuda real a un desarrollo económico para la población de los países afectados, y no para sus corruptos gobiernos.

¿Cuál es el método para alcanzar este objetivo?. Sin duda pasa por una educación integral que posibilite la capacidad crítica para volver a ser dueños de sí mismos. Por recuperar el poder del individuo en las democracias, porque la tolerancia guiada por la razón sea la única ley moral, el camino para refundar la idea de progreso de la Humanidad. Por forzar a nuestros Gobiernos desde una decidida actividad ciudadana a que primen en las relaciones internacionales el pleno respeto a los Derechos Humanos frente a los diferentes intereses financieros o estratégicos. Si queremos un mundo justo debemos comprometernos y actuar con justicia luchando por el ejercicio de nuestra libertad individual, alejando de nosotros ese gran enemigo interno que
es el miedo.

En la esperanza de que la ilustración se imponga al fanatismo, la libertad de conciencia, la laicidad, la comprensión y la tolerancia deberán ser el mortero que una las piedras que deberemos aportar nosotros en la eterna construcción del templo.

La Masonería adogmática no existe sino por sus valores de libertad absoluta de conciencia, de tolerancia y de aspiración a la mejora material y moral de la humanidad. Defendemos que la piedra de toque para construir el siempre inacabado edificio, debe ser esa vieja roca firmemente tallada por aquellos que nos precedieron. Para afrontar los nuevos retos bastan las viejas herramientas, los principios del humanismo que se encuentran en la base de nuestra filosofía
desde el mismo momento en el que nacimos como Órdenes y permanecen inmutables, los que deben alumbrar nuestro caminar por el tiempo y que no son otros que la libertad, la igualdad y la fraternidad.

El Espacio Masónico de España, como parte de la sociedad civil organizada, siempre trabaja y ofrece su apoyo en la difícil tarea de conseguir una sociedad más libre, más igualitaria y más fraterna.

2 d'abril de 2011

Gran Logia Simbólica Española
Gran Logia Femenina de España

Federación Española de la Orden Masónica Mixta Internacional El Derecho
Humano

Gran Oriente de Francia

5 d’abril de 2011

Nou bloc de relats curts: Maquino Relatos

"Hoy puede ser un gran día, plantéatelo así..." deia Serrat. I crec que ho és. Avui el meu germà, que no de sang, perquè no en tinc, però al cap i a la fi bon germà meu, acaba d'obrir bloc. Preneu nota: es diu Maquino Relatos. En ell, intueixo que anirà penjant relats curts. He tingut l'oportunitat d'anar llegint algunes coses que ha anat escrivint i que ha compartit en petit comitè: realisme, diversió, amargura... De tot una mica. Intueixo que avui és un gran dia perquè un escriptor o un amic, de primera inicia la seva trajectòria a la xarxa. Això no més és el començament.

Vols ser un dels nostres? Per una Barcelona d'esquerres

L’11 d’abril, a les 8 del vespre, ens retratem a favor d’una Barcelona d’esquerres a la Sala Apolo de Barcelona. Seria magnífic que aquella nit poguessis ser un dels nostres. Si vols venir, només cal que t’apuntis. L'entrada és gratuïta. Hi haurà música i teatre, i el Sisa estrenarà una cançó per animar-nos a moure’ns en favor de la nostra ciutat.

L'acte està organitzat per Un dels Nostres és un col·lectiu format per professionals d’àrees diverses que es troben un cop cada mes amb la finalitat d’intercanviar i crear complicitats. Els membres d’aquest col·lectiu, tenen en comú una visión progressista de la vida, des del punt de vista polític, social i fins i tot humà. “Un dels Nostres” valora les iniciatives polítiques valentes, solidàries de progrés i avantguar pel que fa a la creació artística i les mentalitats obertes i integradores des del punt de vista social. Es defineixen com a lliure pensadors.

Manifest:

> Barcelona és una ciutat magnífica. És la nostra ciutat
> L’hem feta i ens ha fet a nosaltres
> Barcelona és diferent a totes les altres ciutats i, tot i els seus defectes, ens agrada.
> Ens fascina sortir a les notícies de tot el món quan ens manifestem contra la guerra d’Iraq.
> Estem orgullosos que s’hi celebrin festes de l’orgull gay
> Presumim de la seva obertura al mar, de les grans transformacions que hi ha hagut, de la millora de tots els seus barris, de tenir més serveis socials
> Ens encanta criticar totes les coses que no funcionen, dir que som uns provincians, que queden moltes coses per fer
Però estem molt orgullosos que des de fora ens diguin que som tolerants, lluminosos i creatius.
> Sabem com som i com volem ser. Som d’esquerres
> Volem millorar les coses, progessar, créixer. Per no volem que ens canviïn la nostra ciutat ni que la instrumentalitzin
> Volem que Barcelona no deixi de ser d’esquerres

El Grup Cooperatiu ENTORN creix!

El Grup Cooperatiu ENTORN creix amb la incorporació d’Artijoc, sccl com a soci. La cooperativa Artijoc és membre del Grup Cooperatiu ENTORN després que el consell rector n’aprovés la incorporació el passat mes de març.

Artijoc és una cooperativa de treball mataronina, d’iniciativa social i sense afany de lucre, fundada l’any 1999 i actualment formada per dones, joves i amb empenta. La seva activitat es centra en oferir béns i serveis per a la cultura, el lleure i l’educació; ho fan des del joc, la cooperació, la interculturalitat i l’educació per a la pau. El centre d’operacions és El Gronxador, al centre de Mataró, una botiga que al mateix temps és un espai de joc i trobada, adreçat a pares i mares que vulguin gaudir d’una estona de joc amb els infants. Un espai on jugar, fer tallers, llogar jocs i comprar-los.

El Grup Cooperatiu ENTORN està dirigit per l'Anna Arisa i està format en aquests moments per la Fundació Terra; l’Escola Bressol El Bosc, sccl; El Gegant del Pi, sccl; l’Estel Blau, sll; Collage, sl, Agrupació d’Educadores, sccl; Artijoc, sccl i el mateix ENTORN, sccl.

ENTORN, sccl és una empresa cooperativa que desenvolupa, des de fa més de 20 anys, programes educatius, socials i culturals transformadors per a la societat. La cooperativa va tancar el 2010 amb una facturació de 5’2 milions d’euros i ocupant 333 persones. El principal atractiu d'ENTORN, sccl és el fet que és una cooperativa mixta de consum (esplais, agrupaments, casals de joves i ateneus) i treball, sense afany de lucre, i que forma part activa del Moviment Laic i Progressista

4 d’abril de 2011

Estressat, jo? Col·laboració de Xavier Peralta a "Qüestió de competències"

Que per què estic estressat, em pregunten. Que si no tinc molta feina jo. Que ja voldrien ells aquest volum de feina. Ja em val, això em diuen.

El meu cap és incapaç de dir-me de forma clara, directa i assertiva què és el que faig bé o malament. Rectifico. El que faig bé, ni assertivament ni de cap manera. El que podria fer millor, bé, això mai ho sabré, perquè no em diu com puc millorar.

Mai puc utilitzar els meus coneixements. Ni em deixen autonomia per fer-ho ni el lloc en sí ho pretén. Ni el lloc ni l’empresa. No estic aquí per pensar, sí, sí, així de clar m’ho deixen. Cap de les possibles iniciatives que tenia anys enrere es van veure reconegudes, ni tant sols escoltades, per no dir implementades. Ara ja ni ho intento.

No conec el resultat del procés on hi participo. De fet, no sé si el client queda satisfet o no. Ningú m’informa i no puc visualitzar de forma unitària el servei. Jo hi estic pel mig. El final d’aquest, qui sap, jo no.

És impossible flexibilitzar el meu horari. Aquí, o curres fins l’hora que ho fa el cap, l'hora establerta per l'empresa, o ja hi pots dir adéu. No puc portar a la nena al pediatra quan toca, no puc anar al dentista, no puc faltar ni canviar l’horari si no és per una emergència. Que em mori, suposo.

I prefereixo no parlar de la relació amb els companys. No, no és que em porti malament amb ells, que em caiguin malament perquè sí. És que l’estil de lideratge del meu cap promou amagar informació entre nosaltres, no ser clars i fins i tot competir. El treball en equip vist des del seu punt de vista d’enginyer químic.

Però clar, no treballo caps de setmana i surto a l’hora cada dia. Per què hauria d’estar estressat, jo?

3 d’abril de 2011

Espanya "república bananera"

L'1 d'abril és a Anglaterra el que és a Espanya el dia 28 de desembre, és a dir el dia dels sants inocents. I precisament ha estat Espanya protagonista de la broma del diari The Independent, quan va anunciar que el govern portugués hauria ofert vendre a Espanya Cristiano Ronaldo per 160 milions d'euros com a mesura contribuir a sortir de la crisi.

Fa temps que tinc la intuïció que el bon moment del Barça en futbol i seccions, de la Selecció Espanyola i d'alguns esportistes a títol individual, però principament la política de fitxatges del Real Madrid, fa veure al país com una republica bananera amb l'esport com a eix vertebrador. Aquesta broma del diari britànic corrobora una mica aquesta hipòtesi.

Dubto que l'Albert Soler, company d'agrupació al PSC i qui aquesta setmana ha substituït a Jaime Litzavesky, i a qui voldria felicitar des d'aquí, no li faci gràcia llegir aquests post. Efectivament no és culpa de CSD la imatge que es projecta a fora gràcies a l'èxit de l'esport. Però alguna cosa potser es podria fer per equilibrar pressupostos amb l'objectiu de rebaixar la força dels grans així com augmentar les mesures de suport a l'esport popular.

2 d’abril de 2011

Experiència de suport a l'Espai Social Progressista a Vilanova i la Gelgrú

Després d’un any d’obres per a la rehabilitació arquitectònica de l’Ermita de Sant Joan de Vilanova i la Geltrú, avui, 2 d’abril s’inaugura la seu del CE Drac Màgic, punt de trobada de 150 infants i joves.

La Fundació Ferrer i Guàrdia, juntament amb Esplais Catalans i el Drac Màgic han estat els impulsors del projecte d’obres de rehabilitació de l’Ermita de Sant Joan de Vilanova per tal que l'esplai pogués tenir un espai que facilités el desenvolupament del seu projecte educatiu.

El març de 2010 es van iniciar les obres que han donat pas pas a un equipament de 140 metres quadrats on l'Esplai Drac Màgic continuarà la seva tasca educativa i d’implicació amb l’entorn amb la participació dels infants i joves de Vilanova i la Geltrú.

Aquesta iniciativa és fruit de la cessió per part de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú a la Fundació Ferrer i Guàrdia i al Centre d’Esplai Drac Màgic de l’Ermita de Sant Joan l’any 2007, com a reconeixement al projecte d’esplai laic i progressista amb 20 anys d’història a la ciutat.

Assumpta, Jana, Pitu, Anna, Arcadi, Conchi, Eva... Per quan l'Ateneu laic i progressista a Vilanova? Ànims, que avui posem la primera pedra!