16 de juliol de 2013

Resposta a la demanda d'ERC instant a Avancem a prioritzar la consulta

Segons informa el diari ARA, la portaveu d’ERC, Anna Simó, va demanar ahir al moviment Avancem que prioritzin la batalla per convèncer el seu partit sobre la necessitat d’exercir el dret a decidir. Es va referir, especialment, als sectors socialistes de l’àrea metropolitana que han radicalitzat el discurs “espanyolista” davant l’amenaça electoral del PP i Ciutadans i que fins i tot han votat a favor de boicotejar la consulta si no és acordada amb l’Estat. Segons Simó, aquest objectiu ha de passar per davant de construir el front comú de les esquerres de Catalunya que reivindica el moviment Avancem.

Celebro la resposta d'ERC a la nostra doble crida a l'Assemblea general de Girona. Allà ja vam poder comptar amb la participació de l'Eduard López, membre de la direcció republicana, que ens va dir que ens uneixen més coses que no pas ens separen.

Al meu entendre la resposta és ben senzilla: Ningú al PSC -ni crec que sigui així- pot o vol parar la consulta. Com va dir Joan Ignasi Elena a Girona "votarem, votarem per que el 80% dels catalans així ho vol". De la mateixa manera, ERC no pot només prioritzar aquesta condició per posar-se a treballar en la construcció de 'la Catalunya que ve'. i en qualsevol cas, cap dels dos (PSC i ERC) pot condicionar l'entesa al resultat de la consulta.

Les posicions extremes no poden neutralitzar l'anhel i la urgència de treball en comú de programa progressista (diferents dèficis i crisis). En una eventual negociació per construir l'alternativa, les diferents forces han de trobar un punt en comú. I si en el Govern d'Entesa va ser el patriotisme social ara també ho és el dret a decidir, tal com demostren els programes electorals de les forces progressistes catalanes. 

En relació a la Declaració de Granada, en Pere Navarro ha fet un treball brutal de pedagogia i d'avenç. És notable en clau federal, estatal. Però Avancem no es pronuncia sobre les qüestions d'àmbit estatal i que fan referència al PSOE. Només ho faria si es tractés d'opinar sobre l'impuls d'algun moviment social i polític progressista estatal. El nostre treball se centra en prioritzar un pacte a Catalunya, entre els catalans, per que no podem cometre els errors del passat recent en la negociació de l'Estatut i bàsicament per que associar-se és poder, com ens recorda el pensament clavetià.


12 de juliol de 2013

La força de la utopia ‘jove’ d’Avancem


Aquesta setmana, tot just en plena preparació de la 2a Assemblea general d’Avancem, hem tingut l’oportunitat de participar en dos actes organitzats per col·lectius de l’espai socialista. Hem vist el naixement de l’Agrupació Socialista de Catalunya liderada per Dani Font i la presentació de la iniciativa #juntsaeuropa de l’Ernest Maragall i NECat. Ambdues propostes tenen la característica en comú de plantejament d’articulació electoral diferent a l’actual de cara a properes comtesses electorals. Ambdues comptes amb persones amb una llarga trajectòria política des de la Transició.

Avancem també porta en el seu ADN la construcció de nous escenaris –ara li diuen frames- d’aliances, en aquest cas en l’àmbit de l’esquerra social i política. Així ho constata el seu manifest fundacional i el successiu missatge en totes i cadascuna de les accions que ha anat realitzant en el seu primer any de vida.

Demà dissabte, 13 de juliol, finalitza una setmana trepidant en l’espai crític socialista amb la celebració de la nostra assemblea a Girona. Avancem és un projecte atrevit, liderat per una generació de joves dirigents que ens uneix l’anhel per contribuir a la formulació d'una alternativa de progrés que permeti construir 'la Catalunya que ve'. Estem aixecant un projecte amb lideratges compartits, amb un debat d’idees fresc, una organització en xarxa i col·laborativa i una aposta per una estratègia a mig termini. Intentem fugir dels personalismes (ara li diuen vedetisme) i de la tàctica.

Aquesta setmana especialment hem rebut demanda de col·laboració de tots els sector crítics, de confluència. Hi estem d’acord. Fem-ho. Permeteu-nos però que ens seguim organitzant i que tracem un full de ruta que ens permeti garantir la nostra identitat, la nostra política d’aliances, la nostra forma d’entendre un projecte compartit. Permeteu-nos definir-nos com els ‘joves’ –amb el permís de la gent jove- crítics socialistes. No passa res, algun dia també serem grans, portarem molta experiència de govern i darrera nostre arribarà una nova generació amb una perspectiva diferent. Per altra banda, res de nou, llei de vida.

11 de juliol de 2013

Els futurs imperfectes


Diu Raimon Obiols en la presentació de “Els futurs imperfectes” que és una sort aprendre dels amics. Potser és una obvietat perquè crec que el dia que deixen d’aportar-te alguna cosa amb molta probabilitat comencen a deixar de ser-ho. Diu també en aquell llibre de pàgines groguenques i amb una edició ben típica dels vuitanta i que acabo de descobrir -precisament gràcies a un amic que tenim en comú- que “Hi ha una sensació d’aïllament del poder: una manca d’intercanvi de coneixements entre governs i governants. La desconnexió crea desorientació i pèrdua de treball de conjunt”. Això ho deia el 1987. Quin valor cobra aquesta descripció en la conjuntura actual. L’aïllament forma part del principal problema del poder polític en l’actualitat. Els governs haurien d’estar orientats a generar seguretat a la ciutadania i no a tot el contrari. No sembla però que l’Obiols quan va escriure aquestes reflexions imaginés que tot acabaria amb l’esgotament i caiguda del sistema actual. Per ser honestos, tampoc la majoria de nosaltres fa poc menys de cinc anys. El futur es plantegen imperfectes ara més que mai. Es presenten incerts si bé existeix una oportunitat per superar la situació i és a partir de modificar l’escala de valors actual. Caldria apostar per la reflexió per davant de la l’acceleració, la simplicitat radical per sobre de l’hiperconsum, el gaudi dels petits detalls en contraposició als grans muntatges de felicitat artificial. Serà així com sortirem endavant i emergirà una nova política, una política útil orientada a generar aquesta seguretat que ara no existeix. I aquí és on el socialisme llibertari tornarà a guanyar pes en la política. Això sí, un socialisme llibertari liderat per liberals, no pot ser de cap altra manera. El dissabte Avancem a Girona comencem a posar el nostre granet de sorra. Encara estàs a temps d'escapar-te i sumar-te a dibuixar la 'Catalunya que ve'. Els futurs efectivament són imperfectes.


Publicat a E-notícies, l'11 de juliol de 2014