27 de febrer de 2009

Tres per a dues

Conversa interessant en la sala habitual de confabulacions a Pont Mestres associats sobre el paper i objectius de les tres organitzacions que ens ocupen: la Fundació Ferrer i Guàrdia, el Moviment Laic i Progressista i la Lliga per la Laïcitat; i les dues laïcitats  que hem d'atendre: la filosòfica i la política. Tres espais o instruments per a dos combats? És la qüestió a resoldre de les persones convocades per en Lluís Monerris, coordinador general de la Lliga per la  Laïcitat. 

En Joan Francesc Pont fa unes notes en un full, me les quedo, i les aprofito per fer aquest post. Allà diu: La laïcitat filosòfica o lliurepensament és l'humanisme com a opció personal i co·lectiva. És la forma de facilitar a la gent el viure "laicament" i també el "conviure". Un cert "dret a la increença" i la seva normalització. En canvi, la laïcitat política és la força emancipacipadora: el dret a la ciutadania, a l'escola pública laica sense intercedència i presència de la religió, és a dir, evitar la comunitorització i la creació de ghetos, amb acció intercultural i no divisió multicultural. 

Situem a la Lliga per la Laïcitat com a l'espai de combat en favor de la laïcitat política i el Moviment Laic i Progressista com a l'espai dels lliurepensadors que s'organitzen en associacions, en cooperatives, en fundacions i en lobbies de pressió.  I situem a la Fundació Ferrer i Guàrdia, per altra banda, "mare" o "taula" d'on sorgeixen els dos projectes en el think tank, proveïdors d'idees i estratègies per al combat polític en favor d'una arquitectura de convivència i per al treball pedagògic i organitzatiu en favor del lliurepensament. 

Sintonia total. Ara el compromís és traslladar les conclusions de la conversa a les tres organitzacions. Hi ha moltes coses a fer i molt camí per córrer. El col·lapse aparent amb el que anem a la reunió no és tal i ara cal plasmar-ho en les estratègies de la Fundació Ferrer i Guàrdia, de l'MLP i de la Lliga per la Laïcitat, a partir dels propis processos i ritmes de treball. Entendre la diferència entre laïcitat política i filosòfica és clau. 

Seguirem sent tres per a dues. Què divertit! 

22 de febrer de 2009

Visca l'Escola Moderna!

No puc assistir al Claustre anual de formadors de l'Escola Lliure El Sol, però els seus responsables em fan arribar atentament el material repartit.  A la carpeta taronja, color corporatiu, trobo el documental "Ferrer i Guàrdia, una vida per la llibertat", una coproducció de l'Ajuntament de Barcelona, Televisió de Catalunya i Metròpoli editada l'any 2003. Avui diumenge a la tarda és un excel·lent moment per fer una reposició a casa. No és casualitat, porto unes quantes hores llegint el llibre de l'amiga historiadora Dolors Marín sobre la setmana tràgica, qui ahir me'l va signar. Espectacular i recomanable. Crec que és la millor manera de conèixer i aprofundir en els fets d'aquell 1909, ara tot just fa un segle. 

Tres idees de futur: 1. Cal fer una reposició aquest any del documental. Em consta que les negociacions amb TV3, conduïdes per Gemma Martín, van per bon camí. 2. Cal fer una roda de presentacions del treball de la Dolors en els ateneus i encaixar-ho en el pla de celebracions de l'Any Ferrer. 3. Cal recuperar la història de lliurepensadors i racionalistes, en l'oblit. L'any Amades, l'Any Darwin, l'Any Cerdà... i l'Any Ferrer. El context és favorable.

Per cert, les darreres frases de Ferrer abans de morir executat a Montjuïc van ser: "No és culpa vostra, sóc innocent. Visca l'Escola Moderna!". Segurament va ser culpa de la ignorància, tenia raó sobre la seva innocència i el llegat de l'educació racionalista és vigent.