31 de març de 2011

La Iniciativa Legislativa Popular per reformar la Llei hipotecària es presenta al Congrés dels Diputats

La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, AICEC-ADICAE, CCOO de Catalunya, CONFAVC, Observatori DESC, Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, Unió de Consumidors de Catalunya i UGT de Catalunya han presentat aquest matí al Congrés dels Diputats una Iniciativa Legislativa Popular per modificar la llei hipotecària i fer possible la dació de l’habitatge en el pagament del deute hipotecari.

La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) perquè l'entrega del pis cancel.li el deute hipotecari s’ha presentat a la Mesa del Congrés dels Diputats perquè autoritzi la seva tramitació i es pugui començar la recollida de firmes. L'autorització de la ILP pot trigar fins a dos mesos a arribar, i a partir d'aquest moment els promotors tindran nou mesos per aconseguir 500.000 firmes.

Entre el 2007 i el 2010, a Catalunya s'han produït més de 40.000 execucions hipotecàries, i es preveu que a final d'any aquesta xifra s'acostarà a les 100.000 si segueix el ritme de desnonaments actual. Per cada cinc desnonaments portats a terme a Espanya, un es produeix a Catalunya. Entre 2007 i 2010 s’han iniciat 271.570 processos d’execució hipotecària a tot l’estat espanyol.

L'execució hipotecària és l'últim pas del procediment en cas d'impagament del crèdit hipotecari. Després, l'habitatge surt a subhasta i, en cas que no es presentin postors, el banc s'adjudica l'habitatge pel 50% del valor de la seva nova taxació, i la resta es manté com a deute per al desnonat.

A diferència d'altres països europeus, a Espanya el préstec és personal amb garantia hipotecària, és a dir, que grava la persona i no la propietat, per la qual cosa en cas d'impagament, la persona queda embargada a través de l'habitatge, el sou i la resta de béns.

29 de març de 2011

Sí als uniformes als centres en el marc de l'ideal d'escola pública, laica i de qualitat

Mal peça al teler quan el debat sobre l'uniforme a l'escola es redueix per part dels progressistes a reduir la mesura una iniciativa conservadora i retrògrada. No els hi falta raó quan la proposta no va associada a d'altres que s'allunyin de les retallades i que potenciïn l'escola pública, laica i de qualitat. L'uniforme pot ser una excel·lent eina pedagògica que permeti potenciar aquesta idea de l'escola com a espai de promoció de la igualtat d'oportunitats i de la solidaritat i de supressió d'evidències d'opulència o d'ostentació. M'explico.

L'uniforme no és un fi per ser, ni la regressió a la vella imatge franquista. Hauria de ser un instrument extraordinàriament útil que pemetés transmetre contingut i valors. Ajudaria a la: 1) Vinculació i compromís amb el centre, 2) Eliminació de les barreres socials, ètniques, religioses, etc., 3) Valoració de cadascú pel que és i no pel que té, 4) Identificació dels infants i adolescents en llocs concorreguts i 5) Creació d'una identitat corporativa del centre que remarqués per sobre la resta de la societat la identificació d'un espai educatiu i de progrés social i cultural.

Evidentment, caldria que fossin atractives per als infants i adolescents. Quantes vegades han demanat posar-se la indumentària del seu equip esportiu favorit per anar a l'escola? La proposta ha de ser actual de manera que serveixi de reclam fins i tot per a aquella escola. Perquè no es podria aconseguir que els infants se sentissin orgullosos de pertànyer a aquell centre educatiu a través de les eines d'identificació? O no se senten els escoltes, els castellers o els seguidors del Barça quan es posen el fulard, la faixa o la bufanda?

El debat és raonable, però tal com s'ha servit, una mica indigest.

24 de març de 2011

Aquest cap de setmana: La força de l'esplai voluntari a Catalunya

M'expliquen que aquest cap de setmana coincideix el Monifesta't d'Esplais Catalans, la proposta laica d'esplai, amb la Trobada de monitors de la CCCCCE, l'entitat que agrupa entitats diocesanes d’educació en el lleure dels Bisbats de Catalunya. Curiosa coincidència que suggereix analitzar les dues propostes.

Per començar, ambdues organitzacions es basen en un projectiu educatiu ideològic i de valors: uns des d'una proposta lliurepensadora i laica i altres des d'una opció de fe cristiana. Per tant, cap de les dues és una proposta d'educació industrial, basada en la prestació de serveis i en el mercat. En aquest sentit, el compromís voluntari i altruista dels monitors també és un eix comú d'articulació de la proposta de centre d'esplai.

Una de les grans qüestions que ens diferencien és el treball espiritual. CCCCCE es basa en una fe determinada. Per exemple, a la Trobada un dels tallers tractar el fet de ser ser consiliari o animador de la fe d’un esplai, qüestió que es considera bàsica i indispensable. El taller té com a objectiu eser un punt de trobada per compartir i on aprendre eines per a poder desenvolupar aquesta tasca, amb la idea de poder apropar als monitors la tasca d’educar en clau pastoral. Efectivament, Esplais Catalans basa el seu treball amb els monitors principalment en els drets dels infants, com a eix vertebrador de la proposta educativa lliurepensadora.

CCCCCE té més de 300 entitats i centres, prop de 30.000 infants i joves. Esplac seria un terç amb prop de 100 esplais i 8000 infants i joves. Cal tenir en compte el fraccionament que pateix l'esplai laic i la dificultat dels locals respecte els serveis que proporciona l'Església. També cal tenir en compte els vint anys d'edat que tenia la primera quan va nèixer la segona.

Un dels aspectes curiosos és que amdues organitzacions posen molt èmfasi en la figura del monitor en el centre d'esplai per la trobada d'enguany. CCCCCE sota el lema “Qui si no tu?” farà taller per reforçar el seu model de centre i Esplais Catalans sota el lema “L'energia de l'esplai” es debatrà sobre el model d'esplai voluntari i laic, fent èmfasi en la idea acció compromesa i altruista.

Confiem que els mitjans de comunicació facin un desplegament oportú a Lleida i Canet.

Hereu i la llista del PSC: Ara, a per totes!

L'alcalde Jordi Hereu va presentar en roda de premsa la llista del PSC Barcelona i per la tarda al Consell de Federació per a les eleccions municipals del 22 de maig: “És una llista concebuda per guanyar Barcelona, per governar Barcelona, ja que reflecteix les prioritats que centraran el meu proper mandat com a alcalde”.

Aquestes prioritats són: Àrea metropolitana, solvència en la gestió macro, cultura, solvència en la gestió micro, societat i política i joventut i renovació.

Prioritat: ÀREA METROPOLITANA

Al número 2 de la llista es troba la forta incorporació del Joan Trullén, amb la que s'aporta una visió metropolitana que s'ha de potenciar els propers anys, perquè molts dels reptes de Barcelona, com el transport, passen per solucions que van més enllà dels límits administratius del municipi.

A més, Trullén aporta el seu coneixement de la producció industrial, una industria generadora de nous projectes.

Prioritat: SOLVÈNCIA EN LA GESTIÓ MACRO

La llista incorpora dues persones que han demostrat un gran rigor, solvència en efectivitat en la gestió davant la crisi.

Jordi William Carnes, en l’àmbit de la promoció econòmica; Assumpta Escarp, en matèria de seguretat, cohesió i política social.

L’experiència i professionalitat de tots dos són imprescindibles per afrontar la recuperació econòmica.

Prioritat: CULTURA

Rosa Regàs i Jordi Martí són dos referents que es complementen en l’àmbit de la cultura.

Regàs aporta una visió global i implica una clara obertura al món dels creadors, “és el clar exemple d'una Barcelona inconformista que dóna el pas fins a la poltica des de la llibertat”.

Martí ha demostrat ja la seva vàlua en l’àmbit de la gestió cultural. És un nou valor de responsabilitat de govern.

Prioritat: SOLVÈNCIA EN LA GESTIÓ MICRO

El mandat en què més s’ha invertit en els barris no s’entendria sense una sensibilitat territorial que han personificat els regidors i regidores de districte, “la proximitat als districtes ha estat una revolució silenciosa a aquest mandat”, ha destacat l'alcalde.

Imma Moraleda, Carmen Andrés, Guillem Espriu i Montse Sánchez són la garantia que en el proper mandat es mantindrà aquesta aposta per la proximitat i la millora de l’espai públic. A més, se’ls incorpora Núria Carmona, d’Horta-Guinardó.

Prioritat: SOCIETAT i POLÍTICA

La presència d’independents a la llista mostra una evident voluntat d’obrir-nos a la societat, “Barcelona s'enfronta a un debat important on se la juga i per tant hi ha gent que també se la juga per ella passant del suport al compromís”.

Exemple clar d’això, és la incorporació de Pilar Díaz, una de les persones que, des de fora del PSC i provinent del món associatiu, també ens han ajudat a construir un projecte de ciutat integrador, obert i més just. En el seu cas concret, la seva aportació ha estat decisiva en l’aposta per l’accessibilitat.

Per la seva banda, Gabriel Colomé, professor de Ciències Polítiques i exdirector del CEO, dóna gruix com a analista polític a la llista, és un actiu polític important i expressa el missatge de la unitat. “Són persones que volen formar part de l'equip que està cridat a tenir representació democràtica i institucional”.

Prioritat: JOVENTUT I RENOVACIÓ

Un pas cap a la proximitat i renovació, “El projecte de ciutat depèn de la gestió que fem avui, però també de la visió de futur i la capacitat de renovació i relleu que tenim els socialistes de Barcelona”.

Sara Jaurrieta i David Escudé aporten la seva joventut i la experiència i capacitat (en el cas de Jaurrieta, ja demostrada en els darrers quatre anys com a regidora).

En definitiva, en aquesta llista es veu el que serà un govern de persones solvents, rigoroses, eficients i valentes per afrontar els propers anys, “un equip del que em sento profundament orgullós i una llista amb una vocació claríssima per guanyar i governar”. Una llista que combina experiència i joventut; de les persones que ocupen els 15 primers llocs, la meitat són noves incorporacions. “Es tracta d’una llista d'equilibri, diversitat, unitat i d’obertura, obertura en dos sentits: interna, cap a les diferents sensibilitats que conviuen en el socialisme a Barcelona, i externa, cap a persones i col•lectius que des de fora del PSC també ens ajuden a construir Barcelona”, ha finalitzat el cap de llista del PSC Barcelona.


Font del post: www.socialistes.cat

23 de març de 2011

Necessitats formatives d'organitzacions de segon i tercer nivell

El passat dilluns es va presentar a Torre Jussana l'estudi de Diagnosi de les associacions de segon nivell de Barcelona que ha realitzat la Fundació Desenvolupament Comunitari per encàrrec del Consell d'Associacions de Barcelona.

Una de les dades més positives i que més m'han fet pensar és el fet que el 84% de les associacions barcelonines pertanyen a organitzacions de segon grau, xifra que suposa un augment de vint punts respecte el 2003. Contra l'atomització del moviment associatiu dels anys 90, la tendència ha estat la federació i el treball en xarxa tant en espais territorials com sectorials que sumen fins a un total de 190 a la ciutat.

A aquesta dada tan positiva cal afegir que el 2007 es va crear el Consell d'Associacions de Barcelona, fet que demostra la maduresa del moviment associatiu barceloní. En els propers anys aquest estudi serà necessari fer-lo en l'àmbit català amb l'objectiu de conèixer la força vertebradora de l'associacionisme. El CAB ha de tenir una rèplica en l'àmbit de país. Aviat veurem les primeres passes d'aquest nou camí.

La participació desigual de les entitats de base associativa a les plataformes, el relleu dels òrgans de direcció política, els interessos a vegedes personalistes, la dificultat de difusió i implementació dels acords de les plataformes a les entitats de base associativa o la manca de representativitat de les plataformes són algunes de les debilitats que cal tenir en compte.

Pel que fa a les fortaleses cal tenir en compte que les entitats es federen per principis i convençudes, que ho fan per obtenir un benefici propi i per sumar-hi esforços. També cal valorar que les federacions juguen un paper de punta de llança en molts casos.

La principal amenaça exterior és que la crisi dificulta el finançament d'estructures i serveis de les plataformes de segon grau i la principal oportunitat és que la crisi també afavoreix la federació davant moments de feblesa.

Per tot això, cal plantejar plans de formació ideològica i política de les organtizacions de segon grau que permeti millorar l'organització interna i la comunicació, la incidència política i social, el reconeixement social de la seva tasca interlocutora amb l'Administració i l'entorn.

El Moviment Laic i Progressista està impulsant un Pla de formació des de l'Escola Lliure El Sol que va molt en la línia de encaixar perfils i nivells d'implicació de les persones implicades: Els Nivells d'Acollida, Creixement i Èxit que enquadren els protagonistes en funció del seu moment de responsabilitat i els Perfils d'Activista, Dirigent, Treballador i Formador, que permet enquadrar els participants en funció de la seva implicació local, nacional, laboral o formativa. Però el més rellevant d'aquest pla és la voluntat de fer una formació política que entronqui l'horitzó militant de l'MLP amb l'activitat quotidiana dels protagonistes. Aquest és el repte que requereix el moviment associatiu, i sobretot, que urgeix a totes i cadascuna de les plataformes de segon nivell.

20 de març de 2011

Primer monument als col·lectius GLTB a Barcelona

El monument en memòria dels gais i les lesbianes, i de les persones transsexuals perseguides i que han estat víctimes de repressió s'ha instal·lat avui al costat de l'entrada per l'avinguda del Marquès de l'Argentera al parc de la Ciutadella, a tocar dels jardins de Fontseré i Mestre. El monument respon a una vella reivindicació del moviment GLTB de Barcelona, té la forma triangular amb unes mides de 4 metres per 3 i per 3. Està fet amb pedra de Montjuïc i s'ha col·locat invertit i amb un angle lleugerament aixecat de terra. El perímetre del triangle està acabat amb un ribet metàl·lic de color fúcsia. A la pedra es pot llegir la inscripció que diu: "En memòria dels gais, les lesbianes, i les persones transsexuals que han patit persecució i repressió al llarg de la història."

Aquest monument té com a objectiu, afavorir la visibilització d'una societat diversa i plural, i que fa lloc a tothom. També té un element de memòria històrica ja que vol reconèixer la història, la trajectòria i els esforços fets per col·lectius que tradicionalment han estat més vulnerables, i agrair-los públicament els seus esforços en la construcció del nostre model de societat, el que difícilment es pot dissociar del de la Catalunya lliurepensadora.

19 de març de 2011

Barcelona és d'esquerres

El divendres em vaig reunir amb la Krme Freixa, promotora de la Plataforma Barcelona és d'esquerres. Em va defensar apassionadament la necessitat que Barcelona continuï sent una ciutat governada per una opció de progrés. Compartim alguns dels errors que s'han comès des d'algunes instàncies municipals, però coincidim que val la pena que continuï havent un govern d'esquerres a l'Ajuntament de Barcelona. Els propers mesos hi haurà una dura precampanya i campanya per saber qui governarà la ciutat els propers quatre anys. Aquesta Plataforma, a través del seu manifest i lloc web, pretén contribuir a enfortir la idea d'una Barcelona progressista i d'esquerres. Adhereix-te i difon la web arreu.



MANIFEST BARCELONA ES D'ESQUERRES

Nosaltres dones i homes que vivim a Barcelona demanem a les persones que es sentin d’esquerres i que avui poden estar sentint decepció, resignació, desànim o un gran cabreig que actuïn i tornin a creure en els seus drets i deures. Que facin propostes, que cridin, que demanin, que participin en la construcció del futur de la seva ciutat.

Molts ciutadans i ciutadanes de Barcelona, preocupats pel resultat de les passades eleccions autonòmiques on hi ha hagut un clar gir cap a la dreta, volem una Barcelona d’esquerres. Creiem en la ciutat europea que hem tingut fins ara, oberta, lliure, innovadora, creativa i integradora. Som gent orgullosa de la feina feta i convençuda de la necessitat que Barcelona continuï sent d’esquerres i millori en els propers quatre anys.

A la nostra ciutat, durant 30 anys hem gaudit d' una sistemàtica política municipal que ha buscat aconseguir la equitat i una redistribució de serveis i equipaments als nostres 73 barris. Hem vist com s’ha buscat impedir, no sempre encertadament, que l'especulació enfonses els nostres barris i cóm s'ha fet de la cultura el seu eix vertebrador. Gràcies a tot això Barcelona és avui una ciutat que sentim nostra. Volem que continuï sent així.

Sabem que no sempre totes les polítiques han estat encertades, sabem que hi han moltes coses que es poden millorar a la nostra ciutat però Barcelona és avui una ciutat global on molts milers de persones que la visiten: turistes, estudiantat i empresariat s’emmirallen en el nostre tramat "humà". Som un exemple de convivència admirat al món. Tot això gràcies a una rica xarxa de societat civil, independent, activa, curosa de les necessitats del veïnat, del medi ambient. Barcelona es, alhora, una ciutat global i local. Es el model Barcelona, un model únic i l'hem de preservar.

Volem uns poders públics forts, independents dels grups econòmics i mediàtics i que serveixin equitativament a la ciutadania. Creiem en la descentralització, en l’aprofundiment democràtic, en la transparència informativa. No creiem en les privatitzacions dels serveis públics, ni en la manipulació dels mitjans de comunicació. Creiem en la capacitat d'autocrítica i de renovació pròpia de les esquerres. Per tots aquests motius us demanem que no us quedeu a casa, que sortiu al carrer que reivindiqueu aquesta Barcelona que volem cada dia un xic millor per gaudir d'una Barcelona que es d'esquerres.

18 de març de 2011

El gran ajuda el petit

El lema del Pla de formació 2011-2013 “Compartint coneixement, construïm laïcitat” demostra la voluntat de transmetre coneixement i experiències de grans a mitjans, de mitjans a petits, de velles glòries a noves tendències. Cadascú des de la seva responsabilitat i compromís, pot fer una aportació a la visió global del que representa el combat públic de laïcitat des de totes les dimensions. Per aquest motiu s'ha creat la figura del padrí. Actualment hi ha 35 processos d'apadrinament en marxa de dirigents en etapa d'acollida, creixement i èxit.

L'apadrinament consisteix en un procés per al coneixement mutu, el suport, el recolzament i l'intercanvi. Més enllà de la tasca i la posició que ocupa cadascú en les organitzacions de l'MLP, les organitzacions les fan les persones, i aquestes han de prendre cura les unes de les altres sense paternalismes, fraternalment. L'apadrinament es basa principament en una comunicació informal, personal, amb actitud lliurepensadora.

Les arrels de la pràctica de l'apadrinament els podem trobar en la mentoria de l'Antiguitat. La pròpia paraula fou inspirada pel personatge de Mentor a l'Odissea d'Homer. Malgrat que el personatge de Mentor a la història és una persona gran aparentement poc efectiva, la diosa Atenea pren la seva semblança per guiar al jove Telèmac en els seus temps de dificultat.

Entenem que un padri és algú que acompanya sense arrossegar, és també algú que dóna exemple sense voler exemplificar. Entenem que és algú que orienta, com una brúixola, no com un mapa. En definitiva algú que està disposat a aprendre d'un aprenent. Per tant, no entenem per padrí algú que fiscalitza, algú que manipula o que emprenya. Per una altra banda, quant al fillol, ententem que és algú que mostra voluntat d'aprendre i de confiar, però mai d'obeir, qui li agrada ser deixeble perquè sap que aprenem fent i que s'esforça però també sap demanar ajuda.


17 de març de 2011

Noves cares al Quadre d'Honor MLP

Avui ha tingut lloc la descoberta de fotografia de Xavi Cabrera, president MLP (2008-2009) i Raimon Goberna, president MLP (2009-2011) al Quadre d'Honor MLP, que està situat al hall de l'Ateneu Ferrer i Guàrdia, a la seu del Moviment Laic i Progressista.

Des de la Presidència de Joan-Francesc Pont (2005-2006) es va impulsar la instal·lació del Quadre d'Honor amb l'objectiu de preservar la memòria dels màxims dirigents de l'MLP però no s'havia fet cap cerimònia de descoberta. Enguany hem tingut l'oportunitat de fer una petita trobada per fer-ho amb un ritual que esperem que es preservi en propers anys. Han assistit dirigents de Casals de Joves, d'Esplac i de l'Escola Lliure El Sol, entitats de procedència dels noves cares al Quadre d'Honor MLP.

Avui hem fet una expressió pública d'un compromís personal. Tothom fa certs tipus de rituals, als aniversaris, a les festes, als congressos dels partits quan es canten alguns himnes... Com diu Vicenç Molina, quan es renuncia a això, es deixa el cerimonial només en mans dels poderosos, com si no hi pogués haver rituals laics, amb les dificultats que això ha comportat, de vegades, en els casaments civils, per exemple, per fer-ho amb dignitat, poesia i alegria.

Gemma Martin, Presidenta d'Honor de la Fundació Ferrer i Guàrdia

El Patronat de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia -reunit amb caràcter ordinari el 15 de març de 2011- va acordar reconèixer i agrair el treball de bastir la Fundació Ferrer i Guàrdia des d'abans de la seva creació el 31 de desembre de 1987 realitzat per Gemma Martín Sirarols, pionera de la represa, signant la Carta fundacional i dedicada en cos i ànima al projecte, el combat de la laïcitat i el lliurepensament, al llarg de 25 anys intensos i apassionats, sota diverses responsabilitats (impulsora, cofundadora, vicepresidenta, directora, secretària del Patronat), però sempre amb la mateixa fidelitat a les seves conviccions filosòfiques, la dedicació incansable, la permanent accessibilitat pedagògica i un inesborrable somriure. També va acordar nomenar-la, en aquests moments que ha hagut d'abandonar els seus vincles formals amb l'entitat, i a perpetuïtat, Presidenta d'Honor de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia.

16 de març de 2011

Els 17 de Can Foix

El passat cap de setmana vam celebrar l'Escola de Primavera de l'MLP organitzada per l'Escola Lliure El Sol. Ens vam aplegar una trentena de dirigents i formadors al Garraf. Entre les activitats realitzades podem dir que ja tenim en marxa el grup de dirigents que estan fent el Programa Teresa Claramunt a l'etapa d'Acollida.

Els participants són 17 persones de sis entitats de l'MLP. D'Esplais Catalans: Núria Cangrós, Jordi Crisol, Rafa Guillen, Jana Alentorn, Estel Buch i Raimon Carreras. D'Acció Escolta: Oriol Timoneda i Marta Zamorano. De Casals de Joves: Gonzalo Candanedo, Marc Surià, Carlos Lopera, Coral Escobar i Carla Valle. D'Ateneus Laics: Bibiana Casado. D'ENTORN sccl: Eli Fuentes. De l'Escola Lliure El Sol: Marc Puntos.

La llista s'ha elaborat per invitació i en diàleg amb les secretaries generals de les entitats en el marc del Claustre del Programa. Hi ha dirigents que ja fa gairebé un any que estan exercint les seves responsabilitats i hi ha d'altres que tot just comencen després de la ronda d'assembles. Hi ha qui encara no està en un primer nivell de responsabilitat però que comença a participar activament de la dinamització federativa. El fet que sigui la primera edició ha generat que el grup sigui força divers.

Entre les sessions destacables hi ha la que fa referència a la Carta de compromís. El primer pas va ser definir què s'entèn per creixement. S'entèn que la formació de la persona és global i per a tota la vida, tant en capacitat com en competències, i fomentant en tot moment l'esperit crític, les inquietuds per aprendre, i el sentiment de pertinença a una organització que ajuda a créixer a la persona que decideix implicar-se d'una forma o altra. El segon pas va ser fer una invitació formal per fer la Carta de compromís, a partir d'un guió-proposta. Es van anunciar també els padrins que faran l'acompanyament als participants al llarg del Programa, en les seves tres etapes.

Tot en marxa perquè el proper 5 de juny es faran les signatures de les cartes de compromís en el marc de la Trobada general MLP. Són els 17 de Can Foix.

11 de març de 2011

Comunicat de la Plataforma en defensa de les Caixes

La Plataforma en defensa de les Caixes d’Estalvi està duent a terme entrevistes amb diverses institucions i representants de les caixes d’estalvi catalanes per expressar la seva preocupació per com s’està portant la política referent a les caixes d’estalvi des del Govern de l’Estat i el Banc d’Espanya, amb greu perjudici per la societat i les institucions catalanes.

En les reunions mantingudes, la Plataforma ha expressat que és urgent evitar la discriminació financera de les Caixes d’Estalvi i garantir la seva viabilitat, tot preservant la seva naturalesa jurídica, l’ocupació, el manteniment de l’Obra Social i la vinculació amb la societat; així com les competències específiques de la Generalitat en aquest àmbit.

La Plataforma vol alertar que un procés de bancarització especulativa pot afavorir una certa desestructuració financera i social del país en un moment com l’actual, en què calen tots els esforços i cohesió de la societat per fer front a la crisi econòmica i als seus efectes en els sectors socials més febles.

Entre les institucions i caixes catalanes amb les que la Plataforma en defensa de les caixes està duent a terme les entrevistes es troben les Diputacions de Barcelona i Tarragona (com a entitats fundadores de caixes), la Generalitat de Catalunya, els grups polítics representats al Parlament de Catalunya i els representants de La Caixa, CatalunyaCaixa i Unnim.

La Plataforma en defensa de les Caixes d’Estalvi i de la seva funció d’impuls econòmic i social del territori i del país està promoguda per 15 entitats de l’àmbit social, de consumidors i sindicals, i compta amb l’adhesió de diverses entitats del territori de Catalunya.

Escola de Primavera del Moviment Laic i Progressista

Demà fem l'Escola de primavera del Moviment Laic i Progressista que impulsa i coordina l'Escola Lliure El Sol. És la primera edició, però estem convençuts que no serà la única. Tant l'Escola de Primavera com l'Escola de Tardor -que tindrà la primera edició a el 22 i 23 d'octubre- constituiran dos punts de trobada per a la formació i el creixement d'activistes, dirigents, treballadors i formadors de l'MLP i de totes aquelles entitats i persones que vulguin sumar-se a la nova proposta de Pla de formació de l'MLP 2011-2013 al llarg dels propers anys.

En aquest edició impulsem dues iniciatives. En primer lloc, es planteja l'Acollida dels nous dirigents laics i progressistes. Aquesta trobada constitueix el ritual de pas necessari que dóna la benvinguda a una nova dimensió, a un nou itinerari i que renova el seu compromís anterior d'Activistes. En segon lloc, es reuneix el grup de treball ad hoc del Programa d'activistes Marta Mata i que té com a objectiu transformar l'oferta formativa actual de cursos de monitors i directors en el nou esquema del Pla, de manera que reconegui definitivament els itineraris de Casals de Joves i Ateneus Laics i que respongui a les necessitats formatives dels activistes d'esplais, agrupaments escoltes, casals i grups de joves i ateneus de forma global però també de forma específica per a cadascuna de les propostes.

El fet de fer les dues accions en el mateix espai té un pes simbòlic prou interessant. Convé aturar-se i analitzar-ho amb deteniment: Mentres tant s'està donant la benvinguda als nous dirigents (en etapa d'acollida), els seus companys (en etapa de creixement) estan a la sala del costat dissenyant el nou Programa d'activistes. A més, les sessions de l'Acollida són realitzades pels propis dirigents en etapa de Creixement. La idea que persegueix el nou pla de formació és aquella que la millor manera d'aprendre és ensenyant. La cadena de valor del Pla de formació comença a funcionar i el seu lema "compartint coneixement, construïm laïcitat".

3 de març de 2011

Messi i els 1200 teleoperadors (culers)

El tema dels salaris és una de les qüestions que porta més polèmica. Només fa falta treure la conversa en qualsevol espai no formal. Tothom en té d'opinió, gaire bé passa el mateix que quan es parla de futbol. La cosa es complica si parlem de sous i de futbol alhora. Per exemple, diuen que Messi cobra 12 milions d'euros. Si feu un càlcul simple, això vol dir que cobra uns 250.000 euros a la setmana. És a dir, el cost d'un pis per a una família de classe mitjana, que acaba pagant després de tota una vida. Dit d'una altra manera, en Messi podria comprar 52 pisos a l'any amb el sou de 365 dies. Messi cobra en un mes ell sol el que cobren 1200 teleoperadors o 600 professors d'institut.

Això si pensem en treballadors que gaudeixen d'una feina continuada. Després caldrà pensar en la precarietat a la que estan sotmesos molts d'ells: La incertesa per continuar al lloc de treball o per saber si l'empresa obrirà l'endemà. També cal tenir en compte la manca d'organització dels treballadors que influeix directament sobre els salaris, el ritme de treball i el perill de sinistralitat.

He volgut fer comparacions del sou de Messi conscientment i no de Cristiano Ronaldo o José Mourinho, que estan cobrant sous semblants, potser superiors. I menys encara amb els sous dels màxims directius dels bancs i caixes, que estarien entre 4 i 9 milions d'euros anuals. No volia fer-me mala sang, com tampoc ho haurien de fer els 1200 teleoperadors, és clar, això si són del Barça.

Idees creatives per al reconeixement social de l'associacionisme (III)

Un dels grans reptes del 2n Congrés d'Associacions de Barcelona és afrontar els dèficits és la qüestió dels locals associatius. En temps de crisi, les associacions tenen dificultats per suportar el pagament dels espais que fa servir, majoritàriament de lloguer. A més, sovint els locals no cobreixen les necessitats i s'ha de recórrer a altres espais d'ús puntual per a reunions o actes amb més participació. L'objectiu hauria de ser apostar per mesures d'estalvi amb la creació d'espais que siguin llocs de vida associativa pròpia amb serveis comuns mancomunats. En altres sectors ja tenim experiències semblants (la ciutat de la justícia, el 22@, la ciutat del teatre, etc). La ciutat de les associacions pot ser el gran projecte de patrimonialització cofinançat entre l'administració i les entitats a través d'una fundació público-privada, que faci més còmplice les entitats amb l'ajuntament. Ens cal un estudi de les necessitats de les associacions per barris i de les federacions a nivell de ciutat (reunions amb entitats, presentació de la proposta i recull de demandes. I ens cal l'elaboració d'un projecte i estudi de la viabilitat econòmica, jurídica i tècnica. El millor regal per a la cloenda del 2n Congrés d'Associacions de Barcelona seria, sense cap mena de dubte, l'anunci de l'Alcalde que aquesta proposta tira endavant en el marc del Pla d'equipaments. En temps de crisi, ens podem ajustar tots el cinturó amb idees creatives.

La Catalunya lliurepensadora es posa en marxa formalment

El proper divendres a la tarda tenim la primera reunió del nou Comitè d'Acció Laica (CAL), màxim òrgan de govern del Moviment Laic i Progressista. En aquesta nova etapa deixarà d'estar format pels màxims responsables alliberats de les 9 organitzacions per passar a estar format per un equip polític amb Santi Castellà, Fundació Ferrer i Guàrdia; Oriol Illa, Fundació Ferrer i Guàrdia; Raimon Goberna, Escola Lliure El Sol; Jordi Collado, Escola Lliure El Sol; Marc Enrich, Esplais Catalans; Micky López, Acció Escolta de Catalunya; Marta López, Casals de Joves de Catalunya; Jaume Pieres, Ateneus Laics i Progressistes; Elisabet Fuentes, ENTORN sccl i Montse Piñol, Cooperacció. Als deu membres del Comitè d'Acció Laica (CAL) se li afegeixen en Joffre Villanueva i jo mateix com a secretari general i secretari d'organització MLP respectivament. Personalment, començo aquesta nova etapa amb una il·lusió renovada en comprovar que el projecte s'eixampla i creix. Bona mostra és que hi haurà aquest equip polític liderat de forma sensacional per en Santi Castellà. Sembla doncs que la Catalunya lliurepensadora es posa en marxa formalment.

1 de març de 2011

Idees creatives per al reconeixement social de l'associacionisme (II)

Com vam comentar fa uns dies, el Consell d'Associacions de Barcelona (CAB) es troba immers de ple en la celebració del II Congrés de les associacions. L'Ajuntament de Barcelona té una excel·lent oportunitat per demostrar el seu compromís amb el teixit social de la ciutat. Es tracta d'avançar-se a les demandes de les associacions amb propostes creatives en temps de crisi. Les associacions com tantes altres organitzacions i realitats estan patint en temps de crisi. La possibilitat de saber amb antel·lació dels recursos de què es disposaran faciliten la planificació de la seva activitat sobretot pel que fa a la relació amb les entitats financeres. La signatura de convenis plurianuals de suport estructural és una pràctica que ja s'està fent fa anys i potser cal atorgar-li la importància i relleu mediàtic que li correspon. Seria interessant realitzar una acció conjunta d'Ajuntament i Entitats de signatura dels convenis plurianuals al Saló. La realització d'aquesta activitat seria una mesura de finançament però també de reconeixement social i de transparència de l'administració. Existeixen bones pràctiques en aquest sentit com és el cas de la signtura dels convenis a l'Ajuntament de l'Hospitalet o els convenis marc de les entitats de lleure amb la Generalitat de Catalunya. Els rituals públics generen complicitat entre associacions i administració, vital en aquests temps difícils.