24 de març de 2012

Jo, sí que faig vaga

L'article del director d'E-Notícies, Xavier Rius, de fa uns dies en el que deia que ell no faria vaga, m'ha animat a respondre i dir explíticament que "Jo, sí faig vaga"el 29M. El Moviment Laic i Progressista i tot un conjunt d'organitzacions i entitats socials hem decidit recolzar la Vaga general. L'origen de les mesures ni surten de Moncloa i és que davant les polítiques europees plantejades per afrontar la crisi només van adreçades a reduir el dèficit públic, imposen una reducció de la despesa social, no estimulen la reactivació econòmica i aposten, clarament, per la desregulació del mercat laboral, tal com s’acaba de confirmar amb l’aprovació de la nova reforma laboral mitjançant el Reial decret llei 3/2012, de 10 de febrer.

En el darrer segle les vagues han estat carregades d'una retòrica marxista contra l'opressió del patró. Ara la denúncia s'expressa en termes globals i cal denunciar la submissió d’Europa, els seus governs, les institucions comunitàries i les elits dirigents a les exigències dels mercats financers; és a dir, de les grans corporacions industrials i financeres. Això s’expressa amb polítiques antiutilitaristes contra la felicitat de les persones. Les propostes provoquen la ruptura del nostre model social de convivència, i amb polítiques de retallades, que suposen la reducció dels serveis públics i les polítiques socials així com un atac a la seva qualitat, en una campanya orquestrada pels poders econòmics que té com a objectiu la privatització d’aquests serveis públics i la seva mercantilització.

Aquestes polítiques regressives, en el marc de la crisi, empitjoren encara més la situació perquè generen més injustícies i una desigualtat creixent entre la ciutadania, i afecten, encara amb més duresa, les persones amb menys recursos, les que es troben en situació d’atur i, especialment, les dones, així com la gent jove, la gent gran i les persones migrades. Només han aconseguit que el consum es redueixi, que l’activitat econòmica continuï caient, que l’atur no deixi d’augmentar… I malgrat que es continuen destinant ajuts a les entitats financeres, el crèdit continua sense fluir a empreses i famílies.

A Catalunya, el Govern de la Generalitat està sent còmplice dels atacs a l'estat del benestar (principalment amb la reconversió del model educatiu i sanitari) i pretén tornar a responsabilitzar els treballadors públics de l’equilibri pressupostari, en comptes d'afrontar decididament la reestructuració de l'Administració pública en base a criteris d'eficiència i productivitat. A aquests atacs, s’hi suma l’anunci del Govern central d’eliminar o afeblir les llibertats públiques i els drets civils, com el dret de les dones a la interrupció de l’embaràs, el matrimoni homosexual o els drets de les persones immigrades. Una contrareforma en tota regla a la que cal sumar la darrera iniciativa del Govern central la reforma laboral inútil per crear ocupació, ineficaç per impulsar el creixement econòmic i injusta amb les persones treballadores, la més agressiva des de l’aprovació de l’Estatut dels treballadors el 1980 i des de la recuperació de la democràcia.

La Plataforma d'organitzacions socials plantegem algunes alternatives que probablement requereixen de noves estructures globals de governança:
— Reforma a fons de la política fiscal que faci aflorar el frau, augmenti la recaptació i obligui a pagar els qui més tenen
— Política de rendes que afavoreixi la redistribució de la riquesa i la faci més justa i equitativa, amb salaris justos i prestacions socials, i amb un esforç sostingut per acabar amb privilegis i combatre desigualtats
— Reforma del sistema financer per garantir el flux del crèdit a famílies i empreses, així com la protecció dels petits estalviadors
— Sistema de control dels preus que eviti especulacions d’intermediaris
— Política industrial que afavoreixi el canvi de model productiu i la reactivació de l’economia, optant decididament per la justícia mediambiental, revertint les polítiques industrials i energètiques nocives o insostenibles i promovent les energies renovables.

I perque crec que la fórmula per superar el moment de crisi és a partir d'aquestes propostes, jo sí faig vaga.

Article publicat a E-notícies el 23 de març

Despedida espectacular de Toni Poveda de la FELGTB

La Federación Estatal de Lesbianas, Gais, Transexuales y Bisexuales (FELGTB) celebra  estos días en Madrid su VI Congreso, con el lema “Iguales en dignidad, iguales en derechos”. Las delegaciones de sus más de 50 asociaciones miembro decidirán las estrategias organizativas y políticas para los próximos tres años, así como elegirán al nuevo equipo directivo que se ocupará de liderar la organización, dado que el amigo fraternal del MLP y presidente actual Toni Poveda, finaliza su segundo y último mandato tras cinco años al frente de la entidad. Años durante los que la FELGTB ha ampliado considerablemente el número de organizaciones federadas convirtiéndose en la organización LGTB más importante de nuestro país y un referente social tanto en el ámbito estatal como internacional, obteniendo entre otros logros la de ser la primera organización LGTB en España y de las primeras europeas, en ser reconocida como entidad consultiva de la ONU, tras obtener el estatus de organización miembro del ECOSOC.
Durante el acto inaugural, de ayer viernes en Madrid, acompañarán a las delegaciones representantes de los principales sindicatos, partidos políticos y organizaciones sociales que vienen trabajando desde hace tiempo con la FELGTB en contra de la discriminación por orientación sexual e identidad de género. El evento es abierto para los medios de comunicación.
Entre las personas que han sido invitadas, que  han internvenido en el Congreso, se encuentran los Secretarios Generales de CC.OO y UGT Ignacio Fernández Toxo y Cándido Méndez, la Secretaria de Igualdad del PSOE, Purificación Causapié, la diputada de IU Ascensión de las Heras, la portavoz de EQUO Inés Sabanés, así como presidentes y presidentas de entidades como la Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR), la Federación de Mujeres Progresistas o el Movimiento Laico y Progresista, entre otras. También hubo momento para escuchar invitados de honor activistas y ex-dirigentes del colectivo LGTB como Jordi Petit y Carla Antonelli, además de los ex dirigentes de la entidad Pedro Zerolo, Beatriz Gimeno y Miquel A. Fernández.

Un acto emotivo y fraternal en el que Fabian Mohedano, secretario general del Movimiento Laico y Progresista ha lanzado el mensaje de voluntad de seguir colaborando para crear una gran entidad librepensadora de referencia en España, haciendo una petición expresa a Toni Poveda que asuma responsabilidades futuras en esta nueva etapa de liderazgo del proyecto.

11 de març de 2012

Entrevista a ElPuntAvui sobre la Crida a la Catalunya lliurepensadora

Avui ha sortit publicada una entrevista a ElPuntAvui que em va fer Mireia Rourera fa un parell de setmanes a propòsit de la meva elecció com a secretari general de l'MLP i en motiu de l'impuls de la Crida a la Catalunya lliurepensadora, anunciada a l'Assemblea general el passat 13 de febrer. Crec que l'entrevista que podeu llegir aquí recull bastant fidelment l'esperit del que volem fer en els propers anys. Espero que sigui del vostre interès. El propi titular ja demostra la voluntat de l'MLP de vertebrar moltes persones i entitats a partir d'un nou vector: el lliurepensament.

9 de març de 2012

Jornada de reconeixement a les empreses de la Xarxa NUST

La Regidoria de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats va anunciar la creació d'un Premi Barcelona a l'empresa innovadora en mesures del temps i conciliació.

La Jornada de reconeixement a les empreses de la Xarxa NUST va tenir lloc el passat 21 de febrer al Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona.

Amb la celebració de la jornada, que va comptar amb l'assistència d'una cinquantena de persones, l'Ajuntament de Barcelona vol reconèixer la important feina realitzada per les empreses i organitzacions de la ciutat en l'àmbit de la gestió del temps i la conciliació de la vida laboral, familiar i personal, en aquesta línea, el premi "Barcelona Empresa innovadora en mesures del temps i conciliació" servirà per escollir anualment l'empresa amb una pràctica més innovadora i donar-li un reconeixement públic.

8 de març de 2012

Comissió pedagògica de l'Escola Lliure El Sol


Nomenament de membres de la Comissió pedagògica de l'Escola Lliure El Sol

Atès el que disposa l'article 17 dels Estatuts de l'Escola Lliure El Sol, la Comissió Permanent nomena a les següents persones com a membres de la Comissió Pedagògica de l’Escola Lliure El Sol, òrgan entre claustres, encarregat del seguiment pedagògic dels diferents programes:



DIRECCIÓ DEL PLA DE FORMACIÓ

Direcció política

Fabian Mohedano – Director del pla
Miky Aragón – Subdirector del pla

Direcció tècnica

Raimon Goberna – Secretari general
Lluís Coromines – Director tècnic
Jana Alentorn – Suport Departament de Compromís Personal

ÀMBIT DE CONEIXEMENT

Direcció de l’àmbit
Joffre Villanueva – Director de l’àmbit
Raül López – Subdirector de l’àmbit

Departament d’Ideari
Santi Castellà – Cap del departament
Raül López – Adjunt del departament

Departament de Pedagogia
Assumpta Baig – Cap del departament
Fermín Rodríguez – Adjunt del departament

Eixos transversals
  • Gènere – Pendent
  • Sostenibilitat i medi ambient – Pendent
  • Drets Humans, dels infants i diversitat – Pendent
  • Salut – Pendent
Departament d’estratègia
Guillem Espriu – Cap del departament
Miky Aragón – Adjunt del departament

ÀMBIT DE CREIXEMENT

Direcció de l’àmbit
Griselda Sola – Directora de l’àmbit
Paqui Nogales – Subdirectora de l’àmbit

Departament de compromís personal
Chiqui Subirana – Cap del departament
Míriam Aranda – Adjunt del departament

Departament de compromís amb l’equip
Andrés Cascio – Cap del departament
Patricia Jiménez – Adjunt del departament

Departament de compromís amb l’entitat
Ruth Cebador – Cap del departament
Rebeca Aranda – Adjunt del departament

PROGRAMES

Programa Marta Mata
Pau Fuentes – Director del programa
Helena Giner – Adjunt del programa
Sergio Fernández – Adjunt del programa

Programa Teresa Claramunt
Berta Mundó – Directora del programa
Oriol Illa – Adjunt del programa

Programa Joan Salas Anton
Ruth Arcarons – Directora del programa

Programa Anselm Clavé
Santi Castellà – Director del programa
Fabian Mohedano – Adjunt del programa

ENTITATS

Núria Cangròs - Esplais Catalans
Jaume Pieres – Ateneus Laics i Progressistes
Pendent - Acció Escolta de Catalunya 
Pendent - Casals de Joves de Catalunya

7 de març de 2012

La creació de la Joventut Europea Federalista de Catalunya (per Joan-Francesc Pont)

Ara que la Joventut Europea Federalista de Catalunya ha ingressat al Moviment Laic i Progressista, m'he interessat per recuperar el seu origen per l'any 1978, fa gairebé 35 anys. He trobat un escrit de Joan-Francesc Pont, actual president de la Fundació Ferrer i Guàrdia:

"La Joventut Europea Federalista de Catalunya va ser fundada el 29 de setembre de 1978 per les
persones  següents: Joaquim Bayo Delgado, Ferran Daroca, Carme Egea Vallès, Josep Lluís
Hernández Giménez, Elena Hevia Muñoz, Miquel-Octavi Iceta Llorens, Jordi Izquierdo Grasas,
Camila Martí Carreras, Joana Molina Morales, Xavier Molins Amat, Joan Oliveras Baguès,
Eulàlia Pérez Vallverdú, Joan-Francesc Pont Clemente, Josep Maria Raulet Espígol, Cuqui
Rosón, Susana Rosón, Josep Soler Albertí, Xavier Trallero Garrigòs, Francesc Vendrell i Joan
Ramon Villalbí Hereter.

L’impuls per a la creació de la JEF va néixer de l’oficina central de la JEF a Brussel·les i, en
particular, del Tresorer, Richard Corbett, qui va visitar-me a Barcelona durant el mes de juny de
1978, juntament amb David Grace, secretari general de l’organització i membre dels young
liberals anglesos. 

L’acte de constitució va tenir lloc a la seu de Critica Radical que, gràcies al suport de Jaume
Carner,  en aquell moment era temporalment a la Plaça Calvo Sotelo (ara Francesc Macià), 4,
1er, 2ª l’esmentat dia 29 de setembre a les 19 hores.

El Comité Federal de la JEF que es va reunir a Otsenhausen els dies 21 i 22 d’octubre de 1978 va
felicitar JEF-Catalunya per la forma oberta en que havia regit el seu procés de constitució amb
estret contacte amb el secretariat europeu i va concedir a JEF-Catalunya l’estatus d’observadora. 

Jo vaig ser el primer president de la JEF-C (i, el primer domicili era casa meva, Cavallers, 80),
però la nostra gran activista va ser Susana Rosón, qui va aconseguir l’admissió de l’organització
catalana a la JEF-Europa com secció nacional al Congrés de Oslo de 1979 i va ser escollida
membre del Bureau  Executiu Europeu al Congrés de Milà celebrat del 15 al 17 de setembre de
1981. 

Durant el mes de febrer de 1982, la JEF-C es va reestructurar i Ferran Daroca Esquirol va ser
escollit com segon president. La resta del Comité Executiu estava formada per Cuqui Rosón
(secretària general), Quico Rafols (tresorer), Joan Salas (relacions polítiques), Susana Rosón
(relacions internacionals), Patrizia Manzo (relacions amb el Sud d’Europa), Jordi Fillat (serveis
jurídics) i Joan-Francesc Pont (relacions amb la UEF). 

Poc temps després el tercer president va ser Quico Ràfols, qui va domiciliar a efectes oficials la
JEF a casa seva, a l’Avinguda de Gaudí, 42. 

Al novembre de 1984, Quico Ráfols, Andreu Castellet i Joan-Francesc Pont treballen sobre
diversos documents programàtics i estatutaris del Consejo Federal Español de la Juventud
Europea Federalista.

A l’Assemblea de Coma-ruga, 8-9 de desembre de 1984 es designa una nova Comissió
Executiva: Quico Ráfols (president), Paloma Rosón (Secretària general), Maite Romeo
(tresorera), Rosa Pérez, Elena Romeo, Josep Soler Albertí i Andreu Castellet (vocals). 

A l’any 1985, la JEF-C es domicilia a Madrazo, 130, 1er 3ª, seu que comparteix amb el
Moviment de Critica Radical. El 10 de març de 1985, la JEF es trasllada amb l’MCR a la seu de
Joventut i Societat a Via Laietana, 40, 3er 2ª, espai en el que el 31 de desembre de 1987 es
crearia la Fundació Francesc  Ferrer i Guàrdia. 


Joan-Francesc Pont
Barcelona, 19 de maig de 2008"

6 de març de 2012

El PSC: eina emancipadora del col·lectiu LGTB

El passat dijous 1 de març es va celebrar la Comissió Sectorial LGTB del PSC i com a secretari nacional referent vaig tenir l'oportunitat d'assitir i adreçar unes paraules. La meva intervenció va anar en la línia d'incidir en la importància de treballar davant els dogmatismes a partir de la tolerància, el foment del pluralisme i de reivinvidar la política i l'activisme per garantir la normalització de les minories. També vaig reflexionar sobre la idea que un combat a favor del lliurepensament és un combat pel dret a la diferència.

Sembla que tingut la mala sort d'arribar en un moment que s'acomiada en Ricardo Castro després de molts anys al capdavant de la sectorial. Entre les seves paraules cal destacar "malgrat la bona situació de la que hem pogut gaudir aquests anys, gràcies a les polítiques progressistes, continua essent socialment rebutjada per la part més conservadora de la societat". Castro va instir en que cal seguir avançant perque no es retrocedeixi o quedi diluïda cap conquesta en drets i llibertats assolides. A més, va dir que calia un canvi per aquesta nova etapa, amb una nova generació que assumeixi el relleu del projecte. Per acabar, el líder sortint va agrair a tothom ja que aquest gran viatge ha estat una gran escola de respecte i defensa de la diversitat, amb molt bons moments, on s'ha pogut posar les bases d'amistat i complicitat que perllongaran en el temps.

El nou dirigent, Oriol Vicente, va parlar que el PSC és una bona eina per canviar la realitat que agrada: "Tots els que en formem part ho fem per compromís i voluntat de millorar la societat perquè la gent tingui millors condicions per viure en una societat més justa". Vicente va repassar els avenços com la llei de matrimoni, l'adopció i el model de família. Va esperonar la Comissió sectorial a "seguir treballant perque els poders públics, governi qui governi, segueixin garantint-nos ser ciutadans de primera amb els mateixos drets que la resta de persones". Va tenir també un record per les dues persones que l'han precedit en el càrrec: en Xavier de Balaguer i en Ricardo Castro.

Hi ha potser que ha oblidar que el socialisme és una proposta permanent d'emancipació. D'emancipació de les persones respecte a qualsevol sotmetiment. D'emancipació de les consciències i d'emancipació respecte a totes aquells mecanismes de dominació vinculats a una determinada estructura econòmica i social. Comença doncs una nova etapa al capdavant de la Comissió Sectorial LGTB i segur que ells no oblidaran mai la força emancipadora del PSC.