Joe Black i la Bombolla

Si l’Agulla punxa la Bombolla immobiliària, serà un cop mortal per a molts propietaris. Molt menys agradable que quan Brad Pitt, protagonitzant la mort, va a buscar a Anthony Hoppins en Meet Joe Black. Provocaria un crack en els sistemes financers per l’impagament massiu de les quotes hipotecàries, que faria caure els preus de manera que, allò que tenia un valor de 10 podria passar a 3. Els tipus d’interès continuen pujant i es paguen quantitats superiors a les que s’havien previst inicialment.

Fixem-nos en Anglaterra. Al març han tingut el major creixement en els darrers 5 anys. Per exemple, la mitjana del preu de compra a Londres ha pujat un 3,7% o, el que és el mateix, uns 20.000 euros. Les previsions és que poden créixer en els propers 5 anys fins a un 50%. El Banc d’Anglaterra anuncia un augment del tipus d’interès com a mínim fins al 5,5%. Els anglesos es temen el pitjor. Que no ens passi res. El Joe Black immobiliari va estar al Japó i sembla que s’apropa a Europa.


Publicat al Diari 20 minutos, 22 de maig de 2007

Calendari laic

Una de les cartes al lector més llegides darrerament a 20minutos.es ha estat l’escrita per Rosa M. García, Segunda pascua, queixant-se amargament a les institucions sobre el canvi del 28 de maig pel 4 de juny amb motiu de les eleccions municipals. I no li falta raó. Però potser la queixa hauria de ser molt més profunda. Aquesta festa és indirectament producte d’un conveni internacional del 1979 entre l’Estat i la Santa Seu, el Concordat. Molt probablement ha arribat l’hora de racionalitzar el calendari laboral i situar la major part dels dies festius en dilluns, per evitar ponts i aqüeductes surrealistes.

A més, vista la impossibilitat pràctica de respectar totes les imposicions religioses pel que fa al calendari acadèmic –Setmana Santa, Ramadà, etc.– , es podria canviar la Setmana Santa per una setmana fixa al calendari laboral i molt especialment al sistema educatiu. En aquest sentit, seria bo partir dels drets dels infants. El més lògic és que els trimestres escolars es regeixin per criteris racionals. A més, aquesta ha de ser una decisió sobirana dels ciutadans i no una imposició antidemocràtica d’un Estat estranger, el Vaticà.


Publicat al Diari 20 minutos, 16 de maig de 2007

Turisme i cultura

Núria Espert va nèixer a L’Hospitalet de Llogregat l’any 1935. Fa ja uns anys hi havia una placa al carrer Buenos Aires, al barri de Santa Eulàlia, que recordava que l’actiu havia viscut allà. Malauradament d’un temps ençà la placa ja no hi és. Com hauran comprovat els milers de catalans que han anat a Londres aquestes festes o en altres ocasions, les passejades pels seus carrers són una mena de viatge per la seva història gràcies a les plaques rodones de color blau que hi ha en alguns edificis on expliquen qui va viure, el període i perquè és coneguda. A Bloomsbury, districte de teatres i d’intel·lectuals, per posar un exemple, pots descobrir que allà van viure Virginia Wolf, John Manynard Keynes o Charles Dickens. Aquesta idea de recuperació de la memòria cobreix un doble objectiu: donar a conèixer als visitants la història del barri i esdevenir una eina de cohesió social, proporcionant dosis gratuïtes d’orgull als seus veïns. Ara que s’apropen les municipals, els programes electorals podrien incorporar aquesta idea.

Publicat al Diari 20 minutos, 17 d'abril de 2007

Ordenances i acampades

Tot just davant del Big Ben on milers de turistes passen cada dia per fer-se la foto amb la torre del Rellotge, hi ha la plaça del Parlament, presidida per una estàtua de Churchill.

Allà es concentren turistes a descansar. Diríem que és el més semblant a una plaça dura a Barcelona, però a diferència que el ciment és substuït per una herba temptadora per a qualsevol que passi per allà. Hi ha una acampada de hippies fa ja anys demanant la pau al món. El dispositiu combina vells estendards amb eslògans i banderes dels setanta amb set iglús del tot equipats i moderns.

Perplex per la quantitat de temps que porten allà, creuo el carrer, que em conduirà a Trafalgar Square, aixeco el cap i veig una càmera instal·lada amatent als seus moviments. Contrastos i diferents conceptes de llibertat d’expressió i seguretat a l’espai públic.


Publicat al Diari 20 minutos, 11 d'abril de 2007